Full Dominical - Bisbat de Menorca

full
dominical
Església de Menorca
Número 1703 - Any XXXIV - 25 gener 2015
passant per la vida
LA INFÀ NCIA M ISSIONE R A
U
na de les solucions que
s’aporten davant els problemes de la nostra societat que
protagonitzem els adults és l’educació
dels infants i joves. Quan es parla del
trànsit i les morts a les carreteres sempre hi ha una veu que demana educació
viària. Quan es parla d’hàbits alimentaris
passa el mateix. Sense fer esment, perquè el donem per descomptat, en l’adquisició i desenvolupament dels valors i
de les virtuts, que s’aprenen i viuen en la
família, a la parròquia i a l’escola.
La petita introducció anterior em serveix per parlar de la Jornada de la Infància
Missionera que la nostra Església ens
proposa des de fa temps i que aquest any
se celebra a totes les diòcesis el diumenge 25 de gener. A Menorca l’acte més
important perquè participen totes les
comunitats se celebra el dissabte, 31
de gener, a la sala multifuncional de
Ciutadella. Es tracta de la trobada lúdicformatiu de fiets i adolescents que compta amb molta acceptació pel gran nombre
d’assistents que congrega. Us anim a que
acudiu i convid a tots a que pregueu per
les missions. Em consta que s’han distribuït materials entre totes les comunitats
cristianes per motivar aquesta Jornada
sobre les missions. És un compromís de i
per als adults però que necessita ser educat des dels primers anys de la nostra
vida de fe. Tots recordeu que l’educació
per a la missió és una de les tasques de la
catequesi que contribueix decisivament a
assolir la finalitat de l’anunci de la persona, del missatge i de l’obra de Jesucrist. I
això és una conseqüència del nostre
baptisme que ens obliga a tots.
El lema d’aquest any, Jo som un
d’ells, resumeix amb molta plasticitat
l’ensenyament que volem transmetre als
més petits de les nostres comunitats. Els
convida a identificar-se amb tants milers
de fiets que, en el món sencer, necessiten ajuda material i no coneixen encara
el Senyor. Es pretén personalitzar la fe i
el compromís en aquest pronom que
tant utilitzen els fiets en les seves converses. Sempre amb el jo per davant. Es
pretén que es recordin de qui els necessiten i de tots aquells que estan dedicant la seva vida, com a missioners, al
servei de l’evangelització. Sempre amb
el ‘ells’ per darrere perquè no oblidin
mai la dimensió comunitària i universal
de la fe.
Des d’aquestes línies vull convidar de
nou a pares, catequistes, mestres i sacerdots a aprofundir molt més en l’educació de la fe dels més petits de les nostres comunitats. En això ens va el futur
de la nostra missió. Estem convençuts
que l’Esperit Sant farà possible aquest
afany de tots.
Acab amb la petita i senzilla oració
que s’ha inclòs en una estampa entre els
materials distribuïts. El fiet es dirigeix al
Senyor i li diu: Si busques fiets i fietes que
vulguin compartir, disposats a ajudar a qui
ho necessiti, que parlin de tu i de la Verge
als altres, decidits a construir un món millor,
que resin per aconseguir tot això, escolta la
nostra pregària... jo som un d’ells. Els
adults hem de contribuir amb les nostres paraules i actituds a fer realitat
aquesta petició.
La nostra diòcesi té un fort esperit
missioner. Hem de continuar educant
perquè cada dia sigui més gran i més
autèntic.
† Salvador, bisbe de Menorca
l’entrevista a...
Antoni Salvador
Caules
A
ntoni Salvador és
el President de la
Capella Davídica
des de setembre de
2013. El passat dissabte dia 10, la Catedral
de Ciutadella de
Menorca, ha estat l’escenari del Concert 70è
Aniversari de La
Capella. És amb aquest
motiu que li fem unes
preguntes.
Qui va ser el fundador de la Capella
Davídica i quants presidents hi ha hagut
fins el dia d´avui?
