Els Mossos tindran un protocol d`alerta terrorista

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
i
1,30
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
CONSELL DE CENT 425-427
BARCELONA. TEL. 93.265.53.53
www.elperiodico.cat
www.grupozeta.es
DIRECTOR
ENRIC HERNÀNDEZ
dl.
PER A GENT COMPROMESA
20
BARÒMETRE POLÍTIC D’ESPANYA DEL GESOP
TEMA DEL DIA
Escac de C’s al PP
Rajoy aconseguiria la
victòria, però perdria 80
escons i no tindria aliats
clars per governar
Ciutadans frena l’avanç
de Podem i és un llast
per a la recuperació
dels socialistes
REPARTIMENT
D’ESCONS
AL CONGRÉS
Podem
3Pàgines 2 a 4
PSOE
C’s
78-82
75-78
CiU
10-12
101-104
PP
102107
77-80
115118
110
186
PSOE
PP
176
MAJORIA
ABSOLUTA
CiU
16
IU
UPD
11
5 3
ERC
19 Altres
ERC
5559
9-10
8-10
8-9
3-5
2-4
16-18
6-8
IU
2-4
Altres
13-15
UPD
1-2
LES NOTES Rivera és el més ben valorat, encara que Iglesias és preferit com a president
AP / CARMELO IMBESI
UNA NOVA TRAGÈDIA
Més de 700
immigrants
s’enfonsen
a les portes
d’Europa
3Els refugiats de les guerres
se sumen als que fugen a la
recerca de millora econòmica
PANORAMA 3Pàgines 12 a 15 i editorial
Un grup d’immigrants rescatats dissabte per un vaixell de la Marina Italiana.
SÍMPTOMES DE RECUPERACIÓ
la firma
Torna la venda de Márquez cau en
pisos sobre plànol un duel amb un
extraordinari Rossi
a Barcelona
El campió italià es distancia com a líder al
PANORAMA
3Pàgines 22 i 23
GP de l’Argentina PRIMERA FILA 3Pàg. 40 i 41
al contraatac
Em xiulen
les orelles
Valentino Rossi.
JORDI
ÉVOLE
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Tema del dia
fitxa tècnica
EMPRESA RESPONSABLE
GESOP
J Tècnica: entrevistes on line i
per telèfon.
J Àmbit geogràfic: Espanya.
J Univers: població de 18 anys i
més amb dret a vot.
J Nombre d’entrevistes: 1.000.
J Error de la mostra: +/- 3,1% per
a un nivell de confiança del 95% i
p=q=0,5.
J Mostreig: estratificat per
comunitat autònoma i dimensió
de municipi.
J Treball de camp: del 8 al 13
d’abril del 2015.
PSOE
C’s
23,5%
20,1%
19,1%
17,7%
102-107
78-82
75-78
55-59
escons
CiU 2,9% 10-12
ERC 1,9% 6-8
Ciutadans seria
la quarta força,
frena Podem i
limita el PSOE
110
186
IU-ICV 3,7% 2-4
CiU 16
176
MAJORIA
ABSOLUTA
ERC 3
IU 11
UPD 5
TOTAL
ABRIL
2015
186
UPD 1,4% 1-2
Altres 19
350 ESCONS
ELECCIONS
NOV. 2011
Altres 9,7% 13-15
EL DIAGRAMA REPRESENTA LA MITJANA DE LA FORQUILLA D’ESCONS
EVOLUCIÓ DELS QUATRE
PARTITS MAJORITARIS
EN L’ENQUESTA
CONFIANÇA EN ELS PARTITS
MOLTA/
BASTANTA
C’s
115-118
102-107 101-104
POCA/
GENS
27,9%
33,5%
19,4%
53,7%
13,1%
69,8%
11,7%
52,0%
110
72-82
77-80 75-78
Podem
Podem
PP
PSOE
EVOLUCIÓ DE L’ESTIMACIÓ DE VOT
3-5
PSOE
C’s
PP
PODEM
44,1%
PP
SONDEIG
MAI 2015
SONDEIG
MAI 2015
SONDEIG
DES 2014
55-59
SONDEIG
DES 2014
posa un revés per a Podem, que frena
en sec la seva fulgurant progressió,
encara que aconsegueix mantenirse com a primera força en intenció
directa de vot (el vot sense cuina),
una classificació en què Ciutadans
ja ocupa la segona plaça, i el PP, la
quarta, al darrere del PSOE. Una dada ho diu tot: les dues forces tradicionals sumarien el 42,6% dels vots,
mentre que les dues alternatives
es quedarien a només cinc punts,
amb el 37,8%. L’altra conseqüència
de l’eclosió estatal de Rivera és que
complicaria una mica més el joc de
pactes postelectorals, fins al punt
que només l’anomenada gran coalició PP-PSOE tindria assegurada la
majoria absoluta.
El que no ha canviat és la victòria del PP, encara que sí que s’ha fet
més exigua. Mariano Rajoy guanyaria les eleccions amb el 23,5% dels
vots, 2,6 punts menys que al desembre, i aconseguiria de 102 a 107 escons (avui en té 186), el seu pitjor registre en aquest sondeig. El treball de
camp va tenir lloc del 8 al 13 d’abril,
just després que el president cridés
a la unitat del PP després del foc creuat que va seguir la patacada a Andalusia. Des del desembre, els populars
cedirien una altra desena de diputats perquè Rivera els prendria un de
cada cinc votants. Des dels comicis
del 2011, Rajoy ha perdut 20,6 punts.
I s’ha de ressenyar que el sondeig és
anterior a l’huracà Rodrigo Rato.
IGLESIAS ES DESINFLA / La lluita per la
medalla de plata s’ha tornat més
ajustada. Podem va donar el sorpasso
al PSOE en el sondeig de desembre i
es va plantar per sobre dels 100 escons, trepitjant els talons al PP. Però
després de pujar com l’espuma, Pablo Iglesias sembla haver tocat sostre
i és víctima també de l’efecte Rivera.
Ara aconseguiria el 20,1% dels vots
(5,5 punts menys que al desembre) i
entre 78 i 82 diputats (una vintena
menys). Aquesta tendència explicaria la indissimulada decepció amb
PSOE
PP
SONDEIG
MAI 2015
E
ncara no se li ha efectuat
l’extremunció al bipartidisme i el tripartidisme encara no és res més que un
embrió demoscòpic. Però, sense
temps per pair tants canvis, les enquestes comencen a plantar en el sistema polític espanyol la llavor del
quatripartidisme. L’enfonsament
de PP i PSOE va desencadenar una
carrera de llebrers per aconseguir
les seves restes en la qual des de fa un
any s’imposa Podem. Però les eleccions andaluses han tornat a sacsejar
el tauler amb el fenomen Ciutadans.
La traducció al castellà de la marca
catalana d’Albert Rivera s’ha fet major d’edat i ja seria la quarta força del
Congrés, segons el Baròmetre Polític
d’Espanya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a
EL PERIÓDICO.
El seu creixement afegeix llast a
populars i socialistes, però també su-
Podem
SONDEIG
DES 2014
JOSE RICO
BARCELONA
VOT ESTIMAT
PP
ELECCIONS
NOV. 2011
Rajoy retindria la
victòria electoral
tot i perdre més
de 80 diputats
SI HI HAGUÉS ELECCIONS GENERALS, ¿QUIN PARTIT VOTARIA?
SONDEIG
DES 2014
L’auge de C’s
retalla encara
més el triomf
del PP
Pàgines 2 a 4
ELECCIONS
NOV. 2011
SONDEIG DEL GESOP
Baròmetre Polític d’Espanya
SONDEIG
MAI 2015
2
PSOE
IU
UPD
CIUTADANS
28,6%
28,4%
25,6%
19,4%
26,1%
23,5%
25,6%
20,1%
19,1%
19,8%
15,1%
8,1%
7,8%
6,8%
4,6%
Eleccions
Nov 2011
4,0%
Mar
12
Jun
12
Feb
13
Des
13
3,5%
Feb
14
Jun
14
17,7%
6,5%
3,7%
1,4%
4,1%
3,8%
Des
14
Abr
15
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Baròmetre Polític d’Espanya
1
EL CONTEXT
DE
L’ENQUESTA
El treball de camp es va
efectuar del 8 al 13 d’abril, abans
de l’escàndol sobre Rodrigo Rato
FIDELITAT DE VOT
INTENCIÓ DIRECTA
DE VOT
% DE PERSONES QUE DIUEN HAVER VOTAT
UN PARTIT I QUE HO TORNARIEN A FER
18,9%
PODEM
FIDELITAT
15,7%
C’s
PSOE
14,5%
PP
14,0%
CANVI DE VOT
CiU
61,3%
22,6%
60,0%
ERC
33,4%
3,9%
IU
PP
2,3%
CiU
50,4%
32,8%
ERC
1,2%
UPD
1,1%
Altres
45,6%
PSOE
40,2%
3,7%
IU
Blanc i nuls
25,8%
6,8%
59,5%
5,1%
Abstenció
UPD
7,7%
82,6%
12,8%
Ns/Nc
AVALUACIÓ DE LÍDERS
Per grau de coneixement
Per puntuació
ENTRE PARÈNTESIS, ENTRE ELS
VOTANTS DEL SEU PARTIT L’ANY 2011
5,3
99,8%
(--)
Albert Rivera
Rajoy
4,7
98,7%
(6,1)
Pedro Sánchez
Iglesias
4,7
Díez
4,0
94,2%
(--)
Pablo Iglesias
Sánchez
3,5
81,6%
(4,6)
J. A. Duran Lleida
Rivera
3,2
78,3%
(4,4)
Duran
Rosa Díez
2,8
77,7%
(5,9)
Mariano Rajoy
Garzón
3
El 7 d’abril Rajoy va cridar el PP a
la unitat arran de la crisi interna per
la patacada electoral a Andalusia
què el partit lila va digerir els 15
parlamentaris a Andalusia.
Tot i ressentir-se’n, Iglesias reté pels pèls el segon lloc, però rebaixa bastant el seu avantatge
respecte del PSOE. Pedro Sánchez
aconseguiria el 19,1% dels vots,
a un punt de Podem i a 4,4 punts
del PP. Els socialistes han perdut
set dècimes des del desembre i
8,6 punts des de les eleccions del
2011. El GESOP els atribueix entre
75 i 78 escons (avui en tenen 110),
conseqüència del fet que dos de
cada 10 votants emigrarien a Podem, i el 13%, a Ciutadans.
Fa quatre mesos, Rivera no tenia garantit el grup al Congrés al
treure de 3 a 5 escons en aquest
sondeig. Però ha escalat a velocitat vertiginosa, nodrint-se de les
tres forces que té al davant amb la
mateixa calculada ambigüitat esquerra-dreta que utilitza Iglesias,
però una imatge menys rupturista. Així absorbeix la meitat dels
votants d’UPD, dos de cada 10
electors del PP i el 13% del PSOE.
El resultat d’aquests moviments:
el 17,7% dels vots i de 55 a 59 escons.
Per comprendre aquestes estratègies centristes d’Iglesias i Rivera n’hi ha prou d’observar el
El líder de C’s
absorbeix la meitat dels
vots d’UPD, un de
cada cinc electors del
PP i el 13,3% del PSOE
La gran coalició
entre populars i
socialistes, única
aliança que sumaria
majoria absoluta
95,4%
(6,4)
Alberto Garzón
2
perfil sociològic on més pesquen
els dos líders. Podem obté els seus
millors registres entre els menors de 45 anys i a les grans ciutats, mentre que Ciutadans destaca entre els que tenen de 30 a 44
anys i amb estudis superiors.
La governabilitat seria un autèntic trencaclosques. Descartada l’ajuda de Podem, Rajoy necessitaria el suport del PSOE o, en tot
cas, el d’una macedònia de forces
encapçalades per Ciutadans que a
priori semblen incompatibles entre si. És el cas de CiU, que perdria
empenta (de 16 a 10-12 escons) a
favor d’ERC (de 3 a 6-8 diputats).
Poc podria fer ja amb UPD,
condemnada a l’ostracisme (de
5 a 1-2 escons) després del cop de
porta de Rosa Díez a Rivera. La seva fidelitat de vot és d’un raquític
7,7%, i el juny del 2012 vorejava
el 80%. Una cosa molt semblant
li succeeix a IU per l’efecte de Podem: d’11 passaria a 2-4 diputats.
Fa tres anys, el GESOP n’hi adjudicava 50. H
3
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
El mateix dia Ciutadans va
presentar el programa econòmic,
amb la proposta de retallar l’AVE
LA QUALIFICACIÓ DELS DIRIGENTS
Rivera es destaca
però Iglesias és
el preferit per
ser president
El dirigent de
Ciutadans és el més
ben valorat i l’únic
que obté l’aprovat
ta, el president de Ciutadans va
empatar com a dirigent més ben
considerat amb Pablo Iglesias (Podem), Pedro Sánchez (PSOE) i Alberto Garzón (IU). En aquesta entrega,
Rivera es destaca dels seus rivals i es
converteix en l’únic que aprova,
RAFA JULVE
amb un 5,3. El percentatge d’entreBARCELONA
vistats que diuen saber qui és també
augment de la valoració registra un notable increment: del
sobre Albert Rivera és di- 61,7% de fa quatre mesos al 81,6% de
rectament proporcional l’actualitat.
a l’auge en escons al Con- Els 0,7 punts que puja Rivera són
grés que li atorga al seu partit el pre- gairebé els mateixos que baixa Iglesent baròmetre del GESOP. En el son- sias, que ara treu un 4 de qualificadeig de desembre, amb un 4,6 de no- ció. No obstant, el secretari general
de Podem, tot i perdre simpaties, conAL MARGE DE LES SEVES PREFERÈNCIES,
tinua sent el pre¿QUIÉ CREU QUE GUANYARÀ
ferit per ser presiLES ELECCIONS GENERALS?
dent. És almenys a
qui més enquestats
44,7%
recolzen (el 19,4%),
seguit aquesta vegada del líder de Ciutadans, que passa del
25,0%
3,9% al 16% i supera
17,4%
Sánchez i Mariano
10,7%
Rajoy. A Catalunya,
Rivera aconsegueix
2,1%
menys suports: treu
0,1%
un 4,2 de nota i és el
PP
PSOE Podem
C’s
Altres Ns/Nc
tercer en les preferències per presidir
el Govern central,
¿QUI PREFERIRIA COM A
després d’Iglesias i
PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL?
Sánchez.
L’
VOTANTS
D’ESPANYA
Iglesias
PODEM
19,4%
Un altre
Cap
d’aquests
17,6%
Rivera
C’s
16,0%
Sánchez
PSOE
15,8%
Rajoy
PP
15,3%
Garzón
IU
Díez
UPD
VOTANTS DE
CATALUNYA
Un altre
Cap
d’aquests
34,0%
Iglesias
22,2%
Sánchez
17,0%
Rivera
13,7%
Rajoy
2,6%
5,0%
Garzón
2,6%
1,5%
Díez
0,7%
/ El
número 1 del PSOE
puja una dècima en
el conjunt d’Espanya (4,7) respecte de
l’anterior enquesta,
el mateix que Rajoy,
que amb un 2,8 segueix ostentant el fanalet vermell. A més,
Sánchez l’avança
com a preferit per dirigir l’Executiu central (el 15,8% dels enquestats davant el
15,3% que recolzen
el mandatari del PP).
Ni Rosa Díez (UPD),
tot i passar del 4,2 al
3,2 després del seu
particular via crucis,
queda per sota del líder del PP. Josep
Antoni Duran Lleida
puja una dècima: del
3,4 al 3,5. H
SÁNCHEZ I RAJOY
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
4
Baròmetre Polític d’Espanya 3 El context
L
a política espanyola continua movent-se a un ritme
trepidant. Fa menys d’un
any, després de les eleccions europees, Podem irrompia al
mapa polític espanyol i, en un
temps rècord, aconseguia fer-se
amb el Partit Popular i el PSOE. Segueixen els moviments i ara és Ciutadans el que, en tres mesos, ha escalat posicions ràpidament per entrar en competició amb els grans
partits.
De totes maneres, el Baròmetre
d’EL PERIÓDICO continua situant
el PP en primer lloc, malgrat que
l’enquesta no recull l’impacte del
cas Rato, que va esclatar després que
s’acabés el treball de camp. No gaire lluny apareixen Podem i el PSOE,
amb uns resultats molt similars, i, a
dos punts, Ciutadans. Des de la publicació de l’últim Baròmetre, fa
quatre mesos, Rivera s’ha col·locat
com el polític més ben valorat i el
seu partit ha fet un salt espectacu-
SITUACIÓ
POLÍTICA
Anàlisi
Àngels Pont
DIRECTORA DEL GESOP
Ritme trepidant
Les andaluses han
sigut una primera
prova de foc per a
totes les forces i han
posat de manifest
importants canvis
LA SITUACIÓ
¿I la situació econòmica?
Dolenta o molt dolenta
Dolenta o molt dolenta
92,7%
¿Ha notat certa recuperació
econòmica en el seu entorn proper?
ESPANYA
CATALUNYA
CATALUNYA
ESPANYA
70,3%
No
81,7%
5,1
1,6
GEN
2014
Segueix
igual
RAFA JULVE
BARCELONA
A
llegro ma non troppo. Els espanyols són vuit punts
més optimistes que fa quatre mesos respecte del panorama econòmic i aquesta percepció registra la dada més positiva des
del 2008. Però tampoc és per llançar
les campanes al vol: el 73,5% dels ciutadans segueixen qualificant de dolenta o molt dolenta la situació, pel
8,8% que la cataloguen de bona o
molt bona, segons l’últim baròmetre del Gabinet d’Estudis Socials i
Opinió Pública (GESOP).
El president Mariano Rajoy va
Sí
17,9%
Sondeig d’abril 2015
No
55,2%
60,8
4,9
0,8%
FEB
2012
GEN
2013
GEN
2014
8,8
DES ABR
2014 2015
No
62,7%
7,7
Ha
millorat
27,8
Sí
Sí
38,3%
La nota a la gestió de
Rajoy és la millor en tres
anys, tot i que el 65%
la qualifica de dolenta
afirmar cap al mes de desembre que
la crisi ja era «història», una teoria
que sembla haver calat en una part
de la ciutadania, tot i que ni de bon
tros en tota. El percentatge d’entrevistats que consideren que el pitjor
de la crisi ja ha passat és el més alt
dels últims anys (el 38,3%). No obstant, segueixen sent majoria (el
55,2%) els que afirmen que la costa
segueix mirant amunt.
Les persones que van votar el PP el
2011 són les que més observen una
recuperació i els que contribueixen
en gran mesura a fer que millori la
percepció global. Només el 39,9% dels
simpatitzants populars entenen que
5,9
la situació és dolenta, i el 63,2% estan
convençuts que el pitjor ja ha passat.
Més del 80% dels electors de la resta de partits, en canvi, segueixen optant per posar les pitjors notes. A nivell general, una quarta part dels entrevistats (27,8%) perceben una certa
recuperació en el seu entorn, però ni
un de cada 10 (el 7,7%) diu que la seva
economia personal ha millorat l’últim any. Concretament a Catalunya,
el 85% dels habitants veuen la situació com a dolenta o molt dolenta i
el 62,7% considera que la crisi no remet.
/ La tesi que la
llum al final del túnel és cada vegada
més visible la vol esprémer al màxim el PP durant el pròxim cicle electoral per evitar una debacle. Com en
la qüestió econòmica, els conservadors només aconsegueixen convèncer per ara els seus fidels, però amb
LA SITUACIÓ POLÍTICA
Sí
31,4%
17,6
La percepció de la situació
econòmica millora lleument
La xifra dels
pessimistes cau a
nivells del 2008, però
segueix en el 73,5%
No
78,7%
CATALUNYA
7,5
DES ABR
2014 2015
Sondeig de gener 2013
ESPANYA
ESPANYA
Bona o molt bona
7,0%
¿JA HA PASSAT?
DE LA RECUPERACIÓ
Ha
32,7%
empitjorat
73,5
63,7
GEN
2013
EL PITJOR DE LA CRISI
¿La seva situació econòmica és
millor o pitjor que fa 12 mesos?
27,8%
Bona o molt bona
aquest últim Baròmetre. 4) Podem
i C’s amenacen l’hegemonia dels
dos grans partits. El primer sembla
haver frenat les seves expectatives
en les últimes setmanes. C’s està en
plena línia ascendent i s’haurà de
veure si podrà mantenir-la o si en
sabrà.
Les eleccions andaluses han sigut
una primera prova de foc per a totes
les forces i, en més o menys mesura,
han posat de manifest tots aquests
canvis. El dens calendari electoral
d’aquest any aportarà més informació per ponderar i modular la força electoral de cada partit de cara
a les generals, especialment de les
noves forces. En aquest sentit, les
municipals i autonòmiques seran
molt rellevants, sobretot a Madrid i
Catalunya, pel seu simbolisme i per
la fragmentació que s’entreveu. Serà un entorn clau per als nous partits, que hauran de demostrar la seva capacitat per disputar la victòria
als grans. H
PERCEPCIÓ
ECONÒMICA PERSONAL
70,8
FEB
2012
¿Són sòlids els canvis que prediuen les enquestes? La magnitud es
pot accentuar o matisar en els pròxims mesos, però les tendències
semblen clares i es poden resumir
en quatre titulars. 1) El fort retrocés del PP. La sostinguda caiguda
d’aquest partit durant tota la legislatura de moment no ha parat. La
millora de la percepció de la situació econòmica el pot ajudar a invertir aquesta tendència, però els problemes del partit i els seus dirigents
no hi ajudaran. 2) Les dificultats de
recuperació del PSOE. Encara que
en els últims mesos el seu retrocés
s’ha frenat, el partit encara no ha
aconseguit començar a remuntar,
en part per la bona acceptació que
les noves forces tenen entre els ciutadans. 3) El retrocés del bipartidisme, com a conseqüència de l’apuntada debilitat dels dos grans partits. La suma de PP i PSOE se situa
en mínims històrics, per sota fins i
tot del 50% dels vots, com assenyala
LA SITUACIÓ
81,5
79,7
76,6%
lar tant en la intenció directa com
en l’estimació de vot, i s’ha situat, a
més, com el partit que genera menys
rebuig entre els ciutadans. És molt
interessant veure com aquesta força substitueix UPD, igual que Podem agafa el relleu d’IU. Però tant
l’un com l’altre van més enllà dels
espais que ocupaven aquests partits, ja que presenten un gran atractiu per a desencantats del PP en el
primer cas, i del PSOE, en el segon.
