Full Dominical - Bisbat de Menorca

full
dominical
Església de Menorca
Número 1708 - Any XXXIV - 1 març 2015
passant per la vida
LOS C R ISTIA NOS
P E R SE G UID OS
M
e refiero a los cristianos perseguidos en la actualidad.
Anónimos creyentes que son
vilipendiados, atacados y expulsados de
sus casas, muertos por su fe en Cristo.
Tenemos otros que han vivido a lo largo
de la historia y que actúan como modelos
e intercesores nuestros. Conocemos sus
nombres y a ellos acudimos en las oraciones.
Motiva mi breve y semanal comentario
la entrada en mi correo electrónico de
mensajes o fotos de amigos y conocidos
apelando al recuerdo de tantas víctimas y
a la responsabilidad de los cristianos instalados en una sociedad libre, apacible y
segura. Hay algunos mensajes que, con
explicable vehemencia, se lamentan del
olvido o de la indiferencia del mudo occidental ante tamaña y continuada persecución. Urgen a que los cristianos expresen
con claridad su rechazo ante tanta comprensión y justificación de la muerte.
Exigen sobre todo una constante oración
para que Dios ablande el corazón de los
perseguidores y verdugos y fortalezca a
las víctimas con su consuelo para gozar de
libertad y seguridad o de la gloria eterna
para quienes han sido sacrificados por no
renunciar su fe. Ninguno de los mensajes
recibidos apela al odio o a la venganza.
Estoy seguro que los cristianos, que
llevan en su esencia el perdón, intentan
explicarse las causas de la actual situación
y recurren, para ofrecerlo al mundo entero, a la persona, al mensaje y a la obra del
Señor Jesús. No hay otra explicación. Él
fue perseguido hasta la muerte. Y nos
advirtió a sus seguidores que pasaríamos
por el mismo trance. Es duro, exigente e
injusto para los ojos humanos. Contamos
siempre con su gracia y nos sentimos
acompañados y fortalecidos.
Son demasiados meses oyendo o leyendo noticias de atentados y muertes. Es
demasiado evidente la injusticia que se
comete contra las comunidades cristianas
en algunos países que, como una enorme
contradicción, soportan las consecuencias
de los actos de algunos bienpensantes del
mundo occidental que, a su vez, se han
mofado de las creencias ajenas. Parece
difícil compaginar la libertad de expresión
con el respeto a la fe de los creyentes
incluso cuando se utiliza el humor o la
viñeta en lugar de fundamentadas explicaciones sobre la existencia de Dios y la
aceptación del hombre.
Se ha visibilizado en los últimos meses
el rechazo a la barbarie y al crimen por
parte de inmensas multitudes en todas las
ciudades del mundo. Con seguridad eso
mismo ha creado una conciencia mayor
de la importancia del respeto a la dignidad
humana en todos los aspectos de la vida y
una disminución de los fundamentalismos
religiosos y los radicalismos laicistas.
Quiera el Señor que sea así.
A los cristianos se nos pide mucho más
que la manifestación del rechazo. Se nos
pide la oración por las víctimas y por los
verdugos sin poner al mismo nivel las
actuaciones de unos y otros. Se nos pide
mirar constantemente la cruz de Cristo y
ofrecer el perdón. Se nos pide ser constructores de paz, justicia y libertad con
nuestra actitud serena, confiada y aprendida de las palabras y los hechos del Señor.
Mi responsabilidad pastoral me urge a
solicitar de todos vosotros hacer presentes en vuestras celebraciones las vidas de
los cristianos perseguidos. Que no los
olvidemos nunca. Que formen parte de
nuestra oración personal diaria. Que colaboremos con las organizaciones de ayuda
a personas y comunidades cristianas perseguidas.
† Salvador, obispo de Menorca
l’entrevista a...
Luis Guitarra
L
uis Guitarra (Madrid
1968) Cantautor.
Ofreció una charla
recital en el colegio de
“Sant Francesc d´Assís de
Ferreries” el pasado
domingo día 22 de febrero, en la VIII Jornada
Diocesana Encuentro de
Familias con hijos en la
Catequesis. Esta jornada
está organizada por el “Secretariat de la Família” i
el “Secretariat de Catequesi” de Menorca.
