ADVERTIMENT. La consulta daquesta tesi queda - tdx.cat

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents
condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha
estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats
emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats
de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la
presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de
drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita
de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes
condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha
sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos
privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción
con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR.
No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing).
Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus
contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la
persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions:
Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the
titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching
activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability
from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the
TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the
thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate
the name of the author
De Gaudí a Miralles.
Cent Anys d'Estructura Metàl·lica a Barcelona.
Autor: Josep Maria Pons Poblet
Directors: Frederic Marimon Carvajal
Josep Maria Fornons García
Tesi Doctoral presentada per a obtenir el títol de Doctor per la Universitat
Politècnica de Catalunya.
Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria.
Programa de Doctorat en Anàlisi Estructural. Barcelona 2014.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
BLOC IV. 1959-1982
Els cables negres d'alta tensió
la lluna sobre el riu els fa brillar.
Sota el pas elevat de l'autopista,
la desolada terra de ningú,
corral de cotxes de segona mà.
Per a aquest món, cap més futur que Bach.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
4.1. CONTEXT HISTÒRIC ............................................................................ 5
4.2. MÈTODES DE CÀLCUL ...................................................................... 14
4.2.1. Mètodes d'anàlisi global ................................................................ 15
4.2.1.1. Mètode de Cross ..................................................................... 19
4.2.1.2. Mètode de Kani ....................................................................... 49
4.2.1.3. Mètode de Takabeya............................................................... 62
4.2.1.4. Mètodes Plàstics ..................................................................... 65
4.2.2. Mètodes de dimensionament de peces i unions ........................... 80
4.3. NORMATIVA OFICIAL ......................................................................... 86
4.3.1. Normativa oficial. Sèrie M.V. ......................................................... 88
4.3.1.1. NBE MV 102-1964. Acero laminado para estructuras de
edificación ................................................................................................. 89
4.3.1.2. NBE MV 102-1975. Acero laminado para estructuras de
edificación. ................................................................................................ 99
4.3.1.3. NBE MV 103-1972. Cálculo de las estructuras de acero
laminado en la edificación ....................................................................... 109
4.3.1.4. NBE MV 104-1966. Ejecución de las estructuras de acero en la
edificación ............................................................................................... 127
4.3.1.5. NBE MV 105-1967. Roblones de acero ................................ 139
4.3.1.6. NBE MV 106-1968. Tornillos ordinarios y calibrados, tuercas y
arandelas de acero para estructuras de acero laminado ........................ 145
4.3.1.7. NBE MV 107-1968. Tornillos de alta resistencia y sus tuercas y
arandelas ................................................................................................ 154
4.3.1.8. NBE MV 108-1976. Perfiles huecos de acero para estructuras
de edificación .......................................................................................... 163
4.3.1.9. NBE MV 109-1979. Perfiles conformados de acero para
estructuras de edificación........................................................................ 169
4.3.1.10. NBE MV 110-1982. Cálculo de las piezas de chapa
conformada de acero en edificación ....................................................... 177
4.3.1.11. NBE MV 111-1980. Placas y paneles de chapa conformada de
acero para edificación ............................................................................. 189
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
4.3.2. Instituto Eduardo Torroja. Instrucción E.M. 62 para estructuras de
acero .......................................................................................................... 195
4.4. TECNOLOGIA INDUSTRIAL.............................................................. 200
4.4.1. Tecnologia dels materials ........................................................... 201
4.4.2. Tecnologia de fabricació i muntatge............................................ 232
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
5
4.1. CONTEXT HISTÒRIC
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
El període que comença vindrà marcat per un important creixement
econòmic, si més no, en la fase inicial. Des del punt de vista polític també es
pot parlar, encara que molt tímidament, d’una certa obertura del règim tant a
l’interior com a l’exterior. Serà l’època de l’aparició dels tecnòcrates els quals
assoliran cotes elevades de poder enfront als polítics pròpiament dits. En
aquest període també es comencen a produir les primeres vagues
(especialment a la mineria), la constitució de partits polítics i sindicats,
moviments veïnals, etc. Passem-ho a detallar breument.
Se’ns dubte serà 1959 un any clau; l’any del Pla d’Estabilització. Fins
llavors es veia cada vegada més clar que amb el règim autàrquic que hem vist
al BLOC anterior el país estava estancat. Calia la importació de productes
energètics així com gran quantitat de bens de diversa tipologia que ajudarien la
fràgil industrialització del país; era necessari doncs liberalitzar l’economia per
tal d’augmentar-ne el creixement. Amb aquest objectiu es promulgà el Pla
d’Estabilització.
Al final de la Guerra de Liberación, la economía española, tuvo que
enfrentarse con el problema de su reconstrucción, que se veía
retardada en aquellos momentos por la insuficiencia de los recursos y los
bajos niveles de renta y ahorro, agravados por el desequilibrio de la
capacidad productiva como consecuencia de la contienda. La guerra
mundial y las repercusiones que trajo consigo aumentaron estas
dificultades y cerraron gran parte de los mercados y fuentes de
aprovisionamiento normales, lo que motivó una serie de intervenciones
económicas al servicio de las tareas del abastecimiento y de la
reconstrucción nacional. Sin embargo, a través de estas etapas difíciles
España ha conocido un desarrollo sin precedentes en su economía.
Gracias a ese rápido proceso, nuestra estructura económica se ha
modificado profundamente. Resueltos un sin fin de problemas, hay que
enfrentarse ahora con otros derivados tanto del nivel de vida ya
alcanzado cuanto de la evolución de la economía mundial,
especialmente la de los países de Occidente, en cuyas organizaciones
económicas está integrada España.
6
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.1 Decreto - Ley de ordenación económica.
Para ello son imprescindibles unas medidas de adaptación que, sin romper
la continuidad de nuestro proceso económico, aseguren un crecimiento de
la producción respaldada por una política de ahorro y de ordenación del
gasto.[…] El Decreto-ley que a continuación se articula establece la
liberalización progresiva de la importación de mercancías y,
paralelamente, la de su comercio interior; autoriza la convertibilidad
de la peseta y una regulación del mercado de divisas; faculta al
Gobierno para modificar las tarifas de determinados impuestos y al
ministerio de Hacienda para dictar normas acerca del volumen de
créditos 1.
Fonamentalment el Pla preveia, entre d’altres, els següents ítems que tot
seguit es transcriuen que, se’ns dubte, tindran una traducció immediata en la
indústria, en la construcció i en definitiva en el desenvolupament del país que
es veurà obligat a la implementació de noves infraestructures per tal de satisfer
la creixent demanda tant interna com externa:
1
Publicación: BOE número 174 de 22/07/1959
Referencia: 1959/09920. BOE-A-1976-25284
Páginas: 10005 - 10007
7
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
• Reducció de la despesa pública i congelació dels sous dels funcionaris.
• Fixació d’un canvi estable de la pesseta amb les altres divises.
• Moderació salarial per lluitar contra la inflació.
• Reducció de l’intervencionisme de l’Estat en l’economia.
• Liberalització de les importacions i afavoriment de les exportacions.
• Estimulació de les inversions estrangeres, excepte en indústries de guerra,
serveis públics i activitats relacionades amb la informació.
L’any 1960 es fixa un aranzel de caire fortament proteccionista que
complementaria les mesures anteriors 2. Aquests fets, ajudats per l’efecte del
turisme, l’entrada de capital estranger (amb la conseqüent dependència de
l’exterior), i l’entrada de divises dels emigrants espanyols feren que l’economia
espanyola tingués un espectacular creixement.
Evolució del PIB i de la renda per càpita
PIB (milions de pessetes)
Renda per càpita (pessetes)
1955
260.863
8.982
1960
828.000
27.253
1965
1.285.000
48.000
1970
2.070.000
70.800
1975
2.297.000
151.424
Figura 4.2 Evolució del PIB i de la renda per càpita. Font: Història econòmica
Una altra dada significativa serà l’augment demogràfic que es produeix a
l’estat espanyol. Aquest fet obligarà a augmentar habitatges, serveis i
infraestructures entre d’altres (en parèntesi les xifres corresponen a Barcelona).
2
Publicación: BOE de 31/05/1960 - Sección I
Referencia: BOE-A-1960-7965.
Páginas: 7323 a 7353
8
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Poblaciones de hecho. Cifras de censos respectivos.
(Unidades: Personas).
1960
30.582.936 (1.557.863)
1970
33.956.047 (1.745.142)
1981
37.742.561 (1.754.900)
Figura 4.3 Increments demogràfics. Font: http://www.ine.es
Uns esdeveniments molt importants en aquest període, especialment a la
primera part, són els moviments migratoris de persones tant a l’exterior com a
l’interior. Respecte a l’exterior, si abans hi havia un important flux respecte a
l’Amèrica llatina ara es transvasarà cap a Europa (Alemanya i França
principalment).
Ara bé, més important serà la immigració interior que implicarà un èxode
rural de persones que abandonen les zones, generalment agrícoles i a voltes
deprimides, per anar cap a zones industrials amb caràcter definitiu (fet que la
immigració exterior no tenia ja que era de caràcter bàsicament temporal).
Figura 4.4 Bellvitge als anys 60. Autor: Paco Elvira.
Aquesta dada, important a Catalunya, País Basc, Madrid i València, implicà
una creixent urbanització amb la creació de barris de nova construcció.
9
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Esdevindrà un fet clau doncs caldran habitatges i serveis que hauran de ser
duts a terme amb una gran rapidesa.
Aquesta època, com s'ha referit, també va suposar un augment de renda
per a la majoria de famílies fet que provocà que a moltes llars apareguessin
nous electrodomèstics (rentadores, televisions,...) a més de l'adquisició, per
primera vegada, d'un automòbil.
L’evolució que estava patint el país provocà un augment elevat de la
producció industrial i conseqüentment un augment del sector constructiu per tal
d’allotjar aquetes noves empreses.
10
Figura 4.5 Edifici SEAT.
La protesta social contra el règim continuava. El 20 de novembre de l’any
1964 es fundà la Comissió Obrera Central de Barcelona als locals de la
parròquia de Sant Medir, al barri de Sants. També és destacada la
Caputxinada, nom amb el qual es coneixen el fets que tingueren lloc el 9 de
març de 1966 al convent dels caputxins de Sarrià on es reuní l’Assemblea
Constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants així com els posteriors fets
que provocaren l’actuació policial.
Són rellevants en aquesta època el moviments veïnals en diversos barris
per tal de fer sentir a l’administració demandes locals a voltes oblidades.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.6 Arribada del metro als barris populars. Font: Ajuntament de Barcelona.
Mort el dictador, el 20 de novembre de 1975, s’obre una nova època a
l’estat espanyol que començarà amb el regnat de Joan Carles I proclamat com
a rei d’Espanya dos dies després. Serà un període d’importants reformes
socials i polítiques que conduiran a unes eleccions l’any 1977 i a la formulació i
aprovació de la Constitució de 1978.
Figura 4.7 Referèndum de la Constitució segons es recollia als mitjans de l’època.
11
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Econòmicament però, podem parlar d’un deteriorament de la situació, fruit
en part de la conjuntura econòmica mundial (crisi del petroli) i per la inestabilitat
política que a Espanya s’estava produint; el país estava patint una greu
situació econòmica. Aquesta situació conduirà als anomenats Pactos de la
Moncloa que seran un acord de les forces polítiques parlamentaries per intentar
reconduir la difícil situació econòmica.
Los efectos de los pactos de la Moncloa fueron inmediatos: la inflación
cerraba el año en un 26,4% y se situaba en 1978 en el 16%; se recuperaba
el equilibrio de la balanza por cuenta corriente, obteniéndose superávit el
año siguiente; las reservas de divisas pasaron de 4000 millones de dólares
a mediados de 1977 a 10000 millones a finales de 1978; se restablecía un
cierto equilibrio en las cuentas de las empresas, iniciándose una tendencia
alcista de los beneficios. [...] 3
Centrats més plenament en l'entorn català destacar primerament el
restabliment de la Generalitat provisional de 29 de setembre de 1977 amb el
posterior nomenament de Josep Tarradellas 4 com a President de la mateixa; en
fou President a l'exili.
Figura 4.8 Restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya 5.
3
Joaquín Estefanía, “El compromiso histórico español”. Memoria de la Transición, 1996
4
Josep Tarradellas i Joan (1899-1988)
5
Publicación: BOE núm. 238, de 5 de octubre de 1977.
Departamento: Jefatura del Estado.
Páginas: 22047 a 22048.
12
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Posteriorment cal destacar el retorn de Josep Tarradellas a Catalunya l'any
1977. Exercí el càrrec fins l'any 1980 quan es convocaren eleccions que foren
guanyades per Jordi Pujol 6.
13
Figura 4.9 Tarradellas retorna a Catalunya. Font la Vanguardia 25 d'octubre de 1977.
6
Jordi Pujol i Soley (1930)
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
14
1959-1982
Cross
Mètodes iteratius
Kani
Takabeya
Mètodes plàstics
4.2. MÈTODES DE CÀLCUL
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
4.2.1. Mètodes d'anàlisi global
La situació canviant a la qual ens acabem de referir va tenir també una
repercussió fonamental en els mètodes de càlcul.
Les noves edificacions que s’havien de construir demanaven un temps de
disseny i execució molt ràpid. Aquest fet conduí a la implementació d’un nou
càlcul que, alhora que garantint el binomi rigor i fiabilitat, permetés la major
rapidesa possible. Xavier Subias Fages 7; arquitecte responsable de la Facultat
de Dret conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Iñigo afirmava
“tres mesos per a construir l’edifici” 8. Òbviament amb aquestes premisses,
s’havia d’exigir a la part de càlcul una agilitat i rapidesa que fins ara no s’havien
vist.
15
Figura 4.10 Facultat de Dret Font: La Vanguardia 15 de juny de 1943.
Serà l’època dels mètodes anomenats iteratius dels qual el mètode de
Cross serà el més emprat. La resolució de les equacions generades per les
slope-deflection provocava moltes dificultats ja que ara parlem d’edificis de gran
alçaria on ens trobaríem amb un nombre molt elevat d’equacions que
implicarien un sistema de resolució molt feixuc. Els mètodes gràfics eren difícils
7
8
Figueres, 1926
Informació via correu electrònic.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
d’aplicar en aquests casos, especialment si considerem l’estructura global.
Aquells mètodes basats en les bigues aïllades portaven associats darrera una
gran imprecisió, sobretot en estructures molt esveltes on influències com les
dels desplaçaments eren importants. Per tant, quan aparegué a principis de la
dècada dels anys 30 un mètode en el qual el sistema d’equacions era resoluble
àgilment i a més permetia el càlcul d’estructures amb desplaçaments copsà
l’atenció del món calculístic.
La Guerra Civil i la posterior postguerra deixaren en un segon ordre aquesta
metodologia específica de càlcul ja que les construccions (modestes en
consonància a l’època) no la requerien. Serà però entrada la dècada dels
seixanta i amb el “ressorgiment” al qual ens hem referit que esdevindrà gairebé
indispensable reprendre l’estudi i utilització dels mètodes implementats gairebé
tres dècades abans.
16
Figura 4.11 Vista aèria zona universitària.
Com es deia, els mètodes en qüestió més utilitzats en aquesta època són
els anomenats mètodes d’aproximacions successives entre els quals
destaca el mètode de Cross com a principal i més emprat pels calculistes
trobant-se present, ara sí, en múltiples memòries de càlcul consultades
d'aquest període.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
MÈTODE
CROSS
KANI
TAKABEYA
Degut a
Hardy Cross 9
Gaspar Kani 10
Any
1932
1949
1938
País
Virgínia (EUA)
Sèrbia
Japó
Fukuhei
Takabeya 11
Figura 4.12 Mètodes d'aproximacions successives.
Els mètodes vistos als blocs anteriors continuaven essent vigents ara bé la
seva aplicació cada vegada fou menor especialment quant les noves
generacions aprengueren el mètode de Cross que progressivament s’anà
explicant a les facultats tècniques.
Es mostra un fragment dels apunts impartits pel professor Pey Cuñat a
l’assignatura Construcciones Industriales y Proyectos impartides a la Escuela
Especial de Ingenieros Industriales Textiles de Tarrasa on un grup d’alumnes
varen fer una guía-resumen de las explicaciones dadas en clase por Antonio
Pey Cuñat tal i com s'ha vist en BLOCS precedents.
Figura 4.13 Inici del tema dedicat al mètode de Cross. Pey Cuñat (1954)
Serà a aquest mètode al que se li dedicarà més temps d’estudi degut a la
seva importància contrastada en la bibliografia i en les memòries de càlcul
existents de l’època, deixant els altres dos fonamentalment com a testimoni de
Hardy Cross (1885-1959).
Gaspar Kani (1910-1968).
11 Fukuhei Takabeya (1893-1975).
9
10
17
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
mètodes que existiren i que tingueren un breu ressò teòric però nul·la (o
gairebé) aplicació pràctica.
Clàssics
Energètics
Iteratius
MÈTODES
DE
CÀLCUL
Gràfics
Altres
Numèrics
Figura 4.14 Mètodes de Càlcul. Mètodes Iteratius i altres (Mètodes plàstics).
18
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
19
Un pedazo de papel y un lápiz bastan para acometer el análisis de cualquier estructura
reticular. Carlos Fernández Casado
4.2.1.1. Mètode de Cross
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
L’any 1932, es publicà el Mètode de distribució de
moments degut a l’enginyer nord-americà Hardy Cross
(1885-1959), catedràtic de la Universitat d’Il·linois i al
seu ajudant Newlin Dolbey Morgan. És el conegut
Mètode
de
Cross.
Fou
Transactions
of
American
Engineers 12.
Inicialment pensat per a edificis de
the
publicat
a
Society
la
revista
of
Civil
formigó armat, ha esdevingut, però, un mètode
aplicable a qualsevol tipus d’estructura hiperestàtica.
Referint-se a ell Carlos Fernández Casado diu; inmediatamente adoptamos
el método de cálculo para nuestros proyectos y figuró oficialmente por primera
vez en un concurso del año 1932 donde utilizamos, además la simplificación de
cargas y estructuras simétricas; val a dir que l’enginyer espanyol ja tenia
coneixement del mètode ja que l’autor n’havia publicat una memòria inicial l’any
1930.
20
Figura 4.15 Estructura resolta en la memòria original de H. Cross: Proceeding of A.S.C.E, maig 1930
12
Transactions of the American Society of Civil Engineers, Vol. 96, No. 1, January 1932, pp. 1-10.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Malgrat tot, la seva plena arribada a l’estat espanyol no serà fins ben
entrada la dècada dels anys 50 ja que llavors es necessitaran nous mètodes de
càlcul (més àgils i potents) pel desenvolupament de les noves estructures que
els temps canviants aniran demanant.
És un mètode d’aproximacions successives (amb alguna similitud amb els
mètodes de Kani i Takabeya com es veurà) i per tant es pot escollir l’exactitud
que es desitgi. Està fonamentat en el mètode de l’equilibri i el seu càlcul és
senzill. S’ha de pensar que a l’època en la qual fou formulat no es disposaven
d’eines electròniques (ordinadors, calculadores) com avui en dia. Els càlculs
s’havien de fer bàsicament a mà. L’aplicació del mètode ha estat molt variada;
bigues contínues, pòrtics, tipologies estructurals diverses en serien exemples
variats.
La seva difusió fou molt ràpida i pràcticament en totes les memòries de
càlcul de l’època es troba l’estructura calculada, total o parcialment, amb el
mètode de Cross.
21
Figura 4.16 Exemple del Mètode de Cross (I). Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial
de Barcelona.
Figura 4.17 Exemple del Mètode de Cross(II). Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial
de Barcelona.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
La justificació del seu ús queda reflectit en la múltiple bibliografia que es
començà a publicar en referència a aquest nou mètode de càlcul.
22
Figura 4.18 Prenzlow C. Cálculo de estructuras por el método de Cross.
[...] Hace mucho tiempo que se han ido buscando procedimientos de
cálculo más sencillos y más fáciles, de resultados más o menos exactos, y
afortunadamente se han hallado tales métodos […].El campo de aplicación
del método de Cross puede subdividirse en dos grandes dominios:
Estructuras sustentantes porticadas con nudos que si bien giran, no
pueden desplazarse. Para ellos resulta particularmente sencillo el cálculo.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Estructuras sustentantes con nudos que tanto pueden girar como
desplazarse. En este caso es preciso efectuar cálculos supletorios
(estados de carga auxiliares), pero las consideraciones en que se fundan
no son mucho más complicadas... 13.
I conclou afirmant:
El cálculo se desarrolla con medios extremadamente sencillos, en forma
sinóptica y clara y sin esfuerzo mental digno de consideración. Por esto
puede, quizás, resumirse este procedimiento bajo el lema estática fácil 14.
Un llibre de referència a les escoles d’enginyeria i arquitectura i que se’ns
dubte ha marcat els coneixements de tota una generació és el Fernández
Casado nom col·loquial amb el qual es coneixia el llibre Cálculo de Estructuras
Reticulares. Nudos rígidos degut als enginyers Carlos Fernández Casado i
José Luís Fernández Casado.
23
Presentamos una sistematización completa del método de Cross. Este
método, que los norteamericanos consideran como “la aportación más
valiosa al cálculo de estructuras durante los treinta años del siglo”,
resuelve del modo más sencillo y exacto cualquier tipo de estructura
reticular, por complicada que sea. Existen métodos de cálculo en los que las
intuiciones directas no se limitan a establecer el punto de partida, sino que
influyen a lo largo de todo el desarrollo, dando a las transformaciones de
cálculo un sentido más valioso que el puramente combinatorio. Los puntos
de contacto entre las esferas de lo físico y lo matemático jalonan todo el
proceso y, a través de las operaciones abstractas, trasparece la realidad
concreta del fenómeno físico. A este tipo de métodos pertenece el que
hemos adoptado.
Ventajas prácticas: poseyendo la intuición del fenómeno físico que es lo
que debe aprenderse en la Teoría de Estructuras, no hace falta más; los
problemas se resuelven sin necesidad de recordar combinaciones
13
Prenzlow, C: Cálculo de estructuras por el método de Cross. Gustavo Gili. Barcelona, 1958
14
Ibídem
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
artificiosas, por consiguiente de un modo más sencillo, más seguro y
agradable 15.
24
Figura 4.19 Fernández Casado. Cálculo de estructuras reticulares. Nudos rígidos. 2ª ed.
Fernández Casado, abans d’entrar de ple en la formulació del mètode de
Cross, comença l’estudi amb l’element barra afirmant;
15
Carlos Fernández Casado, 1934
1900-1929
1930-1938
Tratándose
de
individualizan
estructuras
las
desintegración,
1959-1982
1939-1958
barras,
tomando
en
el
como
cuya
geometría
método
unidad
ha
el
de
1983-2000
se
discontinua
ajustarse
elemento
a
esta
barra
y
estableciendo todas las relaciones con dicho desglose desde el
momento inicial.
Els elements de càlcul i les representacions fonamentals seran:
Les relacions entre aquestes magnituds compliran les conegudes equacions
de l’estàtica.
Aquestes, generalment no seran suficients en ser la majoria casos
hiperestàtics i per tant s’han de completar amb d’altres expresando las
condiciones de continuidad de la deformación de la barra segregada con el
resto de la estructura, indicando la solidaridad de barra y estructura; en clara
al·lusió als teoremes de Mohr 16.
16
Apartat 1.2.1.1.2. BLOC I.
25
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Considera, el mètode, les següents hipòtesi de treball:
1. El camp de comportament de l’estructura és elàstic lineal; per tant, petits
corriments i proporcionalitat entre tensions i deformacions.
2. Es aplicable el principi de superposició: els petits corriments no
modifiquen l’acció de les carregues.
3. La càrrega de l’estructura és monòtona creixent.
4. Les seccions planes de les barres a flexió de l’estructura segueixen
planes després de la deformació. És menystenen les deformacions
degudes al tallant.
5. L’equació de govern de les barres és la de la flexió de Navier:
d 2 y dx 2 = − M (x ) EI
6. No es tenen en compte les deformacions produïdes per l’esforç axial.
26
Figura 4.20 Imatge típica de les portades dels llibres de Fernández Casado.
Un cop definides les hipòtesi de treball i com a darrer pas per a l'explicació
del mètode, l’autor planteja les relacions fonamentals de la barra aïllada en
quatre casos (d’on n’extreu les relacions bàsiques que farà servir a posteriori
tant pel mètode de Cross com pel mètode slope-deflection 17).
a. Biga simplement recolzada
b. Biga perfectament encastada
c. Biga perfectament encastada en un extrem i recolzada en l’altre
d. Biga amb encastament elàstic
17
El mateix Fernández Casado en fa referència com a mètode d'aplicació i el presenta al mateix llibre
malgrat la seva formulació original, com varem veure, fou prèvia. A ell ens referírem a l'apartat 3.2.1.1.
del BLOC III.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
a. Biga simplement recolzada
La resolució és elemental amb les equacions de l’estàtica ∑F (H) =0, ∑F (V) =0
i ∑M (x) =0 vistes anteriorment
27
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
b. Biga perfectament encastada
En tenir en aquest cas 4 incògnites (2 forces i 2 moments) amb les
equacions de l’estàtica no n’hi ha prou per resoldre el problema i per tant s’han
d’aplicar les relacions obtingudes a la mecànica de les deformacions,
expressant les condicions d’immobilitat de les seccions extremes. D’entre els
teoremes possibles; Mohr, Castigliano, Bresse, Treballs Virtuals, etc... l’autor
planteja treballar amb els teoremes de Mohr que prèviament ha definit.
Primer teorema de Mohr: El ángulo de las tangentes a la deformada, en
dos puntos cualesquiera de una barra recta, viene dado por el área, entre
las ordenadas de aquellos dos puntos, del diagrama de los momentos
flectores divididos por los momentos de inercia de las secciones y por el
coeficiente de elasticidad.
Figura 4.21 Teoremes de Mohr.
28
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Segundo teorema de Mohr: La distancia desde un punto de la deformada
a la tangente en otro punto de esta misma curva viene dada por el
momento estático con relación al primer punto del área citada en el primer
teorema para los puntos considerados.
Per tant,
El fenómeno físico puede interpretarse partiendo de la viga apoyada con
sustentación isostática, que, después de estar sometida a las fuerzas
exteriores, se lleva a las condiciones de empotramiento perfecto aplicando
en las secciones extremas dos pares, que deshacen los giros libremente
adquiridos por aquéllas, teniendo así la superposición de dos fenómenos:
flexión isostática y flexión hiperestática producida por los pares de
empotramiento.
Amb aquesta operativa es poden deduir els moments d’encastament
perfecte que habitualment es troben tabulats.
Per tant, i en funció de les dades de partida s’obté;
29
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
c. Biga perfectament encastada en un extrem i recolzada en l’altre
Aquesta tipologia de biga és fàcilment resoluble basant-nos en els dos
casos anteriors, és a dir partint de la biga recolzada i introduint un parell a
l’extremitat de l’encastament.
L’autor, però, aclareix que, el caso verdaderamente importante es el de la
actuación de un par en la extremidad apoyada, amb la qual cosa s’introdueixen
dos coeficients bàsics en l’explicació del mètode de Cross; el coeficient de
transmissió de moments (β) i el coeficient de rigidesa (K).
A la relación entre el momento del par reacción i el momento del par
aplicado se les denomina factor de transmisión de momentos (β) i a la
relación entre el momento del par aplicado i el ángulo de la sección apoyada
se denomina rigidez (K).
30
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
β=
1983-2000
m
µ'
; K=
q
m
El mateix autor en demostra el seu valor per a barres d’inèrcia constant:
β=
1
2
i
K=
4EI
L
31
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
I en el cas de barres d’inèrcia variable se elige una sección que se
considera como típica de la viga y los momentos de inercia de todas las
secciones se refieren al de aquélla, considerado como unidad.
d. Biga amb encastament elàstic
Per abordar el problema, considerat per l’autor com el cas més general
que es pot presentar en una barra, es desglossa en dues parts; giros de las
secciones de empotramiento i deslizamiento de las secciones empotramiento,
obtenint en cada cas les conegudes relacions, que com en el cas anterior seran
bàsiques tant pel mètode de Cross com pel mètode slope-deflection.
32
Caso general: Sumando los efectos debidos a los giros con los de los
deslizamientos y con los debidos al empotramiento considerado
perfecto, tenemos las relaciones:
El mateix autor en demostra el seu valor per a barres d’inèrcia constant:
Concloent; el problema especial de la viga elásticamente sustentada
consiste en determinar los pares de empotramiento, pues inmediatamente se
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
deducen de ellos los momentos flectores, esfuerzos cortantes y reacciones de
sustentación.
33
Un cop conegudes les relacions que hi ha en la biga aïllada, es pot passar a
l’estudi de l’estructura; entesa com a conjunt de barres;
El problema de la barra queda reducido a determinar los pares de
empotramiento de la biga correspondiente; por tanto el del entramado,
que es agrupación de barras, consistirá en determinar estos elementos
para cada una de ellas. La dificultad de cálculo de un entramado, tal como
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
se plantea en el método analítico expuesto 18, está en la resolución del
sistema de ecuaciones lineales, y era casi insuperable cuando el número
de éstas resultaba algo elevado. El método de Cross elimina en parte esta
dificultad.
Un altre aspecte que fins llavors era considerat com a dificultós i que sovint,
com hem vist a l'apartat normatiu, s'ometia el càlcul era el de l'obtenció dels
desplaçaments. El mètode de Cross també n'agilitzava la formulació tal i com el
mateix Fernández Casado indicava.
34
Figura 4.22 Fernández Casado. Cálculo de estructuras reticulares. Nudos rígidos. 8ª ed.
18
En clara referència al mètode sloppe -deflection.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
El hecho que haya sido el método de Cross el que ha puesto en marcha
el estudio definitivo de los desplazamientos, se explica por el carácter
intuitivo del mismo y su referencia directa a fenómenos físicos, ya que
precisamente en las estructuras resistentes los hechos más fácilmente
comprobables son las deformaciones y los desplazamientos.
El estudio de los desplazamientos estaba ya planteado antes de Cross,
pero el modo de enfocar la cuestión desde el entramado en su totalidad
física, ha abierto el horizonte para tratarlo de un modo integral y no como
una corrección o como influencia secundaria.
A partir d’aquest punt, i un cop l’autor ja ha justificat la importància i validesa
del mètode, passarà definitivament a formular-lo.
Se parte de una estructura virtual con nudos absolutamente rígidos (es decir
que no permiten giros ni desplazamientos de las extremidades de las
barras) y se llega a la estructura real, deshaciendo por etapas esta rigidez,
permitiendo sucesivamente los giros y los desplazamientos.
Las situaciones que se consideran las exponemos en cuatro etapas consecutivas:
• Etapa primera. Nudos absolutamente rígidos.
• Etapa segunda. Nudos giratorios, pero no desplazables.
• Etapa tercera. Nudos desplazables pero no giratorios.
• Etapa cuarta. Nudos giratorios desplazables.
35
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Etapa primera. Nudos absolutamente rígidos. Las barras están
completamente incomunicadas y en condiciones de empotramiento
perfecto en sus extremos.
L’autor referirà a la taula annexada al seu llibre on hi figuren aquests
moments d’encastament perfecte en múltiples varietats de càrregues.
36
Figura 4.23 Etapa primera. Nusos absolutament rígids.
Etapa segunda. Nudos giratorios, pero no desplazables; permiten el
giro, pero no los desplazamientos de las extremidades de las barras.
Figura 4.24 Etapa segona. Alliberament d’un sol nus.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Al liberar un nudo, restableciendo la intercomunicación de sus barras, se
sumaran algebraicamente los pares de empotramiento perfecto que
actuaban aisladamente sobre cada una de ellas en la etapa anterior (fig.
4.23).
Figura 4.25 Resultant del parells d’encastament.
Si la resultante no es cero, las extremidades de las barras girarán,
continuando el movimiento hasta que dicho par resulte equilibrado por los
resistentes que se desarrollan aisladamente en cada una de las barras.
Como estos pares son proporcionales al ángulo de giro y a las rigideces de
las barras, su determinación se reduce a repartir proporcionalmente a
éstas un momento que equilibra a aquel momento desequilibrado inicial.
Figura 4.26 Compensació del moment desequilibrat i repartiment.
Realizando la repartición en cada uno de los nudos, queda aparentemente
en equilibrio la estructura, pero la etapa no termina, puesto que en la
actuación de estos pares de repartición en uno de los extremos de cada
barra implica la aparición de otros en sus extremos opuestos, que están
37
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
con los anteriores en la relación fijada por el coeficiente de transmisión de
momentos.
Figura 4.27 Transmissió de moments.
Por consiguiente, después de hacer la repartición en un nudo, hay que
transmitir en cada barra al extremo opuesto un momento fracción conocida
del que ha correspondido, con lo que los nudos quedan otra vez
desequilibrados, siendo preciso realizar la distribución de estos momentos
transmitidos, lo que dará lugar a nuevos momentos de repartición y
traslado.
Figura 4.28 Resultant del parells rebuts per transmissió.
Esta etapa, consta de dos operaciones: repartición y transmisión, que
se repiten en ciclos sucesivos […]. Respecto al orden en la realización
de estas operaciones, pueden seguirse dos caminos: el que acabamos de
utilizar haciéndolas independientemente primero la repartición y luego el
traslado o bien efectuándolas simultáneamente empezando por el nudo
más desequilibrado y teniendo en cuenta al hacer la distribución del
siguiente, no sólo los momentos que proceden de la etapa primera, sino
también el transmitido por la barra común del nudo anterior.
38
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Per tant, el procediment per aplicar mètode de Cross a una estructura
intranslacional seria:
1. Calcular els moments d’encastament perfecte.
2. Calcular les rigideses de les barres i els coeficients de repartiment.
3. Determinar els coeficients de transmissió.
4. Desbloquejar el primer nus. Es fa la suma algebraica dels moments
d’encastament perfecte (Σm) de les barres que hi concorren. Es canvia el
signe i es reparteix -Σm entre totes les barres que concorren al nus,
multiplicant pel coeficient de repartiment. Transmetre a l’altre extrem de
la barra la meitat del moment repartit (cas d’inèrcia constant).
5. Es torna a bloquejar aquest primer nus i es desbloqueja el veí, on es
repeteix les operacions.
6. Es bloqueja aquest segon nus, i es desbloqueja un tercer i així
successivament fins arribar al darrer nus. Com a conseqüència dels
moments transmesos, els nusos prèviament desbloquejats i bloquejats
s’hauran descompensat. S’haurà de fer uns segona passada repetint tot
el procés. Els moments repartits van sent cada vegada més petits.
7. Finalment es fan les sumes de tots els moments que hi ha en cada
extern de la barra (d’encastament perfecte, repartits, transmesos).
La suma dels moments d’un nus ha de ser nul·la perquè hi hagi equilibri.
A continuació es mostra un exemple del mètode de Cross, etapes I i II
(etapa fonamental), obtingut de la memòria de càlcul de l’Escola Tècnica
Superior d’Arquitectura de Barcelona (E.T.S.A.B.) -amb data 1961-1962- obra
de l’arquitecte Eusebi Bona 19.
19
Eusebi Bona Puig (1890-1972).
39
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.29 Exemple Mètode de Cross. Etapa Fonamental
40
Figura 4.30 Diagrama de moments resultant de l’exemple anterior.
Arribats a aquest punt es clou l'anomenada etapa fonamental (que com
s'ha vist correspondria a les etapes I i II del mètode de Cross).
Si l'estructura esdevingués intranlacional el procediment ja estaria acabat
amb la qual cosa el diagrama de moments obtingut seria el definitiu. Un cop el
tinguéssim fora ràpid obtenir la resta de diagrames ja que l'estructura
esdevindria isostàtica doncs es coneixeria el valor dels moments que fins
llavors havien estat incògnites.
Ara bé, si l'estructura fos translacional (estructures asimètriques, amb
asimetria de càrrega i/o perfils,...), hauríem de continuar el procés amb el que
es coneix com etapa paramètrica que correspondria a les etapes III i IV del
mètode de Cross.
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
Tot seguit es presenta.
Etapa tercera. Nudos desplazables pero no giratorios permiten el
desplazamiento de las barras, pero de modo que se mantengan siempre
paralelas
sus
secciones
extremas;
estamos
en
el
caso
de
desplazamientos locales. Por consiguiente, así como la primera etapa se
reducía a calcular los momentos de los pares de empotramiento perfecto,
ésta consiste en determinar los momentos de los pares de
empotramiento local. […] Si los nudos se trasladan, la hipótesis de
indesplazabilidad supuesta en las etapas primera y segunda equivale a
introducir unos apoyos ficticios que inmovilizan los nudos.
41
Figura 4.31 Significació física de la hipòtesi de la no desplaçabilitat suposada a les etapes I i II
En las etapas anteriores la estructura acumula acciones contra dichos
apoyos ficticios, acciones cuyo valor se obtendrá cortando las barras que
concurren a los nudos donde hemos localizado los apoyos y sumando
algebraicamente los esfuerzos longitudinales y transversales de las barras
cortadas.
En la presente etapa tenemos que suprimir el sistema de apoyos
ficticios o, lo que es equivalente desde el punto de vista de la solicitación,
dejar en libertad de acción las fuerzas acumuladas contra los apoyos en
las
etapas
anteriores.
produciéndose
Entonces
desplazamientos
se
trasladarán
transversales
los
relativos
nudos,
en
las
extremidades de algunas barras, equivaliendo a corrimientos relativos de
las secciones extremas.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.32 Determinació de las reaccions virtuals.
Arribats a aquest punt l'autor planteja el darrer pas del procediment.
Pueden seguirse dos caminos para su resolución; el directo y el
indirecto.
El procedimiento directo suprime de una vez todos los apoyos ficticios,
dejando actuar la totalidad de fuerzas ficticias acumuladas.
Figura 4.33 Moviments locals.
El procedimiento indirecto realiza la liberación en el número de fases
indicado por el grado de desplazabilidad, es decir, descompone el
movimiento
considerado,
en
tantos
parciales
suprimiendo
independientemente.
éstos
como
uno
apoyos
a
ficticios
uno,
hayamos
sucesiva
e
42
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
43
Figura 4.34 Descomposició del desplaçament local en tres fases.
De este modo, en cada fase interviene una sola fuerza ficticia y, por
consiguiente, los desplazamientos y los momentos de las barras afectadas
en dicha fase dependen de una sola incógnita. Se parte de una serie de
valores de los momentos locales proporcionales a los verdaderos. Se
realizan todas las operaciones de la etapa siguiente, y al final se plantean
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
las ecuaciones de desplazamiento, deduciendo la equivalencia entre los
valores provisionales y los definitivos.
Per obtenir finalment;
Etapa cuarta. Volvemos a dejar en libertad de giro a los nudos de la
estructura, después de sufrir los desplazamientos correspondientes a la
etapa anterior. Hay que hacer un número de distribuciones igual al de
fases consideradas, partiendo de los valores arbitrarios fijados en la etapa
anterior. Los resultados obtenidos en cada distribución se multiplicarán por
un mismo coeficiente incógnito, estableciendo las ecuaciones de
desplazamientos para la superposición de todas las etapas.
44
Figura 4.35 Equacions dels desplaçaments.
Llegamos de este modo a un sistema de ecuaciones lineales en número
fijado por el grado de desplazabilidad, deduciéndose los valores de las
incógnitas, que son los coeficientes multiplicadores de los valores
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
numéricos obtenidos para los momentos en las distintas fases de esta
etapa.
Així doncs, obtenim el resultat total;
Los momentos totales se deducen por superposición de los de la
etapa segunda con los acabados de obtener en cada fase
multiplicados por sus respectivos coeficientes.
Per tant, el procediment per aplicar mètode de Cross a una estructura
translacional seria:
1. Es suprimeix el topall del pis, que experimentarà un desplaçament
horitzontal δ. Se suposa que aquest desplaçament es produeix sense
que girin els nusos, com si hi hagués unes guies. Apareixeran uns
moments en les extrems dels pilars.
2. Per tal de facilitar els càlculs, col·locarem moments relatius α ens els
extrems dels pilars en funció de la rigidesa a desplaçament d’aquests.
3. Les guies, són fictícies, per tant les haurem de suprimir. Els moments
provocats pel desplaçament, estan produint desequilibri en els nusos, pel
que es reajustaran seguint el procés normal del mètode, o sigui, les
etapes primera i segona.
4. Amb els moments finals obtinguts d’aquesta tercera etapa, es plantejarà
l’equació de planta, el que permetrà trobar el valor final dels moments α.
5. Es calcularan els moments obtinguts en la tercera etapa que estaven
expressats en funció de α. El principi de superposició garanteix que
els moments definitius seran la suma dels obtinguts en ambdós
etapes; l'etapa fonamental i la paramètrica.
45
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
El mateix Fernández Casado al llibre al qual ens estem referint mostra una
sèrie d’exemples teòrics on ell mateix explicita i comenta les característiques
del mètode. A continuació es mostra l’exemple segon; estructura de edificio
asimétrica on, per la tipologia pròpia de l’estructura hi trobarem tant l’etapa
fonamental com les paramètriques; és a dir,
Figura 4.36 Exemple estructura translacional.
També el professor Pey Cuñat explicita el mètode, molt didàcticament,
quedant reflectida l’evolució de la estructura en les 4 etapes fins arribar a
l’estructura real:
46
Etapa I (nusos sense girs): L’estructura és indeformable. Les barres estan
completament encastades pels seus extrems en els nusos i aquests ni giren
ni es desplacen. Apareixen, per tant, parells d’encastament perfecte.
Etapa II (nusos giratoris però indesplaçables): Es desfà la rigidesa i es
permet el gir als nusos.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Etapa III (nusos desplaçables però no giratoris): Els nusos es consideren
desplaçables però rígids; sense cap gir.
Etapa IV (nusos giratoris desplaçats): S’admet que l’estructura s’ha
desplaçat i ha girat.
Malgrat com s'ha vist fins ara el llibre de referència del mètode ha estat
indiscutiblement el de l'enginyer Fernández Casado, s'ha cregut que és de
justícia mencionar un altre llibre que, encara que parcialment eclipsat pel de
l'autor citat, també gaudí d'una certa rellevància, especialment en àmbits
docents -de fet el llibre neix de la publicació d'un apunts docents per als
alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Aeronàutics de Madrid. Ens
referim al llibre del professor Bernardino Fernández Pérez.
Fonamentalment el llibre recull el mateix temari que el formulat al llibre de
Fernández Casado, encara que sense tanta amplitud, tal i com ell mateix
reconeix.
En la actualidad existen ya varios textos en español dedicados
fundamentalmente a la explicación del método de Cross, unos de
autores españoles y otros de traducciones de textos extranjeros.
Entre los primeros debe destacarse el Cálculo de Estructuras
Reticulares, de Fernández Casado, que, según creo, fue el primero
47
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
en español y cuya contribución al conocimiento y difusión de dicho
método entre los ingenieros españoles ha sido extraordinaria.
48
Figura 4. 37 Método de Cross. Bernardino Fernández Pérez.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
49
4.2.1.2. Mètode de Kani
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
A més de la resolució de l’estructura hiperestàtica pel mètode de Cross vista
a l’apartat anterior, apareixen també dos mètodes (el mètode Kani i el mètode
Takabeya) per calcular-la deguts a Gaspar Kani i a Fukuhei Takabeya
respectivament.
El mètode de Hardy Cross ha estat, amb escreix, el més emprat tot i reduint
la utilització dels altres dos a casos concrets i amb una aplicació molt limitada
malgrat que la seva validesa els feia ser mètodes perfectament aplicables i
amb resultats igualment correctes tal i com es veurà.
A l’estat espanyol, concretament, han estat dos mètodes que malgrat es
coneixia la seva existència i el seu funcionament, van tenir una escassa
aplicació estructural com queda palès en els comentaris de professionals que
van començar a exercir la seva tasca al voltant de la dècada dels 50 i en
l’escàs ressò (de fet nul) que s’ha trobat en les memòries de càlcul
consultades.
50
És per aquest motiu que s’expliciten ambdós mètodes amb més generalitat
que el mètode de Cross.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Gaspar Kani (1910-1968) presentà l’any 1949 20 un mètode de càlcul exacto
basado en aproximaciones sucesivas i, en clara referència al mètode de Hardy
Cross, se ha buscado un nuevo método de cálculo de los desplazamientos
horizontales que simplifique su obtención.
La bibliografia del mètode és més aviat escassa cosa que denota que a
l’estat espanyol va tenir, com havíem dit, una difusió i utilització més aviat
nul·la. De fet, el llibre no es va editar a Espanya fins l’any 1958 quan el mètode
de Cross ja havia tingut moltíssima difusió. Segons Gaspar Kani, les
avantatges del mètode en comparació amb d’altres són:
• En el supuesto de nudos fijos, o sea sin considerar el posible
desplazamiento de los mismos, el cálculo es “correctivo” en cada nudo,
pasando luego de éste a otro cualquiera, con lo cual, además de un ahorro
de tiempo, supone muy poca probabilidad de que se comentan errores en
el mismo.
• La introducción en el cálculo de la hipótesis de nudos desplazables
supone una pequeña variación en el desarrollo del mismo, que no tiene
gran importancia.
• La comprobación de los resultados puede hacerse en cada nudo y en
cualquier momento, sin que sea necesario para los técnicos inspectores el
conocer el detalle del cálculo que ha llevado al resultado definitivo.
• Para el caso de que deban variarse los tipos de carga o sección de las
barras
posteriormente al cálculo efectuado, no es necesario volver a
empezar por el mismo, sino sólo anotar los cambios y repetirlos
únicamente en parte.
El mateix Fernández Casado 21 es refereix a ell com a:
Un método interesante dentro del grupo de los de distribución de
momentos que tiene una especial aplicación al caso de estructuras con
barras de inercia constante y entramados completos de retícula
rectangular.
20
Kani: Die Berechnung Mehrstöckinger Rahmen. Stuttgart, 1949.
21
Fernández Casado. Cálculo de estructuras reticulares. Nudos rígidos. 2ª edición
51
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
L’autor introdueix el mètode partint d’una hipotètica barra i-k sotmesa a un
estat de càrregues genèric tal com es mostra a la següent figura.
Figura 4.38 Barra i-k sotmesa a un estat genèric de càrregues.
Tant el nus i com el nus k giraran un determinat valor. El valor d’aquest gir
es pot descompondre com a superposició de tres etapes que ens conduiran a
l’obtenció dels moments en els extrems corresponents.
Etapa I
Nus encastat (sense gir); flexió per l’acció de la pròpia càrrega; existència
de moments d’encastament perfecte M ik . Per trobar aquests moments, l’autor
recomana la següent bibliografia:
• Beton Kalender (Calendario de hormigón);
• Stahlbau Kalender (Calendario del acero)
• Takabeya Rahmentafeln (Tablas para pórticos)
Etapa II
L’extrem i gira un determinat angle τi. L’extrem k no gira.
Figura 4.39 L’extrem i gira un determinat angle τi.
52
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Etapa III
L’extrem k gira un determinat angle τk. L’extrem i no gira.
Figura 4.40 L’extrem k gira un determinat angle τk.
Per tant, i aplicant el principi de superposició, en l’extrem i de la barra i-k el
valor del moment resultant serà:
M ik =M ik +2M’ ik +M’ ki
Es a dir; el moment total es pot trobar com a suma del moment
d’encastament perfecte, el moment degut al gir en l’extrem contrari de la
barra i dos vegades el moment degut al gir en el propi extrem .
M23 = 53.33 − 2 ⋅ 7.774 + 6.65 = 44.43kNm
M32 = −53.33 + 2 ⋅ 6.65 − 7.774 = −47.80kNm
Figura 4.41 Exemple d’aplicació de distribució de moments.
Arribats a aquest punt, l’autor presenta el desenvolupament pròpiament dit
del seu mètode formulant-lo en els dos casos més habituals ja vistos també en
el mètode de Cross; és a dir:
53
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
a) Aplicació del mètode a casos amb nusos rígids no desplaçables.
b) Aplicació del mètode a casos amb nusos rígids desplaçables.
a) Aplicació del mètode a casos amb nusos rígids no desplaçables.
Gaspar Kani formula el mètode per a nusos rígids sense desplaçaments
explicitant les etapes necessàries per a dur-lo a terme sense demostració. Són
a aquestes a les que ens referirem bàsicament en funció del pòrtic que ell
mateix defineix.
54
Figura 4.42 Pòrtic tipus amb el qual Kani explicita el seu mètode.
El cálculo de un pórtico con nudos rígidos (no desplazables) se
efectúa mediante un esquema y consta de las siguientes etapas:
1. Se calculan para el tipo de carga supuesto, los momentos de
empotramiento perfecto en los extremos de las barras M ik y se anotan
encima de las correspondientes barras del esquema. Sumando en cada
nudo estos momentos de empotramiento, obtenemos los valores de los
momentos de sujeción para cada uno de dichos nudos, M i =∑M ik, los
cuales anotamos en el centro del círculo de cada nudo.
2. Obtenemos luego los valores de los coeficientes de repartición o
factores de giro μ repartiendo el valor (-1/2) proporcionalmente a cada nudo
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
a los valores de las rigideces K de las barras que concurren en él ( K =
I
).
L
Por ejemplo, para el extremo i de la barra i-k tendríamos:
µik = −
1 K ik
2 ∑ K ik
i
Tal i com es pot observar ja en les formulacions inicials del mètode existeix
un cert paral·lelisme amb el corresponent de Cross.
3. Las sucesivas influencias del giro de los nudos a los momentos M’ ik las
determinamos por iteraciones de la operación:
M'ik = µik (Mi + ∑ M'ki )
i
Siguiendo de un nudo a otro, basta obtener la aproximación deseada.
55
Figura 4.43 Esquema del diagrama seguit per Kani en el seu mètode.
4. Sumando los momentos de empotramiento en los extremos de las
barras M ik con la influencia de los giros, obtenemos los momentos
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