ECONÒMICA
¿Com definiria la situació
política d’Espanya?
89,5
Pàgines 2 a 4 LLL
bipartidisme
BAIXA CONFIANÇA
EN EL PP I PSOE
POCA FE EN ELS GRANS
J Els dos grans partits segueixen
sense convèncer el públic.
Només el 13,1% de l’electorat té
confiança en el PP, pel 69,8%
que en té poca o cap. En el cas
del PSOE, el 11,7% trenca una
llança a favor seu, pel 52% que
no se’n fia.
CIUTADANS I PODEM
J Ciutadans és el que genera
més confiança: el 27,9%, davant
el 33,5% que és escèptic. El
segueix Podem: 19,4%, davant
del 53,7% de percepció negativa.
això ja en tenen prou per enlairar-se
mínimament de terra. El 48,5% dels
electors populars opinen que la gestió de Rajoy està sent bona o molt bona –al desembre aquesta xifra era
del 35,9% en aquest col·lectiu–, cosa
que permet elevar els guarismes globals. Segons l’enquesta, el 15,2% dels
espanyols sostenen que l’Executiu
central ho està fent bé o molt bé, el
millor resultat des del juny del 2012.
Ara bé, el 64,8% li continuen donant
un rotund suspens. Una vegada
més, Catalunya se situa en els llocs
del capdavant, ja que els seus ciutadans eleven el percentatge negatiu
fins al 81,7%.
El PSOE tampoc surt ben parat en
el sondeig. Únicament el 8,1% dels
espanyols creuen que la tasca de Pedro Sánchez i el seu equip al capdavant de l’oposició és correcta o més
que correcta. En aquest cas, tot i que
també és el millor resultat en tres
anys, només el 15,3% dels seus mateixos electors aproven la tasca dels
socialistes. Al mateix temps, la qualificació global no és no obstant tan
negativa com la del PP, ja que el 56%
es decanta pel suspens, però hi ha
un 32% de la població que considera
que l’oposició del PSOE no és ni dolenta ni bona. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
12
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Panorama
internacional
Catàstrofe al mar 3 El succés
Immigrants rescatats a l’arribar al
port de Messina, a Sicília, dissabte.
700 tragèdies més
El Mediterrani engoleix centenars d’immigrants
en el pitjor naufragi de les últimes dècades
ROSSEND DOMÈNECH
ROMA
A
hir a la matinada unes 700
persones, que podrien
augmentar fins a 1.000,
van morir ofegades a 60
milles de Líbia, al balancejar-se tres
vegades el vaixell pesquer de tan
sols 20 metres d’eslora en què viatjaven cap a Itàlia. Ahir a la nit, unes
20 embarcacions desplegades a la
zona, tant militars com mercantils,
havien pogut rescatar només 29 supervivents i 24 cadàvers, i l’esperança de trobar-hi més persones amb
vida es dissipava a mesura que avançaven les hores. No es tracta d’una
tragèdia més, ni tan sols de la pitjor
que ha afectat la immigració al Mediterrani. Són 700 tragèdies més,
pocs dies després que 400 immigrants més es donessin per desapareguts a les mateixes aigües.
La inquietud pel vaixell es va produir dissabte poc després de la mitjanit. L’embarcació va llançar un
senyal d’auxili captat pels guardacostes italians, que van demanar a
un vaixell de càrrega portuguès que
s’hi acostés. Quan el vaixell King
Jacob ja estava a punt de començar
les tasques de salvament, el vaixell
es va inclinar cap a un cantó.
Segons el testimoni de la tripulació i dels supervivents, a l’adonar-se
de l’arribada del mercant, el miler
Itàlia ha rescatat en una sola setmana 11.000
persones, en una onada migratòria sense precedents
Mar
Mediterrani
ITÀLIA
Palerm
de persones es van traslladar d’un
costat a l’altre del vaixell per poder
cridar l’atenció del mercant. Va ser
llavors quan el vaixell va bolcar per
un sobtat desplaçament de pes.
SICÍLIA
Tunis
TUNÍSIA
MALTA
La Valletta
Illa de
Lampedusa
(ITÀLIA)
80 milles
Lloc del
naufragi
70 milles
150 KM
LÍBIA
UNA «HECATOMBE» / Es tracta de la tra-
gèdia més greu de la immigració al
Mediterrani des de la segona guerra
mundial. «Una hecatombe», va denunciar Carlotta Sami, representants a Itàlia de l’ACNUR, l’agència
de les Nacions Unides per als refugiats, que va denunciar ahir que «actualment no hi ha cap sistema legal
perquè els aspirants a refugiat, procedents de països en guerra, puguin
arribar a Europa».
Una important operació de rescat es va posar immediatament en
marxa, coordinada pels guardacostes italians i amb la participació
d’una vintena de vaixells de la Marina italiana i maltesa. Palerm i 400
localitats italianes més han proclamat per avui una jornada de dol,
mentre que l’associació nacional
de municipis està preparant una
jornada de manifestacions a tota la
península italiana per «rebutjar la
indiferència» amb què s’accepten
aquestes tragèdies.
«Estem torbats perquè en els
últims dies hem presenciat coses
d’una crueltat mai vista fins ara», va
explicar Sami, probablement en re-
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
13
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
POLÍTICA 3 Els cinc mesos que falten
ECONOMIA 3Els promotors tornen
per al 27-S són plens d’interrogants P. 18
a vendre pisos sobre plànol r P. 22
Pàgines 12 a 15 888
AP TV
cronologia
ELS ÚLTIMS
DESASTRES
2015
13 D’ABRIL 3 400 immigrants
desapareixen al naufragar la seva
embarcació al davant de les costes
de Líbia.
11 DE FEBRER 3 Com a mínim
300 immigrants moren els últims
dies al canal de Sicília, 29
d’aquests per hipotèrmia i la resta
al naufragar les barcasses en què
viatjaven des de Líbia.
2014
31 D’AGOST 3 La Guàrdia
Marítima tunisiana recupera 41
cadàvers d’immigrants ofegats a
les costes de la ciutat de Ben
Guerdan.
2 DE JULIOL 3 75 immigrants
desapareguts després del naufragi
d’una embarcació a prop de les
costes d’Itàlia.
2013
11 D’OCTUBRE 3 50 immigrants
morts al bolcar una barcassa a
prop de Lampedusa.
3 D’OCTUBRE 3 360 immigrants
moren al naufragar la barcassa en
la qual es dirigien cap a
Lampedusa.
2012
ferència als 12 cristians que 10 musulmans van tirar per la borda mentre viatjaven junts cap a Itàlia, o els
trets dels milicians libis contra les
naus que salven immigrants, amb
l’objectiu de recuperar les llanxes
amb què fan els seus tràfics. «Hi ha
hagut un salt de crueltat de part
dels traficants», reconeix la representant d’ACNUR.
El caos que regna a Líbia i l’arribada del bon temps al Mediterrani
ha tornat a disparar el nombre de
persones que s’embarquen a les costes d’aquell país del Magrib rumb a
9 DE JULIOL 3 Moren 54
immigrants deshidratats. Havien
sortit de Líbia rumb a Itàlia.
2011
2 DE JUNY 3 Desapareixen entre
200 i 270 emigrants que fugien del
conflicte a Líbia a prop de les
costes de Tunísia.
6 DE MAIG 3 Naufraga una
embarcació sobrecarregada, al
davant de les costes de Líbia, amb
uns 600 immigrants dels quals
només130 van sobreviure.
6 D’ABRIL 3 250 desapareguts al
bolcar a prop de Lampedusa.
Itàlia. L’embarcació enfonsada ahir
procedia d’Egipte, però va recollir a
Líbia els seus passatgers.
Entre 500 i 1.000 persones són
rescatades diàriament pels guardacostes italians o navilis mercants. Només en l’última setmana
han sigut salvades 11.000 persones
per part de les unitats europees de
l’operació de control de fronteres
Tritó i les llanxes i navilis italians,
un nombre sense precedents en un
període de temps tan curt.
ACOLLIDA COL·LAPSADA / Des de començament d’any, han desembarcat a Itàlia 21.000 immigrants, és a
dir, els mateixos que durant tot el
2014, el 91% dels quals procedents
de les costes de Líbia. Des del gener
i durant la travessia hi ha hagut
1.500 morts, 400 de cop dilluns de
la setmana passada.
Les estructures d’acollida d’Itàlia
estan totes col·lapsades perquè han
d’albergar immigrants en una
Des del gener han
desembarcat 21.000
immigrants a Itàlia i
1.500 més han mort,
400 dilluns passat
quantitat que dobla o triplica la seva capacitat i molts municipis rebutgen la proposta d’Interior d’organitzar campaments en zones inutilitzades del seu territori.
En la tradicional trobada dominical, el papa Francesc va demanar
un minut de silenci als fidels que
es trobaven a la plaça de Sant Pere,
després de dirigir una crida «a la comunitat internacional perquè actuï amb decisió i rapidesa i evitar així que tragèdies com aquesta es tornin a repetir».
El Pontífex va afegir que les víctimes són «homes i dones com nosaltres, germans nostres que busquen
una vida millor, persones famolenques, perseguides, ferides, explotades i víctimes de guerres, que busquen una vida millor». Aixecant la
mirada des del discurs que llegia
cap a la plaça, va subratllar que es
tractava de persones que «buscaven
la felicitat». H
Anàlisi
Rafael Vilasanjuan
periodista
L’equació del drama
E
l Mediterrani és un enorme cementiri a les portes del cel. Amb més de
3.000 morts, l’any passat va ser terrible, però aquest va
encaminat a ser encara pitjor. Encara no ha començat el bon temps
i ja podem explicar aquesta última tragèdia com la més gran que
ha tingut lloc en la història
d’aquestes aigües comunes, que
acosten cultures i comerç, però
separen persones.
Més que un mar de trobada,
és una enorme fossa comuna en
la qual Europa està atrapada i és
còmplice d’un trànsit cada vegada més important de persones que fugen de tiranies, guerres, fam i malalties que les condemnen a una vida impossible.
No és estrany que aquest any vagi
a més, sense que ningú hagi previst que l’equació d’aquestes tragèdies ha canviat per empitjorar.
Amb Síria i l’Iraq en carn
viva hi ha més persones que
busquen refugi. Amb la desestructuració dels països del
nord de l’Àfrica és més fàcil
marxar-ne i amb un sistema
de vigilància europeu, inhumà i mal dotat, és més possible
morir. Per això, a l’hora de les lamentacions, la dels nostres responsables polítics serà retòrica
incapaç de treure’ns del laberint,
si no serveix per actuar en cada
uns d’aquests fronts.
Les platges de Líbia, un estat
destruït, estan atapeïdes de pesquers, com aquest últim, a punt
de desballestar-se i a punt per a la
seva última travessia, la més rendible. Líbia és un lloc ideal en què
els traficants poden vendre impunement el viatge, encara que
sigui enlloc. Arriscar la vida al
Mediterrani continua sent la mi-
llor opció per a milers de persones
que fugen de conflictes com Darfur,
al Sudan, o de la violència i el caos a
Somàlia o Eritrea.
Però l’arribada es multiplica a
causa dels conflictes més pròxims
a Síria i l’Iraq, dels quals no som aliens, i de la seva expansió recent entre el Iemen i Líbia. Des de Ruanda,
mai com fins ara el nombre de desplaçats havia crescut tant en una sola regió. Més de sis milions de persones han fugit. La majoria són nens,
menors que si aconsegueixen sortir del país acaben en camps de refugiats. A Jordània i Turquia els refugiats es compten per milions i malgrat que els camps estan totalment
atapeïts, l’ajuda dels nostres països
es retalla.
Només una petita part dels que
fugen, normalment joves amb capacitat de treballar, intenten arribar a
Europa. Arribar o morir. La tragèdia
Fa falta una política
comuna d’asil generós
i un repartiment de
refugiats solidari
d’aquests centenars de morts no posarà fi a la seva voluntat de continuar marxant. Europa ha de canviar retòrica per acció, exactament al contrari del que ha passat fins ara.
L’equació és complexa i la solució, difícil, però davant de la paràlisi i mentre no s’intueixi cap sortida
a aquests conflictes, com a mínim fa
falta una política comuna d’asil generosa, un repartiment de refugiats solidari i un sistema de detecció
i vigilància amb obligació d’assistir
i salvar vides. No requereix lleis noves, però si un compromís per no
continuar eludint obligacions humanitàries. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
14
Catàstrofe al mar 3 Les reaccions
REUTERS
Matteo Renzi
PRIMER ministre d’ITÀLIA
«No és qüestió
de 10 vaixells
més o menys. Si
no abordem el
problema d’arrel,
no el podrem
resoldre mai»
F. Mogherini
CAP de la DIPLOMÀCIA DE LA UE
33 Guardacostes italians observen des d’un bot a tocar d’un vaixell durant la massiva operació de busca i rescat dels nàufrags, ahir.
La UE respon a la tragèdia
preparant-se per a una cimera
Renzi demana
convocar el Consell
Europeu i reclama una
actuació compartida
Hollande qualifica
de «terroristes» les
màfies que trafiquen
amb els immigrants
ROSSEND DOMÈNECH / ROMA
EVA CANTÓN / PARÍS
L’
enèsima tragèdia provocada al Mediterrani pel
naufragi d’una embarcació amb immigrants que
intentaven arribar al Vell Continent
ha commocionat una Europa que
fins ara s’ha vist incapaç de posar remei a la repetició de l’hecatombe. El
primer ministre italià, Matteo Renzi, va demanar la convocatòria urgent d’una cimera de caps d’Estat i
de Govern de la Unió Europea (UE).
En opinió de Renzi, el problema no és «la falta d’auxili, perquè
en aquesta ocasió la nau que els havia de salvar era allà, sinó l’esclavisme del segle XXI». «Itàlia és un país
que està treballant en aquests moments per salvar vides humanes, en
col·laboració amb les autoritats de
tensió a Itàlia
POLÈMICA POLÍTICA 3 DECLARACIONS
La dreta xenòfoba exigeix
un bloqueig naval a Líbia
Matteo Salvini, líder de la xenòfoba Lliga del Nord, va reaccionar davant la nova tragèdia, proposant
un «bloqueig naval» amb fins a
«mil naus davant de Líbia que impedeixin les sortides». El dirigent
va afegir: «Si les institucions europees tenen un sentit. ¿tant costa
organitzar blocs navals i identificar qui és un immigrant clandestí
i qui un refugiat?». Salvini va anunciar que al juny viatjarà a Nigèria,
tot i que els contingents més nombrosos d’immigrants procedeixen
d’Eritrea i Síria. Daniela Santachè,
que durant un temps va ser la política preferida de Silvio Berlusconi,
va suggerir al Govern que destrueixi des de l’aire totes les pasteres
presents a Líbia.
«S’ha d’acabar amb aquestes polèmiques, perquè el nombre de refugiats depèn de les guerres i estratègies del terror de l’Exèrcit Islàmic, Boko Haram i altres grups
gihadistes, que utilitzen l’horror
per reescriure les fronteres del Mediterrani», va declarar Mario Marazziti, cap de la comissió parlamentària sobre drets humans.
El progressista cap del govern,
Matteo Renzi, va explicar que «la
nova tragèdia no ha sigut per falta
d’auxili, sinó que planteja la xacra
històrica de l’esclavisme al continent i al Mediterrani». «No es tracta d’un problema de segona categoria, ni tampoc només d’Itàlia o
Malta», va afegir.
A les presons d’Itàlia hi ha 976
timoners de pasteres detinguts,
però en canvi no hi ha informació
sobre l’arrest de cap dels caps de
les màfies que trafiquen amb persones, malgrat que la premsa italiana n’ha publicat alguns dels
noms. «Tenen punts de referència
a Itàlia», va puntualitzar ahir Pierferdinando Casini, cap de la Comissió d’Exteriors del Congrés.
Malta», va afegir Renzi, que va demanar un esforç internacional conjunt. «Estem demanant que no ens
deixin sols», va subratllar.
/ El mandatari de Roma es va reunir ahir amb la cap de
la diplomàcia de la Unió Europea,
la també italiana Federica Mogherini. «Hem dit en massa ocasions ‘mai
més’. És hora que la UE com a tal faci front a aquestes tragèdies sense
demora», va assenyalar Mogherini. En una crítica indirecta dels països del nord de la UE, que han deixat les operacions de rescat exclusivament en mans dels del sud, com
Itàlia, Mogherini va subratllar: «Necessitem salvar vides tots plegats, i
tots plegats necesitem protegir les
nostres fronteres i lluitar contra el
tràfic d’éssers humans».
Els ministres d’Exteriors de la
Unió Europea ja tenien convocat
per avui dilluns un Consell ordinari
en el qual s’havia d’abordar la situació de Líbia, país sumit en el caos i
la guerra i des d’on salpen els milers
d’immigrants africans amb destí al
continent europeu. Mogherini va assenyalar ahir que tenia previst presentar «una sèrie de propostes per a
Líbia».
«TOTS JUNTS»
Passa a la pàgina següent
«Hem dit massa
vegades ‘mai
més’. Ja va sent
hora que la UE
afronti aquestes
tragèdies sense
demora»
F. Hollande
PRESIDENT DE FRANÇA
«Els que fiquen la
gent als vaixells
són terroristes
perquè saben
que aquestes
embarcacions
estan podrides»
Mariano Rajoy
president del govern
«Europa ha
de donar
una resposta
urgent a la
vegada que
eficaç i global»
Francesc I
PAPA
«Són germans
que busquen
una vida millor,
famolencs,
perseguits,
ferits»
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
15
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
Pàgines 12 a 15 LLL
Ve de la pàgina anterior
La ineficàcia de la UE ha exaspe·
rat alguns col·lectius italians, que
ahir van assenyalar que «si Europa
no és capaç de resoldre la qüestió,
que l’ONU prengui la iniciativa».
En la trobada ministerial euro·
mediterrània que es va celebrar a
Barcelona dilluns passat es va anun·
ciar una pròxima reunió conjunta
de ministres d’Exteriors i d’Interi·
or de la UE per abordar el drama de
la immigració. Però davant la mag·
nitud de la tragèdia d’ahir, la peti·
ció de Renzi de convocar una cime·
ra de caps d’Estat i de Govern va anar
guanyant cos. El president del Con·
sell Europeu, Donald Tusk, va asse·
nyalar que havia iniciat les consul·
tes amb aquesta finalitat.
Un dels líders europeus que va re·
colzar immediatament la idea de ce·
lebrar una cimera extraordinària
va ser el president del Govern espa·
nyol, Mariano Rajoy, encara que va
«Si Europa no és
capaç de resoldre la
qüestió, que l’ONU
prengui la iniciativa»,
diuen col·lectius italians
subratllar que s’ha de celebrar «amb
l’adequada preparació amb l’ob·
jectiu de prendre decisions efecti·
ves per posar fi a aquesta tragèdia».
Rajoy va expressar la seva «més pro·
funda consternació i la de tot el po·
ble espanyol» pels centenars de vícti·
mes mortals en «un nou i insuporta·
ble episodi del drama que té l’origen
en la inestabilitat, la guerra, la radi·
calització, la fugida del terror giha·
dista i la pobresa». De tot plegat se
n’aprofiten «les màfies que es dedi·
quen al criminal negoci del tràfic
d’éssers humans en el nostre voltant immediat del sud».
No menys contundent va ser el
president francès, François Hollan·
de, que va exigir lluitar de manera
més intensa contra els traficants de
persones, a qui va qualificar de «ter·
roristes». «Els que fiquen la gent als
vaixells són terroristes, perquè sa·
ben perfectament que aquelles em·
barcacions estan podrides», va afir·
mar en una entrevista. Hollande va
demanar reforçar el nombre de vai·
xells de l’operació Tritó i incremen·
tar els sobrevols sobre la zona de
trànsit dels immigrants. H
Un fracàs cantat
La substitució del dispositiu Mare Nostrum per l’operació europea Tritó ha provocat moltes
més morts H La seva dotació és més limitada i el seu principal objectiu és vigilar fronteres
ROSSEND DOMÈNECH
ROMA
La substitució, el novembre passat,
del dispositiu italià Mare Nostrum
–cofinançat per la UE–per l’opera·
ció Tritó, dispositiu de Frontex,
l’agència europea de Fronteres, ha
provocat moltes més morts en l’in·
tent dels emigrants de travessar el
Mediterrani, com havien previst
totes les organitzacions humani·
tàries. Davant dels 1.500 que han
mort des de començament d’any,
menys de 50 ho van fer l’any pas·
sat en el mateix període.
Mare Nostrum va començar
l’octubre del 2013, va acabar l’oc·
tubre del 2014 i disposava d’un
pressupost mensual de 9,3 mili·
ons d’euros. Al novembre va ser
substituïda per Tritó, amb 2,9 mi·
lions d’euros mensuals i la col·
laboració voluntària de 21 països
la llista dels quals Frontex no faci·
lita, encara que se sap que Espanya
està entre ells. A més a més d’un di·
ferent pressupost, les dues opera·
cions tenien una missió diferent:
humanitària la primera, defensa
de fronteres la segona, amb el sal·
vament de vides en segon plan.