Fundada a Ciutadella l’agost de 1944 pel bisbe
Pascual per al servei litúrgic de la Catedral de
Menorca, el prevere Gabriel Salord Marquès
fou el primer director de la coral. El 12 de
febrer de 1945 un conjunt de 30 veus: fillets i
homes féu la seva primera aparició pública,
produint una gran impressió per la seva actuació ajustadíssima, segura, ben matisada. L’any
1948 l’agrupació coral fou ampliada amb una
secció clàssica que incloïa veus femenines, que
es presentà en una gran gala el 2 de febrer al
teatre del Círculo Artístico, obtenint un èxit
clamorós. Molt prest assolí un lloc destacat
dins l’àmbit musical menorquí. En pocs anys la
seva presència esdevingué protagonista en la
majoria d’esdeveniments culturals o estrictament musicals de l’illa. Després d’un any
d’existència havia creat càtedra de bon gust i
al cap de poc temps era capaç d’oferir deu
actuacions en una sola temporada.
Presidents de la Capella anteriors per ordre
cronològic: Nicolás Comella – Joan GelabertAgustí Sintes –Domingo Moll –Lluís MestresGabriel Julià i Manel Bàrcia.
I quants directors/es?
Tres directors, el Sr. Biel Salord, (de 1944 a
1968) els Sr. Guillem Coll (de 1968 a 1995) i
en Biel Barceló (de 1995 a 2014).
Què significa per vostè ser el president
de la Capella?
L’honor de ser President d’una coral històrica
de la Catedral de Menorca, molt arrelada a la
societat menorquina, però també de ser una
Entitat Cultural que organitza Concerts i
activitats relacionades amb la música.
Quants membres composen aquest
cor? Aproximadament uns cinquanta-cinc
estables i al Concert del 70è Aniversari se’n
van afegir vuitanta més del antics cantaires
que van ser convidats a l’esdeveniment.
Aquest passat dissabte la Catedral, ha
estat escenari d’un extraordinari i
merescut concert homenatge a la
Capella amb motiu del 70è aniversari.
Tenen previstos altres concerts al llarg
d’aquest any?
A part de tots els acompanyaments als actes
religiosos més significatius de la Catedral i de
les processons, el pròxim Concert important
serà el Concert Sacre de Setmana Santa que
farem a Ciutadella, dies 4 i 5 d’abril, al Socors
i a Maó dia 6 d’abril a Santa Maria, patrocinat
com des de fa molts anys per l’Obra Social de
La Caixa.
Moltes gràcies i per molts Anys!
Toni Olives
Pàgina 2
Full Dominical
la paraula
de
Déu
“Veniu
amb mi,
i us faré
pescadors
d’homes.”
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
Salms de la 3a Setmana:
Dg.25, III de Durant
l’any: Jn 3, 1-5. 10 / Sal 24 /
1C 7, 29-31 / Mt 1, 14-20.
Dl. 26, Sant Timoteu i
Sant Titus, bisbes (MO):
2Tm 1, 1-8 o bé Tt 1, 1-5 /
Sal 95 / Mc 3, 22-30.
Dt. 27, Fèria: He 10, 1-10
/ Sal 39 / Mc 3, 31-35.
Dc. 28, Sant Tomàs
d’Aquino, prevere i doctor de l’Església (MO):
He 10, 11-18 / Sal 109 / Mc
4, 1-20.
Dj. 29, Fèria: He 10, 19-25
/ Sal 23 / Mc 4, 21-25.
Dv.30, Fèria: He 10, 32-39
/ Sal 36 / Mc 4, 26-34.
Ds. 31, Sant Joan Bosco,
prevere (MO): He 11, 1-2.
8-19 / Sal Lc 1 / Mc 4, 35-40.
Dg. 1, IV de Durant
l’any: Dt 18, 15-20 / Sal 94
/ 1C 7, 32-35 / Mc 1, 21-28.
HORARI DE
MISSES:
Diumenge III de durant l’any
Lectura del llibre del
profeta Jonàs
3, 1-5.10
El Senyor va fer sentir a
Jonàs la seva paraula i li digué:
“Vés a Nínive, la gran capital,
i proclama-hi allò que jo et
diré.” Jonàs se n’anà a Nínive,
tal com el Senyor li havia
manat. Nínive era una ciutat
grandiosa. Per recórrer-la
tota havien de fer tres dies
de camí. Jonàs començà a fer
una jornada de camí dins la
ciutat i cridava: “D’aquí a
quaranta dies, Nínive serà
destruïda.” La gent de Nínive
cregué en Déu: proclamaren
un dejuni i, des dels més
poderosos fins als més
humils, es vestiren de sac
negre. Déu va veure que de
fet es convertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt ells
la desgràcia amb què els havia
amenaçat.