definitivos de los extremos de cada barra. Así pues para un extremo de la
barra i-k obtenemos:
M ik =M ik +2M’ ik +M’ ki
56
Figura 4.44 Esquema de la distribució de moments seguit per Kani en el seu mètode.
Si volem calcular els moments en els nodes aplicarem la fórmula
anterior. Per exemple en el node 6 obtenim:
M6−5 = 11.80 + 2 · 0,28 + 1 = 13.36
M6−10 = 0 + 2 · 0,05 − 0,02 = 0,08
M6−7 = −8,60 + 2 · 0,28 − 4,91 = −12,95
M6−8 = 0 + 2 · 0,02 − 0,56 = −0,52
Així doncs, per calcular els moments definitius en els distints nodes de
l’estructura aplicarem sistemàticament la fórmula anterior per acabar
l’exercici passant a dibuixar el corresponent diagrama de moments flectors
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
del pòrtic. Queda palès doncs que es traca d'un mètode iteratiu com es
referia prèviament.
Figura 4.45 Obtenció del diagrama de moments total del pòrtic.
57
b) Aplicació del mètode a casos amb nusos rígids no desplaçables.
Un des casos més habituals en el camp de les estructures és la de nusos
que giren i a més es desplacen (correspondria al cas paramètric vist abans).
En aquest cas la deformació de la barra i-k es pot descompondre en els
següents quatre passos tal i com es mostra a la
figura:
La
barra
i-k
es
deforma
sense
gir
ni
desplaçament. Cas d’encastament perfecte.
• L’extrem i gira un angle τi sense gir de
l’extrem k. Els dos sense desplaçament.
• L’extrem k gira un angle τk sense gir de
l’extrem i. Els dos sense desplaçament.
• L’extrem i i l’extrem k es desplacen entre ells
un valor δ. Els extrems no experimenten gir.
Figura 4.46 Deformació d’una
barra amb gir i desplaçament.
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
Per tant, i aplicant el principi de superposició novament, s’obté el valor del
moment resultant que serà:
M ik =M ik +2M’ ik +M’ ki +M” ik
Es pot observar que els tres primers factors són els mateixos que en el cas
de l’apartat anterior apareixent-ne ara un de nou que es pot interpretar com la
influència al desplaçament dels pisos de l’estructura sobre els moments
en els nusos, és a dir, degut al desplaçament δ de l’extrem i de la barra i-k
respecte k. Igual que en el cas anterior ens referirem al resum proposat pel
mateix Kani en el seu llibre 22.
El cálculo de los momentos totales para un pórtico de varios pisos con
nudos desplazables se desarrolla de la forma siguiente:
58
A. Cada piso r tiene las columnas de la misma longitud.
1. Se calculan primero los momentos de empotramiento perfecto M ik en
el extremo de cada barra, tanto para las fuerzas verticales como
horizontales y se anotan en los extremos de las mismas.
Se obtienen, luego, los momentos de sujeción en cada nudo i, sumando
los momentos de empotramiento correspondientes a los extremos de las
barras que concurren en el nudo i, M i = ∑ M ik , y los anotamos en el centro
de los círculos de cada nudo.
En el caso de existir cargas horizontales, determinaremos además las
fuerzas de fijación H y con ellas, en cada piso r, la fuerza Q r mediante la
suma de estas fuerzas H que actúan por encima de cada piso considerado:
r
Qr = ∑ Hi
1
Con estos valores obtendremos los momentos de piso Mr =
Qrhr
, los
3
cuales anotaremos a la izquierda de las columnas de la primera fila.
22
Novament l'autor no demostra el mètode.
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
2. Obtendremos los coeficientes de reparto μ repartiendo el valor -1/2 en
cada nudo, proporcionalmente a las rigideces K de las barras que
concurren en el mismo. Así para el extremo i de la barra i-k, tenemos:
µik = −
1 K ik
2 ∑ K ik
i
Calcularemos luego los factores de corrimiento υ , distribuyendo en cada
piso el valor -3/2 proporcionalmente a las rigideces de las columnas y los
anotaremos a la izquierda de la columna correspondiente. Para una
columna i-k del piso r, el valor de υ será:
υik = −
3 K ik
2 ∑r K ik
3. Las influencias del giro M’ ik se obtendrán por iteración sucesiva de la
fórmula de un nudo a otro nudo :
M'ik = µik (Mi + ∑ (M'ki + M' 'ik ))
i
Las influencias del desplazamiento M’’ ik , se obtendrán por iteración
sucesiva a todos los nudos de la fórmula:
M' 'ik = υik (Mr + ∑ (M'ik + M'ki ))
r
Las iteraciones mediante las anteriores fórmulas serán sucesivas
alternando las dos, hasta que todas las influencias de los giros y
desplazamientos lleguen a la exactitud deseada.
4. Obtendremos por fin los momentos definitivos en los extremos de las
barras sumando los momentos de empotramiento perfecto M ik , las
influencias de los giros M’ ik , las influencias del desplazamiento M’’ ik .
Para el extremo de la barra i-k obtenemos:
M ik =M ik +2M’ ik +M’ ki +M’’ ik
B. Las columnas de un mismo piso tienen alturas distintas.
En aquest apartat l’autor mostra el càlcul de les estructures encastades pels
extrems més generalista possible, és a dir aquelles que a més de poder
desplaçar-se tenen els pilars de longituds distintes. Ell mateix ho implementa
amb el següent pòrtic.
59
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
Figura 4.47 Estructura desplaçable i amb pilars d’alçada variable.
1. El cálculo de los momentos de fijación y de los momentos de los pisos
es el mismo del caso de pisos de columnas de igual altura. Como altura del
piso h r puede tomarse la longitud de las columnas que figuren en mayor
número.
2. El cálculo de los factores de giro μ y su comprobación es igual. Para la
altura adoptada de piso h r , calcularemos para cada columna i-k del piso r,
los factores de reducción c los cuales anotaremos al lado de cada
columna en el esquema de cálculo:
c ik =
hr
hik
Los factores de corrimiento υik del piso r los determinaremos mediante la
fórmula:
υik = = −
3 c ikK ik
2 ∑ c 2ik K ik
r
y la comprobación con:
∑ c ik υik = = −
3
2
3. El cálculo de las influencias del giro M’ ik es igual al caso de pisos con
columnas de la misma longitud. La influencia al desplazamiento M’ ik se
calculará mediante la fórmula:
M' 'ik = υik [Mr + ∑ c ik (M'ik +M'ki )]
60
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
4.El cálculo de los momentos definitivos en los extremos de las barras es
el mismo que en los pisos con columnas de igual longitud;
M ik =M ik +2M’ ik +M’ ki +M’’ ik
L'autor encara presenta un tercer cas; unions articulades en els enllaços.
C. Para el caso de columnas articuladas en sus apoyos con una rigidez
K y una longitud h se calcularán, después de anotados los momentos de
empotramiento perfecto en los extremos de las barras, sustituyéndolas
por otras empotradas en sus bases con una rigidez K’’=3/4 K, con una
altura h’= 3/4 h y un coeficiente m=3/4. Con estos valores se obtendrán
los coeficientes de reparto y factores de corrimiento. Luego se seguirá por
el método corriente.
L’exposició del mètode de Kani conclou amb una justificació de la seva
validesa i exactitud formulada pel mateix autor.
Una ventaja de este método es, que los errores de cálculo se eliminan
con las sucesivas iteraciones. La probabilidad de cometer un error, es
muy pequeña, ya que siempre consiste en la repetición de una operación
aritmética muy sencilla, y los errores en la consideración de signos son
casi imposibles. Si a pesar de todo se comete algún error, éste no influye
en el resultado final, siempre que no lo haya habido en los valores
calculados para los momentos de sujeción y los coeficientes de repartición.
Daremos por terminado el cálculo cuando, en la última iteración, los
valores obtenidos son casi iguales, y como es muy difícil que repitamos el
mismo error en las últimas iteraciones podemos considerar, sin lugar a
duda, que el último valor es el bueno.
Fins aquí arriba l'explicitació del mètode segons el mateix Gaspar Kani.
Com es pot veure és un mètode iteratiu que no presenta dificultat matemàtica.
De fet hi ha aspectes en els quals recorda part de la formulació de Cross.
Malgrat tot, s'insisteix a dir que aquest mètode tingué una nul·la aplicació en
memòries de càlcul i una molt breu aplicació teòrica a la docència.
61
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
62
4.2.1.3. Mètode de Takabeya
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
L’any 1938 es presentà a la revista Travaux,
l’article
Étude
des
ossatures
de
gratte-ciel
composées de cadres rectangulaires et à joints
rigides sous l'action du vent 23, publicat per Fukuhei
Takabeya 24on es mostra un nou mètode de càlcul;
el conegut com a mètode Takabeya. Com
prèviament s’ha justificat, ha estat un mètode que
malgrat tenir un cert ressò a l’estat espanyol (els
professionals preguntats eren conscients que el
mètode existia), va tenir una aplicació nul·la dins
l’àmbit de càlcul estructural.
Segons l’autor,
En el proyecto de las modernas construcciones, cada día es mayor la
importancia concedida al cálculo de estructuras. Cuando una estructura
rígida se somete a la acción de unas cargas, sus distintos elementos
experimentan unas deformaciones elásticas supeditadas al giro de los
nudos y al de sus propios elementos estructurales, estos últimos a
consecuencia de los desplazamientos de los primeros. Para realizar el
análisis de las distribuciones de tensiones en una estructura existen
varios métodos, pero son de una aplicación complicada y laboriosa.
El método de Cross proporciona frecuentemente la solución práctica del
cálculo de las estructuras hiperestáticas pero en el caso de nudos
desplazables este método no resulta tan práctico como el de los ángulos
de deformación que aquí se desarrolla. Por ejemplo, para un edificio de
cien pisos sometido a la acción del viento, donde existen centenares de
ángulos de deformación, tanto el método de Cross como el de Kani
resultan excesivamente largos y laboriosos.
23
Takabeya, F.: Étude des ossatures de gratte-ciel sous l'action du vent. Travaux. Paris 1938, nº 67.
24
Fukuhei Takabeya (1893-1975)
63
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
El método que se propone, demostró su eficacia, al resolver el problema
de un pórtico de doscientos pisos y treinta crujías en setenta y ocho horas
tiempo realmente corto para un proyecto tan complicado. En julio de 1938
se dio a conocer a Paris parte del sistema de cálculo.
La versió espanyola del llibre Estructuras de varios pisos, ha estat l’únic
referent bibliogràfic que s’ha trobat del mètode Takabeya cosa que confirma
de nou l’escassa aplicació que va tenir aquí aquest mètode. De fet, la versió
castellana no arribarà fins novembre de 1969.
64
Figura 4.48 Estructuras de varios pisos. Fukuhei Takabeya
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
65
4.2.1.4. Mètodes Plàstics
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Tot i que la plastificació dels materials era coneguda des de feia temps, en
part deguda a l'estudi dels gràfics tensió deformació, la seva aplicació dins el
càlcul estructural no era usual. Serà al segle XX quan, el que s'anomenaran
com a mètodes plàstics, començaren a tenir una certa rellevància.
Encara que sortim una mica del nostre període, per parlar dels mètodes en
qüestió, ens hem de situar a principis de segle. L'any 1914, Gábor Kazinczy 25
publicà un article anomenat Clamped beams; Tests with clamped beams dins la
revista Betonszeule 26. Anys més tard, la revista Periodica Polytechnica 27, en
publicà un resum del mateix 28.
66
Figura 4.49 Tests with clamped beams. Gábor Kazinczy
Passem-lo a comentar breument ja que d'ell en podem extreure la
informació per després aprofundir en el tema del càlcul plàstic.
Kazinczy comença els seus estudis assajant bigues de formigó armat de 6
metres de longitud amb les unions encastades. Segons el professor Heyman 29;
Los extremos estaban embebidos en grandes machones; la carga
consistía en hiladas crecientes de ladrillos y estaba uniformemente
distribuida.
25
Gábor Kazinczy (1889-1964).
26
Betonszeule, vol. 2,68-71, 83-87, 101-104
27
http://www.pp.bme.hu/
28
Periodica Polytechnica, vol. 28, 75-93
29
Heyman, Jacques. Structural Analysis: A Historical approach. Cambridge: Cambridge University
Press 1998.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.50 Disseny de l'assaig mostrat a Periodica Polytechnica.
Segons la teoria elàstica, el comportament seria tal i com hem vist al
corresponent Bloc I 30.
|Mextrems | =
1 2
1 2
ql i |Mcentre | =
ql
12
24
En augmentar la càrrega Kazinczy observà que unes esquerdes sorgien als
extrems. Malgrat aquest fet es podia augmentar la càrrega encara més.
Un cop descarregà la biga veié uns punts permanents de deformació als dos
extrems i al centre; foren anomenades ròtules. D'aquest fet, l'autor constata;
Una viga con los extremos empotrados no puede colapsar (sufrir
flechas crecientes) hasta que se han formado las tres rótulas.
Dos rótulas en los extremos simplemente transforman la biga biempotrada
en una viga articulada; la tercera rótula central es necesaria para el
colapso.
30
Estudi de la biga aïllada.
67
1900-1929
1930-1938
1939-1958
Tipologia
Cas
1959-1982
1983-2000
Descripció
Unions
Encastades
Unions
Articulades
Ròtules
És a dir que la fallida de la biga només es
produirà en el tercer cas; n'obtindrem un
mecanisme.
Kazinczy un cop vistos els resultats arribarà a la següent conclusió;
Referit segons el professor Heyman com,
Como resultado de estos ensayos, Kazinczy concluye que este tipo de
vigas podría ser proyectadas para un momento flector máximo de
más, afirma que el momento es
1 wl2
2 8
wl2
16
. Es
; y la capacidad portante de una biga
biempotrada es el doble de la su equivalente simplemente apoyada.
68
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
La teoria de la plasticitat anava prenent cos i el seus estudis eren cada
vegada més usuals. Fonts històriques assenyalen que al segon congrés de
l'Associació Internacional de Ponts i Estructures (International Association for
Bridge and Structural Engineering (I.A.B.S.E.)) s'hi recullen, dins les actes,
articles que tracten de la plasticitat en general. Sense entrar en el seu estudi, ja
que s'allunyaria del nostre objectiu, citar-ne dos així com les seves referències
per a algun lector interessat.
• Melan, E. (1936). Theory of statically indeterminate systems 31.
• Bleich, F. (1936). Calculation of statically indeterminate systems based on
the theory of plasticity 32.
Destacar a més estudis que s'estaven fent dins la URSS i que foren
encapçalats per A. A. Gvozdev 33;
• Gvozdev, A. A, The determination of the value of the collapse load for
statically indeterminate systems undergoing plastics deformation 34.
Dels seus treballs, se'n destaquen tres condicions que s'han de comprovar a
l'hora de verificar el col·lapse;
Equilibri: els moments flectors interns M en el pòrtic estan en equilibri amb
les càrregues exteriors W.
Cedència: els valors de M son menors que, o com a molt igual a, el valor
del moment plàstic M p .
Mecanisme: Existeix una distribució de ròtules plàstiques que permet la
deformació del pòrtic.
31
Preliminary Publication, International Association for Bridge and Structural Engineering, Second
Congress, 43-64. Berlin.
32
Preliminary Publication, International Association for Bridge and Structural Engineering, Second
Congress, 131-144. Berlin
33
Aleksei Aleksandrovich Gvozdev (1887-1939).
34
Proceedings of the Conference on Plastic Deformations. December 1926. Akademiia Nauk SSSR,
Moscow - Leningrad (1938).
69
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
El problema raurà en trobar un valor de P, dita càrrega de col·lapse P C ,
per a la qual les tres condicions es produïssin simultàniament.
Arribats aquest punt la implementació dels mètodes plàstics començà a
prendre rellevància i farà que els mateixos es vagin sistematitzant en material
docent i bibliogràfic. Estem ja parlant de meitat del segle XX.
Un dels llibres referents fou publicat dins el període que ens abasta. Citat en
múltiples bibliografies i programes docents, el Massonnet -obra del professor
Charles Massonnet 35-, esdevingué un llibre de referència pel calculista. Fou
publicat l'any 1961 i es presentà en dos volums 36.
70
Figura 4.51 Charles Massonnet. Calcul plastique des constructions.
35
Charles Massonnet (1914-1996).
36
Bruxelles: Centre Belgo-Luxembourgeois d'Information de l'Acier, 1961-1963
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
A les escoles tècniques el mètode no tingué, sens dubte, un ressò tant gran
com fou el mètode de Cross. Malgrat això sí que és més citat i documentat que
els anteriors de Kani i Takabeya. El mètode explicitat a les guies docents, i per
tant a les aules, sovint seguia les explicitacions guiades pel professor Ramon
Argüelles 37- al qual ens referirem en parlar dels mètode matricials.
Dins el seu llibre La estructura metálica hoy, llibre clàssic dins el món de
l'enginyeria que ha tingut múltiples edicions, el trobem formulat amb un exercici
-guia pels estudiants on es documenta de manera molt didàctica el càlcul seguit
en el mètode.
71
Figura 4.52 R. Argüelles. La estructura metálica hoy. 2ª ed.
37
Catedràtic d'estructures de la Universitat Politècnica de Madrid.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
L'autor explicita el mètode dins l'apartat anomenat formación del mecanismo
de ruina por el método del "paso a paso"; mètode en sí de caire didàctic però
sense escatimar gens en rigor.
Segons Argüelles;
Inicialmente se comporta de acuerdo con la teoría elástica hasta que la
flexión en una secciona alcanza el valor del momento plástico M p .
Desde entonces esta sección se convierte en una rótula plástica y el
momento permanece en ella constante para cualquier valor de la
solicitación exterior. Un nuevo aumento de carga provoca en la estructura,
cuyo grado de hiperestaticidad ha disminuido en una unidad, la formación
de otra rótula, cuya localización también puede efectuarse utilizando la
Resistencia de Materiales.
Así continúan presentándose nuevas rótulas hasta que sobreviene el
colapso total o parcial del sistema.
72
Per explicitar-ho, l'autor presenta el següent exemple de pòrtic hiperestàtic.
Figura 4.53 Pòrtic hiperestàtic sotmès a l'acció de càrregues exteriors.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Amb la qual cosa obtenim el següent diagrama de moments.
M i (PL)
1
-0.230
2
-0.040
3
0.676
4
-0.608
5
0
Figura 4.54 Diagrama de moments flectors del pòrtic en règim elàstic.
En règim elàstic, el valor més gran és M 3 . Si M 3 =M p assolirem la primera
ròtula plàstica i per tant;
0,676P1 L = Mpl → P1 =
Mpl
0,676L
En aquest cas trobem un sistema hiperestàtic amb una ròtula a 3.
Figura 4.55 Estructura on apareix la formació d'una ròtula plàstica.
73
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Incrementant proporcionalment les càrregues (αP1 i 4αP1 ) el nou diagrama
de moments serà;
Mi
(P 1 L)
1
0.065 α
2
-0.684 α
3
0
4
-1.311 α
5
0
Figura 4.56 Diagrama de moments obtingut amb una nova distribució de càrregues.
Sumant ambdós diagrames deduïm ara que en el punt 4 es formaria una
nova ròtula si M 4 = M pl . I per tant;
M4 = −(0,608P1 L + 1,311αP1 L) = −MPl → α = 0,052
P2 = P1 · 1,052
Així doncs en el nostre pòrtic observarem la formació de dues ròtules
plàstiques; en aquest cas als punts 3 i 4 segons es pot apreciar.
Figura 4.57 Estructura on apareix la formació de dues ròtules plàstiques.
74
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Procedint com en el cas anterior amb un increment de càrregues βP 2 i 4βP 2 .
Aquesta nova disposició ens portarà a obtenir un nou diagrama de moments tal
i com es dedueix de la figura.
Mi
(P 2 L)
1
-3β
2
-2β
3
0
4
0
5
0
Figura 4.58 Diagrama de moments obtingut amb una nova distribució de càrregues.
Igual com s'havia procedit, apliquem el mateix mètode sumant els
corresponents diagrames de moments. Del nou diagrama deduïm ara que la
formació de la nova ròtula es produiria al punt 1. Procedint com abans, tenint
en compte els valors dels moments obtinguts en aquest punt 1, podem trobar el
valor corresponent del paràmetre β.
M1 = −P1 L(0,226 + 3 · 1,052 β) = −MPl → β = 0,142
Amb la qual cosa ja podem passar a calcular l valor de la P lim desitjada que
esdevindria la càrrega de col·lapse.
Plim = P1 (1 + α)(1 + β) =
1,8 · Mpl
L
75
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Segons Argüelles s'obté;
Figura 4.59 Diagrama de moments i mecanisme de ruïna.
Un detall històric...
Ens hem referit en els paràgrafs anteriors que els mètodes plàstics no varen
tenir una importància relativa fins la dècada dels 50 - 60. Tot i això sobta que
en promptuaris de l'època i, fins i tot en les normatives promulgades als
respectius BOE., no hi surten recollits cap dels termes de secció corresponents
al càlcul plàstic. Per exemple un valor tant important com fora el W ply . Aquest
fet hauria obligat al calculista a determinar-ne els valors ja que no els hauria
trobats tabulats.
Ara bé, tenint present les relacions formulades per la Resistència de
Materials, es pot deduir que els valors indirectament sí que es donaven a les
taules i per tant l'aparent omissió dels mateixos no era motiu pel seu càlcul
manual.
Per exemple, per a l'obtenció del referit W ply , podem relacionar;
Mply = ∫Σ fy · dA · z = 2 ∫Σ fy · dA · z = fy · 2 · Sy = fy · Wply
2
Amb la qual cosa es dedueix que per a la seva obtenció només calia buscar
el valor del moment estàtic -ja tabulat- i multiplicar-lo per dos.
76
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Aquest fet posaria de manifest que determinats paràmetres necessaris pel
càlcul plàstic no se'ls hi donés molta importància ja que indirectament els valors
vindrien tabulats.
Figura 4.60 Taula perfils IPN 38.
77
Aplicant la relació 2 · Sy = Wply obtenim el valor desitjant;
Figura 4.61 Taula perfils IPN 39.
38
Segons consta a la Normativa MV 102-1975
39
Arcelor Sections Commercial, S.A.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
El mètode Margabux.
L'any 1969 es publicava el llibre dels professor Joan Margarit 40 i Carles
Buxadé 41; Método Margabux para el cálculo de estructuras porticadas
ortogonales.
78
Figura 4.62 Método Margabux para el cálculo de estructuras porticadas ortogonales.
En aquesta època del nostre estudi es comencen a emprar mètodes de
predimensionament amb els quals se puede obtener una estimación a grosso
40
Joan Margarit i Consarnau (Sanahuja, Lleida 1938)
41
Carles Buxadé i Ribot (Barcelona 1942)
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
modo de los momentos flectores, esfuerzos cortantes y esfuerzos axiles de sus
barras, debidos a cargas gravitatorias uniformemente repartidas.
Aquest fet fou molt transcendent doncs evitava, com sovint venia succeint
quan els resultats de la comprovació no eren satisfactoris, haver de tornar a fer
tots els càlculs des de l'inici ja que es partia d'uns valors de llums i seccions de
les peces que seria bastant acurats amb els que, a posteriori, amb el càlcul
definitiu s'obtindrien.
Bàsicament la bibliografia consultada destaca el següents mètodes de
predimensionament com els més importants -i per tant és de suposar com els
més emprats pels calculistes:
• Método Margabux.
• Método de análisis simplificado.
• Método Fernández Casado.
• Método Jiménez Montoya.
• Método del portal.
Tot i que els seu estudi sortiria fora de l'objectiu del present treball s'ha
cregut incorporar la idea del predimensionament així com els principals
mètodes que s'empraven tot i adreçant al lector interessat a la bibliografia
indicada a l'apartat corresponent.
79
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
80
4.2.2. Mètodes de dimensionament de peces i unions
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
El curs 1957-1958 es publicaren uns apunts de construccions metàl·liques
obra del professor Gonzalo Ceballos pel seus alumnes de quart curs de
l'assignatura Construccions Metàl·liques que impartia a la Escuela Especial de
Ingenieros Industriales de Barcelona.
Aquest material, obtingut a la biblioteca de l'ETSEIB, és el que ens serveix
per l'estudi de la implementació dels mètodes de dimensionament d'unions i
peces al període considerat. Novament es fa la consideració que en ser un
material docent, es suposa que el futur tècnic l'implementarà uns anys més tard
dins la seva activitat professional que ja serà ja de ple dins el període d'aquest
BLOC IV.
81
Figura 4.63 Construccions Metàl·liques segons Gonzalo Ceballos.
Abans d'entrar en el tema del dimensionament, l'autor dedica unes quantes
pàgines a l'estudi de l'acer així com als valors característics dels mateixos
emprats en la construcció.
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
S'ha cregut interessant mostrar-los ja que ens poden servir per una
extrapolació dels valors que els tècnics estaven fent servir per als seus
projectes reals de l'època. Així doncs obtenim,
Valores característicos de los aceros de la construcción
Límite elástico
20 Kg/mm2
Límite de fluencia
24 Kg/mm2
Carga de rotura
Coeficiente de trabajo
40 ÷ 50 Kg/mm2
12 Kg/mm2 (Tracción y flexión)
10 Kg/mm2 (Compresión)
Límite elástico
(2 ÷ 2,2) · 106 kg/cm2
Figura 4.64 Taula de valors característics dels acers de la construcció.
Definits aquests valors passem ja a l'apartat propi del nostre estudi que
l'autor l'anomena com sistemes d'enllaç. Segons Ceballos,
Existen tres tipos de enlace:
Remaches: Frecuentes aún.
Tornillos: Circunstanciales.
Soldadura: Moderna, cómoda y usada.
Als apunts que estem estudiant, l'autor sols explicita les unions reblonades i
les soldades. S'entén que, tal i com ell justificava, les unions cargolades eren
puntuals i per tant es creia que no era necessari dedicar-hi una presentació de
les mateixes. Ja al BLOC precedent l'autor Antonio Pey Cuñat dedicava dues
simbòliques pàgines a aquesta tipologia -fet que evidenciava ja el seu declivi.
Entrant ja en el tema de les unions reblonades, s'ha cregut interessant que
més que presentar les equacions de càlcul formulades (fonamentalment són les
82
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
mateixes que vistes fins ara), és important remarcar un apartat que ve donat
sota la introducció la experiencia demuestra.
Es creu que són ítems d'experiència del autor que, sigui personalment o bé
de contacte amb el món constructiu, havia aprés i els transmetia als alumnes i
per tant futurs tècnics.
Així doncs citem,
La experiencia demuestra que:
a) Los remaches más cargados son los situados en los extremos de la
fila, disminuyendo los esfuerzos a medida que nos acercamos al eje de
simetría de la misma
b) Si las secciones (espesores) de las 2 piezas son iguales los remaches
equidistantes del eje de simetría del remachado, sufren el mismo
esfuerzo.
c) Si las secciones no son iguales, la distribución de esfuerzos no es
simétrica: son mayores los esfuerzos correspondientes a los remaches
situados del lado en que termina la pieza más gruesa.
d) La sobrecarga de los remaches extremos aumenta el número de éstos.
Se ha demostrado también experimentalmente que en una fila de 6
roblones, los extremos soportan una carga 50% superior a la que les
tocaría si la distribución fuera uniforme. Es por ello que no se disponen
más de 6 roblones alineados con la dirección del esfuerzo.
Per concloure l'estudi l'autor formula un apartat de ruptura de reblons (tallant
i aixafament) així com el càlcul dels mateixos si l'esforç actua (o no actua) al
centre de gravetat de la junta.
Arribats a l'apartat d'unió amb soldadura es constata l'afirmació prèvia que
prevalia aquesta unió enfront la cargolada doncs el material docent que es
presenta és molt més abundant i més acurat.
La informació prèvia donada als alumnes segons trobem als apunts del
professor Ceballos era:
83
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.65 Detall apunts Professor Ceballos.
Ja es pot veure que de la informació precedent del professor Pey, vista al
BLOC III, ara se'ns presenten casos més específics i per tant es considera que
han estat els que han perdurat al llarg dels anys i són els que els tècnics ha fet
servir. Remarcar novament la soldadura elèctrica al arc i per resistència.
84
Figura 4.66 Detall apunts Professor Ceballos
Així el càlcul de les mateixes vindrà donat per:
Figura 4.67 Detall apunts Professor Ceballos
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
Figura 4.68 Detall unió soldada
Figura 4.69 Detall unió soldada
1983-2000
85
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
• NBE MV 102-1964. Acero laminado para estructuras de
edificación. (BOE 22/2/1965)
• NBE MV 102-1975. Acero laminado para estructuras de
edificación. (BOE 14/12/1976)
• NBE MV 103-1972. Cálculo de las estructuras de acero
laminado en la edificación. (BOE 27/6/1973)
• NBE MV 104-1966. Ejecución de las estructuras de
acero en la edificación. (BOE 25/8/1967)
1959-1982
• NBE MV 105-1967. Roblones de acero. (BOE 22/4/1969)
Sèrie
M.V.
• NBE MV 106-1968. Tornillos ordinarios y calibrados,
tuercas y arandelas de acero para estructuras de acero
laminado. (BOE 22/4/1969)
• NBE MV 107-1968. Tornillos de alta resistencia y sus
tuercas y arandelas. (BOE 22/4/1969).
• NBE MV 108-1976. Perfiles huecos de acero para
estructuras de edificación. (BOE 1/2/1977).
• NBE MV 109-1979. Perfiles conformados de acero para
estructuras de edificación. (BOE 1/4/1980)
• NBE MV 110-1982. Cálculo de las piezas de chapa
conformada de acero en edificación. (BOE 27/8/1982).
• NBE MV 111-1980. Placas y paneles de chapa
conformada de acero para la edificación. (BOE 24/9/1981)
4.3. NORMATIVA OFICIAL
86
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Al BLOC precedent presentàvem la normativa promulgada pel règim. La
seva característica fonamental, com havíem vist, era la restricció; el fet
d'intentar minimitzat -o millor evitar- qualsevol element metàl·lic va portar a
unes solucions com les que varem presentar. Tot i això, amb el Desarrollismo
que es promulgarà a partir de principis de la dècada dels 60 la situació canviarà
radicalment. L'aspecte normatiu no en podrà quedar al marge. Si es vol que el
país creixi, es necessiten indústries, universitats, equipaments sanitaris entre
d'altres, i com més aviat millor.
Conscient d'aquest fet, el Ministerio de la Vivienda promulgarà un conjunt de
normatives, conegudes com a normatives MV, o més senzillament, les MV,
amb la qual cosa s'intentarà donar resposta tècnica a la demanda creixent que
el país anava demanat. Els acers, els perfils, la tipologia constructiva de les
unions, entre d'altres, anaven canviant i calia normativitzar-los.
Amb aquesta idea sorgiran doncs les MV les quals aniran des de la MV 102
fins la MV 111 42.
42
Val a dir que també existeix la normativa NBE MV 101-1962. Acciones en la edificación. En no ser
específicament metàl·lica no se n'aborda la seva temàtica tal i com posteriorment tampoc es farà amb la
NBE-AE/88. Acciones en la edificación.
87
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
102
111
Plaques i
Acers
laminats
103
Càlcul
Panells
110
104
Execució
Xapa
conformada
Ministerio
Vivienda
109
105
Reblons
Perfils
conformats
88
108
Perfils
buits
106
107
Cargols
Cargols
4.3.1. Normativa oficial. Sèrie M.V.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
89
4.3.1.1. NBE MV 102-1964. Acero laminado para
estructuras de edificación
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
PRESIDENCIA DEL GOBIERNO
Decreto 4433/1964, de 3 de diciembre, por el que se establece la Norma
MV
102-1964,
ACERO
LAMINADO
PARA
ESTRUCTURAS
DE
EDIFICACIÓN.
Publicación: BOE número 45 de 22/02/1965 43
Referencia: BOE-A-1965-2292
Presidencia del Gobierno
Páginas: 2649 a 2660
Estructura
Capítulo 1.
Características del acero laminado.
Capítulo 2.
Determinación de las características.
Capítulo 3.
Productos laminados.
Apéndice.
Productos laminados actualmente utilizados.
La evolución en las técnicas de fabricación de los productos laminados de
acero y la tendencia universal de ajustar los coeficientes de seguridad en las
estructuras proyectadas con los mismos a valores que conjuguen la máxima
economía y la concepción probabilística de la seguridad, obliga a establecer y
a exigir de los fabricantes, garantías de calidad más definidas que las
actualmente vigentes.
Por iniciativa de las empresas siderúrgicas se constituyó en el Ministerio de
la Vivienda una Comisión de expertos que ha realizado una importante labor de
análisis, consulta y estudio de las tendencias europeas de normalización y
de sus posibilidades de adaptación a la industria nacional, redactando un
43
http://www.boe.es/boe/dias/1965/02/22/pdfs/A02649-02660.pdf
90
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
proyecto de Norma que se sometió a informe de los más calificados
organismos técnicos públicos y privados.
La comisión ha llegado a la conclusión de que procede definir como acero
ordinario el tipo A37, que ordinariamente se fabrica por nuestras industrias,
que se estimará el de mínimas características exigibles, y el tipo A42, de
limitada fabricación actual, que deberá constituir el acero ordinario futuro.
En cuanto al acero de alto límite de fluencia se ha introducido el tipo
A52, y se ha considerado como muy conveniente la existencia en el mercado
de un tipo A44 con limite de fluencia de 30 kg/mm2, de fabricación ocasional,
pero que responde a las tendencias generales europeas de alcanzar en sus
normalizaciones, por sus ventajas económicas evidentes. Sin embargo, hasta
que alguna empresa siderúrgica crea llegado el momento de fabricarlo, y así lo
interese de los Ministerios de Industria y de la Vivienda para su inclusión en la
Norma, no se estima oportuno recoger por el momento.
Finalmente, se incluyen como apéndice a la Norma las series de perfiles
que se utilizan en la actualidad, que la comisión ha juzgado incompletas,
manifestado el deseo de que se amplíe la serie H y se fabrique la serie
IPE, por su progresiva aceptación en el mercado europeo dadas las
ventajas que presenta, esperando que en un futuro próximo sea una realidad
su fabricación y su inclusión en el citado apéndice.
Propuesta de los Ministerios de Industria y de la Vivienda, y previa
deliberación del Consejo de Ministros.
Deroga
Se derogan todas las disposiciones que se opongan a lo establecido en este
Decreto.
Abast de la norma
La Norma MV 102-1964 se aplicará a los aceros laminados que se
utilizan en las estructuras de edificación, tanto a sus elementos
estructurales: perfiles y chapas, como en sus elementes de unión:
roblones y tornillos.
91
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Esta Norma no es aplicable a aceros para armaduras de hormigón, aceros
para la construcción de elementos que exijan requisitos especiales, tubos,
perfiles conformados en frio y productos trefilados.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 2899/1976, de 16 de setiembre.
Firma
FRANCISCO FRANCO
El Ministro Subsecretario de la Presidencia del Gobierno.
LUIS CARRERO BLANCO
El Decreto de 11 de marzo de 1941 sobre restricciones del hierro en la
edificación provocà, entre moltes coses, que l'estudi de l'acer quedés parat.
Pocs llibres i tractats, pocs assajos, pocs articles configuraren aquest període i
feu que gran part de la informació fos treta de promptuaris francesos i
alemanys.
Un cop es veu la necessitat de recuperació del material -pel bon creixement
del país- quedarà la tasca de posar-se al dia en el seu coneixement i
fonamentació teòrica i pràctica alhora que s'haurà de normativitzar les
característiques tècniques del mateix per a que el tècnic, a voltes poc format en
estructura metàl·lica, tingui les eines necessàries.
Així doncs, la primera normativa que el Ministerio presenta serà destinada a
descriure les característiques de l'acer laminat així com la determinació de les
mateixes. Els redactors són conscients de l'endarreriment que es porta
respecte a Europa on ja figuren perfils que a l'estat espanyol sols s'intuïen. La
norma MV 102 és un primer pas; un gran primer pas doncs es tabulen els
perfilats metàl·lics amb més rigor que fins ara tot i recollint-ne les propietat i
característiques dels mateixos.
Aquesta normativa prescriurà les garanties de qualitat exigibles als acers
laminats així com les característiques dels més utilitzats a la construcció
92
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
tot i tabulant-ne les dades. Entre aquestes destaquem; la resistència a la
tracció, el límit de fluència, l'allargament a la ruptura, el doblegament, la
composició química, i la fabricació d'acers entre els apartats més importants.
Un especial atenció mereix el dedicat a les classes d'acers.
Figura 4.70 Classes d'acers.
Es defineix l’acer A37, anomenat com a acero ordinario i es considera el
mínim amb característiques exigibles. També s’hi recull l’acer A42 constatant
que malgrat la seva fabricació encara és molt limitada (estem parlant de l’any
1964) es preveu com un acer de futur. Dos acers més són mencionats; l’acer
A52 específic per a altes prestacions i un anomenat acer A44 de fabricación
ocasional que malgrat no es fabrica a Espanya sí es troba present a Europa 44.
Los aceros de los tipos A37, A42 y A52 se emplearan para productos
laminados, siendo según su calidad:
Calidad a: Utilizable en construcciones roblonadas.
Calidad b: Utilizable en construcciones roblonadas o soldadas.
Calidad c: No efervescente. Propio para construcciones soldadas con
exigencias de alta soldabilidad.
Calidad d: No efervescente. Propio para construcciones soldadas con
exigencias especiales (de resistencia, de resiliencia,....).
44
A la taula també es recull l’acer A34 però pràcticament no s’hi troben referències a ell; només per
indicar el seu ús per a reblons.
93
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Finalment, la MV ens refereix als productes d'acer laminat que s'empren
actualment (1964) dins el camp estructural. Explicita que els que no figuren a la
taula següent (i que en BLOCS anteriors s'havien presentat) han caigut en
desús.
94
Figura 4.71 Productes laminats.
És interessant remarcar que la normativa fa menció que les taules de perfils
són incompletes, segons la mateixa comissió, i es suggereix l’ampliació de la
sèrie H 45 i que es fabriqui la sèrie IPE por su progresiva aceptación en el
mercado europeo dadas las ventajas que presenta, esperando que en un futuro
próximo sea una realidad su fabricación y su inclusión.
Designació
I
IB
45
Característica principal
Su sección tiene forma de I (doble T), de altura
Perfil
I (80-500)
mayor que la anchura de las alas.
Su sección tiene forma de I (doble T), de altura igual
a la anchura de las alas.
Només s’hi recullen els perfils H120, H140, H160, H180, H200 i H220.
IB (140-220)
1900-1929
H
U
L
LD
T
TD
1930-1938
1959-1982
Su sección tiene forma de I (doble T), de altura igual
1983-2000
H (120-220)
a la anchura de las alas.
Su sección tiene forma de U.
Su sección tiene forma de ángulo recto, con alas de
U (80-300)
L (20.3-150.18)
igual dimensión.
Su sección tiene forma de ángulo recto, con alas de
distinta dimensión.
LD (40.25.4,5150.90.13)
Su sección tiene forma de T, con altura igual a la
anchura de las alas.
T i TD (30.4-100.11)
Su sección tiene forma de T, con altura menor que la
anchura de las alas.
Redondo
Su sección es circular.
Cuadrado
Su sección es cuadrada
Rectangular
1939-1958
∅5÷∅20
lado 8÷ lado 100
Producto laminado plano de sección rectangular de
Pletina 4÷10 espesor
ancho no superior a 150.
Llanta más de 10
Plano
Producto laminado plano de sección rectangular de
ancho
sección rectangular de más de 150 a 400 de ancho.
Chapa
Producto laminado plano de ancho superior a 400.
Espesor 4 en adelante
Fina: espesor menos 3
Mediana: de 3 a 4,75
Gruesa: 5 en adelante.
95
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
96
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
97
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
98
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
99
4.3.1.2. NBE MV 102-1975. Acero laminado para
estructuras de edificación.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
PRESIDENCIA DEL GOBIERNO
Real Decreto 2899/1976, de 16 de setiembre, por el que se establece bajo
la denominación de norma M. V. 102-1975 la revisión de la norma MV 1021964, ACERO LAMINADO PARA ESTRUCTURAS DE EDIFICACIÓN.
Publicación: BOE número 299 de 14/12/1976 46
Referencia: BOE-A-1976-25284
Presidencia del Gobierno
Páginas: 24855 a 24868
Estructura
Capítulo 1.
Generalidades.
Capítulo 2.
Características del acero laminado.
Capítulo 3.
Condiciones de suministro y recepción.
Capítulo 4.
Productos laminados.
Apéndice A.
Modificaciones respecto a la edición 1964.
Apéndice B.
Productos laminados actualmente utilizados.
Apéndice C.
Normas consultables.
El Decreto 4433/1964 de tres de diciembre, por el que se aprueba la Norma
MV ciento dos/mil novecientos sesenta y cuatro, Acero laminado para
estructuras de edificación, estableció las condiciones de estos materiales en la
construcción. La evolución de las técnicas en la fabricación de los
productos laminados de acero ha tenido como consecuencia la supresión
46
http://www.boe.es/boe/dias/1976/12/14/pdfs/A24855-24868.pdf
100
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
de la fabricación del acero A34, así como la eliminación del acero A37, ya
que por razones económicas se ha tomado como acero básico el A42, a la
vez que el A52, cuya fabricación se establecía para la calidad d, se fabrica
también para las calidades b y c. Además se amplían los productos
fabricados, desapareciendo la serie IB, y se recoge la actual normalización
de los ensayos mecánicos y análisis químicos. Igualmente, las tolerancias
se completan y ajustan a las actuales tendencias internacionales.
Propuesta de los Ministerios de Industria y Vivienda, y previa deliberación
del Consejo de Ministros.
Deroga
Deroga la norma MV 102-1964 aprobada por decreto 4433/1964, de 3 de
diciembre.
Abast de la norma
101
La Norma MV 102-1975 se aplicará a los productos de acero laminado
en caliente: perfiles y chapas, que se utilizan en las estructuras de
edificación y cuya medida nominal sea superior a 3 milímetros.
Esta Norma no es aplicable a productos para armaduras de hormigón,
aceros para la construcción de elementos que exijan requisitos especiales,
tubos, perfiles huecos, perfiles conformados en frio y productos trefilados.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre 47.
Firma
JUAN CARLOS
El ministro de la Presidencia del Gobierno.
ALFONSO OSORIO GARCÍA
La normativa de l’any 1964 que fixava les característiques principals dels
acers i que acabem de recollir, anava quedant obsoleta degut a la
47
http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/18/pdfs/A01414-01620.pdf
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
tecnificació del país tal i com s’ha anat veient a l'apartat històric.
Conseqüència d’aquest fet, es veié la necessitat d’actualitzar-la tot i mantenint
el mateix esquema. Així dons, la normativa de l’any 1975 conservarà la mateixa
denominació; Acero laminado para estructuras de edificación i l’únic que farà és
posar al dia les prescripcions anteriors seguint las actuales tendencias
internacionales. Les dades principals que se n’extreuen serien les que
segueixen.
Supressió de l’acer A34 i eliminació de l’acer A37 48. L’acer bàsic serà ara
el A42. A més per las sèrie A52 s’amplien les qualitats.
102
Figura 4.72 Classes d'acers.
El acero ordinario para perfiles y chapas es el de la clase A42b. Los
aceros de las clases A42c y A42d tienen utilizaciones específicas en
casos de exigencias especiales de alta soldabilidad o de insensibilidad a la
rotura frágil.
Los aceros de clase A52b tienen su utilización en los casos en que se
requieran altas resistencias, y los de las clases A52c y A52d tienen
utilización específica en casos de exigencias especiales de alta
soldabilidad o de insensibilidad a la rotura frágil.
La normativa també s’actualitza en quant a normalització d’assajos, anàlisi
química així com els aspectes de toleràncies a complir.
48
La normativa explícitament parla de supresión de la fabricación del acero A34, así como
la eliminación del acero A37.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Respecte als perfils annexats a les taules de la primera versió de la MV 102
cal recollir,
La Norma recoge una gama mayor de series de productos y amplía en
algunas el número de perfiles que las constituyen, porque la industria
española ha iniciado su fabricación en el intervalo 1964-1975; también
desaparece la serie IB, que ha dejado de fabricarse; y la notación de los
perfiles se ha ajustado a la empleada internacionalmente.
103
Figura 4.73 Productes laminats.
Arribats a aquest punt la normativa defineix els perfils que actualment (1975)
hi ha al mercat així com una taula amb les característiques principals dels
mateixos.
1900-1929
1930-1938
Designació
1939-1958
1959-1982
Característica principal
1983-2000
Perfil
IPN
Su sección tiene forma de I (doble T).
IPN (80-600)
IPE
Su sección tiene forma de I (doble T).
IPE (80-600)
Su sección tiene forma de I (doble T).
HE
• HEB (serie normal)
• HEA (serie ligera)
• HEM (serie pesada)
UPN
L
LD
T
Su sección tiene forma de U.
Su sección tiene forma de ángulo recto, con alas de
igual longitud.
HEM (100-600)
UPN (80-300)
L (40.4-200.24)
LD (40.25.4-
distinta dimensión.
200.150.18)
Su sección tiene forma de T.
Su sección es circular.
Cuadrado
Su sección es cuadrada.
Chapa
HEA (100-600)
Su sección tiene forma de ángulo recto, con alas de
Redondo
Rectangular
HEB (100-600)
Producto laminado plano de sección rectangular de
anchura no superior a 500.
Producto laminado plano de anchura superior a 500.
T (40.5-100.11)
∅6÷∅50
lado 6÷ lado 50
20.4÷35.30
Fina: espesor menos 3
Mediana: de 3 a 4,75
Gruesa: 4,75 en adelante
104
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
105
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
106
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
107
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
108
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
109
4.3.1.3. NBE MV 103-1972. Cálculo de las estructuras de
acero laminado en la edificación
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
MINISTERIO DE LA VIVIENDA
Decreto 1353/1973, de 12 de abril, por el que se establece la norma básica
MV 103/1972, CALCULO DE LAS ESTRUCTURAS DE ACERO LAMINADO
EN EDIFICACIÓN.
Publicación: BOE número 153 de 27/6/1973 49
Referencia: BOE-A-1973-876
Ministerio de la Vivienda
Páginas: 13037 a 13062
Estructura
Capítulo I.
Generalidades
Capítulo II.
Bases de cálculo.
Capítulo III.
Piezas de directriz recta sometidas a compresión.
Capítulo IV.
Piezas de directriz recta sometidas a tracción.
Capítulo V.
Piezas de directriz recta sometidas a flexión.
Capítulo VI.
Métodos anelásticos de cálculo.
Capítulo VII.
Uniones roblonadas y atornilladas.
Capítulo VIII.
Uniones soldadas.
Capítulo IX.
Aparatos de apoyo.
49
http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1973/153/R13037-13170.pdf
110
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Anejo 1
Recomendaciones provisionales para la elección de la calidad del acero
para estructuras soldadas.
Anejo 2
Cálculo de tensiones en piezas flexionadas de pared delgada y sección
recta.
Anejo 3
Piezas solicitadas a torsión.
Anejo 4
Pandeo lateral de vigas.
Anejo 5
Cálculo de esfuerzos en los elementos de unión.
Anejo 6
Cálculo de soldaduras de ángulo que constituyen una unión.
Dentro de las Normas Básicas que regulan los distintos componentes de la
edificación y que, junto a otras Reglamentaciones y Normas de este carácter,
constituyen el fundamento de las Normas Tecnológicas NTE, se dicta ahora la
relativa al Cálculo de las estructuras de acero laminado en edificación,
que, con las ya promulgadas MV ciento dos/mil novecientos sesenta y cuatro,
“Acero laminado para estructuras de edificación”; MV ciento cuatro/mil
novecientos sesenta y seis, “Ejecución de las estructuras de acero laminado en
la edificación”; MV ciento cinco/mil novecientos sesenta y siete, “Roblones de
acero”; MV ciento seis/mil novecientos sesenta y ocho, “Tornillos ordinarios y
calibrados, para estructuras de acero” y MV ciento siete/mil novecientos
sesenta y ocho, “Tornillos de alta resistencia para estructuras de acero”,
completa el cuerpo de Normas Básicas correspondientes a las estructuras de
acero laminado para la edificación.
La norma que por este Decreto se aprueba ha sido redactada por la
Comisión de Expertos constituida en el Ministerio de la Vivienda, que, de
acuerdo con las empresas siderúrgicas y de construcción metálica, elaboró en
111
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
su día las Normas anteriormente citadas y ha sido objeto de los informes
preceptivos.
Propuesta del Ministro de la Vivienda, y previa deliberación del Consejo de
Ministros.
Deroga
Quedan derogadas todas las disposiciones anteriores que se opongan a lo
establecido en el presente Decreto.
Abast de la norma
La Norma MV 103/1972 es aplicable en el proyecto de la estructura o
elementos estructurales de acero de toda edificación, cualquiera que sea
su clase y destino.
El arquitecto, o el ingeniero, autor del proyecto de una edificación con
estructura o elementos estructurales de acero laminado está obligado a
conocer y a tener en cuenta esta Norma, pero puede, bajo su personal
responsabilidad, emplear métodos de cálculo, valores o disposiciones que se
aparten de lo que en ella se prescribe, reseñando explícitamente en la Memoria
del proyecto todo aquello que se aparte de la Norma y justificando
técnicamente las razones por las que se emplean tales métodos, valores o
disposiciones.
Cuando se exija el cumplimiento de esta Norma, los Colegios Profesionales,
u otros organismos, para extender visado formal de un proyecto, comprobarán
que en él figura lo exigido en el artículo 1.3 (datos del proyecto).
Los organismos que extiendan visado técnico de un proyecto comprobarán
que se ajusta a la Norma en todo lo referente a su estructura o elementos
estructurales.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre 50.
50
http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/18/pdfs/A01414-01620.pdf
112
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
Firma
FRANCISCO FRANCO
El Ministro de la Vivienda.
VICENTE MORTES ALFONSO
Podem considerar la Normativa MV 103 com la més important de totes.
Varis fets avalarien l’anterior afirmació. El primer, i més important, és la norma
que més referències ha generat, tant de tècnics que calculaven a l’època en
qüestió, de citacions a les memòries de càlcul i literatura tècnica així com de
volum de pàgines que ocupa, excedint amb escreix totes les altres restants.
Ja a l’apartat inicial la normativa descriu les dades que ha d’incloure el
projecte tot i especificant-los. Cal recordar que a les normes més antigues
també hi figurava aquest fet però sense cap constatació dels punts. Segons la
mateixa s’hi ha de recollir, a més del que estableixi la legislació vigent:
Memoria
En la Memoria se incluirá, ordenadamente, por lo menos lo siguiente
• Justificación funcional de la solución estructural adaptada.
• Materiales empleados.
• Acciones previstas en el cálculo, ajustadas a la Norma MV 101.
• Condiciones de seguridad.
• Métodos de cálculo e hipótesis utilizados.
• Dimensionado de los distintos elementos.
• Proceso de ejecución previsto
Planos
En los planos se representaran gráficamente todos los elementos
estructurales, con las cotas en milímetros necesarias para establecer sus
dimensiones, de modo que no se precise obtenerlas por medición; y se
definirán los perfiles empleados, las clases de acero, las disposiciones de
armado y las diferentes uniones.
113
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
Pliego de condiciones
En el pliego de condiciones se incluirán los artículos precisos para
establecer las condiciones exigibles a los materiales y las de la ejecución
haciéndolo siempre que sea posible por referencia a la Normas vigentes
para cada materia.
114
Figura 4.74 Detall plànol soldadura. Font: LERMA.
La situació constructiva en auge, que com hem vist es produïa, així com
més d’un col·lapse estructural provocaren que la Normativa parlés clarament
de bases de càlcul tot dedicant-hi un important apartat així com a les
condicions de seguretat exigides.
Se admite que la seguridad de una estructura es aceptable cuando
mediante cálculos realizados por los métodos definidos (en esta
Normativa), en la combinación que resulte más desfavorable se
comprueba que la estructura y cada elemento suyo son estáticamente
estables
y
que
las
tensiones
calculadas
correspondiente condición de agotamiento.
no
sobrepasasen
la
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Remarcar també que evitar equívocs la normativa parla i defineix el què
s’entén per accions característiques,
Valor característico de una acción es el que tiene la probabilidad de 0,05
de ser sobrepasado durante la ejecución y la vida útil de la estructura o
eventualmente en las pruebas de carga especificadas.
I accions ponderades,
Acción ponderada es el producto de una acción característica por el
coeficiente de ponderación que le corresponda, en la combinación de
acciones que se esté considerando.
115
Figura 4.75 Coeficients de ponderació.
Definits aquests ítems, i per concloure l’apartat de les bases de càlcul, la
Normativa MV 103 defineix les principals constants de l’acer (algunes dades ja
han estat referides dins la MV 102)
1900-1929
1930-1938
1939-1958
Tipus d’acer
1959-1982
1983-2000
Característiques
Límit elàstic
2600 kg/cm2
Mòdul d’elasticitat (E)
A42
Mòdul d’elasticitat transversal (G)
2.100.000 kg/cm2
810.000 kg/cm2
0,3
Coeficient de Poisson (ν)
Coeficient de dilatació (α t )
0,000012 m/m ºC
Límit elàstic
3600 kg/cm2
Mòdul d’elasticitat (E)
A52
2.100.000 kg/cm2
Mòdul d’elasticitat transversal (G)
810.000 kg/cm2
Coeficient de Poisson (ν)
0,3
Coeficient de dilatació (α t )
0,000012 m/m ºC
Un detall, però s’ha considerat important destacar. Es parla de resistència
de càlcul de l’acer σ u definit com;
 =