Mare Nostrum operava dintre
de les aigües territorials líbies (a
30 milles de la seva costa), men·
tre que Tritó actua solament en
aigües territorials europees. Ma·
re Nostrum disposava de quatre
helicòpters, tres avions ATR, dos
patrullers, dues corbetes, dos drones i un vaixell amfibi. Tritó comp·
ta amb tan sols un helicòpter, dos
avions i set patrullers. Quan el cen·
tre operatiu de la guàrdia costa·
nera de Roma rep una alarma, en·
tren en funció nombrosos altres
dispositius a càrrec d’Itàlia, com
ara llanxes policials i de la matei·
xa guàrdia costanera i també navi·
lis de guerra, situació política i bèl·
lica a Líbia.
Les organitzacions humanità·
ries Metges sense Fronteres (MSF)
i Amnistia Internacional (AI) van
denunciar que era molt probable
que a partir del moment en què es
produís el canvi de l’operatiu, hi
hauria un nombre més elevat de
LA IMMIGRACIÓ AL MEDITERRANI
ELS OPERATIUS
FLOTA TOTAL
PRESSUPOST
HELICÒPTERS
Mare Nostrum
9,3
18 octubre del 2013 al
31 d’octubre del 2014
milions
d’euros
al mes
ITÀLIA
AVIONS
Tritó
2,9
Des de l’1 de
novembre del 2014
milions
d’euros
al mes
19 PAÏSOS
DE LA UE
CORBETES
‘DRONES’
VAIXELL
AMFIBI
2
2
2
1
3
4
HELICÒPTERS
PATRULLERS
AVIONS
PATRULLERS
1
2
7
Morts al Mediterrani
des del 2010
123
2010
2011
1.500
2012
500
2013
600
2014
3.400
Nacionalitat dels
immigrants del 2014
Peticions d’asil
polític a la UE
DADES EL 31 D’AGOST DEL 2014
PRIMER MES DEL 2014
36.351
Síria
Eritrea
33.872
Àfrica
subsahariana
20.549
Mali
8.899
Nigèria
8.031
Gàmbia
Itàlia
35.155
Suècia
Regne
Unit
46.295
19.965
6.787
Palestina
5.044
Somàlia
4.965
Bangla Desh
4.362
Egipte
3.860
Senegal
3.594
300.060
total
Alemanya
Altres
17.761
FONT: MEDIALAB, LA STAMPA
Mare Nostrum
operava en aigües
territorials líbies,
Tritó ho fa en
aigües europees
França
37.110
96.990
Altres
64.545
EL PERIÓDICO
morts, precisament per la diferèn·
cia entre els dos dispositius. «Es posa en risc les vides de milers d’immigrants i refugiats que intenten arribar a Europa», va dir Amnistia.
La Comissió Europea, clara
«La missió Tritó consisteix a ajudar els italians a protegir la frontera sud del continent i tan sols en cas
de necessitat ocupar-se de socórrer. Queda clar que Tritó no reemplaçarà Mare Nostrum, ni tampoc
té intenció de fer-ho», va dir Cecilia
Malmstrom, quan era comissària
d’Interior de la UE. Segons aques·
ta responsable, «Tritó és un instrument a disposició de les autoritats
italianes», però no substitueix les
obligacions d’Itàlia pel que fa al
control de fronteres i salvament
de persones que necessitin auxili.
Gil Arias Fernández, director
executiu de Frontex, va afegir des
de la seu a Varsòvia, que la seva
agència «no pot substituir els estats membres en la responsabilitat de controlar les seves fronteres» . H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
16
TERRORISME AL MAGRIB
POLÈMICA HISTÒRICA
L’Estat Islàmic assassina
30 cristians etíops a Líbia
AP
El grup gihadista
difon un vídeo amb
la decapitació de
les seves víctimes
MONTSERRAT RADIGALES
BARCELONA
Els botxins diuen
batallar «per la fe»
i titllen de «croats»
els executats
EL PERIÓDICO
EL CAIRE
E
l grup gihadista Estat Islàmic (EI) va divulgar ahir
per internet un vídeo en
què mostra l’execució per
decapitació i trets al cap de prop de
30 cristians etíops capturats a Líbia.
L’execució, l’autenticitat de la qual
no es va poder verificar però que recorda altres esgarrifoses atrocitats
comeses per l’EI, es va portar a terme en dos grups en una platja de
l’est libi i en una zona desèrtica del
sud-est, en una regió coneguda amb
el nom de Fazan.
Al vídeo, els gihadistes anomenen croats els cristians i els acusen de voler matar musulmans, i
es mostra com 12 homes són decapitats en una platja i un altre grup
de com a mínim 16 homes reben un
tret al cap en uns matolls. Als dos
grups se’ls defineix en un subtítol
com a «adoradors de la creu pertanyent a l’hostil església etíop».
Un dels botxins, tots ells encaputxats i alineats darrere les seves
33 Imatge del vídeo de l’EI amb gihadistes encaputxats conduint les víctimes per una platja de Líbia.
víctimes agenollades, pronuncia
abans de l’execució un discurs en
anglès en què assegura que l’EI porta a terme una batalla entre «la fe i
la blasfèmia» i «la veritat i la falsedat». Les imatges de la mort dels suposats etíops cristians, mostrades
al final d’un vídeo propagandístic
de 29 minuts, van ser intercalades
amb les de l’execució, el febrer passat, d’una vintena d’egipcis coptes
segrestats a Sirte, al nord de Líbia.
Després de tenir coneixement de
la notícia, un alt funcionari etíop
va comentar que el seu Govern en-
cara estava intentant recollir informació sobre els assassinats i que hi
respondria quan en tingués més detalls. Va afegir que Etiòpia no té ambaixada a Líbia, cosa que feia més
difícil verificar l’incident.
/ Al vídeo, a més, un executor vestit de negre amenaça veladament amb una pistola a la mà tots
els cristians del món. «La sang musulmana vessada a l’empara de les
vostres religions no és barata», diu
el botxí, mirant a la càmera. «A la
nació de la creu: hem tornat», conAMENACES
clou. El vídeo finalitza amb una advertència que els cristians no estaran segurs si no és que abracen l’islam o paguen per la seva protecció.
Grups gihadistes associats a l’Estat Islàmic han reivindicat aquest
any diversos atacs contra estrangers a Líbia, incloent-hi un assalt a
l’Hotel Corinthia a Trípoli i la decapitació de 21 cristians coptes egipcis. Aquests assassinats van impulsar el president d’Egipte, Abdul-Fatah al-Sissi, a ordenar bombardejos
aeris contra posicions gihadistes a
Líbia. H
70è ANIVERSARI DE L’ALLIBERAMENT
Homenatge a
Ravensbrück
AFP / PATRICK PLEUL
Un centenar de supervivents del camp de dones
de l’Alemanya nazi recorden les seves camarades
EL PERIÓDICO
RAVENSBRÜCK
Va ser el camp de concentració
més gran de dones a l’Alemanya
nazi. Per Ravensbrück hi van passar unes 133.000 dones i nens –a
més de 20.000 homes– i diversos
milers hi van morir de fam, malalties o a causa dels experiments mèdics que s’hi feien.
No era un camp d’extermini
com Auschwitz, però a finals del
1944 s’hi va aixecar una cambra de
gas provisional i durant els mesos
previs al final de la guerra s’hi van
executar entre 5.000 i 6.000 presoneres. Quan el 30 d’abril del 1945
l’Exèrcit roig va arribar al camp,
Xoc diplomàtic
entre els
Estats Units
i Polònia per
l’Holocaust
hi quedaven uns 2.000 reclusos malalts, abandonats perquè no podien
participar en les «marxes de la mort»
amb què el règim nazi va intentar
evacuar tots els camps de concentració durant els últims mesos de la
contesa.
Més d’un centenar d’expresoneres, la majoria nonagenàries, van
tornar ahir a Ravensbrück, a l’estat
de Brandenburg, per commemorar
el 70è aniversari de l’alliberament
i recordar les que no en van poder
sortir amb vida. «Les nostres camarades que van morir aquí no han de
ser mai oblidades», va subratllar la
presidenta del Comitè Internacional Ravensbrück, Annette Chalut,
33 El record 8 Supervivents de Ravensbrück, en la commemoració.
una francesa que hi va ser internada per haver lluitat a la resistència.
«Responsabilitat vol dir que no hem
de callar», va recalcar per la seva part
la ministra alemanya d’Educació,
Johanna Wanka, en referència als
casos de xenofòbia i antisemitisme
que encara es registren al país.
Coincidint amb la commemoració central, una representació cata-
lana també hi va rendir homenatge en un acte organitzat per l’Amical de Ravensbrück i la Generalitat.
La vicepresidenta, Joana Ortega, la
presidenta de l’Amical, Anna Sallés,
i Margarita Català, filla de la supervivent Neus Català, hi van fer una ofrena floral, mentre la veu emocionada
de Marina Rossell cantava Morir a Ravensbrück. H
El Ministeri d’Exteriors polonès
va convocar ahir l’ambaixador
dels EUA per protestar per un article del director de l’FBI, James
Comey, en què donava a entendre que Polònia té una part de responsabilitat sobre l’Holocaust.
L’article, publicat fa uns dies a The Washington Post, afirma
que «a la seva ment, els assassins
i els seus còmplices d’Alemanya,
Polònia i Hongria, i de molts altres llocs, no van fer res de dolent. S’han convençut a si mateixos que van fer el que era correcte, que van fer el que havien de
fer».
Aquest paràgraf ha suscitat
una onada d’indignació entre
els polonesos perquè, segons la
seva interpretació, atribueix a
Polònia una part de responsabilitat en l’extermini dels jueus durant la segona guerra mundial.
El president polonès, Bronislaw Komorowski, va lamentar «la
falta de coneixement històric i
probablement una dosi important d’aversió personal» del cap
de l’FBI. Per la seva part, l’ambaixador de Polònia als EUA va declarar que les afirmacions de Comey
són «inacceptables» i va explicar
Unes afirmacions
del cap de la CIA
indignen Varsòvia
que havia enviat una carta al cap
de l’FBI «protestant per la falsificació de la història, especialment
per haver acusat els polonesos de
perpetrar crims que no només no
van cometre, sinó que en van ser
víctimes».
L’ambaixador dels EUA a
Polònia, Stephen Mull, que va
participar ahir en la cerimònia
commemorativa del 72è aniversari de la insurrecció del gueto de
Varsòvia, va admetre que culpar
de l’Holocaust Polònia o qualsevol altre país a part d’Alemanya
és «ofensiu», però va precisar que
el missatge que havia transmès
Comey és que «hi va haver molta
gent que va ajudar els criminals
nazis».
Polònia, que va patir enormement sota l’ocupació nazi,
va ser indubtablement una víctima de la segona guerra mundial i sempre s’ha vist com a tal.
Però sent també un país on l’antisemitisme estava fortament arrelat –una qüestió que segueix
sent tabú–, no sembla haver fet
el procés de reconeixement del
col·laboracionisme d’una part
de la població que lentament sí
que han fet altres països com, per
exemple, França. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
18
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Panorama
POLÍTICA
El pols sobiranista
JULIO CARBÓ
Reunió del Govern
de la setmana
passada, al Palau de
la Generalitat.
5
mesos
interrogants
El Govern i CDC encaren els mesos previs al 27-S
amb dubtes sobre la seva relació amb ERC i Unió
FIDEL MASREAL
BARCELONA
C
inc mesos abans de les
eleccions més decisives
per al sobiranisme en dècades, les del Parlament
del 27 de setembre que ve, damunt
la Generalitat i CDC hi pengen cinc
grans interrogants sobre els mateixos comicis i, especialment, sobre el
que pugui passar l’endemà.
LA MOBILITZACIÓ
Buscar suport social
per a la secessió
És un secret a crits: a l’independentisme li falten suports per convertirse en un moviment netament majoritari. «Hem d’insistir en la vincu-
lació entre independència i justícia
social», no paren de repetir els dirigents de CDC. Però, per a això, accepten en el sobiranisme, s’hauria de
fer una campanya permanent a la
Catalunya menys procliu a la secessió. I aquesta campanya es fa difícil
quan la Generalitat es manté a una
distància prudencial de moviments
socials com el de la lluita contra els
desnonaments (la PAH) i la pobresa
energètica o manté posicions molt
criticades en la gestió de la sanitat.
En canvi, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha firmat recentment
acords amb la PAH i la ILP contra la
pobresa energètica. La versió optimista a Convergència és que la campanya de sobirania i justícia social
anirà in crescendo després del període estival.
Membres de l’Executiu es lamenten que el
procés sobiranista tapa el treball portat a terme
ERC
Segon intent per
la llista única
Les relacions amb el soci de Govern
són indissimuladament fredes. Esquerra manté una distància sideral
amb la Generalitat en àrees com la
sanitat i la construcció d’estructures
d’Estat, així com en certs detalls del
Parlament, com ara la gestió de la ciberseguretat. CDC no perdona als republicans que hagin rebutjat la llista única d’Artur Mas. Sembla que els
assessors del Govern proposats pels
republicans per escurçar distàncies han servit de poca cosa. I anar a
les urnes enmig d’una batalla amb
l’altre principal abanderat del sobiranisme fa que Convergència patei-
xi per la difícil governabilitat del 28S, en especial si amb ERC no sumen
majoria absoluta i el Govern ha de recórrer al suport de la CUP per navegar cap a l’Ítaca independentista. Els
dirigents de CDC volen que després
de les municipals Mas faci un últim
intent a favor de la llista única, però
tenen ben poca fe que ERC acabi baixant del burro.
ACCIÓ DE GOVERN
Pedagogia de la gestió
més enllà del procés
Més d’un membre del Consell Executiu troba a faltar que es difongui
amb més afany l’acció sectorial de
les conselleries i que el procés sobiranista no monopolitzi l’actuació
pública. Argumenten que la millora
dels indicadors econòmics o altres
petits avanços en àrees a les quals,
lamenten, no es dóna relleu. Creuen
que el 27-S no només es jugarà en
clau nacionalista, tenint en compte
la situació de crisi econòmica i atur i
l’impuls de noves forces polítiques.
D’altres esgrimeixen que la caixa de
la Generalitat és tan escassa que poc
marge hi ha per vendre obra de Govern. Mas es va autoimposar en la seva compareixença del 17 de febrer
un nombrós paquet de lleis (Servei
d’Ocupació, Formació Professional)
i mesures socials i l’avanç en les estructures d’Estat. S’ha de veure si en
el marge de temps que queda de legislatura –la convocatòria electoral
es farà a començament d’agost– es
pot complir el que s’ha promès.
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
19
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
LLL
REGENERACIÓ
L’ombra allargada
del ‘cas Pujol’
Damunt CDC hi penja l’espasa del
cas Pujol i del cas Palau. El partit està en plena «refundació», però de
manera gradual, al més pur estil
convergent. Malgrat això, la tensió entre les tendències més conservadores i les regeneracionistes
són evidents a l’espera que totes
les mesures ètiques i de funcionament intern en l’elecció de llistes
o finançament de CDC es concretin. La cada vegada més clara eclosió de Podem i Ciutadans al mapa
polític de cara al 27-S ha fet que
membres del Govern dubtin que
l’aposta de l’avanç electoral sigui
una bona idea. Si poguessin, farien marxa enrere i esgotarien la
legislatura. Però ningú creu que
Mas, que es defineix com un home de paraula, decideixi canviar d’idea i no convoqui les eleccions, encara que el panorama
polític posterior sigui més aviat
confús pel que fa a la ruta sobiranista.
UNIÓ
Atents als passos
que faci Duran
CDC manté un silenci prudent sobre el debat intern a Unió, però
els convergents no n’esperen res
de bo. En el millor dels casos, una
ruptura interna en el si dels democristians, encara que al final
s’acullin al pla independentista
fixat amb ERC i les entitats sobiranistes. El líder democristià, Josep
Antoni Duran Lleida, se n’ha esborrat pràcticament del tot, i una
llista el 27-S sense Unió, o amb un
nou partit de centre com podria
ser la plataforma Construïm, no
faria sinó trossejar encara més el
mapa sobiranista en diverses llistes, cosa que va en el sentit contrari que Mas va reclamar en la
seva conferència del novembre
passat: una sola llista de país perquè els comicis s’assemblin tant
com sigui possible a un plebiscit.
Sens dubte, CDC no cedirà gens
en el seu objectiu independentista, però tenir UDC al seu costat
o no tenir-lo pot generar encara
més soroll en un panorama especialment volàtil. H
X
avier Trias és un home
d’un optimisme connatural i persistent. Com és lògic, afrontar unes eleccions com les del 24-M li causa inquietud, però, diríem, ho porta amb
remarcable esportivitat. De fet, confia que serà el més votat i que podrà
formar govern, un govern que, repeteix, vol «fort». La seva teoria és que,
si es produeix –com es preveu– una
gran atomització al consistori barceloní, això li ha de facilitar tancar
pactes amb altres forces polítiques.
Cosa que, per una altra part, ha intentat sense èxit en aquests últims
quatre anys.
A Trias no li va bé que les eleccions es plantegin en clau sobiranista
o en clau 27-S. Tem perdre vots a les
zones més temperades de la ciutadania de la capital de Catalunya. No
obstant, Artur Mas no ha de témer
res: en cap cas Barcelona, si Trias se-
MARÇAL
Sintes
Colau
versus Trias
gueix d’alcalde, deixarà de recolzar
de forma ferma i pràctica –com ha
fet fins ara– el president de la Generalitat.
Tampoc li va interessar a Trias en
el seu moment, i així ho va fer saber,
que es precipités una possible rup-
tura amb Josep Antoni Duran Lleida
abans de les municipals del pròxim
mes. CiU, va argumentar l’alcalde,
no es pot permetre una crisi com
aquesta a les portes d’una contesa
que a Barcelona es planteja, a priori,
complexa i ajustada. Per descomptat, tampoc ajuden gens a Trias els
casos de corrupció que esquitxen
CiU i devaluen l’escuderia.
El que, almenys teòricament, sí
que afavoreix Trias és que, de forma
sorprenentment nítida, Ada Colau
–i no el republicà Alfred Bosch–
s’hagi convertit en l’alternativa a
l’actual alcalde. El radicalisme que
traspua la coalició permet a Trias
acomodar-se en la centralitat política i pot convertir-lo en atractiu a
ulls d’aquells votants a qui inquieta o horroritza que Colau i les seves
hosts manin a Barcelona.
Per una altra part, CiU, però no
només CiU, confia que Colau per-
drà força a mesura que passin els dies, ja que, estimen des de l’equip de
Trias, s’aniran fent evidents la fluixesa del seu discurs –que titllen de
populista– i la seva incongruència
de fons (de la coalició Barcelona en
Comú en forma part ICV-EUiA, que
tants anys ha governat la ciutat). En
part, la sort de Barcelona en Comú
depèn del fet que mobilitzi el vot
desencantat (o fastiguejat) refugiat
en l’abstenció.
Tan sorprenent com la forta pujada que, segons els sondejos publicats, experimenta Ciutadans a tots
els nivells resulta la situació d’ERC
a la capital catalana, on, dèiem, no
aconsegueix ser percebuda com a
alternativa. A Esquerra es diu que la
seva posició és en realitat millor del
que sembla. Sigui com sigui, alguna
cosa s’ha fet malament perquè aparegui com una convidada de pedra
en la batalla per Barcelona.
MÍTING DELS CONSERVADORS A ALACANT
Rajoy promet per a la pròxima
legislatura un nou finançament
MIGUEL LORENZO
El líder del PP afirma
que dedicarà «tots els
esforços» a emprendre
un altre PHN
LAURA L. DAVID
ALACANT
E
l finançament autonòmic,
que fa 20 anys era el primus
inter pares dels assumptes
de la política espanyola,
ara sembla un aspecte gairebé secundari. Tant és així que, fa un any,
el ministre d’Hisenda, Cristóbal
Montoro, va decidir ajornar el debat
del nou sistema, tenint en compte
les friccions entre regions governades pel PP. Faltava un any per al cicle
electoral que va començar el 22-M. El
president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, va prometre ahir que abordarà la reforma del finançament autonòmic «al principi de la legislatura vinent», si guanya el PP. El motiu
formal és que es farà «quan hi hagi
recursos».
Amb el compromís de revisar el
model de finançament, Rajoy va res-
pondre en un acte de partit a Alacant
a una de les peticions que més se senten a les Corts –i que els diputats del
PP valencià després bloquegen al
Congrés–. Ahir, Rajoy també va recollir una altra reivindicació clàssica
de les files populars, la de l’escassetat de l’aigua. Per això, es va comprometre a dedicar «tots els esforços»
a trobar una solució definitiva després que els seus li demanessin emprendre un nou pla hidrològic nacional (PHN).
SUPORT A FABRA / El líder del PP va do-
33 Fabra, en primer pla, i Rajoy, ahir a Alacant
nar el seu suport al candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, encara que va rebaixar l’entusiasme dels temps en
què va dir a Francisco Camps allò de
«sempre estaré darrere teu, o davant, o a un costat». De Fabra, va dir
Rajoy , en un altre dia nefast per al PP
a les enquestes, que «li han tocat
temps difícils» i que és el president
que el País Valencià «mereix». Ho va
fer, això sí, sense dedicar ni una sola
paraula a la corrupció que ha portat
davant els tribunals gran part de la
cúpula popular valenciana. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
26
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Coses de la vida
societat
Conflicte a la policia de la Generalitat
El Govern discrimina els mossos
que pateixen una discapacitat greu
Inspecció de Treball al·lega que als agents se’ls
dispensa un tracte «restrictiu» i «desfavorable»
J. G. ALBALAT
BARCELONA
L
a Generalitat discrimina i
dispensa un tracte «restrictiu» als mossos que pateixen una discapacitat, encara que sigui producte d’un accident
en acte de servei, i disposen de la incapacitat permanent total, que els
permet treballar, però no en les seves tasques habituals. «Aquest tracte
desfavorable consisteix a restringir
l’accés a la plena ocupació a treballadors discapacitats en comparació
amb treballadors sense cap discapacitat i a legislar de forma contrària a
la norma general». Així de contundent s’expressa la Inspecció de Treball en un informe remès a un jutjat
de Barcelona que tramita la demanda interposada per un policia afectat i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.