Lectura de la profecía
de Jonás
3, 1-5. 10
En aquellos días, vino la palabra
del Señor sobre Jonás:
«Levántate y vete a Nínive, la
gran ciudad, y predícale el
mensaje que te digo» Se
levantó Jonás y fue a Nínive,
como mandó el Señor. Nínive
era una gran ciudad, tres días
hacían falta para recorrerla.
Comenzó Jonás a entrar por
la ciudad y caminé durante un
día, proclamando: «¡Dentro
de cuarenta días Nínive será
destruida!» Creyeron en
Dios los ninivitas; proclamaron el ayuno y se vistieron de
saco, grandes y pequeños. Y
vio Dios sus obras, su conversión de la mala vida; se
compadeció y se arrepintió
Dios de la catástrofe con que
había amenazado a Nínive, y
no la ejecutó.
Salm responsorial 24
R: Feis que conegui, Senyor,
les vostres rutes.
Lectura de la 1ª carta de
sant Pau als cristians de
Corint
7, 29-31
Vull dir, germans, que no
podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els
qui tenen muller han de viure
com si no en tinguessin, els
qui ploren, com si res els fes
plorar, els qui estan contents,
com si res els alegràs, els qui
compren, com si no tinguessin
res, els qui treuen profit
d’aquest món, com si no en
traguessin cap, perquè aquest
món que veim amb els ulls
passa de pressa.
Salmo responsorial 24
R: Señor, enséñame tus
caminos.
Lectura de la primera
carta del apóstol
an Pablo a los Corintios
7, 29-31
Digo esto, hermanos: que el
momento es apremiante. Queda
como solución que los que tienen mujer vivan como si no la
tuvieran; los que lloran, como si
no lloraran; los que están alegres, como si no lo estuvieran;
los que compran, como si no
poseyeran; los que negocian en
el mundo, como si no disfrutaran de él: porque la representación de este mundo se termina.
(cicle B)
Lectura de l’evangeli
segons sant Marc 1,14-20
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a
Galilea predicant la Bona Nova
de Déu; deia: “Ha arribat l’hora
i el Regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creis en la
Bona Nova.” Passant devora la
mar de Galilea, va veure Simó i
el seu germà Andreu. Estaven
tirant la xerxa a l’aigua, perquè
eren pescadors. Jesús els digué:
“Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.” Immediatament
abandonaren les xerxes i se
n’anaren amb ell. Poc més enllà
va veure Jaume, fill de Zebedeu,
i el seu germà Joan. Eren a la
barca repassant les xerxes. Els
cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu
amb els jornalers a la barca, i
se n’anaren amb Jesús.
Lectura del santo evangelio
según San Marcos
1, 14-20
Cuando arrestaron a Juan, Jesús
se marchó a Galilea a proclamar
el Evangelio de Dios. Decía: «Se
ha cumplido el plazo, está cerca el
reino de Dios: convertíos y creed
en el Evangelio.» Pasando junto al
lago de Galilea, vio a Simón y a su
hermano Andrés, que eran pescadores y estaban echando el
copo. Jesús les dijo: «Venid conmigo y os haré pescadores de
hombres.» Inmediatamente dejaron las redes y lo siguieron. Un
poco más adelante vio a Santiago,
hijo de Zebedeo, y a su hermano
Juan, que estaban en la barca
repasando las redes. Los llamó,
dejaron a su padre Zebedeo en la
barca con los jornaleros y se
marcharon con él.
evangeli i vida
Crida i resposta
E
ls mitjans de comunicació
i les xarxes socials són potents
altaveus per fer arribar convocatòries a un públic nombrós. Els
anuncis i cartells murals volen estendre
a un públic extens la invitació a uns
actes programats. Però sovint allò que
resulta finalment decisiu no és la publicitat dirigida al gran públic sinó el boca
orella, la invitació personal de qui diu a
un company, un amic o un germà: “trob
que açò et pot interessar; per què no
véns?”