Luis: Su charla-recital va dirigida a unos
padres que tienen a sus hijos en la catequesis. ¿De qué trató su charla?
Más que una charla prefiero llamarlo concierto
testimonio, compartiendo unas canciones, unas
experiencias, una vivencias, para que sirvan a las
familias, a los padres, a las personas que están
viviendo y acompañando el camino de sus hijos,
que es una de las tareas más bonitas que podemos tener en la vida. La dinámica es una sucesión de canciones, donde les voy explicando,
donde voy pidiendo participación, donde explico los porqués, de dónde surgen o nacen, en
qué me fijo al componerlas y así, poco a poco
se va creando un clima de cercanía, de intimidad, de alegría, que es lo que se genera cuando
las personas nos juntamos, nos miramos por
dentro y compartimos lo que tenemos.
¿Qué mensaje pretende hacer llegar a
estas familias?
El mensaje que pretendo hacer llegar a las personas que allí nos encontramos, es sobre todo
un mensaje de esperanza, de que merece la
pena vivir, vivir por dentro, y transmitirlo a
nuestros hijos, decírselo a todas las personas
que tengamos cerca. Lo importante no es lo
que decimos sino, cómo vivimos. Si somos
coherentes o no, con lo que decimos, los niños,
nuestros hijos lo perciben y descubren fácilmente. El lema del encuentro es «Educar des
de la solidaridad y en solidaridad» y para educar en solidaridad hay que vivir de manera
solidaria, día a día, minuto a minuto y esto los
niños lo van a notar. Vivir por debajo de nuestras posibilidades, para ser solidarios con las
personas que lo pasan peor que nosotros.
¿Qué me dice de esta frase atribuida a
San Agustín: «El que canta ora dos
veces»?
Para mí que llevo cantando desde los seis años,
es esta una frase querida i repetida, de esas que
cuando la escuchas por primera vez dices, esta
tengo que tenerla yo siempre muy cerca. Yo
creo que la música es una herramienta perfecta
para la oración, para llegar a Dios y para llegar
al otro. Es un camino que no pasa por la cabeza,
sino que va directo al corazón, al del otro y al
propio.
El Papa Francisco insiste en que tenemos
que ser evangelizadores. ¿Podemos decir
que la música y la canción, son herramientas ideales para evangelizar?
El Papa Francisco nos dice que tenemos una
misión y que no nos podemos descuidar de la
tarea evangelizadora. La música permite, posibilita muy claramente la evangelización, acerca el
mensaje de Jesús a los hombres. Yo no hago
canciones propiamente litúrgicas, sino que
estas hablan de valores, de experiencias, de
sentimientos, donde se intuye creo, claramente,
el mensaje y el sello que Dios pone en cada
uno de nosotros.
Toni Olives
Pàgina 2
Full Dominical
la paraula
de
Déu
“Aquest és
el meu Fill,
el meu
estimat;
escoltau-lo.”
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
Salms de la 2a Setmana:
Dg.1, II de Quaresma:
Gn 22, 1-2. 9-13. 15-18 / Sal
115 / Rm 8, 31b-34 / Mc 9,
2-10.
Dl. 2, Fèria: Dn 9, 4b-10 /
Sal 78 / Lc 6, 36-38.
Dt. 3, Fèria: Is 1, 10. 16-20
/ Sal 49 / Mt 23, 1-12.
Dc. 4, Fèria: Jr 18, 18-20 /
Sal 30 / Mt 20, 17-28.
Dj. 5, Fèria: Jr 17, 5-10 /
Sal 1 / Lc 16, 12-31.
Dv. 6, Fèria: Gn 37, 3-4.
12-13a. 17b-28 / Sal 104 /
Mt 21, 33-43. 45-46.
Ds. 7, Fèria: Mi 7, 14-15.
18-20 / Sal 102 / Lc 15, 1-3.
11-32.
Dg. 8, III de Quaresma:
Ex 20, 1-17 (o més breu:
20, 1-3. 7-8. 12-17) / Sal 18
/ 1C 1, 22-25 / Jo 2, 13-25.