Dos són els punts conflictius: el
primer, que fins al 14 de març passat als policies que es trobaven en
aquesta situació se’ls descomptava
de la seva retribució la prestació per
invalidesa, i el segon, que aquests
agents deixen de fer funcions poli-
La part retributiva s’ha resolt aquest any, però
no el trasllat forçós a un servei no policial
JULIO CARBÓ
cials per passar a ser tècnics de suport, desenvolupant tasques merament administratives. Per no poder,
no poden ni dur uniforme.
El secretari general de la Conselleria d’Interior, Josep Martínez, va
admetre a aquest diari que el decret que regula la segona activitat
de la policia autonòmica que s’ha
estat aplicant era «injust» respecte a la part retributiva, i va avançar
que d’aquí uns mesos espera tenir
una solució pel que fa al relleu de
les seves funcions dels policies afectats. En els pròxims dies està previst que es reuneixi amb membres
d’AIL-MED, l’associació que defensa
els drets dels mossos discapacitats.
El polèmic decret va ser promulgat el 2008, en l’època del Govern
tripartit, i durant anys no es va aplicar. Es va començar a fer amb l’arribada del conseller Ramon Espadaler
a Interior. «Si hi ha un decret l’hem
d’aplicar», al·lega Martínez. «No podem portar uniforme. Hem d’entregar la placa. Ens treuen les funcions
dels mossos, però estem sotmesos
al seu règim disciplinari. Ningú, a
més, ha rebut la resolució del cessament», expliquen Ángel GómezQuinterio, president d’AIL-MED, i
Miquel Ángel Reguero, vocal de comunicació.
/ El problema de les
retribucions es va resoldre el mes
passat amb la derogació parcial del
decret, però l’obligatorietat de passar a ocupar una plaça de tècnic de
suport continua vigent i és l’actual
punt de discrepància. «El decret era
absolutament discriminatori pel
que fa a la disminució de la retribució», reconeix Martínez. És per això,
afegeix, que es va anul·lar parcialment la normativa a través d’un article de la llei d’acompanyament dels
Pressupostos de la Generalitat. Falta
resoldre el trasllat forçós dels agents
a un lloc de treball no policial. «Busquem una solució», insisteix el secretari general.
L’informe de la Inspecció de Treball destaca que la incapacitat permanent total es pot compatibilitzar
amb una feina, sempre que les funcions que es facin no coincideixin
amb les tasques que fins llavors es
desenvolupaven, sense establir restriccions generals. Únicament, assenyala, les corresponents físiques o
psíquiques de l’estat de l’empleat.
El dictamen de Treball és clar:
«El que existeix és un tracte desfaTÈCNIC DE SUPORT
Á. Gómez-Quintero
President D’AIL-mED
«No podem
anar amb
uniforme. Hem
d’entregar la placa.
Ens treuen les
funcions policials»
Josep Martínez
CONSELLERIA D’INTERIOR
«El decret era
absolutament
discriminatori
pel que fa a la
disminució
de la retribució»
33 Dos mossos patrullen per la Rambla, a Barcelona.
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
27
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
gran barcelona 3 Els temes pendents
al districte de Sants-Montjuïc
LA PROPOSTA 3 Exposició de dues sèries
de culte de la fotografia europea r P. 36
r P. 32 i 33
LLL
JULIO CARBÓ
la polèmica
ALERTES QUE HAN
SIGUT OBVIADES
LA GENERALITAT
J La Inspecció de Treball
recorda al seu dictamen que
quan la Generalitat va aprovar el
decret que regula la segona
activitat dels mossos la direcció
general de la Funció Pública de la
Conselleria de Governació va
emetre un informe desfavorable
en què ja assenyalava que la
percepció de la prestació per
invalidesa és compatible amb la
percepció d’un sou en el lloc de
treball.
EL COL·LECTIU
J El Comitè Espanyol de
Representants de Persones amb
Discapacitat també va elaborar
un informe que indica que el decret
contravé «el tenor ampli de la llei» i
vulnera «drets fonamentals com la
igualtat i la no discriminació»
vorable i directe amb el col·lectiu de
mossos ocupats en un lloc de suport
i titulars d’una incapacitat permanent». I afegeix que la part derogada
del decret, que afectava la disminució de la retribució, era «un sistema
retributiu més restrictiu respecte
al general» i implicava «necessàriament» una reducció de jornada (la
quantitat econòmica resultant després de descomptar la prestació d’invalidesa s’ajustava a unes hores concretes de treball).
NUL·LITAT / El decret, incideixen els
inspectors, és una «regulació restrictiva» que vulnera l’article 35 de la
Constitució sobre el dret a la plena
ocupació, també reconegut per als
discapacitats que tinguin la incapacitat permanent total. El dictamen
sosté, per tant, que «s’entendran
com a nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris que donin lloc a situacions de discriminació directa» i
que siguin «desfavorables per raons
de discapacitat, en els àmbits de
l’ocupació, en matèria de retribucions, jornada i altres condicions de
treball». H
CARLOS MOJONERO 3 CAP
EVARISTO CAMACHO 3 ESCORTA
«Ens hi juguem la pell i ens fan «Jo sóc un mosso a qui
sortir per la porta del darrere» tracten com si no ho fos»
Carlos Mojonero Balcell té 38 anys.
És de la promoció dels Mossos d’Esquadra de l’any 2001. És cap. Des
que va entrar al cos ha sigut el cap
de diferents grups. Va ser un dels
agents que van organitzar una secció motoritzada de reacció ràpida.
El 2011, estant en aquest servei, li
van encomanar una tasca: anar a
recollir a l’aeroport de Barcelona
el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, i acompanyar-lo
fins al Palau Sant Jordi, on s’havia
de disputar un partit de bàsquet.
Circulant per l’autopista, un vehicle se li va tirar a sobre i li va enganxar un peu. «Em van tenir una
hora a terra. Després em van portar a l’Hospital de Bellvitge i em
van operar d’urgències», recorda.
Després va ser traslladat a la clínica Asepeyo. Ha sigut sotmès a diverses operacions. Va estar de baixa 16 mesos i, arran de la medica-
ció, va desenvolupar una malaltia
que li va ocasionar la paràlisi de
part del cos. Això sí, ha pogut salvar el peu.
Quan va rebre
l’alta, li van donar la invalidesa.
Un dia va rebre una carta en què la
Direcció General de la Policia li comunicava que se’l donava de baixa
de la Seguretat Social i de retribució. L’endemà va demanar una plaça de tècnic de suport. No li van dir
res fins al 2014, quan li van notificar que se li aplicava el decret: se li
rebaixava la prestació d’invalidesa
del sou i treballaria només unes
hores. «Em van dir que havia d’entregar la placa», assegura dolgut.
Va preferir demanar una excedència per cuidar els seus fills i no perdre la plaça. «Ens hi juguem la pell
i ens fan sortir per la porta del darrere», assegura. J. G. A. H
NOMÉS UNES HORES /
Evaristo Camacho té 45 anys i viu
a Viladecans. També és de la promoció del 2001. Ha servit en el
grup d’escortes. Quan va patir l’accident arran del qual va perdre
un braç vetllava per Josep Piqué,
que llavors era president del PP a
Catalunya i senador. També ha protegit membres del Govern català i
diverses personalitats. Va arribar
a tenir el nivell tres d’especialitat
i un plus.
El 29 de maig del 2006 havia
d’assistir a un curs de formació a
la central de la policia autonòmica a Sabadell. Va agafar la moto i va
caure a l’autopista. Li van amputar
un braç. Una infecció li va complicar la recuperació. «El primer que
em va venir al cap va ser: ‘¿Què passa ara amb la feina?’», explica. Primer li van prometre que no passaria res, però no va ser així. «Em van
dir que em busqués feina i que ja
no podia ser policia». Va demanar
que el recol·loquessin, com a altres
companys, a l’existir la segona activitat. «Tu no pots fer el que feies
abans», li van repetir.
/ Camacho va estar un
any i mig de baixa. Un dia va rebre
una carta en què li comunicaven
que el donaven de baixa de la Seguretat Social i de nòmina. «Volia treballar», insisteix. Va presentar una
demanda i la va guanyar. Mentre es
tramitava el plet, va demanar una
plaça de tècnic de suport. Al cap de
dos anys se li va donar. «Estava en
una oficina i depenia del cap d’administració, que no és mosso», diu.
Va perdre el plus d’especialització i
la carrera professional. «Sóc un
mosso a qui tracten com si no ho
fos. No em van deixar ni recollir
una medalla de l’uniforme. Se’m
va prohibir. És humiliant». J. G. A. H
HUMILIANT
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
www.lavanguardia.cat Número 47.975 1,30 euros
.cat
Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó
Nadal arriba
al Godó
amb ganes
de victòria
“He estat feliç amb
Shakespeare,
‘El Padrí’ i el whisky”
CULTURA 36
ETTORE FERRARI / EFE
ENTREVISTA AL PACINO
ESPORTS 46 i 47
Alarma europea pel pitjor
naufragi de la Mediterrània
œ900 immigrants podrien haver mort œItàlia, França i Espanya demanen
en bolcar el pesquer en què viatjaven a la Unió Europea accions immediates
ÀLEX GARCIA
Nous
fàrmacs
milloren
la teràpia
del càncer
c Els medicaments
s’han provat amb èxit
en casos de melanoma
i tumors de pulmó
Un tractament innovador, que ja
ha estat provat en pacients, millora la immunoteràpia del càncer.
S’ha mostrat eficaç i amb menys
efectes secundaris en la teràpia en
casos de càncer de pell i en alguns
de pulmó. TENDÈNCIES 28 i 29
El 60% de les
empreses de la
UE utilitzen el
iuan per pagar
a l’exterior
TIZIANA FABI / AFP
Impotència. El primer ministre italià, Matteo Renzi, va comparèixer amb ministres i responsables militars per explicar
que la tragèdia d’ahir no es va produir per falta de mitjans, però va reclamar una missió europea de rescat. INTERNACIONAL 3
Els alts càrrecs acollits a
l’amnistia no tenen expedients
oberts per blanqueig
c L’Agència Tributària comprova la veritable identitat dels 32.000
contribuents que van regularitzar la situació i ha obert 300 expedients
El Servei de Prevenció del
Blanqueig de Capitals (Sepblac)
no investiga cap dels 705 alts
funcionaris de l’Estat, respon-
sables d’empreses públiques i
familiars que es van acollir a
l’amnistia fiscal. Per la seva banda, Hisenda ha obert 300 expe-
dients de contribuents que van
regularitzar la seva situació per
comprovar-ne la veritable identitat. POLÍTICA 15 i 16
c La moneda xinesa
ja és la cinquena divisa
que es fa servir més
al món ECONOMIA 63
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
LA VANGUARDIA 3
Internacional
El repte de la immigració
Una hecatombe anunciada
Un altre naufragi, en què es temen més de 900 morts, sacseja Europa
tats navals i diversos helicòpters
que van perllongar les tasques
fins a la nit.
El Papa, després de l’oració del
regina coeli –que substitueix l’àngelus després de Pasqua– va informar de la terrible notícia a la
multitud congregada a la plaça
de Sant Pere i va convidar a guarL’AC C I D ENT
Un pesquer atapeït
d’immigrants va bolcar
mentre era socorregut
per un mercant
LES ALTER NATI VES
Renzi adverteix que
un bloqueig naval
davant Líbia seria
contraproduent
GUARDIA DI FINANZA ITALIANA
Rescat en alta mar. Els 28 supervivents del naufragi rescatats per la Marina italiana, a bord d’un dels vaixells que van
participar en la missió, en una imatge de vídeo de la policía
EUSEBIO VAL
Roma. Corresponsal
Ha estat una hecatombe anunciada. Les organitzacions humanitàries ho advertien des de feia mesos, des que va acabar l’operació
Mare Nostrum i va ser substituïda per un desplegament europeu, Tritó, molt insuficient. En el
nou naufragi que va tenir lloc
ahir a 70 milles al nord de Líbia
es tem que hagin perdut la vida
900 persones o fins i tot més.
L’enèsima tragèdia d’una pastera atapeïda d’immigrants i refugiats –en aquest cas un vell pesquer que va bolcar en intentar
ser socorregut per un mercant
portuguès– va ser de tal magni-
tud que hi va haver un clamor immediat i unànime a favor d’una
resposta eficaç i d’envergadura
de la comunitat internacional, sobretot de la Unió Europea.
No hi ha certesa sobre quants
passatgers portava el vaixell protagonista de l’accident. Pel que
sembla havia partit d’Egipte i va
carregar més persones a Líbia. Segons que es va saber ahir a la nit,
el vaixell podria transportar entre 950 i 1.000 persones, entre
elles 200 dones i 50 nens, moltes
de les quals a l’interior de les bodegues de l’embarcació. Només
s’havien rescatat, a l’hora de tancar aquesta edició, 28 supervivents i 24 cadàvers. Participaven
en la recerca i salvament 18 uni-
L’ESTRATÈGIA GIHADISTA DEL TERROR
L’EI mata a Líbia 29 cristians etíops
]Milicians adscrits a l’Estat
Islàmic (EI) a Líbia van divulgar ahir un vídeo sobre
la matança, mitjançant trets
al cap i decapitacions, de 29
etíops de fe cristiana. L’acció va tenir lloc a Barqa, a
l’est del país. Durant l’enregistrament va parlar, en
anglès, un portaveu dels
gihadistes, que va transmetre els habituals missatges
de propaganda destinats a
acovardir futures víctimes i
P E R P R E S T IG I , P E R Q UA L ITAT, P E L S E U J U S T VALOR, PEL TEU FUTUR
IT
X
È
A
I
TR
a realitzar proselitisme. El
portaveu de l’EI va advertir
que els cristians que viuen a
les zones controlades per
ells s’han de convertir a
l’islam o pagar una taxa de
protecció. També va llançar
noves amenaces contra Occident, contra “les nacions
creuades”. El vídeo, molt
extens, incloïa imatges de
símbols cristians destruïts i
també una foto del papa
emèrit Benet XVI.
MÀSTERPOSTGRAU
dar uns moments de silenci. “Són
homes i dones com nosaltres, germans nostres que busquen una vida millor, famolencs, perseguits,
ferits, explotats, víctimes de la
guerra; busquen una vida millor
–va dir el Pontífex–. Buscaven la
felicitat”.
El primer ministre italià, Matteo Renzi, va interrompre els
seus actes electorals –davant els
comicis regionals i municipals de
maig–, va tornar a Roma i va convocar una reunió d’urgència de
diversos ministres i responsables
militars. Després, en una roda de
premsa, va insistir que l’últim
drama no es va produir per falta
de mitjans, ja que hi havia un
mercant que socorria la pastera.
Amb això va voler rebatre la idea
que va ser un error cancel·lar
l’operació Mare Nostrum. El cap
del Govern italià va subratllar la
urgència de frenar la partida
d’immigrants des de Líbia, si bé
es va mostrar molt escèptic,
CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
Empresa&Màrqueting
ELEGEIX ESTUDIS DE POSTGRAU D’ESIC, AUMENTA LES TEVES POSSIBILITATS D’ÈXIT:
// 50 ANYS D’EXPERIÈNCIA // EL 94% DELS NOSTRES TITULATS ESTAN TREBALLANT// MÉS DE 8.000 CONVENIS EMPRESES
Plan Desenvolupament Profesional
GESCO Màster en Direcció de Màrqueting i Gestió Comercial
// INICI MAIG 2015
PSMO Postgrau Superior en Màrqueting Operatiu
// INICI MAIG 2015
PSME Postgrau Superior en Màrqueting Estratègic
// INICI MAIG 2015
PSMER Programa Superior en Màrqueting d’Empreses de Retail
// INICI MARÇ 2015
Te lo cuenta:
Albert Iglesias
Tutor del GESCO en ESIC Barcelona
plandesarrolloprofesionalesic.com
Práctiques
professionals
i borsa de trebal
Assessorament
individualitzat
Headhunters
Financiació
5
Beca
Fins a
anys
Oferida pel Banco Popular
Fins
%
Fins El
31
març
Plazas limitadas
// 934 14 44 44
// [email protected]
// esic.edu
Madrid • Barcelona • València • Sevilla • Saragossa • Navarra • Màlaga • Bilbao • Granada
Impulsem els teus desafiaments
4 LA VANGUARDIA
I N T E R N A C I O N A L
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
El repte de la immigració
Itàlia, França i Espanya reclamen a
la Unió Europea accions immediates
Brussel·les critica la falta de suport del nord i prepara una reunió d’urgència
pea. La seva vicepresidenta i responsable d’Exteriors, Federica
Mogherini, va criticar entre línies la falta de col·laboració dels
països del nord. “Hem de salvar
les vides humanes tots junts,
com tots junts hem de protegir
les nostres fronteres i lluitar contra el tràfic de persones”, va dir
en un comunicat. “Ja hem dit
massa vegades això de ‘mai
més’. Ha arribat l’hora que la
Unió Europea actuï com a tal
per afrontar aquestes tragèdies
sense més dilació”, va reivindicar amb contundència.
La Comissió Europea, tot i això, és conscient de les divergències sobre com afrontar el problema i de les limitacions de l’acció comuna amb els mitjans actuals. El Govern italià, del qual procedeix Mogherini, és partidari
de llançar una operació europea
de salvament en alta mar com la
D I VER GÈNCI ES
Roma demana a la UE
una missió de rescat
i Berlín desconfia
de “solucions fàcils”
MAD R I D D EMANA S U POR T
Rajoy diu que “la
resposta ha de venir
d’Europa; ja no valen
les paraules”
cat posterior, Rajoy va considerar “urgent un alto el foc a Líbia”
i l’estabilització del país, i es va
afegir a la petició d’un Consell
Europeu extraordinari.
Joseph Muscat, primer ministre de Malta, un altre dels països
que viu més de prop la tragèdia,
va llançar una dura recriminació
als seus socis europeus: “S’està
gestant una tragèdia al Mediterrani, i si la UE i el món continuen
tancant els ulls en el futur seran
jutjats amb la màxima duresa,
com se’ls va jutjar en el passat
quan no van fer res davant els genocides”.
Les crides a la solidaritat europea per part del sud van trobar
el suport de la Comissió Euro-
que Roma va mantenir fins l’any
passat (Mare Nostrum) i a la
qual va haver de renunciar per
falta de mitjans. El dispositiu europeu que la va substituir, Tritó,
es limita a la vigilància de fronteres i no hi ha voluntat de dotarla de més mitjans per fer rescats
en alta mar. Segons el parer d’alguns països –i no només del
nord, hi ha membres del Govern
espanyol que també pensen així– aquesta estratègia pot provocar un efecte crida.
El ministre alemany d’Interior, Thomas de Maizière, va lamentar ahir la tragèdia i va advertir contra “les solucions fàcils” al problema. La lluita contra el tràfic de persones, va dir,
ha de ser un punt crucial de l’estratègia europea sobre immigració que la Comissió proposarà a
mitjans de maig. La majoria de
països s’inclinen per actuar a terra, per frenar les sortides, un repte que ha desbordat la Unió Europea des que Líbia va caure en
l’anarquia i la guerra de Síria va
expulsar milers de persones del
país.c
vern italià de complicitat en les
morts, per rescatar els immigrants i portar-los a Itàlia. Salvini
va exigir la imposició d’un bloqueig naval immediat, idea a què
també va donar suport el senador
centrista Pier Ferdinando Casini.
L’ex-primer ministre Silvio Berlusconi també va intervenir en el
debat. Va demanar que cessin els
retrets mutus i s’actuï amb unitat
per afrontar el problema.
Tots saben, tot i això, que sense l’estabilització de Líbia el problema del tràfic humà no s’alleujarà. A Itàlia, que va ser molt reticent en el seu moment als bombardejos impulsats per Sarkozy i
Cameron per accelerar la caiguda de Gaddafi, encara lamenta
aquella estratègia temerària que
no va tenir en compte la idiosincràsia del país i l’inevitable buit
de poder i caos resultant.
En la seva recent visita a Washington, Renzi va provar de convèncer Obama per a una implicació més important dels EUA a Líbia. El president nord-americà
va ser molt cautelós en públic.
Entre bastidors, sembla que alguna cosa es mou. Segons va afirmar ahir el diari italià La Stampa,
el Pentàgon es planteja atacar les
faccions de l’Estat Islàmic (EI) a
Líbia si creix l’amenaça i es posa
en risc la seguretat regional o
d’un aliat de l’OTAN com Itàlia.
Sens dubte, aquest moment s’està acostant.c
CARMELO IMBESI / AP
Un grup d’immigrants rebent ajuda després de desembarcar d’un vaixell de rescat de la Marina italiana al port de Messina, dissabte
BEATRIZ NAVARRO
Brussel·les. Corresponsal
La notícia d’un altre naufragi davant les costes italianes –un
més– d’un vaixell carregat suposadament amb 700 immigrants
va revoltar ahir la Unió Europea
(UE) en ple debat sobre la reforma de la política comuna d’immigració i asil. Si es confirma el balanç mortal, seria “la pitjor catàstrofe dels últims anys al Mediterrani”, va emfatitzar el president
francès François Hollande, que
va titllar de “terroristes” els traficants de persones que fiquen
persones en “vaixells que saben
perfectament que estan podrits i
que es desfaran en alta mar”. Ho-
llande va demanar una acció europea comuna més contundent,
amb “més vaixells, més vols de
vigilància i una lluita més intensa contra el tràfic” de persones.
Hollande es va afegir així a la
crida a Europa a “reaccionar”
llançada poc abans pel primer
ministre italià, Matteo Renzi,
que reclama una cimera de líders europeus extraordinària
per a aquesta mateixa setmana.