Jesús fa una crida general adreçada
a les poblacions de Galilea: “ha arribat
l’hora i el Regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creis en la Bona Nova”.
Cal que tothom conegui el projecte de
Déu i s’hi orienti. La crida general, tanmateix, no sol obtenir una resposta
massiva; moltes vegades el ressò obtingut és superficial, fet d’admiració en
alguns o de crítica distant en d’altres. Fa
falta que el destinatari se senti interpellat personalment. Jesús no menysprea
aquest tipus de convocatòries generals;
en múltiples ocasions el veim ensenyant al poble, rodejat de gent, però
també actua en el tu a tu.
Dos parells de germans pescadors, Simó i Andreu, Jaume i Joan, destaquen de la massa anònima que ha
sentit el missatge de Jesús. Aquests
tenen nom i un ofici, i és a ells perso-
Joan Febrer
nalment que s’adreça la imperiosa
crida de Jesús: “veniu amb mi”. A la
crida personal donen una resposta
personal amb total disponibilitat.
En les nostres activitats apostòliques no ens acontentem amb crides
generals adreçades a tothom que passi
pel carrer o que es connecti amb les
xarxes socials, que lligi el nostre FD o
els anuncis a la premsa. La crida general
servirà per escampar la notícia, però el
tu a tu serà sempre decisiu perquè
qualcú es trobi en la lliure disjuntiva
d’acceptar o de rebutjar la invitació. Si
la resposta és positiva i generosa, s’iniciarà un camí de seguiment de Jesús de
conseqüències imprevisibles.
Full Dominical
Pàgina 3
“el doctor il·luminat”
Ramon Llull vs. Francesc Eiximenis
(III)
Xisco Cardona
E
l segle d’Eiximenis no
coneix de mitjana, pel que
fa a paradigmes ètic-socials es refereix, o s’és antifeminista o s’és profeminista. En
cadascun d’aquests paradigmes
hi cap una altra classificació, la
moderació o l’exageració.
Eiximenis és un antifeminista
moderat. Aquest model està
representat pels seguidors dels
més egregis tractadistes clàssics, especialment de Sant
Tomàs d’Aquino i Duns Escot.
Aquests seguidors repeteixen
en el segle XIV i XV els mateixos arguments dels mestres,
explicant al seu torn en les
escoles teològiques o universitats regentades per ordres religioses.
Eiximenis, en definitiva, admet
sense cap dubte la subordinació psicològica de la dona a
l’home. No hi ha dubte, per
molt condescendent que es
mostri algunes vegades el franciscà, que per a ell la dona és
naturalment inferior a l’home.
Lo llibre de les dones de
Eiximenis ens permet extreure
el pensament del franciscà català. Aquest pensament totalment
diferent de Llull ens ha permès
veure aquella diferència que
apuntàvem anteriorment entre
un i l’altre.
Llull i Eiximenis. Dos móns diferents, dues realitats a prop en
el temps però lluny en el pensament, en l’antropologia i, com
és natural, en la religió.
Són sens dubte dues formacions intel·lectuals oposades.
Una, la de Llull, benèvola amb la
dona. L’altra, la d’Eiximenis,
misògina.
El món cristià era més just en la
condició femenina abans del
tomb antropològic del segle
XIII.
Sant Tomàs d’Aquino
aplicant l’evangelii gaudium
L’homilia des dels bancs
Llorenç Sales Barber
E
l Papa dedica una generosa part de l’exhortació
per parlar de l’homilia
(135-159) dient que és “la
pedra de toc per avaluar la
proximitat i la capacitat de
trobament d’un pastor amb el
seu poble” (135). El Papa dóna
una sèrie de consells i recursos per tal de fer de l’homilia
“una experiència de l’Esperit,
un reconfortant trobament
amb la Paraula, una font constant de renovació i de creixement” (135).
Però ara canviarem la perspectiva i parlarem del receptor de
l’homilia, l’assemblea present
en l’acte litúrgic. En primer lloc
convé fugir dels prejudicis
entorn a l’homilia i pensar-la
de manera positiva no com
una xerrada sinó com un diàleg on “és Déu qui vol arribar
als altres a través del predicador i que Ell desplega el seu
poder a través de la paraula
humana” (136).