HORARI DE
MISSES:
Diumenge II de Quaresma
Lectura del llibre del Gènesi
22, 1-2.9a.10-13.15-18
En aquells dies, Déu, per posar a
prova Abraham, el cridà: “Abraham,
Abraham.” Ell respongué: “Aquí em
teniu.” Déu li digué: “Pren Isahac, el
teu fill únic, que tant estimes, véste’n al país de Morià i allà, dalt de la
muntanya, que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.” Arribats a l’indret que Déu havia indicat a
Abraham, hi aixecà l’altar, i agafà el
ganivet per degollar el seu fill. Però
l ‘àngel del Senyor el cridà des del
cel: “Abraham, Abraham.” Ell li respongué: “Aquí em teniu.” L’àngel li
digué: “Deixa estar l’infant, no li
facis res. Ja veig que reverencies
Déu, tu que no m’has refuat el teu
fill únic.” Llavors Abraham alçà els
ulls i va veure un moltó agafat per
les banyes a una bardissa. Hi anà, el
prengué i el sacrificà en holocaust
en lloc del seu fill. L’àngel del
Senyor tornà a cridar Abraham des
del cel i li digué: “Escolta l’oracle
del Senyor: ‘Ja que has fet això de
no refuar-me el el teu fill únic, jur
per mi mateix que t’ompliré de
benediccions i faré que la teva desLectura del libro del Génesis
22, 1-2. 9-13. 15-18
En aquellos días, Dios puso a prueba
a Abrahán, llamándole:
«¡Abrahán!» Él respondió: «Aquí
me tienes.» Dios le dijo: «Toma a tu
hijo único, al que quieres, a Isaac, y
vete al país de Mona y ofrécemelo
allí en sacrificio, en uno de los montes que yo te indicaré.» Cuando
llegaron al sitio que le había dicho
Dios, Abrahán levantó allí el altar y
apiló la leña, luego ató a su hijo
Isaac y lo puso sobre el altar, encima de la leña. Entonces Abrahán
tomó el cuchillo para degollar a su
hijo; pero el ángel del Señor le gritó
desde el cielo:
«¡Abrahán,
Abrahán!» Él contestó: «Aquí me
tienes.» El ángel le ordenó: «No
alargues la mano contra tu hijo ni le
hagas nada. Ahora sé que temes a
Dios, porque no te has reservado a
tu hijo, tu único hijo.» Abrahán
levantó los ojos y vio un carnero
enredado por los cuernos en la
maleza. Se acercó, tomó el carnero
y lo ofreció en sacrificio en lugar de
su hijo. El ángel del Señor volvió a
gritar a Abrahán desde el cielo:
evangeli i vida
H
cendència sigui tan nombrosa com
les estrelles del cel i com els grans
d’arena de les platges de la mar; els
teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els
nadius del país, per beneir-se, es
valdran de la teva descendència,
perquè has obeït allò que jo t’havia
manat’.”
Salm responsorial 115
R: Continuaré caminant entre
els qui viuen a la presència del
Senyor.
Lectura de la carta de sant Pau
als cristians de Roma 8, 31b-34
Germans, si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? Ell que
va entregar el seu propi Fill per tots
nosaltres i no el va plànyer, ¿com no
estarà disposat a donar-nos-ho tot,
juntament amb el seu Fill? ¿Qui es
presentarà per acusar els elegits de
Déu? Es Déu qui els declara innocents. ¿Qui gosarà condemnar-los?
Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui
està a la dreta de Déu intercedint
per nosaltres.
«Juro por mí mismo oráculo del
Señor: Por haber hecho esto, por
no haberte reservado tu hijo único,
te bendeciré, multiplicaré a tus descendientes como las estrellas del
cielo y como la arena de la playa.
Tus descendientes conquistarán las
puertas de las ciudades enemigas.
Todos los pueblos del mundo se
bendecirán con tu descendencia,
porque me has obedecido.»
Salmo responsorial 115
R: Caminaré en presencia del
Señor en el país de la vida.
Lectura de la carta del apóstol
san Pablo a los Romanos
8, 31b-34
Hermanos: Si Dios está con nosotros, ¿quién estará contra nosotros?
El que no perdonó a su propio Hijo,
sino que lo entregó por todos
nosotros, ¿cómo no nos dará todo
con él? ¿Quién acusará a los elegidos de Dios? ¿Dios, el que justifica?