Donald Tusk, president del Consell Europeu i responsable últim
de convocar-la, està considerant
la iniciativa, va indicar ahir mateix el seu portaveu. L’assumpte
s’ha incorporat a última hora a
l’agenda de la reunió que avui
fan a Luxemburg els ministres
d’Exteriors europeus.
El Govern espanyol es va afegir al SOS perquè tot Europa
s’impliqui en la gestió del problema: “Hem patit tragèdies similars al nostre país i sabem que no
hi ha cap país del món, per poderós, fort i capaç que sigui, que pugui per si sol fer front a aquests
esdeveniments, al risc evident
per a la vida de moltes persones
que fugen de la guerra o de la misèria”, va declarar a Alacant el
president Mariano Rajoy. “La
resposta ha de venir d’Europa.
Ja no valen les paraules, cal reaccionar. Els europeus ens juguem
el nostre crèdit si no som capaços d’evitar aquestes dramàtiques situacions”. En un comuni-
Indignació de les organitzacions
humanitàries i crida a l’ONU
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
fins i tot contrari, a la proposta
d’imposar un bloqueig naval davant la costa del país nord-africà.
Segons Renzi, si això passés, seria fer un favor als traficants, ja
que se’ls facilitaria “un servei de
taxi” per als immigrants i refugiats. Segons les lleis del mar, els
participants en el bloqueig naval
estarien obligats a rescatar els
passatgers de les pasteres a la de-
riva. Renzi s’entrevistarà avui a
Roma amb el seu homòleg maltès, Joseph Muscat, per coordinar l’emergència, en espera
d’una acció conjunta de la UE.
Ahir la indignació era palpable
en les organitzacions que ajuden
els immigrants, des de Metges
Sense Fronteres a Save the Children o la catòlica Comunitat de
Sant Egidi. Aquesta última va
emetre un duríssim comunicat
en el qual, després de recordar
les paraules del Papa, va afirmar
que “si la Unió Europea no està a
l’altura per parar les inacceptables matances al mar, és l’ONU
qui ha d’intervenir utilitzant tots
els mitjans possibles, fins i tot la
convocatòria urgent del Consell
de Seguretat”. “Estem davant
d’un nombre de víctimes que
equival al de la guerra”, va afegir
la Comunitat de Sant Egidi.
El líder de la Lliga Nord, Matteo Salvi, va tornar a acusar el Go-
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
LA VANGUARDIA 15
Política
Els escàndols polítics
El Servei de Prevenció del Blanqueig
no té indicis sobre els alts càrrecs
NINOTS
Hisenda va enviar al Sepblac 705 casos de responsables públics acollits a l’amnistia
TONI
BATLLORI
complicada, donat que la legis­
lació imposa la confidencialitat i
l’amnistia garanteix anonimat i
perdó exclusivament per als de­
lictes fiscals, sempre que no hi
hagi altres delictes.
En teoria, segons les mateixes
fonts, no. L’Agència Tributària
pot continuar investigant si de la
informació de què disposa es
L A C RÒNICA
Manel Pérez
Barcelona
Pràcticament tots els 705 polí­
tics, alts funcionaris de l’Estat,
responsables d’empreses públi­
ques i familiars que formaven
part de la llista elaborada per
Hisenda sobre els acollits a l’am­
nistia fiscal del 2012 no tenen en
marxa investigacions per pos­
sible blanqueig de capitals ober­
tes pel Servei de Prevenció del
Blanqueig de Capitals (Sepblac),
segons han assegurat a aquest
diari fonts informades sobre la
situació. Entre ells, l’únic cone­
gut i potser el més rellevant,
Rodrigo Rato, exvicepresident
del Govern espanyol i ex­direc­
tor gerent del Fons Monetari In­
ternacional (FMI).
Aquesta llista sensible i vergo­
nyant va ser remesa per Hisenda
al Sepblac després de compro­
var que els patrimonis aflorats
per aquests contribuents no es
corresponien amb el seu nivell
d’ingressos ordinaris i els seus
perfils, persones políticament ex­
posades (PEP, per les seves si­
gles en anglès), i els feien sus­
ceptibles d’haver pogut cometre
delictes de blanqueig de capitals
(una ocultació del veritable ori­
gen il∙lícit dels diners aflorats).
Santiago Menéndez, respon­
sable de l’Agència Tributària, va
explicar al Parlament el febrer
passat que l’objecte de la trame­
sa era que “es contrasti amb la
informació que ells tinguin i es
decideixi quines actuacions cal
emprendre”.
Aquesta primera selecció clau
d’entre els 32.000 contribuents
que es van acollir a l’amnistia la
va enviar l’Agència Tributària al
Sepblac, un organisme que fun­
cionalment depèn del Ministeri
d’Economia i que presideix el
secretari d’Estat, però que té re­
presentants de múltiples orga­
PRI M E RA TRI A
La llista d’Hisenda és
una selecció de les
32.000 persones que
van demanar l’amnistia
EL MÉS CONEGUT
Entre els 705 noms,
Rodrigo Rato era
l’únic conegut i potser
el més rellevant
Rodrigo Rato abandonant ahir el seu domicili a Madrid entre guardaespatlles i periodistes
Anticorrupció va rebutjar el cas
]La competència sobre el
cas Rato ha provocat certa
tensió entre la Fiscalia Anti­
corrupció, que ja és present
en el cas Bankia en les seves
diferents variants, i la de
Madrid, que va ser la que va
assumir la denúncia de
l’Agència Tributària contra
l’exvicepresident i que va
provocar la setmana passa­
da la seva detenció temporal
i l’escorcoll del seu domicili i
del seu despatx. Fonts de
l’Agència Tributària han
justificat que fos finalment
la Fiscalia de Madrid l’elegi­
da pel fet que, abans d’adre­
çar­s’hi, es va personar amb
la seva denúncia a la Fiscalia
Anticorrupció, la qual la va
rebutjar assenyalant que
estava mal plantejada. Ara
haurà de ser la fiscal general
de l’Estat, Consuelo Madri­
gal, qui finalment decideixi
sobre la competència per
continuar amb el cas Rato.
La possibilitat més probable
és que sigui Anticorrupció,
que dirigeix Antonio Sali­
nas, l’òrgan que continuï
endavant amb el cas. El fis­
cal Alejandro Luzón ja és
l’encarregat del cas Bankia
que s’instrueix a l’Audiència
Nacional per part del jutge
Fernando Andreu.
BALLESTEROS / EFE
nismes de l’administració públi­
ca i compleix així amb la nor­
mativa que obliga a informar­lo
de qualsevol indici o delicte de
blanqueig.
Tot i això, la confecció d’a­
questa explosiva alineació va
generar polèmica en el Govern,
ja que alguns dels seus membres
van considerar que es tractava
d’una atribució gairebé automà­
tica d’indicis de blanqueig, amb
efectes estigmatitzadors però
sense consistència real.
Significarà això que un cop el
Sepblac acabi la seva anàlisi
acabarà també el procés d’inves­
tigació sobre aquests contribu­
ents tan significats acollits a
l’amnistia fiscal?
En termes de debat polític, ja
són diversos els partits que han
reclamat la divulgació dels noms
inclosos en la relació. Una cosa
dedueixen indicis d’activitats
penals que l’amnistia fiscal no
cobreix. I en aquest sentit ja
apunten fonts pròximes a les
actuacions inspectores.
“De fet, l’objectiu d’enviar les
dades al Sepblac era evitar du­
plicitats i comprovar si aquest
organisme ja havia iniciat actua­
cions o preparava expedients.
La inspecció podria concentrar­
se en altres casos. Però no era el
final o el punt d’arribada de les
investigacions”, assenyalen les
fonts consultades.
A més de les investigacions
amb conseqüències penals, la
inspecció de l’Agència Tribu­
tària també fa comprovacions
per mirar de detectar irregula­
ritats, entre d’altres les de la ve­
ritable identitat dels acollits a
l’amnistia. En aquest capítol, la
inspecció està comprovant uns
300 expedients, 51 dels quals ja
han conclòs, que han generat
uns ingressos per al fisc d’uns 12
milions d’euros.c
16 LA VANGUARDIA
POLÍTICA
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
Els escàndols polítics
La icona de la casta
A NÀ LIS I
Mariano Guindal
“Morta la cuca mort el verí”. És el que
se sentia a dir en els cercles del poder
des de feia setmanes. Rodrigo Rato era
molt més que un exvicepresident del
Govern central, exministre d’Econo­
mia o exdirector gerent de l’FMI. És “la
icona de la casta”. Ric “de tota la vida”.
Membre de la classe dominant. Intoca­
ble... És a dir, culpable de la crisi econò­
mica més gran dels últims vuitanta
anys que ha arruïnat les classes mitja­
nes i ha colpejat els més febles. Tant el
poder polític com el financer estan
convençuts que amb la seva caiguda es
podria girar full.
La fotografia de la detenció de Rato
recorda massa la que li van fer a la pre­
só a Mariano Rubio el 1994, quan era
governador del Banc d’Espanya i va ser
detingut per evasió d’impostos. El lla­
vors president del Govern, Felipe Gon­
zález, acorralat per innombrables ca­
sos de corrupció, va decidir donar un
càstig exemplar a qui es considerava
cap visible de l’anomenada beautiful
people. Coses de la vida. L’anomenat
cas Ibercorp va acabar anys després
amb una simple sanció administrativa,
amb la derrota del Govern socialista i
amb l’arribada al poder de José María
Aznar.
Tant llavors com ara el Govern espa­
nyol de torn va provar de transmetre a
la societat que les institucions funcio­
nen i que, malgrat que es produeixin
casos de corrupció, la impunitat no
existeix. “Tots som iguals davant la
llei”. “Qui la fa, la paga”.
És l’estratègia que està utilitzant,
aparentment sense èxit, Mariano Ra­
joy. Des de la seva arribada al poder fa
més de tres anys, han estat imputats
1.600 persones i s’han obert més de
400 casos per delictes contra la cor­
rupció, encara que en cap cas l’impacte
mediàtic no ha estat tan fort com en
aquest.
De fet, la detenció no li va venir de
nou a Rodrigo Rato. Fa un parell de
setmanes vaig sopar amb ell i em va co­
mentar que: “menys posar­me a la pre­
só, ja ho han fet tot contra mi, fins i tot
expulsar­me del partit”. Segons la seva
opinió, la tàctica que utilitza el PP és un
La fotografia de la detenció
de Rodrigo Rato recorda
la de Mariano Rubio
a la presó
error estratègic que el perjudicarà
electoralment. Era conscient que l’as­
setjament mediàtic s’incrementaria
amb la proximitat de les eleccions, pe­
rò no em va semblar que s’imaginés que
acabaria tractat com un delinqüent.
El que Rato no esperava era que el
motiu per fer “la fotografia exemplari­
zant” fos la regularització de la seva si­
tuació davant el fisc. De fet, quan
l’Agència Tributària va remetre el cas
Rato a la Fiscalia Anticorrupció, aques­
ta l’hi va tornar per considerar que no
estava prou documentat. Tot i això, pel
que sembla Hisenda va decidir conti­
nuar endavant i presentar­lo als Jutjats
Francesc­Marc
Álvaro
en lloc de completar les dades que fal­
taven. Aquesta determinació, sumada
a la filtració als mitjans de comunica­
ció, van precipitar l’ordre de detenció.
I va ser així com va aparèixer la seva
imatge, transmesa en directe per tele­
visió, ficant­lo en un cotxe de la Policia
amb un agent agafant­lo pel clatell,
com si es tractés d’un delinqüent comú.
Gairebé simultàniament, el ministre
d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el seu
antic amic i subordinat al Ministeri
d’Economia i Hisenda, va ser l’encarre­
gat d’emetre el missatge: “la llei és igual
per a tothom”. Tal com es comenta en
els cercles del Govern central, la seva
detenció no es va basar en el fet que
s’hagués acollit a l’amnistia fiscal, sinó
en el seu intent de “blindar” la indem­
nització que havia rebut a Bankia de la
fiança fixada pel jutge.
Per què Rato i no qualsevol altre?, es
pregunten des de dijous a la nit en els
cercles pròxims de la vella guàrdia del
PP. El veredicte és que ningú com ell
no responia al perfil de “la casta”. La
seva família, els Rato­Figaredo, havien
estat els amos de mitja Astúries durant
el segle passat; el seu pare Ramón i el
seu germà eren els propietaris més im­
portants del Banc de Siero i van ser em­
presonats durant la dictadura per eva­
sió de capital a Suïssa; va poder ser el
successor d’Aznar en dues ocasions;
com a director de l’FMI, va ser un dels
tres homes més poderosos del món; i
per si li faltava alguna cosa, va gaudir
de l’estima de les grans corporacions
de l’Ibex i dels seus banquers.
Ningú millor que ell no representa
els fills de l’oligarquia que van abraçar
el “règim del 78”. Ningú no pot compe­
tir amb ell per a la foto.c
Mariano Rubio, exgovernador del Banc d’Espanya, compareixent davant del jutge el 1994
EFE / ARXIU
El Govern central estudia excloure
de l’indult els condemnats per corrupció
BARCELONA Redacció
El Ministeri de Justícia proposa d’ex­
cloure per llei la concessió de l’indult a
tots aquells que hagin estat condem­
nats per delictes de corrupció, una ex­
clusió que se sumaria a la dels senten­
ciats per maltractaments o pederàstia.
Es tracta d’una línia de treball en la
qual es mou el Govern, però que difícil­
ment s’aprovarà al llarg de la legislatu­
ra actual: sense anar més lluny, els pri­
mers informes del CGPJ, la Fiscalia i el
Consell d’Estat podrien endarrerir­se
tres o quatre mesos.
Rafael Catalá, ministre de Justícia,
va reconèixer ahir a l’agència Efe que
el Govern està treballant en la reforma
d’aquesta llei per regular en la norma­
tiva el que, a efectes pràctics, ja s’està
fent: no concedir indults per corrupció
i excloure també aquells delictes que
produeixen més rebuig social. Justícia
vol que es faci “un exercici rigorós i li­
mitat” de l’indult, i que s’obrin “portes
i finestres” perquè “la societat sàpiga
que els indults que el Govern conce­
deix no són capritxosos”.
El Govern ja s’ha compromès a in­
formar periòdicament de l’exercici de
la mesura de gràcia, i fer­ho sempre
amb els informes favorables dels tribu­
nals i de les fiscalies.c
G
Cela o
el petit
Rato
uardo l’escena a la memòria
com un somni, però puc asse­
gurar que el que ara explicaré
va passar i que jo ho vaig con­
templar amb ulls joveníssims. A mitjans
dels anys vuitanta, amb motiu d’un acte
celebrat al local vuitcentista del Foment
Vilanoví, Ramón Rato, pare del polític ara
caigut en desgràcia i vinculat a Vilanova i
la Geltrú per diversos negocis i la propie­
tat de la finca El Padruell, estava xerrant
animadament amb un grup de gent, entre
els quals alguns directius de la seva cade­
na radiofònica. El patriarca parlava sense
manies, sobretot de política, i els altres es­
coltàvem, bastant sorpresos de la familia­
ritat que gastava l’amo de Rueda Rato
amb gent que no coneixia. De tot el que va
dir amb to contundent el personatge de
Madrid, em va quedar una frase que mai
no he oblidat i que aquests dies em resso­
na dins del cap: “La derecha española está
muy mal, se necessita a alguien que pueda
ponerse al frente, pero yo no veo a nadie.
Debe ser un Camilo José Cela, por ejem­
plo, pero en político”. Malgrat la meva ig­
norància, aquella referència de Rato a
l’escriptor gallec em va semblar pintores­
ca, errònia i una mica friqui.
El que acabo d’explicar devia coincidir
amb el moment de la pitjor crisi dins
d’AP, l’antecedent del PP, quan Manuel
Què diran ara els que
mantenen que els drames
dels Pujol amb Hisenda
desacrediten el sobiranisme?
Fraga va dimitir com a president del par­
tit o poc després, quan ja havien escollit
Antonio Hernández Mancha per conduir
l’organització. En aquells temps, Rodrigo
Rato era diputat popular al Congrés, es­
collit per la província de Cadis, un cunero
típic, gràcies als excel∙lents contactes del
seu pare. Pensava o intuïa el patriarca lla­
vors que el seu fill petit es quedaria a un
pam de liderar la dreta espanyola perquè
Aznar va preferir algú com Rajoy?
El que segur que Ramón Rato no podia
sospitar és que un home tan espavilat i tan
segur d’ell mateix com el seu fill ficat en
política acabaria convertit en icona tren­
cada –boc expiatori?– d’un poder corcat,
d’una època d’impunitat i d’un sistema
avariat. No va aprendre res, Rodrigo, dels
problemes del seu pare, el seu germà gran
i el seu oncle amb la justícia? Potser no­
més es va quedar amb el fet que, final­
ment, no van haver d’ingressar a la presó.
Segons el PP i el Govern espanyol, els
embolics de l’exvicepresident són una
qüestió privada. Aquest va ser també l’er­
ror de Mas quan va referir­se al cas Pujol
només saber­se la notícia de l’herència
oculta. Res no és personal quan s’ha tin­
gut poder durant molt de temps, i això val
per a qualsevol figura. I de la mateixa ma­
nera que és obvi que el cas Pujol té impac­
te sobre CiU és innegable que el cas Rato
impacta sobre un PP tocat per altres afers.
Què diran ara els que mantenen que els
drames dels Pujol amb Hisenda desacre­
diten i taquen tot el sobiranisme? Diran
també que els presumptes delictes de Ra­
to desacrediten i taquen tota la gent i tots
els entorns de centredreta a Espanya?
18 LA VANGUARDIA
POLÍTICA
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
El jutge dels casos Gürtel, Neymar i Jordi Pujol Ferrusola tanca el seu cicle al jutjat en què va substituir Garzón
Ruz, de l’Audiència a Móstoles
JOSÉ MARÍA BRUNET
Madrid
E
l jutge Pablo Ruz dei­
xarà de ser jutge de
l’Audiència Nacional
el dilluns 20 d’abril.
Sortirà cap a un jutjat
de la localitat madrilenya de Mós­
toles, una destinació ben diferent
de la que ha ocupat en els últims
cinc anys. En aquest període, Ruz
ha demostrat respondre a la tradi­
ció judicial familiar, exercint amb
una combinació de prudència i in­
dependència. Ha estat constant­
L’avantatge de Ruz és que no és
dels que es maregen. Va agafar
l’ascensor de pujada per contem­
plar com es comporta als pisos alts
la delinqüència més perillosa, des
de les organitzacions criminals als
delinqüents econòmics que
sempre es van creure impunes. I
amb la mateixa expressió de
circumstàncies, sense gairebé
moure un múscul, baixarà ara l’es­
calinata social que porta a una ciu­
tat de l’extraradi madrileny, amb
una població superior als 205.000
habitants.
És un altre món, esclar. A l’Au­
ons, com és natural. En el PP no se
l’estimen especialment. És el re­
sultat del seu interès a investigar
el cas Gürtel o sobre els papers de
BárcenasilacaixaBdelspopulars.
A la mateixa Audiència Nacional
hi ha qui pensa que Ruz hauria po­
gut ser mes inquisitiu en aquests
processos, i que si la instrucció
d’aquests casos hagués estat en
mans de jutges com Garzón o Ja­
vier Gómez Bermúdez –que al
principi s’hi va interessar– una al­
tra cara farien al PP. Però com diu
algun dels seus col∙laboradors, a
Ruzliagradaactuarsegons“elque
el curs d’aquest procés no és atri­
buïble a Ruz i la seva militància
blanca, sinó a un Codi Penal que
ha inclòs a les entitats com a sub­
jectes penals en els delictes fiscals
i també a la iniciativa del soci que
va llançar la primera pedra contra
els directius del club i després es
va apartar del procés deixant el
paper d’acusació en mans de la
Fiscalia.
Seria reduccionista i injust, en
tot cas, identificar el pas de Ruz
perl’AudiènciaambelscasosGür­
tel i Neymar. Per sort o per desgrà­
cia seva, el jutge Ruz ha hagut de
passat ara–, Ruz ha pogut caminar
sobre aquest terreny minat sense
prendre gaire mal. En la carrera
judicial les destinacions es gua­
nyen sobretot per antiguitat. De
manera que el jutge Pablo Ruz en
tindrà prou amb envellir per tor­
nar, si vol, d’aquí a uns anys a l’Au­
diència, encara que és segur que
podrà optar a càrrecs més encim­
bellatsitranquils.Lessevesmane­
resdejutgeambpocatirada alses­
carafalls li han de facilitar el camí.
El jutge Ruz ha trepitjat molts
ulls de poll, però cap de tan pode­
rós que el fes saltar pels aires. Dei­
Els sumaris
Cas Gürtel i Bárcenas. Ruz ha
arribat a la conclusió que el
PP va tenir una caixa B. Du­
rant la instrucció, Ana Ma­
to va haver de dimitir de
ministra de Sanitat, com a
partícip a títol lucratiu.
Cas Faisán. Va ser un dels
assumptes més delicats que
el jutge es va trobar quan va
arribar a l’Audiència Naci­
onal, el de la presumpta xi­
vatada a ETA. Al final, dos
comandaments policials
van ser condemnats.
Cas Neymar. Al jutjat de Ruz va caure també la querella
contra Sandro Rosell i contra el Barça pel fitxatge de
Neymar. El cas es va estendre a l’actual president del
FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, malgrat que
l’entitat va provar de saldar els seus presumptes deu­
tes amb Hisenda pagant més de 13 milions d’euros.
Cas Pretòria. Ruzvaacabarla
instrucció del cas Pretòria,
en el qual hi ha imputats
l’exdiputat Luis García
(PSC) i Macià Alavedra i
Lluís Prenafeta (CiU).
Cas Sàhara. Entre els casos
de justícia internacional, va
destacar el processament
d’onze dirigents marro­
quinspergenocidialSàhara.