Alhora que es dóna el valor que pot prendre  .
 = 1 per acers en límit elàstic mínim garantit (MV 102) i valor  = 1,1 per
a la resta.
Ressaltar també que ja no es parla d’acers A37 i A44 fet que sembla
mostrar que els acer emprats només són els referits A42 i A52.
La elección entre los dos tipos de acero A42 i A52 (MV 102), se basa,
fundamentalmente, en razones económicas y en la facilidad de
obtención en el mercado de los productos requeridos.
116
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Tal i com s’ha comentat a l’inici la Normativa d’estudi es pot considerar ella
mateixa com la primera normativa que aprofundeix abastament en diferents
temes que les altres o bé apuntaven o en alguns casos fins i tot ometien. Així
doncs, fixades les característiques fonamentals dels acers a emprar, la norma
ja s’endinsa de ple en el càlcul pròpiament dit estudiant en el primer cas les
peces de directriu recta sotmeses a compressió/tracció i posteriorment les
sotmeses a flexió.
Un dels temes fonamentals que s'hi ha observat a estat l'aprofundiment
del tema del vinclament. Havíem fet referència que per tractar-lo havíem de
recórrer a manuals francesos o alemanys i que molt breument apareixien
referenciats en les normatives espanyoles precedents.
No es vol transcriure literalment la normativa en qüestió, de fet això no seria
objecte de l'estudi, sinó que s'ha volgut fer referència als aspectes que s'han
considerats més importants tot i adreçant a lectors interessats a la adreça
electrònica de la mateixa per tal de veure la seva aplicació i implementació
total.
Els apartats als quals la normativa dedica més atenció són el de peces de
directriu recta sotmeses a compressió i el de peces de directriu recta sotmeses
a flexió.
• Peces de directriu recta sotmeses a compressió.
Prèviament al seu estudi la normativa les classifica en:
Peces simples
Figura 4.76 Exemple de peces simples construïdes per perfils i/o xapes juxtaposades.
117
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.77 Exemple de peça simple constituïda per perfils i folre discontinu de xapa.
Peces compostes
Segons es defineix;
Son las piezas constituidas por dos o más cordones longitudinales,
enlazados entre sí. Cada cordón tendrá la constitución de una pieza
simple.
Platabanda d'unió 51
Figura 4.78 Exemple de peces compostes amb platabandes d'unió.
51
Presillas.
118
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Gelosies
Figura 4.79 Exemple de peces en gelosia.
Un cop definides les tipologies de les peces la Normativa s’endinsa
plenament en el fenomen del vinclament. Es defineix la mateixa com;
Se denomina longitud de pandeo l k de una pieza sometida a un esfuerzo
normal de compresión a la longitud de otra pieza ideal recta prismática,
biarticulada y cargada en sus extremos, tal que tenga la misma carga
crítica que la pieza real considerada.
La longitud de vinclament vindrà relacionada per;
lk = β · l
Essent l la longitud de la peça i β un paràmetre que es a continuació es
definirà. el problema doncs consistirà en trobar els valors del coeficient β pel
diferents casos; peces de secció constant sotmeses a compressió centrada i
uniforme, barres d’estructures triangulades (taula 7), suports d’estructures
porticades d’una alçada (taula 8) així com per a pilars d’edificis i peces de
119
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
secció constant sotmeses a compressió variable (taula 9) i amb càrrega puntual
(taula 10).
El paràgraf anterior justificaria el que prèviament havíem dit; la normativa
MV 103 per primera vegada dins l'àmbit normatiu espanyol aprofundirà amb
escreix el tema del vinclament.
Peces de secció constant sotmeses a compressió
Valor del
centrada i uniforme.
Peça biarticulada.
paràmetre 
Peça biencastada.
0,5
Peça encastada en un extrem i articulada a l'altre sense
possibilitat de corriment relatiu normal a la directriu.
Peça biencastada amb possibilitat de desplaçament relatiu
normal a la directriu.
Peça encastada en extrem i lliure a l'altre.
1
0,7
1
2
Un cop definida la longitud de vinclament es passa a determinar l’esveltesa
mecànica λ d'una peça. Tal i com la normativa havia fet en el cas precedent,
defineix uns apartats per tal de donar la seva formulació corresponent. Aquests
seran; el càlcul d’una peça simple de secció constant, el corresponent a una
peça composta així com els referits a peces de seccions variables i peces
simples amb seccions obertes de petit gruix.
Arribats a aquest punt la normativa ja dóna la formulació per el cálculo a
pandeo de piezas sometidas a compresión simple fent servir el mètode ω tal i
com ja es venia fent en el normatives precedents tot i definir el coeficient de
vinclament només per a l’acer A42 i l’acer A52 ometen ja l’acer A37.
Només destacar que just abans d’aquesta formulació apareix un punt on
s’especifica el gruix dels elements plans de les peces comprimides per tal
d’evitar l’abonyegament abans de l’esgotament de la peça degut al vinclament
del conjunt.
120
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Suports d'estructures porticades d'una alçada (I).
Suports d'estructures porticades d'una alçada (II).
121
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Peces de secció constant sotmeses a compressió variable.
Peces de secció constant sotmeses a compressió variable deguda a
càrregues puntuals.
122
1900-1929
1930-1938
1939-1958
σ∗ =
σu ; Resistència de càlcul de l'acer.
1959-1982
1983-2000
N∗ ω
≤ σu
A
N ∗ ; Esforç normal ponderat de compressió.
A; Àrea de la secció bruta de la peça.
ω; Coeficient de vinclament, funció de l'esveltesa mecànica de la peça.
Es conclou l’apartat amb dos punts; el primer el càlcul dels enllaços de les
peces compostes bé sigui de platabandes d'unió bé sigui amb gelosia per
concloure analitzant les peces en les quals la compressió de la qual hem anat
parlant no fos centrada (per la pròpia disposició estructural, bé per l’existència
d’un moment equivalent a aquest esforç normal excèntric) la qual cosa aquest
afectaria a la formulació dels diferents elements que hem calculat i per tant la
normativa adapta aquesta disposició a una nova formulació tot i afegint-hi
principalment l’efecte que aquest nou moment provoca.
123
• Peces de directriu recta sotmeses a tracció.
La Normativa disposa la mateixa estructura per tal de definir i formular
aquest cas concret. En no existir el fenomen del vinclament la dificultat es
redueix molt. Com en el cas anterior es parla de peces simples i de compostes
alhora que tracció centrada i tracció excèntrica. Per al càlcul de les peces
sotmeses a tracció la normativa pren les fórmules bàsiques de la resistència de
materials aplicades a aquests cas.
σ∗ =
σu ; Resistència de càlcul de l'acer.
N∗ ω
≤ σu
An
N ∗ ; Esforç normal ponderat a la secció considerada.
A; Àrea de la secció neta.
• Peces de directriu recta sotmeses a flexió.
Per la importància d’aquesta tipologia d’esforç, així com per la novetat
respecte de les normatives precedents, la MV 103 posa molt d’èmfasi en el seu
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
estudi. Primerament la distinció entre la tipologia de biga plena i biga de gelosia
dedicant en ambdós casos, amb escreix, les notes necessàries per al seu
càlcul.
Al principi de l'estudi de les normatives dèiem que la sèrie MV havia
proporcionat un avanç significatiu en el camp normatiu. És en aquesta
normativa quant trobem perfectament definits els conceptes omesos (o
simplement apuntats en les normatives precedents) de vinclament lateral,
rigiditzadors, carteles, abonyegament de l'ànima, traves 52,...entre d'altres.
Arribats a aquest punt, també s'ha cregut important aturar-se un moment en
el que la normativa reflecteix del càlcul de les fletxes. Fins ara els càlculs
eren, tal i com s'ha vist, molt simples sinó volíem recórrer a les corresponents
formulacions que ens dóna la resistència de materials.
Una nova aportació de les corresponents normes MV és la definició i estudi
del càlcul d'aquest fenomen.
124
Las flechas se calcularan con el momento de inercia de la sección bruta.
Per obtenir el valor corresponent de la deformació s'indica;
La flecha f en el centro del vano de una viga apoyada de sección constante
y perfil simétrico de canto h y luz l puede calcularse mediante la fórmula
siguiente:
(mm) ≅ α
kg
) · l2 (mm2 )
mm2
h(cm)
σ(
σ; La máxima tensión producida por el máximo momento flector
característico M en