¿Quién condenará? ¿Será acaso
Cristo, que murió, más aún, resucitó
y está a la derecha de Dios, y que
intercede por nosotros?
PUJAR A LA MUNTANYA
i ha nits fosques que ens
afecten l’ànima i ens fan sentir
perduts. Nits que posen a
prova la nostra fidelitat a uns ideals en
què havíem cregut. Nits en què totes les
possibles opcions es redueixen a dues: o
seguir o abandonar; seguir dins la incertesa estalonats només per la fe en Déu o
abandonar com il·lusòria l’esperança que
havíem posat en la promesa de Déu.
Pujar llavors a la muntanya ens pot
eixamplar la perspectiva i veure-hi més
enllà.
Abraham es trobà de cop i volta
engronat entre l’espasa i la paret: o girar
l’esquena a un Déu incomprensible o
abandonar-se ulls clucs a les seves mans.
Havia d’optar, com explica Núria Calduch,
entre la promesa de Déu i el Déu de la
promesa, entre les esperances d’una nombrosa descendència dipositades en el seu
fill Isaac, o fiar-se d’un Déu que tenia en
les seves mans el seu destí. Des de la
resposta creient “aquí em teniu”, Abraham
pujà a la muntanya disposat a sacrificar el
seu fill, convençut que aquesta era la
voluntat de Déu. I allà dalt Déu li revelà
que no volia la mort del fill i en tenia
prou amb la fe confiada de son pare.
Jesús ha passat per la nit del desencontre amb la gent: la multitud no veu en
ell el Messies somiat, i ell no veu en la
gent que l’aclama cap disposició a la conversió; els seus deixebles no el comprenen. Què fer? Abandonar el camí i retirar-se a la vida privada? Cedir a les
expectatives de la gent? Decideix anar a
Jerusalem on toparà amb la resistència
(cicle B)
Lectura de l’evangeli segons
sant Marc
9, 2-10
En aquell temps, Jesús prengué Pere,
Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt
d’una muntanya alta i es transfigurà
davant ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que
cap tintorer del món hauria pogut
emblanquir-los així. Se’ls aparegué
Elies amb Moisès, i conversaven amb
Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: “Rabí,
que hi estam de bé aquí dalt! Hi
farem tres cabanes, una per a vós,
una per a Moisès i una altra per a
Elies.” No sabia què dir, d’esglaiats
que estaven. Llavors es formà un
núvol que els cobria, i del núvol va
sortir una veu: “Aquest és el meu
Fill, el meu estimat; escoltau-lo.”
Immediatament, mirant al seu voltant, ja no van veure ningú més, sinó
Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà
que no contassin a ningú allò que
havien vist, fins després que el Fill de
l’home hagués ressuscitat d’entre
els morts. Ells retingueren aquestes
paraules i discutien entre ells què
volia dir això de “ressuscitar d’entre
el morts.”
Lectura del santo evangelio
según san Marcos
9, 2-10
En aquel tiempo, Jesús se llevó a
Pedro, a Santiago y a Juan, subió con
ellos solos a una montaña alta, y se
transfiguró delante de ellos. Sus
vestidos se volvieron de un blanco
deslumbrador, como no puede
dejarlos ningún batanero del
mundo. Se les aparecieron Elías y
Moisés, conversando con Jesús.
Entonces Pedro tomó la palabra y
le dijo a Jesús: «Maestro, ¡qué bien
se está aquí! Vamos a hacer tres
tiendas, una para ti, otra para
Moisés y otra para Elías.» Estaban
asustados, y no sabía lo que decía.
Se formó una nube que los cubrió,
y salió una voz de la nube: «Este es
mi Hijo amado; escuchadlo.» De
pronto, al mirar alrededor, no vieron a nadie más que a Jesús, solo
con ellos. Cuando bajaban de la
montaña, Jesús les mandó: «No
contéis a nadie lo que habéis visto,
hasta que el Hijo del hombre resucite de entre los muertos.» Esto se
les quedó grabado, y discutían qué
querría decir aquello de «resucitar
de entre los muertos».