Pablo Ruz ha estat cinc anys al capdavant del jutjat que va dirigir Baltasar Garzón, expulsat de la carrera judicial per les escoltes als advocats del cas Gürtel
ment en els titulars, sobretot l’úl­
tim any i pel cas Gürtel, però no ha
utilitzat aquesta quota de prota­
gonisme per a la promoció perso­
nal, i ha demostrat així que el jutge
estrella no necessàriament neix,
sinó que es fa. La plaça serà ocupa­
da per José de la Mata, que ja no
estarà transitòriament en el càr­
rec, sinó com a titular, després
d’haver­se presentat al concurs
corresponent. De la Mata va ser
director general al Ministeri de
Justícia durant l’etapa del minis­
tre Francisco Caamaño (PSOE).
Ruz torna, en suma, amb les
mans buides a un jutjat ordinari,
lluny de la gran delinqüència i dels
sorolls mediàtics. A Móstoles l’es­
peren tota mena de plets per tor­
nar a palpar aquesta altra cara de
la moneda de la delinqüència de
poca volada. Tot un contrast.
Ruz no deixa bon
record entre la massa
social del Barça
pel seu acord amb el
fiscal en el cas Neymar
diència la crisi té rostre d’estafa i
delicte fiscal. A Móstoles també
podrà comprovar si és certa la fra­
se pronunciada pel president del
Tribunal Suprem (TS), Carlos
Lesmes, en el sentit que la legisla­
ció penal “està pensada per als
lladregots”.
Diuen que Ruz se’n va del seu
jutjat amb la consciència tran­
quil∙la, perquè no s’ha casat amb
ningú ni ha comès abusos. Encara
que sobre això darrer hi ha opini­
és tangible, el que hi ha als pa­
pers”, sense forçar els procedi­
ments.
Entre la massa social del FC
Barcelona, sens dubte, no deixarà
gaire bon record. A Ruz li agrada
poc que quan s’esmenta aquesta
qüestió se li recordi que és soci del
Reial Madrid gairebé des del bres­
sol, perquè assegura que aquesta
condició no ha guiat els seus pas­
sos. És cert, en tot cas, que en el
procéscontraelpresidentdelBar­
ça, Josep Maria Bartomeu; el seu
antecessor,SandroRosell, icontra
l’entitat blaugrana com a persona
jurídica, la veu més cantant l’ha
portat la Fiscalia. El fiscal del cas,
José Perals, ha actuat a tall de pi­
conadora acusadora, i el jutge no
ha discrepat de les seves peticions,
com en altres assumptes.
Molts pensen a l’Audiència que
El substitut de
Garzón ha sabut
passar per l’Audiència
sense creure’s jutge
alat ni toga redemptora
trampejar amb altres assumptes
menys complexos, des d’aquell
del bar Faisán –la xivatada a la
xarxa d’extorsió d’ETA– fins a
l’operació Pretòria, passant pel
procés a Jordi Pujol Ferrusola i
per diversos assumptes de justícia
universal, com el que l’ha portat a
processar per genocidi onze diri­
gents del Marroc.
Potser perquè sabia que estava
de passada –fins que es convoqués
la plaça del seu jutjat, com ha
DANI DUCH
xa l’Audiència en condicions ben
diferentsalesdelseupredecessor,
Baltasar Garzón, a qui va subs­
tituir. El jutjat central d’instrucció
número 5 va quedar en mans de
Ruzel2010,desprésdelspolèmics
processos oberts al seu ante­
cessor.
Un dels quals, el de les escoltes
als advocats del cas Gürtel, va de­
terminar l’expulsió de Garzón de
la carrera judicial. Ruz, en suma,
va assumir una instància emble­
màtica de l’Audiència en circums­
tàncies molt conflictives. Amb tot
just 34 anys, heretava el cas que
havia suposat el final de l’activitat
judicial del jutge estrella més co­
negut del firmament judicial. La
sort de Ruz és que ha sabut gestio­
nar el seu pas per l’Audiència sen­
se assumir papers de jutge alat ni
toga redemptora.c
TEMeS
DE
DEBAT
ANÀLISI
LA VANGUARDIA 21
POLÍTICA
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
De convers a gihadista
Del 20% al 25% dels terroristes gihadistes són conversos, segons els experts. No ha d’estranyar la rapidesa en la seva radicalització
des de la seva conversió, ja que molts se senten atrets cap a l’islam per les possibilitats de legitimar l’activisme violent
Francisco Villacampa
Peons
importants
L’
operació Caront que
han dut a terme els
Mossos d’Esquadra
en diferents pobla­
cions catalanes va permetre la des­
articulació d’una cèl∙lula terrorista
vinculada a l’Estat Islàmic (EI)
que tenia plans molt avançats per
cometre accions terroristes. El
més cridaner de l’actuació policial
va ser l’aparició de cinc conversos
gihadistes entre els onze detin­
guts, la qual cosa va generar una
gran sorpresa i alhora preocupació
entre l’opinió pública i la ciutada­
nia. Tot i això, l’estudi dels inci­
dents terroristes en els últims anys
ens diu que la presència de conver­
sos no és excepcional dins de les
organitzacions del terror islamis­
tes. Són nombrosos els episodis de
conversos de països occidentals
que o bé van perpetrar una ope­
ració terrorista o van ser detinguts
abans de dur­la a terme. Per exem­
ple, l’intent d’atemptat protago­
nitzat pel britànic Richard Reid,
que duia una bomba a la sabata per
fer­la explotar en ple vol París­
Miami , o el cas de Germaine Lind­
say, un dels suïcides del 7­J a Lon­
dres. Aquests esdeveniments per­
meten veure que la virulència de
les accions dels conversos és degu­
da al fet que els cal demostrar la
sinceritat de les seves conviccions
religioses als seus companys, i això
sovint converteix aquests darrers
en els més agressius i radicals.
El que és indubtable és que en la
guerra declarada per part del sala­
fisme gihadista contra Occident
consideren els conversos peons
molt importants dins del seu ma­
cabre tauler de joc. Són individus
que coneixen la cultura local i pas­
sen desapercebuts, saben ocultar
la seva afiliació religiosa evitant les
mesquites, fins i tot prenent alco­
hol i consumint drogues per man­
tenir la seva tapadora, esperant el
moment oportú per passar a l’ac­
ció. Tot això suposa un problema
F. VILLACAMPA, professor de Dret Internacional
de la Universitat Abat Oliba CEU
MOHAMMED ABED / AFP
PER SABER­NE MÉS
Islamismo yihadista: radicali­
zación y contrarradicalización.
Coordinador: Joan A. Mellón.
Editorial Tirant lo Blanc, 2015
El viaje del yihadista: dentro
de la militancia musulmana.
Fawaz A. Gerges. Libros de
Vanguardia, 2007
La lógica del terrorismo. Luis
de la Corte Ibáñez. Alianza
Editorial, 2006
Profetas del miedo. Aproxi­
mación al terrorismo islamis­
ta. Javier Jordán. Editorial
Eunsa, 2004
La yihad: expansión y declive
del islamismo. Gilles Kepel.
Ediciones Península, 2001
Occidente en guerra contra el
yihadismo: el papel de la fe y
de la razón. George Weigel.
Palabra, 2009
Participeuambla vostra opinió
a www.lavanguardia.com
afegit per als cossos de seguretat,
ja que la creixent prominència dels
conversos pot significar que eines
de la lluita contra el terrorisme
com cercar noms musulmans o re­
butjar terroristes potencials en
frontera no siguin suficients i, en
comptes d’això, ara també sigui
important saber qui es converteix
a l’islam i vigilar els conversos a fi
de veure quins es radicalitzen.
Al nostre país es considera actu­
alment que el nombre de conver­
sos a l’islam oscil∙la entre els
50.000 i 70.000 individus. Aquest
col∙lectiu ha assolit un pes molt
destacat entre els que han fet ser­
vir internet com a instrument de
suport a la gihad terrorista, perquè
molts tenen la sensació que les se­
ves activitats en el ciberespai estan
exemptes de riscos, i no es preocu­
pen de protegir la seva privacitat a
la xarxa. El que no ha de fer es­
trany és la rapidesa en la seva radi­
calització des de la seva conversió,
en alguns casos amb prou feines
arriben a passar tres mesos, ja que
molts d’aquests individus se sen­
ten atrets per l’islam, no tant per la
seva dimensió espiritual i trans­
cendent, sinó per les possibilitats
de legitimar l’activisme violent.
Del que no hi ha dubte és del fet
que els conversos són ara com ara
un altre motiu més de preocupació
per als nostres serveis de segu­
retat.c
LA CLAU J. Antón Mellón
L’atracció
de l’abisme
E
l terrorisme gihadista su­
posa una de les amenaces
mundials més importants
a la lliure convivència i als
drets humans. Ens enfrontem no a
una religió sinó a una ideologia tota­
litària que, com el feixisme de la pri­
mera meitat del segle XX, té una ca­
pacitat més gran de seducció de la
que ens agrada reconèixer... i no no­
més entre les poblacions de cultura
musulmana. Del 20% al 25% dels gi­
hadistes són conversos segons el
professor Roy, una dels experts aca­
dèmics més prestigiosos.
Si no entenem bé totes les dimen­
sions del fenomen gihadista no po­
drem contrarestar­lo. Ens limita­
rem a apuntar diversos errors co­
muns d’enfocament. Primer error:
“El problema gihadista és una qües­
tió de xoc de civilitzacions”, “retar­
dats” contra “civilitzats”, en aquesta
anàlisi es confonen, desastrosa­
ment, islam, islamisme i gihadisme,
i això és el que pretenen els gihadis­
tes, els estem fent propaganda! No
hi ha xoc de civilitzacions sinó con­
seqüències de la globalització: a Eu­
ropa viuen 44 milions de musul­
mans, ¿són ciutadans amb iguals
drets i deures que altres grups ètnics
o ciutadans de segona estigmatit­
zats per la seva cultura?
Segon: “Les causes del comporta­
ment terrorista estan en la doctrina
religiosa”. Gravíssim error, buscar
en un llibre del segle VII o en inter­
pretacions posteriors, les causes de
la barbàrie gihadista és no entendre
que els terroristes instrumentalit­
zen la religió per multiplicar la
capacitat de seducció de la seva
ideologia. A l’Alcorà trobem el que
ens interessa trobar: progrés o bar­
bàrie, amor o odi, tot junt, igual que
a la Bíblia.
Tercer: “Aconseguirem solucio­
nar el problema mitjançant la re­
pressió policial”. Fals, la solució po­
licial és necessària però no suficient
(tan erroni com el seu oposat, la cre­
ença que només educant bé elimina­
rem el problema). Hem de passar
d’un enfocament reactiu a un com­
portament proactiu i de la intel∙li­
gència operacional a l’estratègica.
Les imprescindibles actuacions po­
licials s’han de coordinar amb un
disseny i implementació de políti­
ques públiques que minimitzin la
difusió dels idearis gihadistes.
Quart: “Els problemes del terro­
risme islamista són problemes de
patologies individuals”. Cras error:
les patologies individuals són un ex­
ponent de patologies socials i només
amb enfocaments holístics globals
encararem bé aquesta problemàti­
ca. Estudiem i aprenguem de països
com la Gran Bretanya, Dinamarca,
Holanda i Noruega que fa anys que
combaten el terrorisme (de tot sig­
ne) mitjançant plans nacionals de
contraradicalització, vegem què els
ha funcionat i què no i fem­ne una
extrapolació.
Actuem amb intel∙ligència, tan
ximple és l’autoritarisme com el bo­
nisme ingenu. Tan ineficaç és no vo­
ler veure els problemes socials com
actuar reactivament. Els angunio­
sos problemes d’identitat dels joves
de cultura musulmana són els nos­
tres problemes i la seva falta d’opor­
tunitats, com la de la resta dels nos­
tres joves, el nostre desastre politi­
cosocial més gran. Si tenen un
present digne i un futur que depen­
gui del seu propi esforç, alguns d’ells
no deliraran sobre el seu passat.c
J.A. MELLÓN, catedràtic de Ciència Política
de la Universitat de Barcelona
30 LA VANGUARDIA
T E N D È N C I E S
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
Avaluació per aconseguir el títol per al certificat al final de l’educació
ESO
LLE T R A
PE T I T A
BATXILLERAT
Magí
Camps
L’estat de
la llengua
C
SENSE REVÀLIDA. NOMÉS COMPTA L’EXPEDIENT ACADÈMIC
EXPEDIENT ACADÈMIC MÉS EXAMEN INTERN
SENSE REVÀLIDA. NOMÉS COMPTA L’EXPEDIENT ACADÈMIC
EXPEDIENT ACADÈMIC MÉS EXAMEN INTERN
EXPEDIENT ACADÈMIC MÉS REVÀLIDA
EXPEDIENT ACADÈMIC MÉS REVÀLIDA
REVÀLIDA
REVÀLIDA
FONT: Eurydice
LA VANGUARDIA
Els resultats de les revàlides
d’ESO i batxillerat seran públics
El ministeri podrà fer una classificació de centres segons les notes
MAITE GUTIÉRREZ
Barcelona
Els resultats que obtinguin els centres
escolars en les revàlides de la Lomce
seran públics. Així ho indica l’esborrany del decret que regula les proves i
que el Ministeri d’Educació discutirà
demà amb les comunitats autònomes a
Madrid.
Segons el text, les notes mitjanes
d’escoles i instituts en aquests exàmens seran accessibles i es crearà una
classificació de centres “prèvia consideració dels factors socioeconòmics i socioculturals del context”. És a dir, que
les escoles rebran un indicador en funció dels seus resultats en les revàlides,
però es tindrà en compte si hi estudien
alumnes pobres o rics, d’origen immigrant o autòctons, perquè l’origen socioeconòmic de les famílies influeix en
el rendiment acadèmic. Seria “injust”,
segons el ministeri que dirigeix José Ignacio Wert, que tots els centres siguin
classificats sense tenir en compte els
seus condicionants.
Però la injustícia per a part de la comunitat educativa és precisament que
es publiquin aquests resultats. Els crítics consideren que s’estigmatitzarà determinats col·legis. Des del Ministeri
d’Educació no han volgut concretar
com seran les classificacions, si hi hau-
rà escoles A, B i C, com passa al Regne
Unit.
La consellera d’Ensenyament, Irene
Rigau, que demà acudirà a la cita amb
Wert, s’ha mostrat contrària en més
d’una ocasió a la publicació de rànquings d’escoles. Catalunya podria haver donat a conèixer la classificació
dels centres segons les avaluacions de
sisè de primària i quart d’ESO, que reaA L T R E S F A CT O RS
Educació tindrà en compte
l’origen “socioeconòmic”
dels alumnes
D E B A T P REV I
Els consellers autonòmics
discutiran demà amb Wert
l’esborrany del decret
litza des de fa anys. Però hi ha consens
en el fet que un rànquing portaria més
problemes que beneficis i simplifica la
tasca de les escoles.
Al ministeri defensen tot i això que
els pares tenen dret a conèixer aquestes dades i que la competència entre escoles estimularà la seva qualitat. Una
teoria contrària a la que apliquen paï-
Diferents models a Europa
]El model de proves externes o
revàlida que planteja el Ministeri d’Educació és comú en l’etapa
de batxillerat a Europa, però no
en l’ESO. L’últim informe d’Eurydice sobre Processos educatius
al continent indica que els títols
que es donen al final de l’educació obligatòria solen basar-se en
exàmens finals, però no en proves externes. És a dir, que els
alumnes han de superar una prova final que realitzen els professors del seu propi institut. A nou
països o regions l’obtenció del
títol d’ESO es basa en aquests
exàmens. A dotze països més hi
ha una combinació d’exàmens
interns i externs i només a
Irlanda el títol s’atorga en funció
d’un examen extern. A dotze
països més, el títol es concedeix
únicament amb les qualificacions de l’alumne al llarg del
curs. En el batxillerat, en canvi,
la situació varia. En la majoria
dels països europeus l’obtenció
del títol de batxillerat està subordinada a la superació d’algun
tipus d’examen final. La combinació d’una avaluació interna i
un examen extern és el model
més comú. Amb el model que
vol implantar el Ministeri d’Educació, el títol d’ESO i batxillerat
només s’obtindrà si se superen
les revàlides, que són exàmens
externs. La nota final serà una
mitjana ponderada de l’expedient acadèmic i la revàlida (tindrà un pes del 30% a l’ESO i del
40% al batxillerat).
sos amb models educatius que es posen contínuament com a exemple, com
és el cas de Finlàndia. L’ensenyament
d’aquest país és un dels millors d’Europa, segons l’informe PISA, però allà no
es publiquen dades sobre els resultats
de les escoles ni s’estableixen classificacions. “Preferim col·laborar a competir, que tots els alumnes tinguin la millor educació”, explicava al febrer a
aquest diari Jari Lavonen, degà de la
facultat de Pedagogia i Educació de la
Universitat d’Hèlsinki. En l’altre costat
hi hauria el Regne Unit o els Estats
Units, on sí que es donen a conèixer llistes oficials de col·legis.
La Lomce dóna més autonomia als
centres educatius i a canvi demana
“rendició de comptes”. La publicació
de les revàlides, segons el PP, vindria a
complir aquest objectiu.
Aquest no és l’únic punt polèmic del
futur decret. Les revàlides, i sobretot el
seu format, han causat un gran enrenou en el món educatiu. Les proves
consistiran en un test de 350 preguntes
que mesuraran els coneixements en
llengua, matemàtiques i unes dues matèries troncals més. A més, els alumnes
s’examinaran de tres assignatures optatives. Per obtenir el títol d’ESO o batxillerat caldrà aprovar les revàlides, i la
nota final de l’etapa es calcularà ponderant la de la revàlida amb la de l’expedient acadèmic.
Rigau afirma que les revàlides “no es
corresponen amb l’objectiu de l’educació secundària, que és integral”. La consellera considera que un test no pot avaluar les competències i destreses adquirides per l’alumne, que és com s’estructura el currículum escolar.
En el mateix sentit s’expressa Enric
Prats, professor de Pedagogia comparada de la Universitat de Barcelona: “El
currículum per competències és propi
de sistemes avançats i sovint és una recomanació ferma dels organismes internacionals. En un enfocament per competències, l’avaluació ha de ser contínua i basada en el principi de proximitat, ja que les competències tenen sentit quan s’apliquen en contextos reals”.
“Dissenyar una prova externa allunyada de la realitat de l’escola i que pretengui avaluar competències no té cap fonament pedagògic”, insisteix Prats.
Les comunitats autònomes donaran
a conèixer demà la seva posició sobre
el sistema de revàlides, que començaria a implantar-se el curs 2016-2017.c
om que dijous és Sant
Jordi i aquesta secció va
de llengua, aquí teniu tres
llibres que s’acosten al català des de fronts diversos.
El primer és Personatges convertits en paraules, de David Paloma
(Barcanova), un recull de noms propis que han donat noms comuns. La
portada s’il·lustra amb tres epònims:
marxisme, dantesc i xarlotada, que
ho posen fàcil a l’hora de buscar-ne
la paternitat: Karl Marx, Dante Alighieri i Charlot. Però quan ens submergim en les pàgines del llibre, descobrim veritables tresors ocults en
paraules que se saben camuflar en el
vocabulari general.
Us imagineu què va inventar el belga Antoine Joseph Sax el 1840? Si us
dic que la família eren fabricants
d’instruments musicals i que el seu
pare tocava el serpentó, ja deveu haver deduït que el jove Sax va ser l’inventor del saxo. Un altre exemple:
un canyardo, aquell xut molt potent,
sinònim de gardela o canonada, i que
no té res a veure amb una canya o un
canó. Deu el seu nom a un ciclista navarrès que corria a gran velocitat,
com la pilota que el futbolista dispara a porta: Mariano Cañardo Lacasta. Paloma dissecciona més de 150
epònims, amb un perfil del pare de la
criatura, l’anàlisi de la paraula i, per
arrodonir-ho, una anècdota del mot.
De lectura molt entretinguda.
El segon és El bilingüisme mata,
de Pau Vidal (Pòrtic). En aquesta
ocasió, el lingüista analitza el món sociolingüístic català: “Del canvi climàtic al canvi idiomàtic”. Vidal deixa al
descobert les mancances del sistema
actual pretesament bilingüe, on no
Sant Jordi du personatges
convertits en mots, el
bilingüisme homicida i
les propostes de reforma
poden viure mai en igualtat de condicions dues llengües amb dos pesos específics tan diferents. La immersió
lingüística ha triomfat (generació
Albert Rivera), però també ha fracassat (generació Estopa). Per molt que
els discursos bonistes ho vulguin tapar, la diglòssia és imparable.
El tercer és Canvi d’agulles (La Magrana). Enric Gomà va convidar nou
divulgadors lingüístics –entre els
quals vaig tenir l’honor de ser comptat– perquè proposessin els seus neguits reformadors. Què cal fer perquè el català sigui més ric, àgil i senzill? Són professionals dels mitjans
de comunicació que presenten arguments per reformar la normativa en
aquells aspectes lèxics (quiròfan, disseccionar), morfològics i sintàctics
(canvi i caiguda de preposicions,
combinacions de pronoms febles) i
ortogràfics (erradicar, amoinar), en
què fa anys que s’hauria d’haver fet
un pas endavant. És un llibre en positiu, des de la primera trinxera de la
llengua; són gent que sap què és guardar fusta al moll.
Feliç Sant Jordi!