�
2
.
α; Un coeficiente que depende de la clase de sustentación y del tipo de
carga.
52
Riostras.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
El valor d'aquest darrer paràmetre ens ve tabulat seguidament;
125
Figura 4.80 Valors del coeficient α.
Una altra novetat que ha aportat aquesta sèrie normativa -i que s'ha cregut
destacar- ha estat la nova metodologia de càlcul- ja presentada en l'apartat
corresponent; els mètodes de càlcul plàstic. Ara i aquí són introduïts sota
l'apartat métodos anelásticos de cálculo.
Se aceptan los métodos de cálculo basados en la hipótesis de admitir que
el agotamiento de la estructura no se produce hasta que se hayan formado
tantas rótulas plásticas cuantas sean necesarias para convertirla, en su
totalidad, o en parte, en una estructura incompleta (mecanismo).
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Tot seguit la normativa continua amb les unions reblonades, cargolades i
soldades. Sobta una mica que en la normativa que ens ocupa s'hi dediquin dos
apartats de la mateixa quan ja existien al mercat les normatives MV 104, MV
105, MV 106 i MV 107, que tot seguit es passaran a implementar, les quals
tractaven amb escreix aquesta temàtica. Es suposa que la normativa, tot i
agafant les precedents, les acaba d'actualitzar en aquells apartats que creu que
s'han de contextualitzar de nou. També es pot considerar que agrupa part de
les precedents en un únic material com és la norma MV 103. De fet, aquesta
idea d'agrupació és la que farà la normativa futura EA-95 que compendiarà
gran part de les disposicions de les normes MV en un sol document.
La darrera disposició de la normativa serà la referent als aparells de
recolzament;
Se denominan aparatos de apoyo a aquellos elementos cuya misión es
transmitir las cargas desde la estructura propiamente dicha a la
cimentación o infraestructura.
Figura 4.81 Detall aparells de recolzament.
126
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
127
4.3.1.4. NBE MV 104-1966. Ejecución de las estructuras
de acero en la edificación
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
MINISTERIO DE LA VIVIENDA
Decreto 1851/1967, de 3 de junio, por el que se establece la norma
MV 104-1966, sobre EJECUCIÓN DE LAS ESTRUCTURAS DE ACERO
LAMINADO EN LA EDIFICACIÓN.
Publicación: BOE número 203 de 25/8/1967 53
Referencia: BOE-A-1967-14923
Ministerio de la Vivienda
Páginas: 11985 a 12010
Estructura
Capítulo I.
Generalidades.
Capítulo II.
Uniones roblonadas y atornilladas.
Capítulo III.
Uniones soldadas.
Capítulo IV.
Ejecución en taller.
Capítulo V.
Montaje en obra.
Capítulo VI.
Tolerancias.
Capítulo VII.
Protecciones.
La labor de normalización emprendida por la Comisión de expertos
constituida en el seno del Ministerio de la Vivienda e iniciada con la norma MV
ciento uno-mil novecientos sesenta y dos, “Acciones en la edificación”, se ha
revelado extremadamente beneficiosa en la práctica al dotar al sector de la
53
http://www.boe.es/boe/dias/1967/08/25/pdfs/A11985-12010.pdf
128
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
construcción de unas reglamentaciones de alto nivel técnico que
garantizan la seguridad de las obras a la vez que facilitan la normalización de
proyectos y la producción de materiales de acuerdo con las precisiones en ellas
contenidas. La misma Comisión ha elaborado, en la línea de sus antecesores,
la Norma relativa a la Ejecución de las estructuras de acero laminado en
la edificación, cuyo proyecto ha sido sometido a informe de los organismos
científicos y técnicos más cualificados, tanto públicos como privados, los cuales
se han pronunciado unánimemente en favor de su aprobación inmediata.
Propuesta del Ministro de la Vivienda, y previa deliberación del Consejo de
Ministros.
Deroga
Quedan derogadas todas las disposiciones que se opongan a lo establecido
en el presente Decreto.
129
Abast de la norma
La norma MV 104-1966 se aplicará en la ejecución en taller, y montaje
en obra, de la estructura, o elementos estructurales, de acero laminado,
de toda edificación, cualquiera que sea su clase y destino. El director de
obra puede, bajo su personal responsabilidad, autorizar por escrito el empleo
de métodos de ejecución no expresamente indicados en la Norma, si los
considera suficientemente sancionados por la experiencia.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre 54.
Firma
FRANCISCO FRANCO
El Ministro de la Vivienda.
JOSÉ MARÍA MARTÍNEZ SANCHEZ-ARJONA
54
http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/18/pdfs/A01414-01620.pdf
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Fins ara la normativa s’havia fixat en les característiques i propietats de
l’acer, MV 102, així com en les expressions principals de càlcul de les
mateixes, MV 103. Arribats a aquest punt els organismes competents varen
formular una normativa dedicada a l’execució de les mateixes estructures.
Aquest serà l’objectiu principal de la Norma MV 104.
Dos grans blocs marcaran la normativa; el tema de les unions (tant
reblonades, cargolades, com soldades) així com la seva implementació a
obra prèvia execució a taller.
En el proyecto de toda edificación que tenga estructura o elementos
estructurales de acero laminado, figuraran los planos y las especificaciones
precisas para que queden definidas las clases de acero, los perfiles
empleados, la disposición de armado, las uniones, etc.; las indicaciones
precisas del plan de montaje; para que con todo ello el constructor pueda
realizar los planos de taller; el programa de montaje y en caso de uniones
soldadas, la memoria de soldeo.
Unions Reblonades i Cargolades.
Tot i que dins aquest apartat es recull a la normativa d'unions reblonades i
cargolades, ben aviat es remet al lector a les normatives MV105, MV106 i MV
107 per a l'estudi dels reblons i cargols, especialment en allò dedicat a les
característiques dels mateixos. La normativa MV104 tractarà més aviat
d'aspectes constructius i de muntatge dels mateixos. Potser hauria estat més
lògic englobar-ho en una sola norma dedicada a les unions ja que, per exemple
per consultar les unions cargolades s'han de fer servir, com a mínim 2
normatives.
Malgrat això, la normativa MV104 sí que fa un exhaustiu estudi dels forats
indicant, sense cap ambigüitat, les disposicions de distàncies dels mateixos.
Abans però, hi trobem una sentencia prou aclaridora respecte a la
variabilitat dels mateixos. Per evitar confusions indica,
En cada estructura, los roblones o tornillos utilizados se procurará sean
solamente de dos tipos, o como máximo de tres diámetros bien
diferenciados.
130
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Els diàmetres dels forats, tret d'excepcions justificades, estaran dins el
següents límits;
Figura 4.82 Limitacions per als forats.
Un cop definides, els autors ja passen a especificar les distàncies abans
referides;
Figura 4.83 Separació entre forats.
131
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Las distancias s entre los agujeros de diámetro a, que unan piezas, cuyo
espesor mínimo es e, cumplirán las condiciones siguientes 55,
Las distancias t entre los centros de los agujeros y los bordes cumplirán
las condiciones siguientes;
Un cop vista la disposició constructiva, la normativa menciona, també, al
procés de col·locació dels diferents elements; reblons, cargols ordinaris,
cargols calibrats i cargols d’alta resistència.
Unions soldades.
A l’apartat de mètodes de càlcul s’ha vist que un dels aspectes bàsics del
mètode de Cross es fonamentava en el nus rígid. La soldadura afavoria aquest
mètode d’unió i per tant era necessari reglamentar-la ja que com hem vist en
apartats precedents la prescripció no era molt clara. Sí que hem trobat algunes
apreciacions a llibres docents i acadèmics però no estava clar quin era el seu
origen. Probablement eren les normes DIN.
Arribats a l'any 1966 i quan la construcció metàl·lica, com s'ha vist, a pres
una gran importància, la normalització de la soldadura ha de quedar clara. La
normativa MV104 es referirà a l'execució de les unions soldades realitzades
con los métodos de soldeo autorizados. La normativa comença l'apartat dedicat
a la soldadura definint diversos tipus de procediments de soldadura així com
les disposicions de les mateixes finalitzant amb les condicions de les peces a
55
En barras de gran anchura, con más de dos filas paralelas de roblones o tornillos en dirección del
esfuerzo, en las filas interiores, el valor máximo de la distancia s' en esta dirección puede ser doble del
indicado.
132
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
unir, les condicions de la soldadura en sí, així com les relatives a l’execució i
els defectes que hi poden haver en les mateixes.
Referent als procediments de soldadura, la normativa començarà explicitant
quins son;
Procedimiento I
Soldeo eléctrico manual, por arco descubierto, con electrodo fusible
revestido.
Procedimiento II
Soldeo eléctrico semiautomático o automático, por arco en atmósfera
gaseosa con alambre-electrodo fusible.
Procedimiento III
Soldeo eléctrico automático, por arco sumergido, con alambre-electrodo
fusible desnudo.
Procedimiento IV
Soldeo eléctrico por resistencia.
Un altre punt a destacar és el referent a les disposicions de les soldadures.
En aquest cas la normativa distingeix si estem enfront una unió soldada pels
procediments I,II o III citats anteriorment anteriors o bé segons procediment IV.
En el primer cas destaca:
Soldaduras a tope, con elementos en prolongación, en T o en L
133
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Soldaduras de ángulo, en rincón, en solape, en esquina o en ranura.
Respecte al procediment IV;
Soldadura a tope, con elementos en prolongación, en T o en L (vistes
anteriorment)
Soldadura per puntos.
De fet, en aquesta tipologia ja es pot veure que la normativa és molt més
explícita que els manuals als quals ens havíem referit. Serà a partir d'aquesta
dècada dels seixanta quan apareixeran llibres de soldadura que tractin el tema
amb més intensitat.
Ara bé, la normativa prendrà una especial rellevància quan defineix dos
paràmetres claus en el càlcul de les soldadures; el coll (la garganta) definida
amb el paràmetre a i la longitud eficaç, definida com a l.
134
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Garganta a es la altura del máximo triangulo isósceles, cuyos lados
iguales están contenidos en las caras de las dos piezas a unir, inscribible
en la sección transversal de la soldadura.
Longitud eficaz l es la longitud real de la soldadura, menos la longitud de
los cráteres extremos, cuando existan.
Dins d'aquest context cal destacar un subapartat (3.2.9.) soldadura en obra
en el qual hi figura una sentència que es considerada com a significativa;
135
Soldaduras en obra i soldaduras en taller
Debe reducirse al mínimo el número de soldaduras a realizar en obra, e
incluso se recomienda proyectar para la unión en obra otros medios:
tornillos de alta resistencia, etc.
D'especial importància és l'apartat de les prescripcions segons la disposició
de la soldadura.
Respecte a las soldaduras a tope es suposarà contínua a tota la longitud i
amb una penetració completa. La disposició, que presentarà més referències
dins la norma, serà la soldadura d'angle i és a la que ens referirem més
profundament doncs la podem considerar com una de les més emprades dins
les construccions metàl·liques 56.
S'ha cregut que no cal transcriure els altres casos, bé per que són puntuals, bé perquè no afegirien
gairebé res més des del punt de vista conceptual; només serien l'aplicació d'un conjunt de fórmules i
normes addicionals. Per això es recomana dirigir al lector al PDF de la normativa que al principi s'ha inclòs
on es detallen abastament aquests casos.
56
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
La garganta a de una soldadura de ángulo que une dos perfiles de
espesores e 1 ≤e2, será no menor que el valor máximo que corresponde en
la tabla al espesor e1, y no menor que el mínimo que corresponde al
espesor e2 si este valor mínimo es menor que el máximo antes
especificado.
136
En los perfiles con borde redondeado, se toma como espesor nominal en
del ala, el espesor medido en la tangencia con el cilindro de redondo. En el
ángulo de los perfiles [ se toma como espesor nominal en el medido en la
prolongación de la cara inclinada del ala. En el ángulo de los perfiles L y
LD se toma como espesor nominal en 1,2 veces el espesor e de las alas.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Los valores máximos de la garganta en las soldaduras en ángulo se dan
en la siguiente tabla;
137
La longitud eficaz l (l1 o l2) de una soldadura lateral en la unión de una
barra de ancho b que transmite un esfuerzo axial estará comprendida entre
los siguientes valores;
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Se recomienda unir toda soldadura frontal con las soldaduras laterales, si
existe, y si no existieran, prolongarla en las partes laterales en una longitud
igual a cuatro veces la garganta.
La unión longitudinal de dos piezas puede ser discontinua, correspondiente
o alternada excepto en estructuras sometidas a cargas dinámicas;
elementos situados en la intemperie o en ambientes agresivos, o
sometidas a temperaturas inferiores a º0 C; uniones que requieran ser
estancas.
La longitud eficaz l de cada soldadura de unión discontinua tendrá el
siguientes
La separación s entre soldaduras de una unión discontinua, siendo e el
mínimo espesor de los perfiles unidos, tendrá el siguiente valor máximo.
138
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
139
4.3.1.5. NBE MV 105-1967. Roblones de acero
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
MINISTERIO DE LA VIVIENDA
Decreto 685/1969, de 30 de enero, por el que se aprueban las normas MV105/1967, sobre ROBLONES DE ACERO; MV-106/1968, sobre TORNILLOS
ORDINARIOS Y CALIBRADOS, TUERCAS Y ARANDELAS DE ACERO PARA
ESTRUCTURAS DE ACERO LAMINADO, y MV-107/1968, sobre TORNILLOS
DE ALTA RESISTENCIA Y SUS TUERCAS Y ARANDELAS.
Publicación: BOE número 96 de 22/4/1969 57
Referencia: BOE-A-1969-482
Ministerio de la Vivienda
Páginas: 5935 a 5964
Estructura
Capítulo único.
Roblones de acero
Por Decreto 1851/1967, de tres de junio, quedó aprobada la Norma MV
ciento cuatro/mil novecientos sesenta y seis, para la ejecución de estructuras
de acero laminado en la edificación. En esta Norma se preveía la publicación
de otras complementarias relativas a las uniones roblonadas, con
tornillos ordinarios y calibrados y con tornillos de alta resistencia, que
han sido ya redactadas por la misma Comisión de expertos que tuvo a su cargo
la confección de las anteriores y sobre cuyo proyecto han emitido informe
favorable los organismos científicos y técnicos competentes tanto públicos
como privados.
Propuesta del Ministro de la Vivienda, y previa deliberación del Consejo de
Ministros.
57
http://www.boe.es/boe/dias/1969/04/22/pdfs/A05935-05964.pdf
140
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Deroga
Quedan derogadas cuantas disposiciones y preceptos contradigan el
presente decreto, o las prescripciones de las Normas que por el mismo se
aprueban.
Abast de la norma
La norma MV 105-1967 se aplicará a los roblones de acero empleados
en caliente en las estructuras de acero laminado.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre 58.
Firma
FRANCISCO FRANCO
El Ministro de la Vivienda.
141
JOSÉ MARÍA MARTÍNEZ SANCHEZ-ARJONA
La normativa MV 105 molt sovint s'agrupa amb les MV 106 i MV 107 (de fet
al BOE es tracten conjuntament en un sol document).
Tal i com el títol de la Norma clarament indica, s’hi detalla tot el referent als
roblones de acero empleados en caliente en las estructuras de acero laminado
utilitzats a l’època. De fet, aquesta normativa pot semblar una mica ambigua ja
que es ve d'una època on el rebló estava explícitament prohibit. Que hi hagi
tota una normativa dedicada a ell cal veure-ho com un nou exemple dels
canvis que al país s'estan produint arran bàsicament del Pla d'Estabilització.
La normativa descriu tres tipus de reblons; de cabota esfèrica, de cabota
bombada i de cabota plana, per passar a detallar en cada cas les
característiques principals de designació, dimensions, pes i toleràncies
dimensionals.
58
http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/18/pdfs/A01414-01620.pdf
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Roblones de cabeza esférica
Figura 4.84 Reblons de cabota esfèrica.
Los roblones de cabeza esférica se designan con la sigla E, el diámetro de
la caña, la longitud de la caña y la referencia a la Norma.
142
Figura 4.85 Dimensions dels reblons de cabota esfèrica.
Roblones de cabeza bombeada
Figura 4.86 Reblons cabota bombada.
Los roblones de cabeza bombeada se designan con la sigla B, el diámetro
de la caña, la longitud de la caña y la referencia a la Norma.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.87 Dimensions dels reblons de cabota bombada.
Roblones de cabeza plana
143
Figura 4.88 Reblons cabota plana.
Los roblones de cabeza plana se designan con la sigla P, el diámetro de la
caña, la longitud de la caña y la referencia a la Norma.
Figura 4.89 Dimensions dels reblons de cabota plana.
L’acer utilitzat en la fabricació dels reblons te les característiques que
s’indiquen a la taula que s’annexa a continuació.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.90 Tipus d’acer per a reblons.
La norma clou amb les notacions per als plànols de taller pels distints
reblons.
144
Figura 4.91 Representació del reblons.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
145
4.3.1.6. NBE MV 106-1968. Tornillos ordinarios y
calibrados, tuercas y arandelas de acero para
estructuras de acero laminado
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
MINISTERIO DE LA VIVIENDA
Decreto 685/1969, de 30 de enero, por el que se aprueban las normas MV105/1967, sobre ROBLONES DE ACERO; MV-106/1968, sobre TORNILLOS
ORDINARIOS Y CALIBRADOS, TUERCAS Y ARANDELAS DE ACERO
PARA ESTRUCTURAS DE ACERO LAMINADO, y MV-107/1968, sobre
TORNILLOS DE ALTA RESISTENCIA Y SUS TUERCAS Y ARANDELAS.
Publicación: BOE número 96 de 22/4/1969 59
Referencia: BOE-A-1969-482
Ministerio de la Vivienda
Páginas: 5935 a 5964
Estructura
Capítulo único.
Tornillos ordinarios y calibrados para estructuras de acero.
Por Decreto 1851/1967, de tres de junio, quedó aprobada la Norma MV
ciento cuatro/mil novecientos sesenta y seis, para la ejecución de estructuras
de acero laminado en la edificación. En esta Norma se preveía la publicación
de otras complementarias relativas a las uniones roblonadas, con
tornillos ordinarios y calibrados y con tornillos de alta resistencia, que
han sido ya redactadas por la misma Comisión de expertos que tuvo a su cargo
la confección de las anteriores y sobre cuyo proyecto han emitido informe
favorable los organismos científicos y técnicos competentes tanto públicos
como privados.
Propuesta del Ministro de la Vivienda, y previa deliberación del Consejo de
Ministros.
59
http://www.boe.es/boe/dias/1969/04/22/pdfs/A05935-05964.pdf
146
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Deroga
Quedan derogadas cuantas disposiciones y preceptos contradigan el
presente decreto, o las prescripciones de las Normas que por el mismo se
aprueban.
Abast de la norma
La norma MV 106-1968 se aplicará a los tornillos, tuercas y arandelas
de acero empleados en las estructuras de acero laminado, con excepción
de los tornillos de alta resistencia, objeto de la Norma MV 107.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre 60.
Firma
FRANCISCO FRANCO
El Ministro de la Vivienda.
147
JOSÉ MARÍA MARTÍNEZ SANCHEZ-ARJONA
Si la normativa prèvia era dedicada exclusivament als reblons, la MV 106
estudiarà els cargols (ordinaris i calibrats), les rosques i les volanderes tot
i deixant els cargols d'alta resistència per a la normativa posterior.
Parteix que los tornillos y tuercas tienen rosca triangular ISO tot i annexantne les característiques.
Figura 4.92 Dimensions nominals de les rosques.
60
http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/18/pdfs/A01414-01620.pdf
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Un cop feta la introducció ja passa a l’estudi dels cargols i com en el cas
anterior passa a subdividir-los per indicar en cada un dels casos la seva
designació, les dimensions, les toleràncies i per últim les seves condicions
d’us.
Tornillos ordinarios
Figura 4.93 Cargols ordinaris
Los tornillos ordinarios se designan con la sigla T, el diámetro de la caña, la
longitud del vástago, el tipo de acero y la referencia a la Norma.
Figura 4.94 Dimensions dels cargols ordinaris.
La normativa fixa que aquests cargols es poden emprar amb productes
d’acer A37 i acer A42 en canvi prohibeix el seu ús amb acer A52.
148
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Tornillos calibrados
Figura 4.95 Cargols calibrats.
Los tornillos calibrados se designan con la sigla TC, el diámetro de la
espiga, la longitud del vástago, el tipo de acero y la referencia a la Norma.
149
Figura 4.96 Dimensions dels cargols calibrats.
En aquest cas la normativa indica el seu ús amb productes d’acer A37, acer
A42 i acer A52.
A la segona part de la normativa s’especifiquen les característiques de les
rosques i les volanderes (tuercas y arandelas).
Las tuercas se emplean indistintamente para tornillos ordinarios y tornillos
calibrados. Las arandelas negras se emplean para tornillos ordinarios; las
arandelas pulidas se recomiendan para tornillos calibrados.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Tuercas
Figura 4.97 Rosca
Se designan con la sigla M, el diámetro nominal, el tipo de acero y la
referencia a la Norma.
150
Figura 4.98 Dimensions de les rosques
Arandelas
La normativa fa una distinció entre dos tipus de volanderes a emprar; les
volanderes negres i les volanderes polides.
Figura 4.99 Volandera negra
Figura 4.100 Volandera polida
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Las arandelas negras se designan con la sigla A, el diámetro nominal del
tornillo con que se emplean y la referencia a la Norma.
Las
arandelas
pulidas
tienen
la
misma
forma
que
las
negras,
diferenciándose en el grado de mecanizado de las caras. Se designan
empleando la sigla AP.
Figura 4.101 Dimensions de les volanderes negres i llises
Arandelas para I
Arandelas a emplear sobre las alas de los perfiles I. Tienen una ranura, que
quedará colocada en la cara exterior y paralela al borde del perfil.
Figura 4.102 Volandera per a I.
Se designan con la sigla AI, el diámetro del tornillo con que emplean y la
referencia a la Norma.
151
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.103 Dimensions per a les volanderes en I.
Arandelas para U
Arandelas a emplear sobre las alas de los perfiles U. Tienen dos ranuras,
que quedaran colocadas en la cara exterior y paralelas al borde del perfil.
152
Figura 4.104 Volandera per a U
Se designan con las siglas AU, el diámetro nominal del tornillo con que se
emplean y la referencia a la Norma.
Figura 4.105 Dimensions de les volanderes per a U.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Per a fabricar cargols i rosques la normativa prescriu la tipologia d’acer a
emprar amb les característiques donades per als següent taula:
Figura 4.106 Tipus d’acer
En aquest cas també la norma clou amb les notacions per als plànols de
taller pels distints cargols.
153
Figura 4.107 Representació dels cargols.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
154
4.3.1.7. NBE MV 107-1968. Tornillos de alta resistencia
y sus tuercas y arandelas
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
MINISTERIO DE LA VIVIENDA
Decreto 685/1969, de 30 de enero, por el que se aprueban las normas MV105/1967, sobre ROBLONES DE ACERO; MV-106/1968, sobre TORNILLOS
ORDINARIOS Y CALIBRADOS, TUERCAS Y ARANDELAS DE ACERO PARA
ESTRUCTURAS DE ACERO LAMINADO, y MV-107/1968, sobre TORNILLOS
DE ALTA RESISTENCIA Y SUS TUERCAS Y ARANDELAS.
Publicación: BOE número 96 de 22/4/1969 61
Referencia: BOE-A-1969-482
Ministerio de la Vivienda
Páginas: 5935 a 5964
Estructura
Capítulo único.
Tornillos de alta resistencia para estructuras de acero.
Por Decreto 1851/1967, de tres de junio, quedó aprobada la Norma MV
ciento cuatro/mil novecientos sesenta y seis, para la ejecución de estructuras
de acero laminado en la edificación. En esta Norma se preveía la publicación
de otras complementarias relativas a las uniones roblonadas, con
tornillos ordinarios y calibrados y con tornillos de alta resistencia, que
han sido ya redactadas por la misma Comisión de expertos que tuvo a su cargo
la confección de las anteriores y sobre cuyo proyecto han emitido informe
favorable los organismos científicos y técnicos competentes, tanto públicos
como privados.
Propuesta del Ministro de la Vivienda, y previa deliberación del Consejo de
Ministros.
61
http://www.boe.es/boe/dias/1969/04/22/pdfs/A05935-05964.pdf
155
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Deroga
Quedan derogadas cuantas disposiciones y preceptos contradigan el
presente decreto, o las prescripciones de las Normas que por el mismo se
aprueban.
Abast de la norma
La norma MV 107-1968 se aplicará a los tornillos de alta resistencia
empleados en las estructuras de acero, así como a sus tuercas y
arandelas.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre 62.
Firma
FRANCISCO FRANCO
El Ministro de la Vivienda.
156
JOSÉ MARÍA MARTÍNEZ SANCHEZ-ARJONA
La normativa MV 107 inclou la definició d'un nou tipus de cargol; el cargol
d'alta resistència. Fruit novament dels nous temps i dels nous reptes que el
país va prenent apareix aquesta nova tipologia, si més no apareix per primera
vegada oficialment reglamentada. L'esquema que fa servir per presentar-lo
és pràcticament idèntic al cas vist a la normativa anterior.
Novament es parteix del fet que tornillos y tuercas tendrán rosca triangular
ISO amb les característiques següents:
Figura 4.108 Dimensions nominals de les rosques.
62
http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/18/pdfs/A01414-01620.pdf
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Tornillos
Figura 4.109 Cargols d'alta resistència.
Los tornillos de alta resistencia de designan con la sigla TR, el diámetro de
la caña, la longitud del vástago, el tipo de acero y la referencia a la Norma.
157
Figura 4.110 Dimensions dels cargols d'alta resistència.
Un aspecte important d'aquesta tipologia de cargols és l'anomenada
longitud d'apretament.
Figura 4.111 Longitud d'apretament
Al respecte la normativa indica,
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Los límites de la longitud de apretadura t, es decir, de la suma de los
espesores de las piezas a unir, recomendados para cada tipo de tornillo de
alta resistencia, en función de la longitud de su vástago son:
158
Figura 4.112 Longitud d'apretament dels cargols d'alta resistència.
Tuercas
Seguint l'esquema plantejat a la normativa anterior es presenten a
continuació les rosques i les volanderes.
Figura 4.113 Rosques.
Se designan con la sigla MR, el diámetro nominal, el tipo de acero y la
referencia a la Norma.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.114 Dimensions de les rosques.
Arandelas
En aquest cas la normativa no fa la distinció de l'anterior en quant a diferent
tipologia de volanderes. Totes són considerades com a normals i amb una
òptima qualitat de fabricació tal i com es dedueix de l'esquema normatiu de les
mateixes que s'acompanya.
159
Figura 4.115 Volandera normal.
Las arandelas para tornillos de alta resistencia se designan con la sigla AR,
el diámetro nominal del tornillo con que se emplean y la referencia de la Norma.
Figura 4.116 Dimensions de les volanderes.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Arandelas para I
Arandelas para tornillos de alta resistencia a emplear sobre las caras
interiores de las alas de los perfiles I. El bisel y la ranura indicados en la figura
son preceptivos
Figura 4.117 Volandera per a I.
Se designan con la sigla ARI, el diámetro nominal del tornillo con que se
emplean y la referencia a la Norma.
Figura 4.118 Dimensions per a les volanderes en I.
Arandelas para U
Arandelas para tornillos de alta resistencia a emplear sobre las caras
interiores de las alas de los perfiles U. El bisel y las dos ranuras indicados en la
figura son preceptivos.
160
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.119 Volandera per a U
Se designan con la sigla ARU, el diámetro nominal del tornillo con que se
emplean y la referencia a la Norma.
161
Figura 4.120 Dimensions per a les volanderes en U.
Per cargols i rosques la norma fixa els acers a emprar.
Figura 4.121 Tipus d'acer.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Per finalitzar, la normativa MV 107 tal i com les precedents (MV 105 i MV
106) acaba amb les notacions per als plànols de taller dels distints cargols.
Figura 4.122 Representació gràfica dels cargols.
162
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
163
4.3.1.8. NBE MV 108-1976. Perfiles huecos de acero
para estructuras de edificación
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
MINISTERIO DE LA VIVIENDA
Real Decreto 3253/1976, de 23 de diciembre, por el que se establece la
norma
MV
108/1976,
PERFILES
HUECOS
DE
ACERO
PARA
ESTRUCTURAS DE EDIFICACIÓN.
Publicación: BOE número 27 de 1/2/1977 63
Referencia: BOE-A-1977-2750
Ministerio de la Vivienda
Páginas: 2396 a 2401
Estructura
Capítulo 1.
Alcance de la norma.
Capítulo 2.
Acero para perfiles huecos.
Capítulo 3.
Características mecánicas.
Capítulo 4.
Composición química.
Capítulo 5.
Suministro de los perfiles huecos.
Capítulo 6.
Ensayos de recepción.
Capítulo 7.
Series de perfiles huecos.
Capítulo 8.
Tolerancias en los perfiles huecos.
Apéndice A.
Perfiles huecos actualmente utilizados.
Apéndice B.
Relación de normas para consulta.
63
http://www.boe.es/boe/dias/1977/02/01/pdfs/A02396-02401.pdf
164
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Las Normas básicas MV intentan alcanzar unos altos niveles de calidad que
desarrollados operativamente a través de las normas tecnológicas NTE incidan
favorablemente en los diferentes campos de la edificación.
A tal efecto, en el Ministerio de la Vivienda, una comisión de expertos ha
llevado a cabo el estudio de la propuesta de la Norma MV ciento ocho/mil
novecientos setenta y seis que contempla las condiciones y características
de los perfiles huecos de acero para estructuras de edificación.
Esta propuesta ha sido sometida e informada favorablemente por diversos
organismos científicos y técnicos cualificados en la rama de la edificación.
Propuesta del Ministro de la Vivienda y previa deliberación del Consejo de
Ministros.
Deroga
Quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en
este Real Decreto.
Abast de la norma
La norma MV 108-1976 se aplicará a los perfiles huecos de acero al
carbono. Perfiles huecos son, según la definición de la Norma UNE 36501,
perfiles de sección cerrada no maciza, de espesor pequeño con relación a
las dimensiones características de la sección, destinados a servir de
elementos resistentes. Los perfiles huecos se pueden fabricar por dos
procedimientos, a partir de chapa laminada, mediante conformación en frío y
soldadura, o a partir de desbaste por conformación en caliente, sin soldadura,
aunque este último procedimiento, por su coste, se utiliza muy poco para
perfiles estructurales. Esta Norma no es aplicable a los perfiles abiertos
conformados en frío, ni a los tubos, que se destinan a la conducción de fluidos.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre 64.
64
http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/18/pdfs/A01414-01620.pdf
165
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Firma
JUAN CARLOS
El Ministro de la Vivienda.
FRANCISCO LOZANO VICENTE
La normativa MV 108, molt breu, tractarà únicament dels perfils buits
d'acer. Segons la mateixa norma, i tal com seguidament es veurà, aquests es
presenten en forma de tres tipologies distintes; perfils prims rodons, perfils
prims quadrats i perfils prims rectangulars. Aquests tres, doncs, seran els
considerats bàsics per a estructures d'edificació segons la normativa. L'acer
dels mateixos és el A42b no aliat.
La estructura del acero será homogénea, conseguida por un buen proceso
en la fabricación, y un correcto laminado y conformación estando exenta
de defectos como el rechupe, que perjudiquen a su correcto uso.
166
Puede fabricarse por cualquiera de los procedimientos usuales, conversión
por soplado, con oxígeno (Proceso LD, etc.), horno eléctrico, MartinSiemens, convertidor ácido o básico
Les característiques mecàniques de l'acer A42b venen donades per la
següent taula;
Figura 4.123 Característiques mecàniques de la xapa.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Ara bé, com les característiques mecàniques de l'acer variaran una mica
degut al procés de fabricació, es donen les que el fabricant ha de garantir;
Figura 4.124 Característiques mecàniques dels perfils.
Finalment es donen les sèries de perfils que abans citàvem així com les
seves notacions.
167
Figura 4.125 Sèries de perfils buits.
Designació
Característica principal
Perfil hueco
Tiene sección anular de diámetro d y espesor
redondo
e no mayor de 0,1 d ni menor que 0,025 d.
Perfil hueco
cuadrado
Perfil hueco
rectangular
Perfil
∅40.2 - ∅200.8
Tiene sección cuadrada hueca, de lado a y
espesor e no mayor que 0,1 a ni menor que
#40.2 - #170.8
0,025 a con aristas redondeadas.
Tiene una sección rectangular hueca de lados
a>b y espesor e, no mayor que 0,1 b ni menor
que 0,025 a con aristas redondeadas.
#60.40.2.- #200.150.8
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
168
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
169
4.3.1.9. NBE MV 109-1979. Perfiles conformados de
acero para estructuras de edificación
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS Y URBANISMO
Real Decreto 3180/1979, de 7 de diciembre, por el que se establece la
norma
básica
de
la
edificación
NBE-MV
109/1979,
PERFILES
CONFORMADOS DE ACERO PARA ESTRUCTURAS DE EDIFICACIÓN.
Publicación: BOE número 79 de 1/4/1980 65
Referencia: BOE-A-1980-6807
Ministerio de Obras Pública y Urbanismo
Páginas: 7141 a 7148
Estructura
Capítulo 1.
Alcance de la norma.
Capítulo 2.
Acero para perfiles conformados.
Capítulo 3.
Características mecánicas del acero.
Capítulo 4.
Composición química.
Capítulo 5.
Suministro de los perfiles conformados.
Capítulo 6.
Ensayos de recepción.
Capítulo 7.
Serie de perfiles conformados.
Capítulo 8.
Tolerancia en los perfiles conformados.
Apéndice A.
Perfiles conformados actualmente utilizados.
65
http://www.boe.es/boe/dias/1980/04/01/pdfs/A07141-07148.pdf
170
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Apéndice B.
Relación de normas para consulta.
El Real Decreto 1650/1977, de diez de junio, sobre Normativa de la
Edificación 66, pasa a integrar el conjunto de Normas Básicas MV dentro de
la actuación correspondiente a las Normas Básicas de la Edificación NBE.
Dado que al publicarse dicho Real Decreto se estaban elaborando las MV109, MV-110 y MV-111, que completan el programa de normas relativas a
estructuras de acero en la edificación, se ha creído conveniente ultimar este
programa sin introducir en él modificaciones de denominación ni de forma, para
mantener el conjunto de todas estas Normas de acero con la coherencia
precisa y, posteriormente, integrarlas en su revisión en una sola Norma Básica
de la Edificación -NBE- sobre estructuras de acero.
La Comisión de expertos que viene elaborando estas Normas de acero ha
llevado a cabo el estudio de la propuesta de la Norma Básica de la Edificación
NBE-MV ciento nueve/mil novecientos setenta y nueve, que contempla las
condiciones y características de los perfiles conformados de acero para
estructuras de edificación.
Esta propuesta ha sido sometida e informada favorablemente por diversos
Organismos científicos y técnicos del sector de la edificación.
Propuesta del Ministro de Obras Públicas y Urbanismo, y previa deliberación
del Consejo de Ministros.
66
Real Decreto 1650/1977, de 10 de junio, sobre Normativa de la Edificación
Publicación: BOE número 163 de 9/7/1977
Referencia: BOE-A-1977-15613
Ministerio de la Vivienda
Páginas: 15443 a 15444
171
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Deroga
Quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en
este Real Decreto.
Abast de la norma
La Norma NBE-MV 109/1979 se aplicará a los perfiles conformados de
acero destinados a servir de elementos resistentes en estructuras de
edificación.
Perfil conformado es un perfil abierto, de espesor constante, pequeño
en relación con la máxima dimensión de la sección, que consta de
caras planas o cilíndricas enlazadas sin aristas vivas, fabricado por
conformado progresivo en frío de una banda de acero mediante
rodillos de formas complementarias.
Antes o después del conformado puede ser sometido a operaciones
de acondicionamiento de su superficie (galvanizado, pintado, etc.).
Esta Norma no es aplicable a los perfiles huecos (Norma MV 108/1976) ni
contempla los perfiles compuestos constituidos por perfiles conformados
enlazados por soldadura.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre 67.
Firma
JUAN CARLOS R
El Ministro de Obras Públicas y Urbanismo.
JESÚS SANCHO ROF
67
http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/18/pdfs/A01414-01620.pdf
172
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Tal i com marca el preceptiu decret, la normativa MV 109 tractarà
fonamentalment de perfils conformats d'acer per a estructures d'edificació.
De fet, podem trobar-hi un cert paral·lelisme amb la precedent MV 108, en el
ben entès que aquí no són perfils buits, però sí en tot l'esquema que la
normativa pren.
Les tipologies que la norma abastarà seran els perfils conformats L,
conformats LD, conformats U, conformats C, conformats Omega i
conformats Z. L'acer per als perfils conformats inclosos a la normativa és
l'acer A 37b, no aliat. Malgrat això la normativa preveu la utilització per a acers
diferents.
No se consideran incluidos en esta Norma los perfiles conformados
fabricados con otros aceros de características superiores a las de A 37b, lo
cual ni impide puedan utilizarse.
Tal i com es feia esment a la normativa precedent l'acer ha de complir uns
certs requisits.
La estructura del acero será homogénea, conseguida por un buen proceso
en la fabricación, y un correcto laminado y conformación estando exenta
de defectos como el rechupe, que perjudiquen a su correcto uso.
Puede fabricarse por cualquiera de los procedimientos usuales, conversión
por soplado, con oxígeno (Proceso LD, etc.), horno eléctrico, MartinSiemens, convertidor ácido o básico.
En aquesta s'hi afegeix;
La banda de acero empleada para conformar será laminada en caliente,
con bordes redondeados de laminación o vivos de cizallados, recubierta o
no.
Les característiques mecàniques de l'acer A37b dels perfils conformats
venen donades per la següent taula;
173
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
Figura 4.126 Característiques mecàniques de l'acer.
Les sèries de perfils conformats venen agrupats en sèries segons les
característiques geomètriques de les seccions.
Figura 4.127 Sèries de perfils conformats.
Designació
Perfil conformado
L
Perfil conformado
LD
Característica principal
174
Perfil
Su sección tiene forma de ángulo recto con
las
alas
de
igual
longitud,
y
vértice
LF 40.2 - LF 120.7
redondeado.
Su sección tiene forma de ángulo recto con
las alas de distinta longitud, y vértice
redondeado.
Perfil conformado
Su sección tiene forma de U con las alas de
U
igual longitud, y vértices redondeados.
Perfil conformado
Su sección es un rectángulo con un lado
C
parcialmente abierto y vértices redondeados
Perfil conformado
Su sección tiene forma de U con alas hacia
Omega
afuera, y vértices redondeados.
LF 40.20.2 - LF
120.60.6
UF 60.3 - UF 140.6
CF 60.2 - CF 300.4
OF 40.2 - OF 100.3
Su sección consta de un alma y en sus
Perfil conformado
extremos alas en sentidos opuestos, con
Z
labios rigidizadores en sus lados y vértices
redondeados.
ZF 100.2 - ZF 300.4
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
175
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
176
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
177
4.3.1.10. NBE MV 110-1982. Cálculo de las piezas de
chapa conformada de acero en edificación
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS Y URBANISMO
Real Decreto 2048/1982, de 28 de mayo, por el que se aprueba la norma
básica de la edificación NBE-MV 110-1982, CALCULO DE LAS PIEZAS DE
CHAPA CONFORMADA DE ACERO EN EDIFICACIÓN.
Publicación: BOE número 205 de 27/8/1982 68
Referencia: BOE-A-1982-21709
Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo
Páginas: 23151 a 23177
Estructura
Capítulo 1.
Generalidades.
Capítulo 2.
Abolladura.
Capítulo 3.
Combadura.
Capítulo 4.
Piezas sometidas a flexión y torsión.
Capítulo 5.
Piezas sometidas a compresión simple y compuesta.
Capítulo 6.
Uniones.
Apéndice A.
Cálculo iterativo de los términos de sección y funciones coordenadas de
una pieza de chapa conformada.
Apéndice B.
Relación de normas y bibliografía para consulta.
68
http://www.boe.es/boe/dias/1982/08/27/pdfs/A23151-23177.pdf
178
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
El Real Decreto 1650/1977, de diez de junio, sobre normativa de la
Edificación, pasa a integrar el conjunto de Normas Básicas MV dentro de la
actuación correspondiente a las normas básicas de la edificación NBE.
Dado que al publicarse dicho Real Decreto se estaban elaborando las MV109, MV-110 y MV-111, que completan el programa de normas relativas a
estructuras de acero en la edificación, se ha creído conveniente ultimar este
programa sin introducir en él modificaciones de denominación ni de forma, para
mantener el conjunto de todas estas normas de acero con la coherencia
precisa y posteriormente, integrarlas en su revisión en una sola Norma Básica
de la edificación -NBE- sobre estructuras de acero.
La Comisión de expertos que viene elaborando estas Normas de acero ha
llevado a cabo el estudio de la propuesta de Norma Básica de la Edificación
NBE-MV ciento diez/mil novecientos ochenta y dos, que contempla el cálculo
de las piezas de chapa conformada de acero en edificación.
Esta propuesta ha sido sometida e informada favorablemente por diversos
sectores técnicos e industriales de la edificación.
Propuesta del Ministro de Obras Públicas y Urbanismo y previa deliberación
del Consejo de Ministros.
Deroga
Quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en
este Real Decreto.
Abast de la norma
El objeto de la Norma NBE-MV 110/1982 es adaptar y completar las reglas
de la norma NBE-MV 103/1972, Cálculo de las estructuras de acero laminado
en la edificación, para su empleo en los perfiles, placas y paneles de chapa
conformada de acero.
En las piezas de chapa conformada de acero, debido a su reducido
espesor y al endurecimiento que implica la conformación en frío, deben
tenerse especialmente en cuenta las siguientes circunstancias:
179
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
• La mayor influencia de los fenómenos de inestabilidad: abolladura,
combadura, pandeo con torsión, etc.; y de la deformación de las
secciones transversales.
• El uso de procedimientos de unión específicos: remaches en frío,
soldadura por puntos, etc.; no empleados en la construcción con perfiles
laminados de acero.
• El importante efecto de la corrosión en espesores menores de 4
milímetros.
• La posibilidad de tener en cuenta la elevación del límite elástico debida al
endurecimiento por la conformación en frío.
Esta norma es aplicable a los conformados de acero de la Norma NBE-MV
109/1979, a las placas y paneles de chapa conformada de acero de la norma
NBE-MV 111/1980, y a los perfiles dobles o múltiples constituidos por
agrupación de dos o más perfiles simples unidos por soldadura, tornillos,
remaches u otros medios. También es aplicable a otras piezas de chapa
conformada, realizadas con los aceros indicados en la norma NB-MV 102/1975.
No se permite, sin justificación especial, el uso de piezas conformadas en
las partes de las estructuras en las que exista el riesgo, en las condiciones
normales de trabajo, de presiones o impactos que puedan producir
deformaciones locales. La Norma no es aplicable sin justificación especial, a
estructuras sometidas a cargas dinámicas.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre 69.
Firma
JUAN CARLOS R
El Ministro de Obras Públicas y Urbanismo.
LUIS ORTIZ GONZÁLEZ
69
http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/18/pdfs/A01414-01620.pdf
180
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
La normativa que ens ocupa comença amb una consideració sobre
l’elevació del límit elàstic de l’acer.
La conformación en frio de la chapa de acero de una pieza produce en las
zonas de los pliegues un incremento de su límite elástico que, en valor
medio en el conjunto de la pieza, puede evaluarse por la siguiente fórmula
obtenida experimentalmente:
∆ = 1,8
 2