Joan Febrer
del poder que el durà a la mort. És aleshores que puja a la muntanya i Déu li
confirma el camí emprès com inserit en
els camins de Déu ja coneguts de Moisès
i Elies. I una veu s’adreça als desconcertats amics Pere, Jaume i Joan: “aquest és el
meu Fill, el meu estimat. Escoltau-lo”.
Al final del trajecte triomfarà la
vida per al qui s’ha mantingut fidel i confiat en la nit negra de la incertesa. Com
diu el prefaci: a la muntanya de la
Transfiguració, la veu del cel ha fet comprendre als atordits deixebles que “la
passió és necessària per arribar a la glòria
de la resurrecció”. Necessitam pujar a la
muntanya, elevar el cor i la mirada a la
perspectiva de Déu en el camí de Jesús
que volem fer nostre. I llavors davallar
perquè queda encara un camí a recórrer.
Full Dominical
Pàgina 3
“para Vos nací”
Teresa: Maestra de oración
(I)
Teresa Otí, carmelita
L
a Iglesia ha declarado a Santa Teresa
Maestra de Oración. Realmente la
oración es el centro de su magisterio. A diferencia de otras escuelas, la
Santa no empieza por una teoría doctrinal
sino que lo hace desde una experiencia
de base. Lo importante es descubrir
cómo ora ella misma. Su oración tiene
dos vertientes: Ascética: con esfuerzo,
difícil, trabajada… y Mística: reconociendo que es un DON, no una conquista. Es
una GRACIA que se nos otorga a todos.
Nos pone como exigencia aceptar y reconocer que es Dios quien tiene la iniciativa.
Teresa no teoriza sobre la oración, ni
tiene ningún método específico. Tiene un
MENSAJE VITAL. Lo centra en la
RELACIÓN con Dios, en el trato de
AMISTAD. La clave de su mensaje es una
intensa experiencia de Dios y ella nos
sumerge en esa experiencia. Su magisterio seduce al lector. Orienta a las personas hacia Dios, partiendo de su propia
experiencia: “A mí me pasó así…”
Comunica VIVENCIA, no como simple
información, sino que introduce al lector
en una órbita sobrenatural; por eso hay
que escucharla en clima de oración.
Teresa es TESTIGO del contacto con la
fuente de AGUA VIVA.
En el primer capítulo del libro de la Vida
nos describe un modo de oración sencilla,
fácil, espontánea… Es un inicio de estilo
contemplativo. Con el tiempo, la oración
se le hace más difícil. Dice ella misma que
pasó casi 20 años de “grandes sequedades”
e intensa lucha. Abandonó durante año y
medio la oración. Se entrecruzan en su
experiencia orante situaciones de impotencia, con temporadas de intensa oración mística. “Muy muchas veces, algunos
años, tenía más cuenta con desear se acabase la hora que tenía por mí de estar (en
oración) y escuchar cuando daba el reloj, que
no en otras cosas buenas… Y después que
me había hecho esta fuerza me hallaba con
más quietud y regalo que algunas veces que
tenía de rezar” (V.8,7).
Su recurso para orar era contemplar la
Humanidad de Cristo. “Tengo para mí que
por aquí ganó mucho mi alma”.
“Determinéme a seguir aquel camino con
todas mis fuerzas”. Los primeros resultados fueron maravillosos. “Comenzóme el
Señor a regalar tanto por este camino, que
me hacía merced de darme oración de quietud y alguna vez llegaba a unión” (V.4,7).
sembradors de la paraula
Hi ha un futur per a la catequesi?
Vicent Llabrés
L
’ “època dels catecisme” que en els
últims segles ha dominat l’escena
educativa i pastoral, està definitivament superat. Substancialment, segons
aquest “model”, la catequesi és concebuda com a ensenyament de la doctrina
cristiana continguda en els catecismes.
Idò bé, avui hem de prendre consciència
que aquesta instrucció religiosa predominantment doctrinal i moral, presentada en els nombrosos catecismes de
l’edat moderna, ha complert la seva
etapa i ja no pot respondre a les exigèn-
cies i als desafiaments de la comunicació
de la fe avui. El camí de la “conservació”
tradicional sembla condemnat al fracàs.