És molt important que nosaltres, abans de la celebració,
tinguem un contacte personal
amb la Paraula a través de la
lectio divina o l’Estudi d’Evangeli. El Papa ens dóna unes pautes per fer una lectura personal de l’Evangeli que convindria posar en pràctica (153).
Amb aquest contacte previ
segur que ens deixarem sorprendre davant les reflexions
que ens ofereixi el predicador,
completant la nostra reflexió
personal. D’aquesta manera
evitarem que sigui un diàleg
passiu, essent capaços de respondre a les crides que ens fa
el Senyor.
També és important que parlem de l’homilia amb els sacerdots i diaques, que els ajudem
a tenir una orella en el cor del
poble (154), així ells ho podran
canalitzar quan prediquin
durant la celebració. Seré
capaç de descobrir que, a través de l’homilia, és Jesús qui
em parla?
Conferència sobre Ramon Llull
E
l sacerdot Francesc Cardona
impartí la conferència institucional
a Ciutadella el passat 16 de gener,
sobre l’imaginari femení en Ramon Llull,
fruit de la seva tesina presentada a la
Universitat de Navarra quan es llicencià
en Filosofia, el 1999. Aquest va ser el
primer acte a Menorca relacionat amb
l’erudit, i que obre l’Any Ramon Llull, en
els 700 anys de la seva mort. El ponent
manifestà a través de la ponència «l’entusiasme que sent pel beat Ramon
Llull».
En l’època medieval, imperava una visió
misògina de la dona, però, segons
Francesc Cardona, Ramon Llull va ser
diferent, no era misogin, al contrari, «la
bona consideració cap a la dona serà
una constant en l’obra lul·liana». Fent
un repàs a la biografia i trajectòria del
beat, el ponent posà com a exemple
l’obra «Blanquerna», on Ramon Llull
«destaca virtuts femenines com l’honradesa, els bons costums, la humilitat, el
bon exemple, ser la bona esposa, la
fidelitat, entre d’altres, «no falten idò,
referències a les tres virtuts teologals
(fe, esperança i caritat) a l’ideal de dona
lul·liana».
En la ponència, Cardona contraposà la
visió femenina misògina de Francesc
Eiximenis al pro feminisme de Ramon
Llull. «Al meu mode de veure Ramon
Llull és un home del segle XIII però ben
podria ser un home del segle XXI. Hem
vist com és un apassionat, un sant, un
erudit, un geni... però és sobretot un
home que sent, que pensa i que viu el
seu temps amb intensitat i passió»,
explicà.
Com a conclusió, el ponent destacà que
«Ramon Llull ha estat patrimoni dels
intel·lectuals i açò ha tingut un efecte
negatiu que ha estat el desconeixement
de molta gent respecte del beat. Però
això mateix ha tingut un efecte positiu,
que ha representat una protecció de
tots aquests que, pensant que fan un bé
a la nostra societat, adulteren, prostitueixen i redueixen un home que no es
pot tancar dins un armari amb vidres».
ag
notícies nostres
a
end
Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca
Celebracions per Sant Antoni
Dies de reflexió
Les Monges de Santa Clara conviden
a participar d’uns dies de reflexió de
la Paraula de Déu, a càrrec de Fidel
Aizpurúa, franciscà caputxí. S’ha de
confirmar l’assistència durant la primera quinzena de gener, la matricula
és de 10€.
Serà del 26 al 31 de gener, de les 20 a
21 h, al Monestir de Santa Clara de
Ciutadella.
XXII Aplec Missioner
Amb el lema: “Jo som un d’ells”, els
Secretariats Diocesans de Missions i
de Catequesi convoquen l’Aplec
Missioner 2015. La concentració tindrà lloc dissabte dia 31 de gener a les
10.45 h, la Sala Polivalent del Canal
Salat de Ciutadella.
Inauguració casa de Colònies
de sant Joan dels Vergers
El Bisbe inaugurarà i beneirà la nova
Casa de Colònies de Sant Joan dels
Vergers de Maó, a pocs metres de
l’Ermita. Dissabte, dia 31 de gener a
les 16.30 h.
Sant Joan Bosco 2015
Aquests són els actes que els salesians
de Ciutadella han programat en motiu
de la Festivitat de Sant Joan Bosco:
Divendres, 30 a les 13 h, al Pati
Santa Clara “Clam per la Pau i pastís
de Aniversari”.