∆ ; Incremento del límite elástico en Kp/mm2
N; número de pliegues de la pieza.
e; espesor de la chapa en mm.
A; área total de la sección de la pieza en cm2.
Tot i que la normativa explicita que aquest increment referit puede
desaparecer por un recocido posterior. Aquest cas seria, per exemple si
emprem unions soldades amb la conseqüent elevació de temperatura a les
zones properes a la soldadura.
Por ello el incremento del límite elástico sólo debe considerarse cuando
haya seguridad de que no pueden tener lugar tales recocidos.
Abans de passar a l’estudi acurat dels elements, la normativa en descriu les
principals característiques.
Una pieza de chapa conformada en acero se compone en general de
elementos planos, unidos mediante acuerdos cilíndricos de radio pequeño.
Los elementos pueden ser de las siguientes clases:
Element
Elemento no
rigidizado
Característiques
Símbol
Elemento plano, unido
solamente en un borde a otro
elemento plano
N
181
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
Elemento plano, unido en ambos
Elemento
rigidizado
bordes a otros elementos, o a un
rigidizador de borde de eje
paralelo
a
esfuerzo
Elemento
la
dirección
rigidizado,
del
que
Elemento
además
multirigidizador
intermedios, de eje paralelo a la
tiene
R, B
rigidizadores
M, I
dirección del esfuerzo
Es la parte de un elemento
multirigidizado
entre
Subelemento
un
comprendida
elemento
y
un
rigidizador intermedio, entre dos
rigidizadores
consecutivos
rigidizador
intermedios
o
entre
intermedio
y
S
un
un
rigidizador de borde.
182
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Arribats a aquest punt la normativa destaca les dimensions principals per a
caracteritzar els perfils. Segons la mateixa aquests serien el gruix e, l’ample
recte be i la seva longitud l.
Figura 4.128 Principals dimensions d’un element pla.
Tot i això important és destacar un quart paràmetre definit com a delgadez i
definit com  =