Avui es parla de la vigència d’un “nou
paradigma” catequètic, d’un nou model
de catequesi. En què consisteix? Algunes
de les característiques determinants de
la cara de la catequesi del futur giren al
voltant d’alguns temes fonamentals, que
ara enumerarem i en posteriors collaboracions anirem esbrinant: personalització, iniciació, experiència, significativitat, inculturació, comunicació i
comunitat.
Tot això ens portarà a descobrir que és
precís anar canviant la naturalesa i funció
de la catequesi, i en conseqüència haurem de repensar amb atenció el perfil i
les incumbències del catequista. El panorama del nou paradigma de la catequesi
ens està suggerint que el nou catequista
ha de dominar no només els continguts
del missatge cristià, sinó que haurà de
ser més catequista de l’experiència que
de la doctrina, més catequista de l’Evangeli que de la professió de fe.
Doctrina social de l’Església
FANATISME I TOLERÀNCIA
Justícia i Pau - Menorca
L’
atemptat a ‘Charlie Hebdo’ el
passat 7 de gener ens va causar
una gran preocupació. A més
de la pena que ens produeix que unes
persones siguin assassinades per dibuixar unes caricatures, per realitzar
el seu treball com a policies o, simplement, per trobar-se comprant a un
supermercat jueu, hi ha el perill que
causi altres seqüeles, com augmentar
la dificultat per acceptar els qui són
diferents (especialment immigrants) i
afegir noves retallades de llibertats fins
ara consubstancials al fet de ser ciutadà europeu.
Atribuir les causes de l’atemptat a
una determinada religió, en aquest
cas la musulmana, és un recurs fàcil i
profundament erroni. És ver que en
nom de totes les religions monoteistes s’han comès actes criminals, però
no és manco ver que en nom de totes
aquestes religions es condemnen tragèdies semblants. La causa d’aquests
crims l’hem de cercar no en les religions, sinó en el fanatisme que, per altra
banda, és present en tot tipus de creences, tant les derivades de la fe com
de la raó.
Deia el papa Joan Pau II l’any 2001:
“És una profanació i una blasfèmia
proclamar-se terrorista en nom de
Déu”. I afegia: “D’aquesta manera s’instrumentalitza també Déu i no tan sols
l’home, en la mesura que hom considera que posseeix la seva Veritat més tost
que cercar de ser-ne posseït. Definir com
a màrtirs els qui moren cometent actes
terroristes és falsejar el concepte de martiri, que és testimoniatge de qui es deixa
matar per no renunciar a Déu i al seu
amor, i no de qui mata en nom de Déu.
Cap religió no pot tolerar el terrorisme i
encara menys predicar-lo” (Compendi
DSE nº 515). Podem concloure que “la
violència destrueix allò que diu defensar”
(nº 296)
Enfront d’actituds i conductes fanàtiques hem de treballar actituds i conductes tolerants. La tolerància es
basa en el respecte cap allò que és diferent del que ens és propi. La tolerància es un valor moral que implica el
respecte íntegre cap a l’altre, cap a
les seves idees, pràctiques o creences,
independentment que xoquin amb les
nostres o siguin diferents. Només “en
un clima difós de concòrdia i de respecte
de la justícia pot madurar una autèntica
cultura de la pau que es pot difondre també a la comunitat internacional” (nº 495).
Educar en la pau i per a una cultura de
la pau ens compromet a tots.
ag
notícies nostres
a
end
Exposició “No son solo
cucharas”
A benefici de Carites Diocesana, a
la Sala d’exposicions Xec Coll de
Ciutadella. Aquesta exposició fotogràfica estarà oberta, del 25 de
febrer al 14 de març, de 10.30 a 14
h, de 18 a 21h, i els dissabtes de
10.30 a 14h.
Cinema espiritual
Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca
Al Cel sia
J
osefina Mesquida Capella, germana clarissa, el dia 17 de
febrer, va ser cridada a la casa del Pare a l’edat de 83 anys
i 61 de vida religiosa, després del seu fidel i joiós pelegrinatge al servei de l’Església de Jesús, vivint en comunitat i
fent el bé.
“Oh Pare bo! Lloat sigueu de tots
pel sol esplèndid que alegra l’univers,
i per la germana mort que tanca els ulls del cos
i n’obre uns altres per fer-nos més com Vós”.