[email protected]
.
n
GENT
PANTALLES
‘Vis a vis’, semblança raonable
amb ‘Orange is the new black’
PÀGINA 10
Dilluns, 20 d’abril del 2015
EL L L EU R E C O M A NEG O C I A L P I R I NEU
L’hora del ràfting. Aficionats al ràfting baixant per les aigües de la Noguera Ribagorçana el cap de setmana passat
De la neu a l’aigua
n L’esquí tanca una temporada positiva i arrenca l’esport d’aventura
JAVIER RICOU
El Pont de Suert
Les comarques del Pirineu acaben
de tancar una temporada d’esquí
més que positiva, amb un increment de visitants, en la majoria
d’estacions, respecte a les xifres de
la campanya anterior. I assolir
aquests números –prop de dos milions de dies d’esquí venuts a Catalunya– no era tasca fàcil després
d’un començament de temporada
pèssim sense gairebé neu. Un con-
tratemps superat gràcies a la bona
afluència d’esquiadors registrada
al gener, febrer i març (malgrat
que el clima tampoc no va acompanyar tot el que haurien volgut els
empresaris de la neu) i per una Setmana Santa excepcional, amb ocupacions en pistes i negocis hotelers propers a aquestes estacions
que feia anys que no es veien.
Els bons resultats d’estacions
com Boí Taüll Resort, Port Ainé,
Baqueira o Vallter 2.000 compensen punxades com ara les de Port
del Comte, les pistes del Solsonès
castigades per una meteorologia
negativa, o l’avançat tancament de
Tavascan a causa d’una gran allau
que va danyar les instal·lacions.
La província de Lleida ha tornat
a ser, amb 1,5 milions de forfets venuts, la que més beneficis ha recollit amb l’esquí. El Patronat de la
Diputació de Lleida calcula que
aquesta activitat ha generat uns ingressos propers als 220 milions
d’euros en aquestes comarques de
muntanya lleidatanes, amb la qual
cosa s’han complert les previsions
apuntades a començament de la
temporada.
Ferrocarrils de la Generalitat,
gestora de bona part de les estacions de Catalunya (La Molina, Vall
de Núria, Port Ainé, Espot Esquí i
Vallter 2.000) ha aconseguit, per
la seva banda, captar més de
540.000 esquiadors en aquests
complexos, fet que es tradueix en
un increment en visites del 7%, respecte a les xifres de la temporada
de l’any passat.
MERCÈ GILI
Un balanç que des de Ferrocarrils es considera satisfactori i que
anima a continuar treballant, des
de l’administració, per al manteniment d’aquestes estacions que
avui estarien tancades si no haguessin estat rescatades per la Generalitat.
Una altra bona notícia arriba
des de l’Alta Ribagorça. L’estació
de Boí-Taüll, amb més de 115.000
esquiadors, ha incrementat els visitants en un 11%. Un resultat positiu que arriba la mateixa temporada en què la Generalitat ha hagut
de sortir també al rescat d’aquest
complex. Amb el tancament del teló de l’esquí (ahir va tancar portes
Masella, que era l’única estació
oberta) les comarques del Pirineu
català ho tenen tot preparat per
canviar d’activitat de lleure. Ara arrenquen els esports d’aventura.
CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
2 LA VANGUARDIA
V I U R E
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
DE LA NEU A L’AIG UA L A DIVE RS IF IC A C I Ó D E L ES A C T I V I T A T S A L P I R I N EU C A T A L À
L’esquí
de la crisi
superada
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
Si el termòmetre de la crisi
marqués la temperatura en funció del que passa amb l’esquí,
amb el que ha passat aquesta temporada es podria aventurar que
la situació econòmica dels ciutadans apunta a la millora. El negoci de la neu va notar especialment la crisi econòmica el 2007 i
fins al 2012 aquesta situació va repercutir en el nombre de visites a
les pistes. Així ho afirma, almenys, Xavier Nolla, president
de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM)
de Catalunya. Des de fa un parell
d’anys, però especialment en
T E M PO R A D A D E R È C O R D S
Baqueira i Masella
tanquen campanya
amb rècord de visites
en una sola jornada
O F E R T A D E L P R O D U CT E
Les estacions busquen
nous clients fora de
Catalunya; el sud de
França és l’objectiu
aquesta temporada 2014-2015, la
tendència ha començat a invertir-se i les estacions han recuperat a poc a poc esquiadors. Aquesta campanya passarà, a més, a la
història com la dels rècords, un
altre indicador “que alguna cosa
està canviant”, apunta Xavier Nolla, director també de Masella. I
és que Baqueira ha superat diverses jornades els vint mil esquiadors en un només dia, xifra no
s’havia assolit mai a l’estació aranesa. Aquesta realitat podria ser
interpretada des del negoci de
l’esquí com un dels signes més
clars del canvi. Però Baqueira no
ha estat l’única que ha batut rècords. Masella també ha tingut
jornades (amb nou mil esquiadors) de ple absolut. I l’esquí nocturn en aquesta estació de la
Cerdanya (l’última que ha tancat,
ho va fer ahir) també ha registrat
un increment espectacular.
“Hem venut 28.000 forfets de
nit”, avança Xavier Nolla.
Les bones xifres en el balanç
d’aquesta temporada tenen encara més mèrit –considera Nolla–
“per com n’ha estat d’irregular, la
campanya”. Va ser una estrena,
el pont de la Constitució, amb
molt mal peu. A la majoria d’estacions, preparades per arrencar el
primer cap de setmana de desembre, gairebé no hi havia neu. Per
Nadal el panorama va canviar,
“però han estat els mesos de gener i febrer els que han salvat
aquesta temporada”, assegura
Xavier Nolla. En aquell període
les estacions van rebre un nombre de visites que feia anys que
no es registraven al Pirineu. El colofó el va posar una Setmana Santa amb el cartell de complet.
Els números d’aquesta temporada, afegeix Nolla, “animaran
molts empresaris de la neu a embarcar-se en noves inversions”.
En el cas de Masella el projecte
més ambiciós de cara a la temporada 2015-2016 és la innivació artificial de tots els sectors en els
quals encara no hi ha canons.
Aquesta temporada passarà,
d’altra banda, a la història per
una celebració molt especial: els
50 anys de Baqueira Beret. Aquesta estació, amb una arrencada so-
En estacions com la de Baqueira s’han batut rècords d’assistència diària aquesta temporada
ta mínims, es dóna més que satisfeta amb el balanç. Amb gairebé
800.000 esquiadors (un increment del 3% respecte a l’any passat) l’estació aranesa continua
sent líder indiscutible al Pirineu
català. A més aquest hivern va rebre, com a regal del 50è aniversari, la primera visita de Felip VI
–va aprendre a esquiar en aquesta estació– com a Rei d’Espanya.
L’assignatura pendent de l’esquí de Catalunya és captar
aquests esquiadors autòctons
que busquen altres destinacions,
com ara Aragó o Andorra, on el
Temporada
esquí 2014-2015
x Baqueira Beret
x Masella
x La Molina
x Boí Taüll
x Port Ainé
x Espot Esquí
x Vallter 2.000
x Port del Comte
x Vall de Núria
794.000
380.000
265.798
115.000
105.296
63.000
60.294
52.000
45.944
L’activitat d’aventura de Lleida
és líder a Espanya amb 234 empreses
J. RICOU El Pont de Suert
El negoci de l’aventura no para
de créixer a Lleida. Aquesta província és líder a Espanya en oferta d’activitats de risc (la majoria
relacionades amb els rius i l’aigua) i en els dos últims anys les
empreses dedicades a aquesta
venda de lleure en plena naturalesa han augmentat en un dotze
per cent. En l’actualitat n’hi ha
un total de 234 i ocupen, durant
la primavera i la tardor, al voltant
de 1.800 persones.
Els esports d’aventura, que pre-
nen el relleu a l’esquí, s’han guanyat ja un lloc destacat en la llista
de motors econòmics del Pirineu. A les comarques de Lleida
l’activitat de risc deixa, cada temporada, al voltant de 76 milions
d’euros (aquí entrarien els ingressos del sector hoteler), segons càlculs del Patronat de Turisme de
Lleida.
El Pallars Sobirà concentra la
majoria d’empreses que ofereixen esports d’aventura, encara
que aquesta activitat es va estenent a poc a poc a altres comarques com la Val d’Aran, l’Alt
Urgell o l’Alta Ribagorça. En
aquesta última comarca l’única
empresa que opera a la Noguera
Ribagorçana (Noguera Aventura) revela que el nombre de serveis contractats per al descens de
El Pirineu espera
vendre un total
de 660.000 serveis
de lleure de risc
aquest any
ràfting (l’activitat estrella) augmenta any rere any. Un dels reclams de la Ribagorçana és l’entorn i el paisatge, ja que durant
els catorze quilòmetres de descens “amb prou feines es veu una
carretera o zona poblada”, afirma Àngel Ribera, propietari de la
Noguera Aventura, amb seu al
Pont de Suert. La sensació de baixar entre plena naturalesa és total. A més aquest riu, molt més
tranquil que la Pallaresa, “és ideal per iniciar-se en ràfting per la
suavitat dels descensos”, afegeix
Ribera. El descens per la No-
balanç d’aquesta temporada també ha estat positiu. “Encara que
això no treu que anem a buscar
també esquiadors a l’estranger i
la resta d’Espanya”, indica
Xavier Nolla. Aquest hivern, per
exemple, a les pistes de la
Cerdanya i el Pirineu de Lleida
(especialment Baqueira) s’ha registrat un increment d’esquiadors del sud de França. “Aquest
és un bon mercat que cal continuar explotant”, aconsella el president de l’ACEM.
La gestió de la marca Pirineu
per afavorir el reclam de l’esquí
guera Ribagorçana dura al voltant d’una hora i mitja. El punt
de partida és a la cruïlla de
l’N-230 amb la carretera de Castilló de Sos i el trajecte s’acaba al
Pont de Suert.
Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, es mostra convençut que aquest any, que ha tingut una Setmana Santa molt primerenca, les xifres de les activitats d’aventura en aquesta província superaran les de l’any passat.
“La previsió –diu Reñé– és arribar als 660.000 serveis”. Les previsions no poden ser més optimistes, ja que a aquestes esperades
xifres cal afegir la immillorable situació que presenten els rius,
amb cabals més que generosos
gràcies a la gran quantitat de neu
acumulada encara en les cotes
més altes de les muntanyes.
El visitant que contracta
aquests serveis prové, majoritàri-
LA VANGUARDIA 3
V I U R E
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
Molló Parc reuneix fins a dinou espècies
d’animals del Pirineu i fauna autòctona catalana,
la majoria sense barreres interiors
Per veure i tocar
El parc natural d’animals preveu arribar aquest any a 35.000 visitants
BÀRBARA JULBE
Molló
MERCÈ GILI / ARXIU
és, avui, més important que mai
per guanyar quota de mercat. Això ho sap molt bé, per exemple,
Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat. La seva
aposta per al futur passa per millorar l’oferta del producte de les
estacions que gestiona el Govern. De moment aquesta feina
està donant bons resultats ja que
la majoria d’aquests complexos
gestionats per la Generalitat han
incrementat el nombre d’esquiadors. Ticó recalca resultats com
el de Vall de Núria, que ha incrementat en gairebé un 50% les xi-
Esports
d’aventura
x Empreses: 234
x Llocs de treball: 1.807 persones
x Previsió de serveis 2015:
660.000
IMPACTE ECONÒMIC
76
milions d’euros
Perfil client. Catalunya
(73%)
Espanya: Madrid (30%),
País Basc (27%) València
(25%)
fres d’allotjament a l’hotel ubicat
al peu d’aquesta estació de muntanya.
Això
s’aconsegueix
diversificant i fent més atractiva
l’oferta.
Ferrocarrils treballa ara en
l’oferta de productes pensats per
a l’estiu en aquestes estacions.
Aquesta és una altra de les assignatures pendents del negoci de
l’esquí català. Els que ho fan
molt bé, en tot allò que referència al producte d’estiu, són els
complexos andorrans, que aconsegueixen una més que acceptable ocupació quan es fon la neu.c
ament, de Barcelona i de la seva
àrea metropolitana. Madrid, País
Basc i València són, per aquest ordre, les altres comunitats d’origen de bona part d’aquests aventurers que busquen el lleure de
risc al Pirineu i Prepirineu de
Lleida.
L’activitat estrella continua
sent el ràfting, amb la venda de
prop de 150.000 serveis cada temporada. En els últims anys hi ha
hagut, tot i això, un increment en
la demanda d’altres activitats
pensades per alliberar molta
adrenalina. Es tracta del descens
per barrancs –les rutes més conegudes i famoses són al Pallars i
l’Alta Rigaborça–, un producte
que l’any passat va vendre un total de 105.000 serveis.
Les rutes en bicicleta de muntanya o el senderisme són alguns
altres dels productes estrella de
l’oferta de naturalesac
E
n Flic campa curiós
pel prat empinat; la
Keta cerca somnolenta un tros de poma
que li ha tirat el seu cuidador;
en Sorgo, amb un alt sentit de
la territorialitat, s’acosta després d’escoltar la remor d’un
grup de turistes; i en Zip, un
dels més astuts, s’amaga entre
les bardisses. L’isard, l’óssa, el
llop i la guineu són només quatre de les dinou espècies que
poden es visitar a Molló Parc.
No és un zoològic, sinó un parc
natural d’animals propis del Pirineu i de fauna autòctona catalana; excepte els perillosos, la
resta es poden veure i tocar sense que hi hagi cap barrera interior. Aquesta singularitat i el
fet que estigui obert tot l’any ha
convertit les instal·lacions en
un reclam turístic a la comarca.
Més de 33.000 persones han
visitat aquest últim any els animals i el seu espai, situats al paratge de les Bernedes de Molló,
al cor de la vall de Camprodon,
una xifra rècord des que va
obrir les seves portes de forma
pionera a Catalunya fa cinc
anys. El seu propietari, Antoni
Solé, explica el secret de l’èxit:
“El visitant no és un espectador qualsevol, sinó que es converteix en l’actor del seu propi
recorregut a l’aire lliure. Pot
veure i tocar espècies que no està acostumat a tenir tan a
prop”, subratlla; i hi ha una altra raó: “La gent repeteix fins a
dues i tres vegades”.
La introducció de noves espècies i les millores previstes a
les instal·lacions preveuen incrementar encara més aquest
any l’afluència de públic. “Vo-
lem portar el gat salvatge, que
es tracta d’un animal protegit, i
el gall fer pirinenc, una espècie
amenaçada. El recorregut de la
visita, que ara és d’uns tres quilòmetres, s’ampliarà uns 400
metres per poder veure el gall
fer, al qual hem d’habilitar un
nou espai”, descriu Solé. “A
més, augmentarem les instal·lacions del duc i les adaptarem a
les seves necessitats, i també
projectarem un emplaçament
específic per alliberar teixons,
procedents de centres de recuperació de fauna de la Generalitat, animals ferits als quals, després de curar en aquests centres, cal buscar un lloc on puguin tornar a la naturalesa de
El centre ampliarà
el seu recorregut
i incorporarà el gat
salvatge i el gall fer
pirinenc
forma progressiva, i vénen
aquí; per a ells som una zona de
pas”, explica el propietari.
La ruta del parc té una durada d’unes dues o tres hores. Els
110 animals disposen d’una superfície total de fins a catorze
hectàrees entre boscos i prades. Els primers amb què es troben els turistes són els de granja i seguidament hi ha els tres
óssos, el linx, les deu marmotes, les dues guineus, els dos
voltors, esquirols, cabres salvatges o daines, entre molts altres.
En tenir tant d’espai, les espècies que viuen en aquest entorn
no són sempre fàcils d’observar a la primera. “Els turistes
francesos i anglesos, per exem-
AGUSTÍ ENSESA
ple, són més pacients. Si no els
veuen, s’esperen que surtin.
Els espanyols, en canvi, tenen
més ansietat”, comenten els
seus cuidadors.
En Marc i la Gemma són una
parella de Dosrius que juntament amb els seus fills i els avis
s’han acostat al parc. “És atractiu perquè veus animals que no
estàs acostumat a veure tan de
prop, i a més pots tocar-los perquè es troben en una zona oberta”, concreta en Marc. “Aquest
lloc no és gens artificial”, comenta una altra parella amb la
seva filla de dos anys, de
Cardedeu.
Precisament, famílies i grups
procedents de Catalunya i de la
resta d’Espanya o del sud de
França són els espectadors habituals d’aquestes instal·lacions, un negoci familiar que a
l’estiu quadruplica el nombre
de treballadors. A més, el centre també rep nombroses visites d’escolars, als quals s’ofereix un programa formatiu.
Amb la posada en marxa de
les esmentades novetats, Molló
Parc preveu tancar aquest 2015
amb un nou rècord. “Esperem
arribar als 35.000 visitants”,
conclou Solé. En espera que es
confirmin les noves xifres, el
Consorci Ripollès Desenvolupament (organisme que promou, dóna suport i participa en
activitats econòmiques i socials que contribueixen al desenvolupament de l’entorn socioeconòmic de la comarca) assegura sense dilacions: “És un tret
diferencial, un producte turístic de qualitat i únic al Ripollès,
que permet passejar a l’aire lliure en un indret privilegiat tot
gaudint dels animals, l’entorn i
les plantes. Un pol d’atracció
molt rellevant”. c
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
LA VANGUARDIA 63
Economia
El paper de la Xina en el nou ordre econòmic mundial
El 60% de les empreses europees ja
fan servir el iuan en els pagaments
La liberalització de la divisa xinesa la converteix en la cinquena moneda global
ons internacionals. El 57% confi­
en que el volum de transaccions
transfrontereres en iuans de les
seves empreses creixin entre un
10% i un 20% en els pròxims dot­
ze mesos. I més de sis de cada deu
executius opinen que el volum de
pagaments en la moneda xinesa
es duplicarà en els pròxims cinc
ISIDRE AMBRÓS
Pequín. Corresponsal
Gairebé sis de cada deu empreses
europees ja utilitzen el iuan en
les seves operacions internacio­
nals amb el gegant asiàtic. Les
grans companyies aposten per la
divisa xinesa atretes pel creixent
protagonisme del gegant asiàtic
més enllà de les seves fronteres,
així com pels passos que les auto­
ritats xineses han decidit fer cap
a una liberalització més gran de
la seva divisa.
Una aposta no exempta de ris­
cos i de dificultats, a causa de les
incerteses que genera la falta de
transparència a la presa de deci­
sions per part de Pequín.
Les empreses de la zona euro
són les que més realitzen transac­
cions en iuans dels països occi­
dentals. Segons revela un estudi
realitzat per la firma Allen &
Overy, el 58% de firmes instal∙la­
des en països de la moneda co­
muna europea duen a terme pa­
gaments amb la divisa xinesa,
respecte al 57% de britàniques i el
54% de nord­americanes. Uns
percentatges que superen l’ús
que fan de la moneda del gegant
xinès veïns com Rússia (34%),
l’Índia (36%) o el Japó (50%).
L’informe, titulat Generació ¥ ­
RMB: la nueva moneda global,
constata que el creixent ús del
iuan per part de les companyies
estrangeres obeeix a la influència
més gran que té en les estratègies
la internacionalització i progres­
siva convertibilitat de la divisa xi­
nesa. Un ús més extens que l’ha
projectat fins a convertir­la l’any
passat en la cinquena moneda de
pagament més utilitzada del pla­
neta, per darrere del dòlar, l’euro,
la lliura esterlina i el ien, després
d’haver estat al lloc número 20 fa
tan sols quatre anys.
Un protagonisme que es reflec­
FORTA EN AUTOMOCIÓ
És la segona moneda
de pagament a
Daimler ,Volkswagen,
Ford i General Motors
R ÀPI DA ADAPTACI Ó
En quatre anys,
el iuan ha passat
del 20è al 5è lloc de
les divises mundials
Treballadors a la línia de muntatge de Golf en una planta de Volkswagen a la Xina
teix en el fet que ja s’ha convertit
en la segona moneda de paga­
ment per als grups automobilís­
tics alemanys Volkswagen i
Daimler, per darrere de l’euro i
per davant del dòlar, situació que
també es registra en els casos de
les nord­americanes Ford i Gene­
ral Motors.
Els alts executius de les 150
empreses d’Europa, els EUA i
Àsia­Pacífic entrevistats per a
aquest estudi justifiquen el crei­
xent ús del iuan a causa del seu
gran atractiu. El 75% d’ells consi­
deren que “és cada vegada més
important per al negoci” de les
seves empreses, perquè “permet
obtenir menors costos de trans­
acció i finançament”. I gairebé la
meitat (47%) assenyalen que les
seves companyies han utilitzat el
iuan per finançar adquisicions a
la Xina en els últims 12 mesos.
Però de la mateixa forma que el
90% dels alts executius conside­
ren que el iuan és important o
molt important per a les seves
empreses, també adverteixen
l’existència de dubtes sobre una
projecció internacional més gran
de la divisa xinesa.
Una inquietud provocada per
la falta de transparència que
CHINAFOTOPRESS / GETTY
emana de Pequín. El 64% dels en­
questats assenyalen la falta de li­
quiditat global com a principal
obstacle per a un ús més extens
del iuan en les transaccions. La
falta de plena convertibilitat tam­
bé és vista com a impediment pel
44% dels directius. I un 74% con­
sideren els retards en la implan­
tació del sistema de pagaments
internacionals xinès com el prin­
cipal problema per a les empre­
ses estrangeres.
Però malgrat tot, més de la
meitat dels enquestats veuen ine­
xorable l’augment del pes
d’aquesta divisa en les operaci­
anys.
El creixent protagonisme in­
ternacional del iuan és vist, així
mateix, com un focus de proble­
mes interns per gairebé vuit de
cada deu executius. Estimen que
existeix una falta de comprensió
en les seves empreses sobre com
operar amb aquesta moneda.
Aquest repte, tot i això, no és
l’únic que sotja les firmes oc­
cidentals. Segons Jane Jiang,
responsable del grup regulador
de la Xina d’Allen & Overy, “el rà­
pid creixement en l’ús del iuan va
acompanyat d’un ràpid canvi en
el marc regulatori de la moneda.
Per afrontar aquest repte, moltes
multinacionals exposades al iuan
hauran de pensar de manera di­
ferent sobre la funció de treso­
reria”.