. La Normativa MV 110 indica una dada important remarcant
que no s’admet que aquest paràmetre (delgadez) no s’admet que sigui superior
als valors donats per la taula següent.
183
Figura 4.129 Valors màxims admesos per a la primesa d’un element
Com a ultima dada, la introducció de la normativa ens parla del rigiditzadors.
Para reducir el efecto de la abolladura en elementos comprimidos puede
disponerse
rigidizadores
longitudinales
que
rigidizadores de borde o rigidizadores intermedios.
son
de
dos
clases:
1900-1929
1930-1938
Element
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Tipologia
Rigiditzadors
de bora.
Rigiditzadors
entremitjos.
La sección de un rigidizador de borde o intermedio se extiende hasta el
encuentro con el elemento, es decir incluye las zonas curvas de acuerdo.
Tot seguit la normativa dóna característiques dels mateixos, (s'adreça a un
lector interessat a la referència donada al principi ja que són exclusivament
fórmules i no es creu rellevant annexar-ho aquí).
Un cop la normativa a descrit els paràmetres precedents passa a abordar
pròpiament els efectes més importants de les xapes conformades que ens
ocupa. Primerament descriu dos aspectes clau com són l’abonyegament i la
combadura.
184
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
• Abonyegament
Es definit l’abonyegament com,
Una pieza de chapa conformada con solicitación de flexión simple, flexión
compuesta o compresión tiene elementos planos sometidos a compresión
o cortadura. Cuando la delgadez de uno de estos elementos es mayor que
la delgadez límite que corresponde a su caso, antes de que la tensión
ponderada resultante alcance la resistencia al cálculo, el elemento sufre
abolladura, es decir, se deforma normalmente a su plano, lo que reduce
la solicitación de agotamiento.
185
Figura 4.130 Abonyegament d’elements plans comprimits.
La Normativa explicita els tres ítems més destacats del fenomen. Segons la
mateixa trobem:
• Abonyegament per tensions normals.
• Abonyegament per tensions tangencials.
• Abonyegament per tensions normals i tangencials.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
• Combadura
Com en el cas anterior, primer hi trobem la definició del fenomen.
La combadura es un fenómeno de inestabilidad de las cabezas
comprimidas de la pieza, denominado pandeo lateral en la Norma NBEMV 103, que se produce entre secciones arriostradas, extremas o
interiores, con sujeción que impide el giro.
186
Figura 4.131 Fenomen del vinclament lateral.
La Normativa detalla amb escreix el conjunt de fórmules per al seu càlcul.
A continuació es dedica un capítol als mètodes de càlcul de peces de
secció oberta i paret prima sotmeses a flexió i torsió.
Un dels apartats més importants de la Normativa és el referit al vinclament;
efectes i estudi. S'hi destaquen dos tipus; el vinclament simple i el vinclament
amb torsió.
• Vinclament simple
Se produce pandeo simple en una pieza comprimida cuando el centro de
esfuerzos cortantes de la sección coincide con su baricentro, y el radio de
giro polar io de la sección es menor que el radio de torsión i de la pieza.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
• Vinclament amb torsió
Cuando el centro de esfuerzos cortantes no coincide con el baricentro o
io>i, se produce pandeo por torsión.
Tot i això indica una important consideració,
No es posible presentar un método general para el caso en que, por las
características de la sección de la pieza sea necesario la consideración de
pandeo con torsión.
En las piezas en que se presente esta solicitación, el dimensionado puede
realizarse mediante cálculos basados en la literatura técnica, o
justificarse mediante ensayos.
Finalment la Normativa dedica el seu darrer apartat al tema de les unions.
Segons la mateixa, en la construcció de perfils, plaques i panells de xapa
conformada d’acer s’empren:
• Reblons.
• Cargols ordinaris.
• Cargols d’alta resistència.
• Soldadura.
Aquest mitjans, tal i com s’ha vist, eren comuns als perfils laminats. Tot i
això la normativa també es refereix als medis d’unió no emprats pels perfils
laminats:
• Tornillos roscachapa, de varios tipos.
• Remaches en frío
• Adhesivos de diferentes clases.
Ara bé remarcant los cuales no han sido aun objeto de normalización.
Amb aquesta sentència podem veure que les normatives MV que estem
estudiant, tot i donar un gran pas respecte a les anteriors tal i com hem
destacat, també són conscients que els nous temps porten nous sistemes i
noves tipologies. Per tant, es deixa per a futures normatives incloure totes les
novetats i es recomana el seu assaig per tal de poder garantir la seguretat.
187
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
Acaba l’apartat d’unions amb les disposicions, càlcul i execució de les
mateixes.
S’ha trobat interessant destacar l’Apèndix A definit sota el títol; Cálculo
numérico iterativo de los términos de sección y funciones coordenadas de una
pieza de chapa conformada.
El fet de remarcar-lo ve donat perquè es comença a veure que la normativa
implementa sistemes que permeten trobar característiques, en aquest cas
eixos baricèntrics, funcions coordenades, entre d’altres, mitjançant fórmules
iteratives, que fins ara era rar de trobar en les mateixes. Aquest fet, un cop el
desenvolupament electrònic hagi avançat, serà de molt ús i alhora prendrà
una gran importància. Ens ocuparem del seu estudi al BLOC V. Només
destacar que en aquest punt es diu (any 1982):
Las fórmulas del método son programables para una calculadora
electrónica manual con capacidad de memoria no inferior a 2k.
Figura 4.133 Secció de peça conformada
Figura 4.132 Quebrada mitja de la secció
virtual de la figura 4.129
188
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
189
4.3.1.11. NBE MV 111-1980. Placas y paneles de chapa
conformada de acero para edificación
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS Y URBANISMO
Real Decreto 2169/1981, de 22 de mayo, por el que se establece la norma
básica de la edificación NBE-MV 111-1980 PLACAS Y PANELES DE
CHAPA CONFORMADA DE ACERO PARA EDIFICACIÓN.
Publicación: BOE número 229 de 24/9/1981 70
Referencia: BOE-A-1981-21614
Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo
Páginas: 22301 a 22303
Estructura
Capítulo 1.
Alcance de la Norma.
Capítulo 2.
Acero para placas y paneles.
Capítulo 3.
Características mecánicas del acero.
Capítulo 4.
Composición química.
Capítulo 5.
Suministro de placas y paneles.
Capítulo 6.
Ensayos de recepción.
Capítulo 7.
Series de placas y paneles.
Capítulo 8.
Tolerancias en las placas y paneles.
Apéndice A.
Placas y paneles de chapa conformada actualmente utilizados.
70
http://www.boe.es/boe/dias/1981/09/24/pdfs/A22301-22303.pdf
190
1900-1929
1930-1938
1959-1982
1939-1958
1983-2000
Apéndice B.
Relación de Normas para consulta.
El Real Decreto 1650/1977, de diez de junio, sobre normativa de la
Edificación, pasa a integrar el conjunto de Normas Básicas MV dentro de la
actuación correspondiente a las normas básicas de la edificación NBE.
Dado que al publicarse dicho Real Decreto se estaban elaborando las MV109, MV-110 y MV-111, que completan el programa de normas relativas a
estructuras de acero en la edificación, se ha creído conveniente ultimar este
programa sin introducir en él modificaciones de denominación ni de forma, para
mantener el conjunto de todas estas normas de acero con la coherencia
precisa y posteriormente, integrarlas en su revisión en una sola Norma Básica
de la edificación -NBE- sobre estructuras de acero.
La Comisión de expertos que viene elaborando estas Normas de acero ha
llevado a cabo el estudio de la propuesta de Norma Básica de la Edificación
NBE-MV
ciento
once/mil
novecientos
ochenta,
que
contempla
las
condiciones de las placas y paneles de chapa conformada de acero para
edificación.
Esta propuesta ha sido sometida e informada favorablemente por diversos
sectores técnicos e industriales a la edificación.
Propuesta del Ministro de Obras Públicas y Urbanismo y previa deliberación
del Consejo de Ministros.
Deroga
Quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en
este Real Decreto.
Abast de la norma
La norma NBE-MV 111-1980, se aplicará a las placas de chapa
conformada de acero, y a los paneles, que están constituidos por dos
chapas conformadas de acero enlazadas en fábrica o en obra con aislante
intermedio, empleados en edificación para los siguientes usos:
191
1900-1929
• Cubierta
1930-1938
de
placa
1939-1958
simple,
cuyas
1959-1982
placas
1983-2000
constituyen
cobertura
autorresistente. En su intradós puede llevar, o no, placas aislantes
térmicas o acústicas.
• Cubierta de placa impermeabilizada, cuyas placas son soporte de
cobertura formada por placas aislantes, láminas impermeabilizantes y
acabado de gravilla, baldosa, etc.
• Cubierta de panel, cuyos paneles constituyen cobertura autorresistente.
• Forjado de placa autorresistente, cuyas placas constituyen el elemento
resistente, pudiendo llevar hormigón de relleno.
• Forjado de placa semirresistente, en el cual el elemento resistente se
compone de las placas, el hormigón y eventualmente armaduras.
• Forjado de placa perdida, en el cual se considera resistente solamente el
hormigón armado colocado encima, constituyendo las placas el
encofrado perdido.
• Fachada de placa simple, cuyas placas constituyen el cerramiento, con o
192
sin elementos aislantes incorporados in-situ.
• Fachada de panel, cuyos paneles constituyen el cerramiento. Las placas
y paneles se fabrican por conformado progresivo en frío con rodillos de
formas variadas, a partir de bandas de chapa laminada en frío.
Antes o después del conformado, la chapa puede ser sometida a
operaciones de acondicionamiento de su superficie: galvanizado, pintado,
recubrimientos plásticos, etc.
Derogada
Se deroga por el Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre 71.
Firma
JUAN CARLOS R
El Ministro de Obras Públicas y Urbanismo.
LUIS ORTIZ GONZÁLEZ
71
http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/18/pdfs/A01414-01620.pdf
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
La darrera de les normatives, la MV 111 -molt curta (3 pàgines del BOE
corresponent- tractarà de les plaques i panells de xapa conformada d'acer.
Aquestes seran la placa ondulada, la placa grecada, la placa nervada, la
placa agrafada i el panell. Malgrat això, només de les dues primeres la
normativa en dóna les característiques mecàniques principals.
L'acer considerat en aquest cas és el A37b no aliat. Tal i com casos
anteriors la norma recull,
La estructura del acero será homogénea, conseguida por un buen proceso
en la fabricación, y un correcto laminado y conformación estando exenta
de defectos que perjudiquen a su correcto uso.
Puede fabricarse por cualquiera de los procedimientos usuales, conversión
por soplado, con oxígeno (Proceso LD, etc.), horno eléctrico, MartinSiemens, convertidor ácido o básico
Per concloure,
La banda de acero empleada para conformar será laminada en frío,
recubierta o no. Pueden fabricarse placas y paneles con otros tipos de
acero, pero no se consideran incluidos en esta Norma.
Les característiques mecàniques de l'acer A37b dels panells venen donades
per la següent taula;
Figura 4.134 Característiques mecàniques de l'acer dels panells.
193
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Les sèries de plaques i panells que recull la normativa són:
Figura 4.135 Sèries de plaques i panells.
Designació
Placa ondulada
Placa grecada
Característica principal
Su sección está constituida por ondas de perfil
curvilíneo.
Su sección está constituida por ondas de perfil
trapecial con bordes redondeados.
Su sección está formada por trapecios
Placa nervada
desiguales con bordes redondeados y a veces
con acanaladuras en los lados largos.
Es una placa nervada, uno de cuyos bordes
Placa agrafada
tiene una grafa, pliegue con que se introduce
en el borde liso de la placa contigua y se
aplasta para mejorar la estanqueidad.
Es un elemento constituido por chapas
Panel
conformadas de acero, enlazadas en fábrica o
en obra, con material aislante intermedio.
Perfil
O.0,5 - O.1,2
G.0,5 - G.1,2
No constituyen series
por la variedad de
formas y dimensiones
con que se fabrican.
Los datos figuran en los
catálogos de los
fabricantes
Los datos figuran en los
catálogos de los
fabricantes
194
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
195
4.3.2. Instituto Eduardo Torroja. Instrucción E.M. 62 para
estructuras de acero
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
INSTITUTO EDUARDO TORROJA
INSTRUCCIÓN E.M. 62 para estructuras de acero.
Publicación: Normas y manuales del Instituto Eduardo Torroja de la construcción y
del cemento
Publicación: Madrid, 1962
Era urgente, el disponer de una codificación de carácter general que, en lo
posible, llenase las lagunas que todavía no han sido cegadas, o que no
parece que puedan serlo en un plazo breve. De aquí, quizá, la prolijidad y
desmesura del articulado de esta Instrucción.
Amb aquesta sentència, treta de la introducció de la present instrucció, ens
podem fer una idea del que va representar la sortida a la llum de la mateixa.
Hem vist que la normativa existent a l'inici de la dècada dels seixanta era la
de 1941 que cada vegada anava quedant més obsoleta en concordança al que
els nous fets econòmics del país estaven demanat. Per altra costat la sèrie
M.V. encara no estava vigent (i de fet com hem vist fins l'any 1982 s'anirà
publicant). Serà amb aquest esperit que el Instituto Eduardo Torroja publicarà
la INSTRUCCIÓN E.M. 62 para estructuras de acero; coneguda com la EM
62.
Abierto su espíritu a todas las inquietudes del quehacer técnico en la
Construcción, Eduardo Torroja no podía dejar de sentir la comezón de
preparar una Instrucción de Estructuras Metálicas. Tan pronto como creyó
contar con los medios, oportunos, dio personalmente, en octubre de 1960,
la orden de comenzar la tarea.
La presente Instrucción de Estructuras Metálicas representa, en primer
lugar, un intento para llamar la atención sobre la urgencia de una tarea
que es preciso acometer, sin demora, en nuestro país. La de la
recopilación y puesta a punto de las ideas y principios fundamentales que
deben presidir el proyecto, cálculo y ejecución de las construcciones
196
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
metálicas, cuyo desarrollo se augura rápidamente creciente en los
próximos años.
La instrucció consta de dues parts; la primera anomenada articulat de 162
pàgines -essent la part normativa en sí, i una segona de comentaris a la
primera que abastarà 134 pàgines recollides segons;
ARTICULADO
COMENTARIOS
0
Generalidades
0
Generalidades
1
El proyecto
1
El proyecto
2
El constructor
2
El constructor
3
Los materiales
3
Los materiales
4
Cargas
4
Cargas
5
Bases de cálculo
5
Bases de cálculo
6
Medios de unión
6
Medios de unión
7
Piezas sometidas a tracción o
a compresión
7
Piezas sometidas a tracción o
a compresión
8
Piezas flectadas
8
Piezas flectadas
9
Aparatos de apoyo
9
Aparatos de apoyo
10
Ejecución en taller
10
Ejecución en taller
11
Montaje
11
Montaje
12
Tolerancias
12
Tolerancias
13
Protección
13
Protección
14
Pruebas
14
Pruebas
El manual conclou amb un interessant apartat bibliogràfic normatiu que
recull les principals normatives vigents (o vigents fins feia poc) de distints
països. És interessant indicar-los per posar-los en coneixement d'un possible
197
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
lector interessat en les mateixes ja que constitueixen una important font
històrica. Així trobem Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Espanya, Estats Units,
França, Polònia, Rússia i Suïssa.
Acabaríem amb una important contribució del Instituto Técnico de la
Construcción y del Cemento (I.T.C.C.) amb la presentació d'un petit fascicle on
s'hi reculen les càrregues i sobrecàrregues ha considerar el projectista ja que,
La determinación precisa de todas las fuerzas que puedan solicitar a una
estructura constituye uno de los jalones primordiales, quizá el más
fundamental de todos, de su proyecto.
198
Figura 4.136 Cargas y Sobrecargas. Instituto Técnico de la Construcción y del Cemento.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Es interessant remarcar que, a partir de la normativa de l'any 1941 la norma
dedicada a les accions sobre les edificacions sempre es presentarà en
format separat. Així trobarem tant la present com les abans referides MV-101 i
AE-88.
Amb això es destaca que una cosa és l'avaluació de les accions, l'altre la
metodologia de càlcul i l'altre el càlcul estructural amb l'acer (o el formigó)
En efecto (en referència a les accions sobre l'edificació), el descuidar este
punto pudiera hacer completamente ilusoria la seguridad prevista en los
métodos de cálculo y comprobación utilizados y peligroso el afinamiento de
las secciones que caracteriza a las ligeras estructuras modernas de
cualquier material.
199
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
200
4.4. TECNOLOGIA INDUSTRIAL
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
201
4.4.1. Tecnologia dels materials
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
L'any 1963, el professor de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de
Caminos, Canales y Puertos, alhora que director de l'empresa ENSIDESA,
Amalio Fernández Cano, prologava el llibre La Construcción Metálica 72 on s'hi
recollia;
En un periodo, por desgracia largo, desde la terminación de nuestra guerra
hasta fecha muy reciente, la construcción de edificios y otras estructuras
se polarizó en el empleo del hormigón armado con una drástica
reducción de la utilización de laminados de acero, que por la
insuficiencia de nuestra producción siderúrgica fue disminuida hasta
angustiosos límites, incluso con la acción de disposiciones oficiales.
202
Figura 4.137 La Construcción Metálica. STAHLBAU
El llibre, traducció de l'obra alemanya STAHLBAU, arribà a l'estat espanyol
com el manual más empleado en Alemania, país que produce la mayor
72
La Construcción metálica / traducción de la obra alemana "Stahlbau" editada bajo la dirección de la
Deutscher Stahlbau-Verband (1968). Madrid: Tipografía Artística, 1968
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
cantidad de acero en la Europa Oriental y que tiene para nosotros la ventaja de
presentar las ideas, seguir los métodos y cumplir las prescripciones más
familiares y difundidos en España.
De fet el llibre fou recomanat per l'enginyer Rafael Casals en ser preguntat
per un manual de referència i alhora de consulta pels professionals que, com ell
mateix, treballaven en aquest període.
Es natural que esta paralización de actividades se haya reflejado en la
formación de nuestros técnicos, carentes de campos de aplicación de
sus conocimientos, y que este desuso del metal en la construcción haya
reducido el número de publicaciones en los aspectos relacionados con la
materia.
Les anteriors afirmacions, així com la que segueix, serien un perfecte resum
de la situació per la qual passà, com s'ha vist, l'estructura metàl·lica. Aquest fet,
tal i com l'autor fa present, no podia deixar sense conseqüències també l'àmbit
acadèmic i professional.
La terminación de tan penosa situación con la puesta a disposición del
mercado de importantes masas de productos siderúrgicos, con motivo de
la entrada en funcionamiento de la planta de Avilés y la capacidad de
producción de otras plantas, ha determinado, después de un periodo de
adaptación de casi dos años, a partir de la terminación de la etapa de
estabilización, una verdadera explosión en el proyecto y ejecución de
obras metálicas.
Figura 4.138 Altos Hornos de Vizcaya, A.H.V.
203
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
En la década de los sesenta la industria siderúrgica española ha
experimentado un espectacular crecimiento, tanto en
volumen de
producción como en mejora notabilísima de la calidad y regularidad de sus
productos. Este proceso ha venido a poner fin a cerca de veinte años
de penuria y, en consecuencia, a restituir al proyectista y al
constructor unas posibilidades en la utilización de los materiales
metálicos, para sus decisiones sobre el tipo de estructura, que en aquella
época de escasez le estaban vedadas.
Aquesta sentencia ha estat estreta del llibret Estructuras Metálicas de
Edificios 73 de la referida empresa Altos Hornos de Vizcaya. De fet, lliga
perfectament amb tot el que l'apartat històric ens havia proporcionat; arran del
Pla d'Estabilització l'auge de l'estructura metàl·lica és considerable.
204
Figura 4.139 Estructuras metálicas de edificios. Altos Hornos de Vizcaya.
73
BATANERO, Juan, [et al.] (1971) Estructuras metálicas de edificios. Zamudio, Bilbao.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Així, dons, tal i com hem fet als BLOCS precedents, el material presentat
ens servirà de guia d'estudi pel desenvolupament de l'apartat.
Les bases de càlcul que ens introdueix el manual indiquen que són les
corresponents normes del Ministerio de la Vivienda MV 101, MV 102, MV 104,
MV 105 MV 106 i MV 107 les emprades.
En ser l'any 1971 quant es publica el material, la normativa MV 103 encara
no estava vigent i per tant es refereix al lector a la mencionada E.M.62
qualificada com imprescindible.
Está en preparación la Norma MV 103, que se refiere al cálculo de las
estructuras metálicas de edificación y que será obligatoria una vez
promulgada.
També com a bases de càlcul ens indica l'existència de tres acers A37, A42
i l'acer A52. Tot i això, novament trobem una referència al desús cada vegada
més generalitzat del primer dels mateixos.
Fetes aquestes consideracions, es passa a un punt clau del manual; la
classificació dels tipus estructurals.
Aquest apartat s'ha considerat fonamental ja que ens està donant idea de
com es construïa i quines eren les tipologies més habituals a l'època en la qual
es presenta el promptuari.
• Estructures totalment isostàtiques.
• Estructures amb bigues contínues.
• Estructures de pòrtics amb nusos rígids.
• Travaments
205
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
• Estructures totalment isostàtiques.
El podem considerar com un dels casos més
simples en quant a càlcul ja que es consideren les
bigues com articulades amb la qual cosa es poden
aplicar les relacions vistes al BLOC I de biga aïllada
simplement recolzada.
Veurem el sistema emprat per la seva resolució que, com dèiem, ens
donarà idea de la sistematització emprada en el període que estem tractant.
En aquest cas les hipòtesi inicials són:
Acer A-42 ; Coeficient de seguretat υ= 1,5; Tensió màxima admissible
σadm,l=1730 Kg/cm2. Càrrega p=3,6 t/m; Càrrega N=90 t.
206
Destacar l'ús, molt generalitzat a l'època d'aquest tipus d'acer A42 amb les
seves característiques que la MV 102 ens indicava.
En ser una unió articulada es procedeix al càlcul del moment màxim com:
M=
p · l2
= 11,25 mT
8
Dada que ens permet trobar el perfil adequat;
 ≥