Carites Diocesana de Menorca recupera un
sistema hidràulic de l’època andalusina
C
arites Diocesana de Menorca, amb
el cofinançament del Programa LEADER, va dur a terme el 2014 un
projecte que ha permès recuperar una part
del patrimoni etnològic del barranc d’Algendar. Concretament, un antic sistema hidràulic datat de l’època andalusí, relacionat
amb l’ús racional de l’aigua. Amb aquest, es
va localitzar i recuperar l’ús de l’antiga font
de s’Aranjassa, “motor” del sistema hidràu-
Organitzat pel Secretariat Diocesà
de Joventut, es farà una nova projecció de Cinema Espiritual. La
pel·lícula és: “Un Dios prohibido”. Divendres, dia 6 de març a les
20 h, a la Sala de convencions des
Mercadal.
Dia del Natzarè
La confraria del Via Crucis de la
Parròquia de Sant Francesc de
Maó celebrarà el Dia del Natzarè.
Divendres 6 de març: a les 19 h,Via
Crucis i a les 20 h, Eucaristia.
L’església estarà oberta de les 9 a
les 21 h.
Pregària contemplativa
Convidam a la propera pregària
contemplativa, dissabte dia 7 de
març, a les 18 h, al Monestir de
Santa Clara (Ciutadella).
Recés CONFER
Els religiosos i religioses de
CONFER Menorca, celebraran un
recés, dissabte 7 de març, al
Convent de les Concepcionistes
de Maó.
E
lic, amagada feia més de 20 anys per una
densa vegetació. També es va restaurar el
sistema de canals de marès que condueix
l’aigua als diferents punts, i un dipòsit, de 90
m3. Actualment, aquesta aigua permet regar la planta jove i el banc d’arbres fruiters
de varietats locals del projecte Arbres d’Algendar, projecte d’inserció socio-laboral de
persones en situació d’exclusió i recuperació de varietats locals de fruiters.
La recuperació d’aquest sistema permet
a Carites Menorca utilitzar uns terrenys
antigament abandonats per als seus tallers
d’inserció sociolaboral de persones en risc
d’exclusió, a més de poder realitzar cursos
d’horticultura i jardineria ecològica per a
aquest mateix col·lectiu. També s’utilitza
aquest nou espai per a les visites d’educació ambiental que es realitzen a alumnes
d’instituts de secundària.
Part dels treballs de restauració es van realitzar amb persones contractades a través
del servei d’orientació laboral de Carites,
donant així oportunitat a persones en situació d’exclusió social, que han estat formades en els cursos o tallers que ofereix
Arbres d’Algendar.
Jornada de formació per a mestres
l passat 14 de febrer va tenir lloc al
col·legi La Consolació de Ciutadella
la primera jornada de formació per
a mestres de Religió. En aquesta ocasió es
va dialogar sobre l’exhortació apostòlica
“Evangelii gaudium”, i hi van assistir uns
vint-i-cinc mestres de religió, tant de l’escola pública com de la concertada, i la jornada
va ser dirigida pel Sr. Bisbe i per Bosco Faner, rector de la Parròquia de Sant Esteve
de Ciutadella.
La temàtica es va dividir en tres apartats:
1. Quina realitat vivim?
Aquí vam coincidir que la
família travessa una crisi
cultural profunda on l’individualisme debilita els vincles familiars i la necessitat
d’aconseguir-ho tot immediatament fa que no es tolerin els aparents fracassos.
2. Quina és la identitat
que hem d’aconseguir?
En aquest apartat l’opinió
general va ser que l’Evangelització té molt de paciència, s’ha de fugir de la
immediatesa i del “sempre s’ha fet així” per
aconseguir oferir als altres el nostre temps
amb joia, ja que no trobaran sentit a una
cosa que no els causi alegria.
3. Quines metes ens proposam?
Expressar les veritats de sempre en un
llenguatge entenedor i adequat al temps i
treballar per una educació que els ensenyi a
pensar críticament.
El matí va servir per xerrar una mica entre
tots, per intercanviar punts de vista i veure
les diferències entre els arxiprestats i entre
centres públics i concertats.
La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com
Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: full[email protected]