A les 20.30 h. a la Sala de Música
Presentació de l’ Estrena del Rector
Major Don Àngel Fernández Artime.
Quadern “Lletres per a la història”
“Àlbum fotogràfic celebració Maria
Auxiliadora 2014”.
Dissabte, 31 FESTA DE SANT
JOAN BOSCO
a les 17.30 h, Assemblea General
UAADB
a les 21 h, a l’Església del Socors:
Concert del Bicentenari.Amb la participació de l’Agrupació Musical de
Ciutadella i el CJ DOSA.
Diumenge, 1 de Febrer a les
12.30 h, al Santuari de Ma Auxiliadora
Celebració de la Eucaristia, presidida
pel Sr. Bisbe de Menorca Mns Salvador
Giménez
a les 14 h, Dinar de Germanor a
“Molí d’es Comte”
M
oltes parròquies de Menorca celebraren els passat dia 17 de gener
la festa de sant Antoni. Cal destacar les dues parròquies que el tenen com
a titular: la de Fornells i a Maó. En moltes
d’elles les celebracions de l’Eucaristia vingueren acompanyades per beneïdes d’animals. La novetat va ser a Ciutadella, on es
tornaren a beneir després de 200 anys.
La celebració principal tingué lloc a la
Catedral de Menorca, on un bon grup de
preveres concelebraren amb el Bisbe de
Menorca, també hi assistiren les autoritats locals i insulars.
El bisbe Salvador Giménez en la seva Homilia va fer referència a l’atemptat ocorregut a França, a la incitació a l’odi i al
desencontre entre cultures i religions.
«Vos demano que sigueu sempre persones d’afecte i pau, mai de burla i de mort,
sempre amb respecte a la vida i la dignitat
humana». Convidà a recordar les paraules del Papa Francesc per evitar la mofa
dels sentiments religiosos, i va tenir un
record pels cristians perseguits arreu del
món. D’altra banda, exhortà els presents
a «acceptar tot allò que ens sobrevingui sent
pacients en l’adversitat i en la humiliació».
Afegí que «tot allò que provoqui dolor, exasperació o por serà més suportable si ens
deixem acompanyar per l’amor de Déu». I
va fer referència a que «en aquests moments de convulsió social, demanem al Senyor tranquil·litat interior no per adormir les
consciències, sinó per reflexionar». Així mateix, exhortà a seguir el testimoni de Sant
Antoni, com a «model autèntic» per construir una societat «on les persones siguin el
més important» i rebutjà comportaments
com la corrupció.
Concert del 70 aniversari de la Capella Davídica
L
a Capella Davídica de la Catedral de
Menorca va oferir, el passat 10 de gener una nit plena d’emocions. Va ser
amb el concert per commemorar el seu
setantè aniversari, a la Catedral s’hi van reunir prop d’un centenar i mig de cantaires,
entre els que actualment formen la Capella
i d’altres que n’han format part en qualque
moment.
La Capella Davídica i l’Orquestra de l’Agrupació Musical de Ciutadella amb dues collaboracions especials, la soprano Maria
Camps i el baríton Joan Pons, estretament
vinculat, des de sempre, amb el cor ciutadellenc. Tots, baix la direcció de l’actual directora, Isabel Juaneda.
El concert es va plantejar com un recull de
peces d’autors que han tingut una significació important per a la Capella al llarg dels
seus 70 anys.
Un dels moments més especials va ser al
final, amb la interpretació de la versió estesa d’«Aubada», amb música de Marià Aguiló
i lletra de Miquel Tortell, que va permetre
escoltar les veus de la seixantena de cantaires actuals de la Capella, i unes setanta
més de cantants que han format part en
diferents moments i són història del cor de
la Catedral de Menorca.
Abans de cantar «Aubada», el president de
la Capella, Antoni Salvador, va lliurar la Lira
d’Or de l’entitat a Biel Barceló, qui els darrers 19 anys ha dirigit el cor, reconeixent la
tasca realitzada.
Eucaristies Vocacionals
El Secretariat Diocesà de Missions
conviden a pregar per les vocacions a
totes les misses dominicals del dia 1
de febrer.
La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com
Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com