,
= 650 cm3 →  
Un cop trobat el possible perfil, es passa
a comprovar la deformació.
Per això s'empra la fórmula (simplificada)
corresponent que la normativa MV 103 havia
proposat;
à.
52 · 17,23
=
= 14,36 mm.
30
1900-1929
1930-1938
à. <

400
1939-1958
1959-1982
1983-2000
; 14,36 > 12,5 i per tant el perfil NO es vàlid.
Es repeteix el procediment anterior amb el perfil I 320 que SÍ resultarà
correcte.
Tot seguit es procedeix a l'estudi del pilar. En aquest cas suporta el valor N
donat per l'enunciat més la corresponent part del valor de la jàssera i el
moment provocat per la seva excentricitat.
 = 90 +
3,6·5
2
= 99  ; (Esforç axial)
Mt = 9 · 0,10 = 90000cmkg . (Moment flector)
Comprovació de tensions;
 
+ ≤ ,
 
Valor que el nostre perfil compleix. A continuació és comprova la seguridad
frente al pandeo en el plano del momento segons:
207
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
�

 + 2 · 0,9 ≤ ,


Arribats a aquest punt podem deduir que en aquest període era ja freqüent
el càlcul per resistència i per fletxa de les jàsseres així com, pel cas dels
pilars, el mètode omega estava ja perfectament generalitzat.
Es mostra com a exemple el càlcul de la següent jàssera 74.
208
Figura 4.140 Detall càlcul jàssera simplement recolzada.
74
Proyecto de construcción de un almacén comercial, para abastecedora catalana, S.A., en
el solar de su propiedad, sito en la avenida del capitán López Varela y Paseo Nacional de
esta ciudad. Barcelona junio de 1970.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
• Estructures amb bigues contínues.
El promptuari estudia el cas de les bigues contínues formulant quatre
hipòtesi possibles tot i comparant-les:
1. Bigues simplement recolzades.
2. Biga contínua d'inèrcia constant i procediment de càlcul elàstic.
3. Biga contínua i procediment de càlcul elàstic, emprant reforços.
4. Biga contínua i procediment de càlcul plàstic, emprant reforços.
Bigues simplement recolzades.
El cas més simple dels possibles. Vindria a ser un cas molt semblant a
l'anterior. En tractar-se d'una biga recolzada el procediment de càlcul es
209
simplifica notablement.
M=
p · l2
= 6,562 mT
8
Dada que ens permet trobar el perfil adequat;
 ≥

,
→  
Un cop trobat el possible perfil, es passa a comprovar la deformació.
à. =
à. <

500
14,85 · 52
= 14,3 mm.
26
; 14,3 > 10 i per tant el perfil NO es vàlid.
Es repeteix el procediment anterior amb el perfil I 300 que SÍ resultarà
correcte.
En aquest cas el manual introdueix el càlcul del pes com a novetat. Aquesta
s'emprarà, a posteriori, tot i comparant-la enfront les altres tipologies. Pot ser
una dada a tenir en compte per tal d'escollir una determinada solució.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Així doncs obtenim;
Pes = 3 · 5 · ,  = 813 kg
Biga contínua d'inèrcia constant i procediment de càlcul elàstic.
Ara trobem calculada la biga amb el mateix procediment que el cas anterior
però amb unes consideracions que s'ha cregut interessant remarcar.
Indicar que el càlcul del valor del moment flector s'obté directament d'una
fórmula i no del desenvolupament de cap dels procediments anteriorment
vistos. Aquest valor era habitual trobar-lo en els promptuaris d'estructures de
l'època.
El valor del moment flector màxim produït als recolzaments es calcula
segons;
M=
p · l2
= 5,25 mT

Dada que ens permet trobar el perfil adequat;
 ≥

,
→  
Un cop trobat el possible perfil, es passa a comprovar la deformació.
Novament es fa ús del promptuari. En aquest cas ens indica;
La flecha es f = 0,519 · f0 , sienfo f0 la flecha como viga simplemente
apoyada.
Així doncs obtenim un valor de f = 10 mm = fadm
Només resta el càlcul del pes de la biga contínua que l'avaluem com;
Pes = 15 · ,  = 545 kg
210
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Biga contínua i procediment de càlcul elàstic, emprat reforços.
El promptuari comença a calcular novament el moment màxim, en aquest
cas avaluat com;
M = 0,08 · 2,1 · 52 = 4,2 mT
Dada que ens permet trobar el perfil  .
Partint d'aquest valor del perfil, el promptuari comprovarà si és suficient per
suportar el moment màxim dels recolzaments;
p · l2
= 5,25 mT
M=

Aquest valor ens permet comprovar el valor de la tensió corresponent que,
en aquest cas, seria més gran que l'admissible (1888 Kg/cm2 > 1730 Kg/cm2)
La solució proposada, per tal de no variar el perfil prèviament obtingut fora la
de reforçar els recolzaments. Fent els càlculs pertinents, s'obtenen uns reforços
rectangulars 30·6
Ara doncs només resta el càlcul del nou pes que avaluem com;
Pes = 15 · ,  + 4 · ,  · 0,30 = 468 kg
Biga contínua i procediment de càlcul plàstic, emprant reforços.
Seria el darrer cas d'estudi. El valor del moment flector màxim és calculat
segons;
M=
p · l2
= 4,77 mT

Dada que ens permet trobar el perfil  .
El càlcul del pes de la biga es pot avaluar de manera molt simple;
Pes = 15 · ,  = 466 kg
211
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Es mostra com a exemple el càlcul de les següent jàsseres 75.
Figura 4.141 Detall biga contínua.
212
Figura 4.142 Detall biga contínua.
75
Obra: Reforma del edificio del antiguo hotel Colón. Eusebi Bona Puig. Barcelona.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
• Estructures de pòrtics amb nusos rígids.
Si fins ara bàsicament ens referíem al nostre estudi
a les tipologies vistes als apartats anteriors, a partir
d'aquesta època comença a ser cada vegada més
habitual emprar el nus rígid.
La nova tecnologia, que permetria fer les unions
més precises i acurades així com la sistematització de nous mètodes com el de
Cross, va permetre al calculista la generalització d'aquesta tipologia estructural
concreta. Gran part dels edificis d'aquesta època respondrien a aquest
esquema estructural concret.
La raó esgrimida ja quedava palesa al mateix promptuari;
Este tipo de estructuras, además de tener las ventajas de que pueden los
pórticos resistir los esfuerzos horizontales en la dirección de su plano,
suelen ser de más rendimiento, para grandes luces, que sus equivalentes
de nudos articulados o de vigas continuas.
Tot i això destaca,
Tienen el inconveniente que en estas estructuras tiene mayor repercusión
la existencia de asientos diferenciales.
Com a exemple destaquem el que ens proporcinà el Dr. Rafael Casals
Bohigas sobre una obra feta per ell mateix l'any 1959 76.
Tot i que la mateixa és de formigó armat, la solució estructural adoptada és
la de nus rígid alhora que resolta per la metodologia de Cross.
76
Proyecto de Estructura de Hormigón Armado de un taller de reparación de automóbles
para SEIDA, S.A., en Barcelona. 1959
213
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.143 Estructura de nusos rígids.
214
Figura 4.144 Aplicació del mètode de Cross.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Travaments 77
Importants alhora d'aconseguir l'estabilitat horitzontal són les que el
promptuari anomena jàsseres contravent.
Figura 4.145 Detall de jàsseres contravent.
215
De fet, degut a l'esveltesa de moltes edificacions dissenyades a l'època,
trobem exemples d'elements travats convenientment per tal d'evitar efectes
secundaris no desitjats
Figura 4.146 Façana del Collegi d'Arquitectes 78.
77
Arriostramientos.
78
Autor: Xavier Busquets i Sindreu 1917-1990.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Com a darrer punt, i seguint l'analogia mostrada als distints BLOCS, es
presentaran molt breument les tipologies de ferros habituals usats pels
projectistes i que figuraven als catàlegs. En aquest punt, s'ha tornat al llibret del
professor Gonzalo Ceballos que com hem vist era el que s'emprava a l'escola
d'enginyeria.
Com és obvi també el promptuari de l'empresa AHV, el d'ENSIDESA i
d'altres també ens els mostren. S'ha optat pel docent ja que és el que es
suposa que els futurs tècnics havien prèviament emprat per a la seva formació i
ens pot donar una idea del què realment sabien i de les eines de què
disposaven.
Fonamentalment se'ns refereix als perfils laminats presentats com normals,
El acero dulce se utiliza en la construcción bajo la forma de perfiles
laminados normales cuya sección ha sido elegida por consideraciones
técnicas y estáticas.
I els dits especials,
Destinados a material ferroviario, ventanales metálicos, cubiertas de cristal,
etc.
Així doncs, bàsicament el fascicle ens remet a les següents tipologies.
Classes de ferros comercials
Biguetes de perfil normal
Perfils normals
Ferros en angle
Ferros de simple
Perfils normals
Perfils Zorés
216
1900-1929
1930-1938
Biguetes de perfil
normal (IPN)
1959-1982
1939-1958
1983-2000
Amb disposició d’ànima i dues ales.
Es laminen des de 8 cm fins 40 cm
Perfils normals
d’alçada (de 2 en 2 cm) i des de 40
peces de manera que obtenim una
la forma de la secció
secció amb dos eixos de simetria. Els
transversal són aptes pels esforços de
trobem constituint elements verticals
flexió i per tant són força utilitzats en
sotmesos a compressió i per constituir
construcció metàl·lica. Emprats com
bigues
principals,
biguetes
o
des de 8 cm fins 30 cm d’alçada.
S’utilitzen bàsicament, acoblant dues
fins 50 variant cada 2,5 cm.
Degut a
Tenen un sol eix de simetria. Es troben
cordons de bigues de gelosia.
de
construcció de ponts.
Degut a tenir Iy petit no s’utilitzen en
suports
aïllats
pel
problema
del
Ferros simples
vinclament.
Es laminen de dues formes; ala
estreta (h=b) i ala ampla ( h<b).
Tenen poca aplicació en el món
constructiu (exceptuant el cas d’armar
claraboies i com elements estructurals
de finestrals metàl·lics)
Ferros en angle
S’utilitzen acoblant dues peces per
constituir
els
cordons
de
les
armadures de gelosia.
També s'empren per enllaçar dues
superfícies perpendiculars i planes
com el cas de les bigues armades
reblonades.
Es laminen en forma d’angle recte, de
costats iguals i costats desiguals.
Perfils Zorés
Aplicats en el cas de taulers de ponts i
es designen amb l’alçada i l’ample del
perfil (90.200).
217
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Al text també trobem referència a una altra classe de perfils anomenats “otra
categoría de hierros comerciales”; en aquesta trobem els rodons, quadrats i
plans.
• Barres de ferros rodons
• Barres de ferros quadrats
Els ferros rodons, segons cita el text, s’apliquen fonamentalment a les
construccions de formigó armat i per a la fabricació de reblons, tensors i
cargols. Finalment acaba amb la categoria dels ferros plans, característiques i
aplicacions. Dins la categoria de ferros plans hi trobem:
Altres classes de
Gruix (mm.)
Ample (mm.)
Fleixos
d<4
b<200
Platines
4<d<10
b<200
Llantes
10<d<200
b<200
ferros comercials
Plans amples
Xapa
200<b<600
Forma irregular o b>600
Platines i llantes són utilitzades en platabandes de peces compostes. Els
ferros plans s’apliquen per a formar ànimes i platabandes de bigues armades.
Les xapes emprades poden ser llises, estriades, embotides, blegades, i
ondulades essent aquesta darrera tipologia subdividida en plana, alta i de doble
o triple ona de Knudson.
Només cal destacar que el fascicle del professor Ceballos no fa esment dels
perfils d'ala ampla, que com s'ha vist a aquesta època comencen a ser força
utilitzats -especialment en pilars d'estructures- prenent el nom usual de perfils
Grey.
218
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
El Promptuari d'ENSIDESA
S'ha cregut interessant, arribats a aquest punt, fer una menció especial al
Promptuari d'ENSIDESA -fonamental a l'oficina de qualsevol calculista- editat
per la Empresa Nacional de Siderúrgia, S.A. A la tercera edició, que data de
l'any 1967, hi recollim 79;
Con este Prontuario o Manual de la Construcción Metálica, la Empresa
Nacional Siderúrgica, S.A. pretende haber recopilado los elementos
fundamentales y de mayor utilidad para el trabajo del proyectista y
constructor de estructuras metálicas. Se trata, por lo tanto, de una obra
cuyo mérito no radica en la originalidad. Nuestro principal interés ha sido el
presentar de forma ordenada y fácil manejo el resultado de un trabajo
concienzudo de recopilación de datos que, si no en su totalidad, en su
mayor parte pueden encontrarse dispersos en la literatura técnica sobre el
tema.
219
Figura 4.147 Prontuario de ENSIDESA.
79
La primera edició correspon a 1967.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Aquest volum principalment inclou la formulació de la Resistència de
Materials (valors estàtics) així com aplicacions al cas d'estructures elementals
com serien bigues simples, d'inèrcia variable i continues amb unes breus
formulacions de pòrtics simples de tipologia diversa.
220
Figura 4.148 Exemple de Pòrtics simples segons el Promptuari (I).
La metodologia proposada pel promptuari recorda la comentada a l'apartat
del mètode Kleinlogel. Primer es dóna tot un seguit de possibles esquemes
estructurals genèrics per, un cop identificat el que correspondria al desitjat,
mostrar la solució en funció de distints paràmetres com podrien ser les
longituds, les inèrcies o el valors de les acciones entre d'altres.
Amb aquesta metodologia s'estalviava al projectista els càlculs de les
distintes sol·licitacions ja que les mateixes es trobaven tabulades. Aquests
valors, sigui directament, sigui pel principi de superposició, eren fàcilment i
ràpidament deduïbles.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.149 Exemple de Pòrtics simples segons el Promptuari (II).
La omissió d'altres conceptes clau com podrien ser l'estudi de les unions així
com altres sol·licitacions -com la flexió o torsió- no queden contemplades en
aquest volum inicial. La raó ve donada per la següent sentència;
El presente tomo, primero de la serie, comprende las dos primeras
materias (Valores estáticos de materiales y Resistencia de materiales).
Para la publicación de las restantes se ha considerado conveniente
esperar a conocer la forma definitiva de la norma MV 103, cuya publicación
ha anunciado el Ministerio de la Vivienda, a fin de adaptarnos a sus
prescripciones y facilitar de esta manera la labor del proyectista.
A mesura que s'anaven publicant noves edicions, el contingut de les
mateixes s'ampliava. S'afegien generalitats cada vegada més extenses de
l'estructura metàl·lica així com s'abordava, ja molt abastament, les bases de
càlcul.
221
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
En consecuencia, el proceso de cálculo preconizado en las Instrucciones
españolas actuales y por tanto en este Prontuario consiste en:
a) Obtención de las solicitaciones de cálculo, Sd, relativas al estado límite
en estudio, a partir de los valores ponderados de las acciones
características
b) Obtención la respuesta última, Ru, de la estructura, relativa al estado
límite en estudio, a partir de los valores minorados de las características de
los materiales.
c) El criterio de aceptación consiste en Ru>Sd
Tot i això on el promptuari dedica més atenció serà en les peces sotmeses a
compressió i peces sotmeses a flexió.
Al primer volum de la sèrie, i a mode de presentació, l'empresa constata que
degut a l'èxit que està tenint el seu manual vol ésser més ambiciosa i, per tant,
publicarà una sèrie de volums sobre les aplicacions de l'acer a la construcció;
serà el germen de les anomenades Publicaciones Ensidesa; "Manuales sobre
la construcciones con acero".
ENSIDESA abarcará en estas publicaciones todos los temas referentes al
uso del acero en construcción desde su fase de diseño hasta su fase de
montaje, e incluso su posterior mantenimiento y conservación, no
olvidando ningún tema por árido o poco comercial que sea, pues la
finalidad de esta publicación es colaborar con los profesionales y
empresas del sector de la construcción en una más eficaz y bella
utilización del acero.
Així doncs se'ns indexa tot una sèrie de temes classificats en diferents
volums:
TOMO 0: Bases de cálculo: dimensionamiento
TOMO 1. La seguridad de las estructuras de acero ante el incendio.
TOMO 2. Acero para estructuras de edificios.
TOMO 3. Protección anticorrosiva
TOMO 4. Fabricación.
TOMO 5. Montaje.
222
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
La voluntat de l'empresa serà ampliar la temàtica a mesura que passi el
temps amb les següents publicacions:
TOMO 6. Edificaciones urbanas.
TOMO 7. Construcciones industriales.
TOMO 8. Puentes y pasarelas.
Important s'ha cregut destacar el volum que a continuació es presenta.
Conscient l'empresa dels nous temps canviants i, de la irrupció de les noves
tecnologies (especialment tractades al BLOC V), es proposarà per primera
vegada un manual dedicat a aquesta nova eina;
ENSIDESA tiene el interés de informatizar todas sus publicaciones para
facilitar su uso práctico y como primer paso afrontará un tomo dedicado a
la aplicación de los programas informáticos al cálculo
TOMO 9. Análisis de sistemas estructurales.
Si es veia que els nous temps anaven portant noves eines de càlcul, també,
i es veurà especialment al BLOC V, portaran noves normatives de càlcul com
seran els Eurocodis.
La actual redacción del prontuario se hizo siguiendo la norma NBE
103-1972.
El Eurocódigo 3 "Diseño de estructuras de acero" aún no tenido su
aprobación definitiva, pero está en su etapa final de redacción,
siendo el interés de ENSIDESA que sirva como guía para aquellos
tomos de las publicaciones ENSIDESA que recojan su contenido.
TOMO 10. Bases de cálculo.
TOMO 11. Cálculo plástico.
TOMO 12. Piezas sometidas a torsión.
TOMO 13. Piezas sometidas a flexión.
TOMO 14. Piezas sometidas a Compresión y Tracción.
TOMO 15. Uniones.
223
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
TOMO 16. Aparatos de apoyo.
TOMO 17. Fatiga.
TOMO 18. Cálculo dinámico.
Per últim constatar que és voluntat de l'empresa dedicar un darrer volum a
l'estructura mixta.
Tema 19. Estructura mixta.
De fet, aquesta nova tipologia, començarà a prendre cada vegada més
rellevància. Per això s'ha cregut interessant dedicar-li un apartat que tot seguit
es presenta.
224
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Publicaciones ENSIDESA
Manuales sobre la Construcción con Acero
225
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
La Construcció Mixta. Formigó - Acer.
Una construcción mixta se caracteriza esencialmente por la presencia en su estructura de
piezas que posean "secciones mixtas"; es decir, secciones resistentes en las cuales el
acero estructural y el hormigón trabajan solidariamente; conjuntamente con estos
elementos básicos pueden colaborar distintos tipos de materiales: armaduras pasivas,
armaduras de pretensar,... 80
Arribats a aquest punt, s'ha cregut necessari incloure un apartat dedicat a la
construcció mixta formigó - acer. El nombre cada vegada més abundant
d'edificacions amb aquesta tipologia així com l'ús de l'acer en la mateixa ha fet
que, malgrat no ser pròpiament l'àmbit del nostre estudi, calgués dedicar-li una
consideració. Un dels llibres que els tècnics consultats han referit més és el
degut als professors Martínez Calzón i Ortiz Herrera; la Construcción Mixta.
226
Figura 4.150 La Construcción Mixta. Acero. Hormigón. Julio Martínez Calzón, Jesús Ortiz Herrera
80
MARTÍNEZ CALZÓN, Julio (1978) Construcción mixta: hormigón-acero. Madrid: Rueda.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Segons ells mateixos reconeixen,
El amplio incremento experimentado por la utilización de las estructuras
mixtas en todo el mundo en los últimos años, y el hecho de incorporarse en
su ejecución, en todas sus variantes posibles, los dos materiales que más
han contribuido a la formidable expansión constructora el hombre en
nuestro siglo, el hormigón y el acero, justifica plenamente la necesidad de
abordar su análisis [...].
D'entre les estructures mixtes que es troben a la ciutat de Barcelona en
podem citar dues tot i afegint la principal informació tècnica i gràfica trobada.
• Edifici del Banc Industrial de Bilbao (Barcelona)
• Residència de la Seguretat Social (Hospitalet de Llobregat)
227
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Edifici del Banc Industrial de Bilbao (Barcelona)
L'edifici del Banc Industrial de Bilbao a Barcelona -obra dels arquitectes
Josep Maria Fargas 81 i Enric Tous 82 data del període 1969-1973.
La estructura principal está constituida por pórticos mixtos de nudos rígidos
con soporte metálico, que hacen frente a todas las acciones verticales y
horizontales de viento y sísmico.
228
Figura 4.151 Imatge actual de l'edifici
Dels informes tècnics consultats destaquem les característiques dels
materials de treball segons foren emprats en el càlcul;
81
Josep Maria Fargas i Falp (Barcelona 1926)
82
Enric Tous i Carbó (Barcelona 1925)
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Formigó fck=250 Kp/cm2
Acer estructural A37
Armadures Passives AE 46
229
Figura 4.152 Solució estructural adoptada.
I segons s'ha pogut verificar consta dels següents detalls constructius que
corroboren la interacció de formigó - acer característica principal d'aquest
estructura.
Figura 4.153 Detalls constructius.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Residència de la Seguretat Social (Hospitalet de Llobregat)
Un dels altres edificis referents d'estructura mixta fou la Residència de la
Seguretat Social -Hospitalet de Llobregat- amb data 1972. Com en el cas
anterior se'ns justifica la concepció estructural emprada;
La estructura mixta de vigas continuas junto con los soportes metálicos
hace frente a las acciones verticales exclusivamente, mientras que los
núcleos de hormigón Armado resisten las acciones horizontales de viento y
sismo.
230
Figura 4.154 Edifici en construcció (I).
Figura 4.155 Edifici en construcció (II).
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Com en el cas precedent, les característiques dels materials de treball
emprats segons es dedueix del material consultat foren;
231
Formigó fck=250 Kp/cm2
Acer estructural A37
Armadures Passives AE 46
Figura 4.156 Detalls constructius.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
232
4.4.2. Tecnologia de fabricació i muntatge
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Durant els anys seixanta, a Espanya, la construcció va sofrir, al fil d’una demanda creixent,
tot i que es tractés d’una demanda qualificada en línees generals de poc solvent, uns canvis
substancials que van suposar l’inici d’un procés lent i complicat, però continuat de
modernització en el sector. Aquests canvis afectaren la naturalesa dels materials, l’utillatge i
la maquinaria disponibles per a construir i, alhora que en bona part destruïren el bagatge
tècnic existent, posaren les bases per a la seva renovació tot modificant poc a poc el procés
general de construcció. 83
En els apartats precedents havíem vist la influència del Pla d'Estabilització, i
les conseqüències que del mateix es derivaren, sobre distints aspectes socials i
tècnics. Aprofundint una mica més en aquest darrer podem parlar, com sempre
breument en aquest apartat, d'aquesta influència en el camp de la tecnologia
de fabricació i muntatge.
El text anterior del professor Rossell ja ens contextualitza la influència que
tingué en el món constructiu "afectaren la naturalesa dels materials, l’utillatge i
la maquinaria disponibles per a construir i, [...] posaren les bases per a la seva
renovació tot modificant poc a poc el procés general de construcció".
Per tant hem de veure, en aquesta època, també una modernització dels
processos productius als quals ens hem referit en els apartats precedents. Els
perfils, els elements d'unió, els elements auxiliars seran fabricats amb una
tecnologia més nova i més eficient, especialment tractada en series de
fabricació, encarregades pel propi món constructiu. Aquest fet proporcionarà
l'aparició de nous manuals, i llibres científicotècnics o bé traduccions dels
mateixos degudes a l'abundant bibliografia estrangera. Un d'aquests, potser el
més citat al període en les guies docents i també en els fons industrials, es deu
al professor Mario Rossi 84. La seva influència ja es pot entreveure en les
múltiples edicions que del mateix se'n publicaren esdevenint, com dèiem, un
llibre clàssic dins la tecnologia de fabricació. Els mètodes clàssics de fabricació
que havíem vist en els apartats precedents, queden superats o bé millorats,
pels nous sistemes que descriu el professor Rossi. En ell hi trobem abastament
descrits els processos de tornejat, trepat, fresat, mandrinat, roscat, entre
d'altres tot i explicitant en cada cas, amb abundants exemples i una tipografia
83
Jaume Rossell. Historia de la construcció a la Catalunya Contemporània. 2003
84
Mario Rossi. Professor de dibuix de l'Institut Tècnic Industrial E. Conti, Milà.
233
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
gràfica molt ben aconseguida, tot el ventall de màquines eines que el tècnic
podria tenir al seu abast. Per tant, la fabricació dels perfils, dels elements d'unió
o fins i tot d'elements secundaris tindrà un nou enfocament, especialment en
aquesta època que el treball en sèrie comença a estar a l'ordre del dia.
El vastísimo campo de la máquina herramientas adquiere cada día una
mayor importancia en la producción. Nuevas máquinas se suceden y se
perfeccionan con un ritmo tan intenso como para poner en serias
dificultades de adaptación aun al técnico más versado.
234
Figura 4.157 Máquina Herramientas Modernas. Profesor Mario Rossi.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
ANNEX-1
Exemple resolts amb el Mètode de Cross.
Es presenta la resolució d’un cas general obtingut de l’assignatura
Estructuras impartida al curs 1963-64 a l’Escola Tècnica Industrial de
Barcelona a la qual ens hem referit prèviament. En aquest cas es buscava el
desplaçament del pòrtic sotmès a l’estat de càrregues indicat.
235
Figura 4.158 Exemple del mètode de Cross.
Inclourem en paral·lel la resolució del mateix tal i com la plantejaríem
actualment a la docència, tot i observant que pràcticament no hi ha divergència
en la seva explicació (es manté, però, el sistema d’unitats que no correspon a
l’actual S.I.).
Figura 4.159 Exemple del mètode de Cross.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
236
Figura 4.160 Exemple del mètode de Cross.
Etapes I i II
• Càlcul de les inèrcies de les barres
IAB =
1
1 3
30 × 40 3 = 160000
bh =
12
12
IDC =
1
1 3
30 × 30 3 = 67500
bh =
12
12
IFE =
1 3 1
30 × 30 3 = 67500
bh =
12
12
IBC =
1
1 3
30 × 70 3 = 857500
bh =
12
12
ICE =
1
1 3
30 × 70 3 = 857500
bh =
12
12
IEG =
1
1 3
30 × 70 3 = 857500
bh =
12
12
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
• Càlcul de les rigideses de les barres
Pilars:
K AB =
4EI
= 142222 .22
L
K DC =
4EI
4EI
= 60000
= 60000 K FE =
L
L
Jàsseres:
K BC =
4EI
= 428750
L
K CE =
4EI
= 686000
L
K EG = 0
237
Figura 4.161 Exemple del mètode de Cross.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
• Coeficients de repartiment;
Nus B
r1 =
Kn
K
= 0.25 r2 = n = 0.75
∑K
∑K
Nus C
r1 =
Kn
K
K
= 0.36 r2 = n = 0.051 r3 = n = 0.583
∑K
∑K
∑K
Nus E
r1 =
Kn
K
= 0.919 r1 = n = 0.080
∑K
∑K
238
Figura 4.162 Exemple del mètode de Cross.
Figura 4.163 Exemple del mètode de Cross.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
•Parells d’encastament perfecte
MBC
q × L2
q × L2
+ F × L = 7500
=
= 16000
MVoladís =
mKg
mKg
12
2
MC =
P × a × b2
P × a2 × b
=
1440
=
= 960
M
E
mKg
mKg
L2
L2
239
Figura 4.164 Exemple del mètode de Cross.
Figura 4.165 Exemple del mètode de Cross.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
Figura 4.166 Exemple del mètode de Cross.
1983-2000
Forcem que sigui
intranslacional
Figura 4.167 Exemple del mètode de Cross.
Un cop s’ha realitzat l’etapa fonamental l’autor comprova si hi ha equilibri,
o bé, en haver-hi estats paramètrics cal continuar amb les etapes III i IV.
Figura 4.168 Exemple del mètode de Cross.
240
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
La estructura se desplazará hasta tener un equilibrio de montantes sobre el
travesaño, produciéndose un desplazamiento.
Aquest fet demostra que no existeix equilibri, és a dir, que no podem
donar per acabat el problema. Haurem de plantejar l’etapa paramètrica.
241
Figura 4.169 Exemple del mètode de Cross.
Etapes III i IV
• Parells locals
µDC =
6EI∆
<> 1000α
L2
µFE =
6EI∆
<> 1000α
L2
µ AB =
6EI' ∆
<> 2370α
L2
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.170 Exemple del mètode de Cross.
242
Figura 4.171 Exemple del mètode de Cross.
α=
1746 − 505 + 428 1669
=
= 0.97
850 + 453 + 414 1717
Figura 4.172 Càlcul paràmetre α
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
I per tant obtenim el següent diagrama de moments;
Figura 4.173 Exemple del mètode de Cross.
243
Figura 4.174 Exemple del mètode de Cross
Figura 4.175 Exemple del mètode de Cross.
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.1 Decreto - Ley de ordenación económica. ..................................... 7
Figura 4.2 Evolució del PIB i de la renda per càpita. Font: Història
econòmica .......................................................................................................... 8
Figura 4.3 Increments demogràfics. Font: http://www.ine.es ......................... 9
Figura 4.4 Bellvitge als anys 60. Autor: Paco Elvira. ..................................... 9
Figura 4.5 Edifici SEAT. .............................................................................. 10
Figura 4.6 Arribada del metro als barris populars. Font: Ajuntament de
Barcelona. ........................................................................................................ 11
Figura 4.7 Referèndum de la Constitució segons es recollia als mitjans de
l’època. ............................................................................................................. 11
Figura 4.8 Restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya. .......... 12
Figura 4.9 Tarradellas retorna a Catalunya. Font la Vanguardia 25 d'octubre
de 1977. ........................................................................................................... 13
Figura 4.10 Facultat de Dret Font: La Vanguardia 15 de juny de 1943. ...... 15
Figura 4.11 Vista aèria zona universitària. .................................................. 16
Figura 4.12 Mètodes d'aproximacions successives. ................................... 17
Figura 4.13 Inici del tema dedicat al mètode de Cross. Pey Cuñat (1954) .. 17
Figura 4.14 Mètodes de Càlcul. Mètodes Iteratius i altres (Mètodes plàstics).
......................................................................................................................... 18
Figura 4.15 Estructura resolta en la memòria original de H. Cross:
Proceeding of A.S.C.E, maig 1930 ................................................................... 20
Figura 4.16 Exemple del Mètode de Cross (I). Escola Tècnica Superior
d’Enginyeria Industrial de Barcelona. ............................................................... 21
Figura 4.17 Exemple del Mètode de Cross(II). Escola Tècnica Superior
d’Enginyeria Industrial de Barcelona. ............................................................... 21
Figura 4.18 Prenzlow C. Cálculo de estructuras por el método de Cross. .. 22
Figura 4.19 Fernández Casado. Cálculo de estructuras reticulares. Nudos
rígidos. 2ª ed. ................................................................................................... 24
Figura 4.20 Imatge típica de les portades dels llibres de Fernández Casado.
......................................................................................................................... 26
Figura 4.21 Teoremes de Mohr. .................................................................. 28
Figura 4.22 Fernández Casado. Cálculo de estructuras reticulares. Nudos
rígidos. 8ª ed. ................................................................................................... 34
244
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.23 Etapa primera. Nusos absolutament rígids. ............................. 36
Figura 4.24 Etapa segona. Alliberament d’un sol nus. ................................ 36
Figura 4.25 Resultant del parells d’encastament. ....................................... 37
Figura 4.26 Compensació del moment desequilibrat i repartiment.............. 37
Figura 4.27 Transmissió de moments. ........................................................ 38
Figura 4.28 Resultant del parells rebuts per transmissió............................. 38
Figura 4.29 Exemple Mètode de Cross. Etapa Fonamental ........................ 40
Figura 4.30 Diagrama de moments resultant de l’exemple anterior. ........... 40
Figura 4.31 Significació física de la hipòtesi de la no desplaçabilitat
suposada a les etapes I i II ............................................................................... 41
Figura 4.32 Determinació de las reaccions virtuals. .................................... 42
Figura 4.33 Moviments locals. ..................................................................... 42
Figura 4.34 Descomposició del desplaçament local en tres fases. ............. 43
Figura 4.35 Equacions dels desplaçaments. ............................................... 44
Figura 4.36 Exemple estructura translacional. ............................................ 46
Figura 4. 37 Método de Cross. Bernardino Fernández Pérez. .................... 48
Figura 4.38 Barra i-k sotmesa a un estat genèric de càrregues. ................. 52
Figura 4.39 L’extrem i gira un determinat angle τi. ...................................... 52
Figura 4.40 L’extrem k gira un determinat angle τk. .................................... 53
Figura 4.41 Exemple d’aplicació de distribució de moments. ...................... 53
Figura 4.42 Pòrtic tipus amb el qual Kani explicita el seu mètode. ............. 54
Figura 4.43 Esquema del diagrama seguit per Kani en el seu mètode. ...... 55
Figura 4.44 Esquema de la distribució de moments seguit per Kani en el seu
mètode. ............................................................................................................ 56
Figura 4.45 Obtenció del diagrama de moments total del pòrtic. ................ 57
Figura 4.46 Deformació d’una barra amb gir i desplaçament. ..................... 57
Figura 4.47 Estructura desplaçable i amb pilars d’alçada variable. ............. 60
Figura 4.48 Estructuras de varios pisos. Fukuhei Takabeya ....................... 64
Figura 4.49 Tests with clamped beams. Gábor Kazinczy............................ 66
Figura 4.50 Disseny de l'assaig mostrat a Periodica Polytechnica. ............. 67
Figura 4.51 Charles Massonnet. Calcul plastique des constructions. ......... 70
Figura 4.52 R. Argüelles. La estructura metálica hoy. 2ª ed. ...................... 71
Figura 4.53 Pòrtic hiperestàtic sotmès a l'acció de càrregues exteriors. ..... 72
245
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.54 Diagrama de moments flectors del pòrtic en règim elàstic. ...... 73
Figura 4.55 Estructura on apareix la formació d'una ròtula plàstica. ........... 73
Figura 4.56 Diagrama de moments obtingut amb una nova distribució de
càrregues. ........................................................................................................ 74
Figura 4.57 Estructura on apareix la formació de dues ròtules plàstiques. . 74
Figura 4.58 Diagrama de moments obtingut amb una nova distribució de
càrregues. ........................................................................................................ 75
Figura 4.59 Diagrama de moments i mecanisme de ruïna. ......................... 76
Figura 4.60 Taula perfils IPN. ...................................................................... 77
Figura 4.61 Taula perfils IPN. ...................................................................... 77
Figura 4.62 Método Margabux para el cálculo de estructuras porticadas
ortogonales....................................................................................................... 78
Figura 4.63 Construccions Metàl·liques segons Gonzalo Ceballos............. 81
Figura 4.64 Taula de valors característics dels acers de la construcció...... 82
Figura 4.65 Detall apunts Professor Ceballos. ............................................ 84
Figura 4.66 Detall apunts Professor Ceballos ............................................. 84
Figura 4.67 Detall apunts Professor Ceballos ............................................. 84
Figura 4.68 Detall unió soldada ................................................................... 85
Figura 4.69 Detall unió soldada ................................................................... 85
Figura 4.70 Classes d'acers. ....................................................................... 93
Figura 4.71 Productes laminats. .................................................................. 94
Figura 4.72 Classes d'acers. ..................................................................... 102
Figura 4.73 Productes laminats. ................................................................ 103
Figura 4.74 Detall plànol soldadura. Font: LERMA. .................................. 114
Figura 4.75 Coeficients de ponderació. ..................................................... 115
Figura 4.76 Exemple de peces simples construïdes per perfils i/o xapes
juxtaposades. ................................................................................................. 117
Figura 4.77 Exemple de peça simple constituïda per perfils i folre discontinu
de xapa. ......................................................................................................... 118
Figura 4.78 Exemple de peces compostes amb platabandes d'unió. ........ 118
Figura 4.79 Exemple de peces en gelosia. ............................................... 119
Figura 4.80 Valors del coeficient α. ........................................................... 125
Figura 4.81 Detall aparells de recolzament. .............................................. 126
246
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.82 Limitacions per als forats........................................................ 131
Figura 4.83 Separació entre forats. ........................................................... 131
Figura 4.84 Reblons de cabota esfèrica. ................................................... 142
Figura 4.85 Dimensions dels reblons de cabota esfèrica. ......................... 142
Figura 4.86 Reblons cabota bombada. ..................................................... 142
Figura 4.87 Dimensions dels reblons de cabota bombada. ....................... 143
Figura 4.88 Reblons cabota plana............................................................. 143
Figura 4.89 Dimensions dels reblons de cabota plana. ............................. 143
Figura 4.90 Tipus d’acer per a reblons. ..................................................... 144
Figura 4.91 Representació del reblons...................................................... 144
Figura 4.92 Dimensions nominals de les rosques. .................................... 147
Figura 4.93 Cargols ordinaris .................................................................... 148
Figura 4.94 Dimensions dels cargols ordinaris. ......................................... 148
Figura 4.95 Cargols calibrats. ................................................................... 149
Figura 4.96 Dimensions dels cargols calibrats. ......................................... 149
Figura 4.97 Rosca ..................................................................................... 150
Figura 4.98 Dimensions de les rosques .................................................... 150
Figura 4.99 Volandera negra ..................................................................... 150
Figura 4.100 Volandera polida .................................................................. 150
Figura 4.101 Dimensions de les volanderes negres i llises ....................... 151
Figura 4.102 Volandera per a I. ................................................................. 151
Figura 4.103 Dimensions per a les volanderes en I. ................................. 152
Figura 4.104 Volandera per a U ................................................................ 152
Figura 4.105 Dimensions de les volanderes per a U. ................................ 152
Figura 4.106 Tipus d’acer .......................................................................... 153
Figura 4.107 Representació dels cargols. ................................................. 153
Figura 4.108 Dimensions nominals de les rosques. .................................. 156
Figura 4.109 Cargols d'alta resistència. .................................................... 157
Figura 4.110 Dimensions dels cargols d'alta resistència. .......................... 157
Figura 4.111 Longitud d'apretament .......................................................... 157
Figura 4.112 Longitud d'apretament dels cargols d'alta resistència. ......... 158
Figura 4.113 Rosques. .............................................................................. 158
Figura 4.114 Dimensions de les rosques. ................................................. 159
247
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.115 Volandera normal. ................................................................ 159
Figura 4.116 Dimensions de les volanderes. ............................................ 159
Figura 4.117 Volandera per a I. ................................................................. 160
Figura 4.118 Dimensions per a les volanderes en I. ................................. 160
Figura 4.119 Volandera per a U ................................................................ 161
Figura 4.120 Dimensions per a les volanderes en U. ................................ 161
Figura 4.121 Tipus d'acer. ......................................................................... 161
Figura 4.122 Representació gràfica dels cargols. ..................................... 162
Figura 4.123 Característiques mecàniques de la xapa. ............................ 166
Figura 4.124 Característiques mecàniques dels perfils. ............................ 167
Figura 4.125 Sèries de perfils buits. .......................................................... 167
Figura 4.126 Característiques mecàniques de l'acer. ............................... 174
Figura 4.127 Sèries de perfils conformats. ................................................ 174
Figura 4.128 Principals dimensions d’un element pla. .............................. 183
Figura 4.129 Valors màxims admesos per a la primesa d’un element ...... 183
Figura 4.130 Abonyegament d’elements plans comprimits. ...................... 185
Figura 4.131 Fenomen del vinclament lateral. .......................................... 186
Figura 4.132 Quebrada mitja de la secció virtual de la figura 4.129 .......... 188
Figura 4.133 Secció de peça conformada ................................................. 188
Figura 4.134 Característiques mecàniques de l'acer dels panells. ............ 193
Figura 4.135 Sèries de plaques i panells. ................................................. 194
Figura 4.136 Cargas y Sobrecargas. Instituto Técnico de la Construcción y
del Cemento. .................................................................................................. 198
Figura 4.137 La Construcción Metálica. STAHLBAU ............................... 202
Figura 4.138 Altos Hornos de Vizcaya, A.H.V. .......................................... 203
Figura 4.139 Estructuras metálicas de edificios. Altos Hornos de Vizcaya.
....................................................................................................................... 204
Figura 4.140 Detall càlcul jàssera simplement recolzada. ......................... 208
Figura 4.141 Detall biga contínua.............................................................. 212
Figura 4.142 Detall biga contínua.............................................................. 212
Figura 4.143 Estructura de nusos rígids.................................................... 214
Figura 4.144 Aplicació del mètode de Cross. ............................................ 214
Figura 4.145 Detall de jàsseres contravent. .............................................. 215
248
1900-1929
1930-1938
1939-1958
1959-1982
1983-2000
Figura 4.146 Façana del Collegi d'Arquitectes. ......................................... 215
Figura 4.147 Prontuario de ENSIDESA..................................................... 219
Figura 4.148 Exemple de Pòrtics simples segons el Promptuari (I). ......... 220
Figura 4.149 Exemple de Pòrtics simples segons el Promptuari (II). ........ 221
Figura 4.150 La Construcción Mixta. Acero. Hormigón. Julio Martínez
Calzón, Jesús Ortiz Herrera ........................................................................... 226
Figura 4.151 Imatge actual de l'edifici ....................................................... 228
Figura 4.152 Solució estructural adoptada. ............................................... 229
Figura 4.153 Detalls constructius. ............................................................. 229
Figura 4.154 Edifici en construcció (I). ...................................................... 230
Figura 4.155 Edifici en construcció (II). ..................................................... 230
Figura 4.156 Detall constructius. ............................................................... 231
Figura 4.157 Máquina Herramientas Modernas. Profesor Mario Rossi. .... 234
Figura 4.158 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 235
Figura 4.159 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 235
Figura 4.160 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 236
Figura 4.161 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 237
Figura 4.162 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 238
Figura 4.163 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 238
Figura 4.164 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 239
Figura 4.165 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 239
Figura 4.166 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 240
Figura 4.167 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 240
Figura 4.168 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 240
Figura 4.169 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 241
Figura 4.170 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 242
Figura 4.171 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 242
Figura 4.172 Càlcul paràmetre α............................................................... 242
Figura 4.173 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 243
Figura 4.174 Exemple del mètode de Cross ............................................. 243
Figura 4.175 Exemple del mètode de Cross. ............................................ 243
249