Un desafiament més urgent a
mesura que les firmes estrange­
res aposten per la Xina.c
El Banc Asiàtic d’Inversió crea neguit a Washington
ANDY ROBINSON
Washington. Enviat especial
S
i Robert Graves hagués
cobert l’assemblea del
Fons Monetari Internaci­
onal i del Banc Mundial
d’aquest abril del 2015, potser
hauria titulat la seva última crò­
nica “Adéu a tot allò”.
Després de la creació del Banc
Asiàtic d’Inversió en Infraestruc­
tura (BAII) –l’últim desafiament
xinès a les institucions financeres
multilaterals creades a Bretton
Woods a finals de la Segona
Guerra Mundial–, el neguit s’es­
tén a Washington. “Creix la preo­
cupació que els Estats Units s’es­
tan retirant del lideratge econò­
mic global just quan més se’ls
necessita”, es va lamentar el The
New York Times dissabte en un
article en portada, trufat de cites
d’experts de think tanks, que es
llegeix una mica com aquelles
editorials del Times de Londres
després de la pèrdua del canal de
Suez.
El neguit és comprensible. El
nou banc asiàtic, amb 50.000 mi­
lions de dòlars (46.000 milions
d’euros) de capital per modernit­
zar la infraestructura a Àsia, és
una important iniciativa de fi­
nançament multilateral que dis­
posa del suport de tot el món
El BAII, liderat
per la Xina, pot
interpretar­se com un
sistema per rivalitzar
amb el dòlar
menys dels Estats Units. Pot
eclipsar al Banc Asiàtic de Desen­
volupament (BAD), peça clau en
l’arquitectura de Bretton Woods,
amb seu a Manila, els principals
accionistes del qual són els EUA i
el Japó (absent també en el BAII
encara que costa d’imaginar que
el soci comercial més important
de la Xina no acabi incorpo­
rant­s’hi). Tots els altres aliats
històrics de Washington (fins i
tot Israel) es troben entre els 57
membres d’aquest nou banc im­
pulsat per la Xina.
L’exsecretari del Tresor dels
Estats Units, Larry Summers, va
advertir que “l’últim mes serà re­
cordat com el moment en el qual
els EUA van perdre el seu paper
d’àncora financera global”. Per
Summers i d’altres, la decisió de
la Xina d’anar pel seu compte i
crear una nova institució de des­
envolupament és el resultat de la
frustració que se sent a Pequín
per la paralitzada reforma de
quotes en l’FMI i d’un excés de
controls mediambientals i labo­
rals sobre les institucions ja exis­
CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
64 LA VANGUARDIA
ECONOMIA
La Xina, un estil més
agressiu de creixement
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
tents, com el Banc Mundial, el
BAD o el Banc Interamericà de
desenvolupament (BID).
L’FMI pretén duplicar l’im­
port de les quotes dels seus paï­
sos membres fins a 655.000 mi­
lions de dòlars i traslladar el 6%
dels drets de vot a països fins ara
infrarepresentats com el Brasil i
la Xina. La Xina passaria del si­
sè al tercer país en el Fons des­
prés de la reforma. Però els re­
publicans al Congrés s’han opo­
sat a aquestes propostes. Així,
els Estats Units són l’únic dels
188 països membres que veuen
amb mals ulls el projecte, mal­
grat que l’Administració Obama
li doni suport. “Els Estats Units
no compleixen els seus compro­
misos (...); això ha desbrossat el
camí perquè la Xina estableixi
el BAII”, va afirmar Summers
abans de participar en l’assem­
blea.
Hi ha temors en les instituci­
ons multilaterals de Washing­
ton que el BAII creï un nou estil
de banc de desenvolupament
més agressiu, sense lligams.
“Poden prestar més barat per­
què no hi haurà controls sobre
el medi ambient”, va dir un di­
rector del BID a Washington.
Els bancs de desenvolupament
aprofiten la seva qualificació
creditícia triple A per prestar
tipus inferiors a mercat i creen
sucoses oportunitats de negoci
per a les empreses.
Tot i això, els responsables
del Banc Mundial i de l’FMI
s’han mostrat més aviat rela­
xats. “Hi ha necessitat per a tot­
hom. Podem treballar junts”, va
dir Ji Yang Kim, president del
Banc Mundial. Amb tantes re­
serves acumulades als bancs
centrals i un enorme dèficit
d’infraestructura a escala mun­
dial, sembla haver­hi lloc per a
tothom en el mercat de finan­
çament d’infraestructures.
Pot ser que el nou banc asiàtic
sigui només la primera peça
d’una nova xarxa d’institucions
liderades per la Xina per riva­
litzar amb Bretton Woods. En
aquest sentit, la veritable ame­
naça pot tenir a veure amb l’he­
El BAII podria estar
menys pendent
dels vincles
mediambientals
en concedir crèdits
gemonia, fins avui inqüestiona­
ble, del dòlar en transaccions
internacionals. “El BAII se su­
posa que denominarà els seus
crèdits en iuans; hi ha un ele­
ment estratègic en això”, va dir
el directiu del BID.c
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
L’acord entre Brussel∙les
i Atenes es fa esperar
Aquest divendres s’han d’adjudicar ajuts per 7.200 milions
DANI ROVIROSA
Brussel∙les. Servei especial
Fa diverses setmanes que Brus­
sel∙les va marcar amb vermell la
data de divendres vinent com el
dia en què havia d’arribar a un
acord amb Grècia per desbloque­
jar els 7.200 milions d’euros del
segon rescat. Amb les seves ar­
ques públiques que es debiliten
dia a dia, Atenes els necessita per
poder pagar els creditors, els fun­
cionaris i els pensionistes. Però a
la capital comunitària cap de les
fonts consultades no confia ja que
la reunió que faran a Riga el 24
d’abril els ministres d’economia
de la UE acabi de manera satis­
factòria.
Aquest cap de setmana, el grup
de Brussel∙les –l’antiga troica–
s’ha reunit a París amb membres
del govern hel∙lè per provar
d’acostar posicions sobre la llista
de reformes que se li exigeix a
Grècia a canvi dels diners. Però la
trobada, tal com s’esperava, ha
acabat sense cap avanç.
Atenes i els seus socis continu­
en sense posar­se d’acord sobre
la reforma laboral, les privatitza­
cions, la baixada de les pensions i
l’augment de l’IVA. Des que va
arribar al poder, el Govern d’Ale­
xis Tsipras intenta evitar noves
Alexis Tsipras
SIMELA PANTZARTZI / EFE
retallades –tal com va prometre a
la campanya electoral–, i dur a
terme la pròpia llista de refor­
mes. A finals de març va presen­
tar noves propostes que continu­
en sense convèncer Brussel∙les. I
el cert és que tant amb Syriza
com amb l’anterior govern de
Nova Democràcia, les negociaci­
ons continuen encallades. Des de
desembre, la història es repeteix
mes a mes i el risc a una fallida del
país augmenta a mesura que
s’acosta el maig i Grècia ha
d’atendre nous pagaments a
l’FMI.
El comissari d’Economia, Pier­
re Moscovici, ja va avançar di­
vendres des de Washington que
no esperava cap acord amb Ate­
nes aquesta setmana i fixava la
pròxima reunió de l’Eurogrup de
l’11 de maig com el moment “de­
cisiu” per evitar la fallida.
Cap de les fonts consultades no
s’atreveix a aventurar quan exac­
tament es quedarà Grècia sense
diners, però el mes que ve serà
complicat per a Atenes. El 12 de
maig ha de tornar 744,5 milions
d’euros a l’FMI i sense un acord
previ amb els seus creditors que
permeti desbloquejar part dels
diners del segon rescat, és possi­
ble que l’executiu hel∙lè no pugui
fer front a les seves obligacions.
Per evitar sobresalts, convin­
dria que les dues parts aprofites­
sin el temps que tindran entre di­
vendres vinent i la pròxima reu­
nió de l’Eurogrup perquè Grècia
tingui marge de rebre els diners a
temps. c
SELECCIÓ
Abril 2015
CÀMERA DE VÍDEO DIGITAL ITAL 5 MPX
TAULETA ITAL DOBLE CÀMERA
- Sensor d’imatge d’1.3 Mpx CMOS.
- Pantalla TFT LCD d’1,5 polzades.
- Lector per a targeta SD i MMC (no inclou targeta).
- Imatges de fins a 2.048 x 1.536 px.
- Resolució de vídeo de 640 x 480 px a 15 FPS.
- 2 anys de garantia.
- Processador: ROCKCHIP RK3168 Dual Core
ARM Cortex A9 d’1,2 GHz.
Per tan sols
- Lector per a targeta micro-SD ampliable fins a
32 GB (no inclou targeta).
- Pantalla capacitiva de 7’’.
- Doble càmera: frontal i posterior.
- 2 anys de garantia. - Color: blanc.
1 videocàmera
29’95€
’95€
49
59
69€
2 videocàmeres
139€
’95€
129€
TRUCA AL
902 996 838
PER FER LES TEVES
COMANDES
COM POTS ACONSEGUIR ELS PRODUCTES
1
2
3
Et donem el primer cupó.
Fes la comanda de forma ràpida i senzilla trucant al 902 996 838
o a través de www.seleccionlavanguardia.com.
Horari de dilluns a divendres de 9.00 h a 17.00 h; dissabtes, diumenges i festius de 10.00 h a 14.00 h.
CUPÓ
Emplena aquesta cartilla amb 4 dels cupons que es publicaran al llom de La Vanguardia.
Enganxa aquí el cupó
de La Vanguardia
AMB
TAN SOLS
4
CUPONS
Rep-los còmodament a casa 3 dies després de fer la comanda.
Contrareembossament: has d’abonar l’import que s’indica més les despeses d’enviament corresponents a cada
producte, que seran de 6,95 €,* IVA inclòs (excepte per al matalàs, la butaca de massatge, la bici i la cinta de córrer,
per als quals les despeses d’enviament seran de 19,95 €,* IVA inclòs respectivament), i la cartilla correctament
emplenada amb els 4 cupons. Si la compra s’ha fet en línia i s’ha pagat amb targeta de crèdit només has de lliurar la
cartilla quan rebis el producte.
COMPRA QUALSEVOL PRODUCTE
Enganxa aquí el cupó
de La Vanguardia
Enganxa aquí el cupó
de La Vanguardia
* Despesesd’enviamentvàlidesnomésperalaPenínsula.
Consulta les bases completes de la promoció a www.seleccionlavanguardia.com
Descobreix més productes a
www.seleccionlavanguardia.com
FES LA TEVA COMANDA ARA!
LA VANGUARDIA 67
ECONOMIA
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
MÓN
E MPR ESA R IAL
DELÍCIES DEL BERGUEDÀ
CASA AMETLLER
INTERSPORT
Premi Lactium d’or
per al iogurt natural
Deu inversors aporten
63.000 euros per créixer
Incorpora tres nous
establiments a la xarxa
]Casa Ametller ha rebut el premi Lactium
]Delícies del Berguedà, projecte d’inserció
]La central de compres Intersport Espa­
d’or pel seu iogurt natural en l’última edi­
ció de la fira Lactium de Vic. L’empresa
explica que elabora el iogurt natural se­
guint una fórmula tradicional i amb llet
procedent de vaques de Girona. Ametller,
amb prop de 80 establiments Casa Amet­
ller i el nou format Ametller Origen, va
tancar el 2014 amb unes vendes de 105
milions. / Redacció
laboral per a joves amb patologia dual que
elabora productes lactis, ha tancat amb deu
nous socis i 63.000 euros l’ampliació de
capital que va gestionar a través de la plata­
forma d’inversió d’impacte Ship2B. L’em­
presa, impulsada per Joan Maria Sala,
desenvoluparà nous productes i ampliarà la
seva xarxa de distribució per crear més
llocs de treball. / Redacció
LLIBERT TEIXIDÓ/ARXIU
Delícies del Berguedà elabora lactis
ña ha inaugurat una botiga a Platja d’Aro,
que amb les noves a Tomelloso (Ciudad
Real) i Logronyo, eleven la xarxa espanyo­
la a 274 botigues i 111 associats; el 2014, el
volum de vendes va ser de 250 milions
d’euros. La companyia, que preveu obrir
12 botigues més aquest any, pertany a la
multinacional Intersport, amb més de
5.400 botigues a 44 països. / Redacció
L’empresa holandesa compra la companyia de Santpedor, en liquidació, per 10 milions
Vanderlande salva Dinamic
LALO AGUSTINA
Barcelona
Q
uatre mesos des­
prés de la presen­
tació del concurs
de creditors de
Dinamic –grup de
deu empreses que
fabrica cintes metàl∙liques per
al transport i escàners d’aero­
port– s’està a punt d’aconse­
guir una sortida molt benefici­
osa per als seus treballadors i
per a la comarca del Bages, on
es troba la planta principal.
El grup holandès Vanderlan­
de, principal client de Dina­
mic, ja disposa de l’autoritza­
ció judicial per comprar la
companyia a canvi de 10,15 mi­
lions d’euros, i demà dimarts
està previst que es procedeixi a
la firma de l’adquisició. La uni­
tat productiva inclou els im­
mobles i la maquinària, així
com el compromís de Vander­
lande de subrogar­se 145 dels
230 llocs de treball que hi ha­
via en el moment de la presen­
tació del concurs. El compra­
dor pagarà els deutes pendents
amb la Seguretat Social
d’aquest grup de treballadors i
part de l’import de l’operació
servirà per cobrir el cost de
l’ERO que ja s’ha aplicat ante­
riorment.
Dinamic, assessorada en
aquest procés per Álvaro Gá­
mez, de Global Abogados, va
suspendre pagaments el de­
sembre passat amb deutes
d’uns 40 milions d’euros, la
qual cosa va posar en risc la
mateixa companyia i al voltant
Batec Mobility
factura 2 milions
d’euros el 2014,
el 42% a
l’estranger
PALOMA ARENÓS
Sant Quirze del Vallès
GEMMA MIRALDA / ARXIU
Fàbrica de Dinamic a Santpedor
L’operació permet
preservar uns 150
llocs de treball dels
més de 230 que tenia
el fabricant del Bages
de 210 llocs de treball, inclosos
els temporals i discontinus.
Ara, amb la venda a la multina­
cional holandesa, se n’assegura
la continuïtat.
El procés de venda dirigit
per l’administrador concursal,
Josep Maymí, de Lexaudit, so­
ta la tutela del jutjat mercantil
5 de Barcelona, s’ha tancat amb
prou rapidesa. Encara que es
va organitzar una subhasta i la
Conselleria d’Indústria va pre­
sentar alguns potencials inver­
sors, al final només es va poder
disposar de l’oferta de Vander­
lande, que ja s’havia adjuntat
en la presentació del concurs
com a part del pla de liquidació
al desembre. La competència
era complicada no només pel
preu ofert, sinó perquè el pes
de Vanderlande en la factura­
ció de Dinamic superava el
80% del total.
La multinacional holandesa
permetrà satisfer una part pe­
tita del passiu i provocarà pèr­
dues importants a la banca i els
proveïdors. Aquests últims, tot
i això, s’asseguren el més im­
portant: la continuïtat d’un cli­
ent rellevant que, a partir d’ara,
serà molt més solvent.
En el pla de negoci presentat
al jutjat, Vanderlande assegura
que elevarà la producció en
gairebé un 20%. Dinamic, que
estava controlada per l’em­
presari Juan Pericas, va arribar
a facturar uns 60 milions d’eu­
ros fa uns anys, encara que ara
estava per sota dels 40 mi­
lions.c
Batec Mobility, empresa creada
el 2008 que comercialitza un dis­
positiu que s’adapta a les cadires
de rodes i les converteix en un
vehicle de motor, ha superat les
previsions del seu pla d’interna­
cionalització que va iniciar a fi­
nals del 2013: el fundador i direc­
tor de l’empresa, Pau Bach, deta­
lla que llavors les vendes a
l’exterior representaven el 3%.
L’any passat, Pau Bach preveia
tancar la facturació amb 1,8 mili­
ons d’euros, però van acabar amb
2 milions, dels quals un 42% ja
procedia de les vendes a l’estran­
ger. L’empresa ja ven a la Gran
Bretanya, França, Bèlgica, Irlan­
da, Alemanya, Àustria, Dinamar­
ca, Polònia, Sud­àfrica, Colòmbia
i Corea i aquest 2015 ha tancat
nous distribuïdors a Austràlia.
El 2009 l’empresa va vendre
40 batecs, i el 2011 van arribar a
tenir sis mesos amb clients en
llista d’espera. El 2014 van dis­
tribuir­ne 600 unitats i el 2016
preveuen arribar a les 2.000. “El
creixement és exponencial. L’any
passat vam construir tants batecs
com els primers cinc anys de
l’empresa”, explica Bach.
La firma va guanyar el Mo­
mentum Project d’Esade i el
BBVA per a emprenedors socials.
Aquest banc té el 49% de la firma,
després d’invertir­hi 450.000 eu­
ros el juny del 2013 i 150.000 el
febrer del 2014, una vegada con­
firmats els acords de distribució
internacional.c
DILLUNS, 20 ABRIL 2015
LA CONTRA
Joachim Möller, director de l’Institut d’Investigació de l’Ocupació del Govern d’Alemanya
Tinc 62 anys: la jubilació hauria de ser acordada cas per cas. Alemanya ha vençut l’atur i el
dèficit gràcies a haver arribat a grans pactes: ara ens toca invertir en infraestructures com les
espanyoles. Tinc tres fills i una ja és enginyera elèctrica. Col·laboro amb la Fundació La Caixa
“A l’aturat, cal exigir-li
i, alhora, donar-li suport”
Partits que uneixen
C
om ha aconseguit Alemanya
passar en deu anys de patir el
10% d’atur al 4,7 actual?
Alemanya era el malalt d’Europa fa 15 anys. Agonitzava. El
nostre atur havia superat el 10% i la reunificació Est-Oest era un èxit polític, però també un malson econòmic...
I ens demanaven que la paguéssim.
Nosaltres érem llavors els que necessitàvem la solidaritat dels altres europeus. El
nostre sistema s’enfonsava, perquè amb xifres altes d’atur és insostenible.
Era clar que s’havia de fer alguna cosa.
I el canceller Schröder ho va fer: entre el
2003 i el 2005 va aplicar l’agenda 2010, un
canvi total en la nostra cultura econòmica.
Amb les famoses Hartz I, II, III i IV.
Aquella onada de reformes va salvar la nostra economia i a ell li va costar el poder.
Schröder, com Churchill, va guanyar la
guerra de l’atur i va perdre les eleccions.
Però només un socialdemòcrata traïdor a les
bases del seu partit podia donar la volta a la
nostra tradició laboral. La dreta no ho hauria pogut fer. M’ho va explicar ell mateix: sabia que li costaria el càrrec, però també l’hauria perdut si no ho feia. I està orgullós d’ha-
LLIBERT TEIXIDÓ
ver tornat la feina a milions d’alemanys.
Per què van funcionar les Hartz?
Perquè partien d’una premissa molt realista: a l’aturat, com a qualsevol treballador,
cal donar-li suport, però també exigir-li.
Si fas massa costat al treballador, acabes a la Unió Soviètica, i si li exigeixes
massa, acabes a Chicago.
I per començar en un país raonable com Alemanya, cal quedar-se just al mig. Cal desincentivar-li la temptació que rebutgi bones
feines per continuar cobrant sense treballar, però, també, ajudar-lo perquè es formi.
Les Hartz ho van aconseguir?
Les estadístiques demostren que van reduir
l’atur a la meitat i van augmentar la productivitat: els treballadors van adaptar-se a les
necessitats de producció. Aquesta flexibilitat introduïda per les Hartz ens va fer avançar en el pacte entre empleats i empresaris
que ens permet avui créixer amb força.
On van introduir les reformes?
Van reformar l’agència d’ocupació fins a
fer-la realment eficient i van escurçar a un
any el subsidi d’atur; després d’aquest primer any, l’aturat només cobrava una ajuda
de simple subsistència i això només si no tenia estalvis ni altres ingressos.
Espanya està canviant
de règim i de generació
en el poder mentre el de
la transició s’esfondra.
Escolto Möller i m’agradaria que també canviéssim de cultura política
per deixar de confondre
la democràcia amb la
confrontació partidista
sistemàtica i entrar en
una nova era d’acords,
consens i coalicions. Alemanya ha sortit del forat gràcies a aquest esperit de pactar-ho tot una
altra vegada: entre territoris; entre partits; i entre empresaris i treballadors. Aquí també hauríem de posar el fi, que
és el benestar més gran
possible per a la majoria, per sobre dels mitjans, que són els partits
ara obsessionats únicament a acaparar poder.
I això només ho aconseguirem pactant.
VÍCTOR-M. AMELA
IMA SANCHÍS
LLUÍS AMIGUET
Donar suport i exigir.
Es va reforçar la formació professional i es
va ajudar els emprenedors perquè creessin
empreses. La sort va ser que, a més, aquestes mesures van coincidir amb la recuperació econòmica mundial i Alemanya és una
potència exportadora que la va aprofitar.
I les famoses minifeines?
Gràcies als socialdemòcrates, hem aprovat
el salari mínim de 8,5 euros per hora, la
qual cosa ha suavitzat aquesta part de la reforma. Jo vaig aconsellar la mesura, però és
cert que estic en minoria entre els experts.
El 2003 els sindicats van protestar.
I van fer pagar la traïció a Schröder, però
avui han d’admetre que, per primera vegada en 30 anys, les reformes van reduir l’atur
estructural, van augmentar la flexibilitat i
van reforçar el pacte social en les empreses.
En quin sentit?
Gràcies a aquesta flexibilitat, es van tornar
a acordar horaris, condicions, mobilitat, salaris. I va ser aquest esperit el que va evitar
que l’atur creixés en l’última recessió.
A Espanya llavors l’atur es va disparar.
En cada empresa alemanya hi va haver reunions i acords per trampejar la caiguda de
comandes i ingressos. El 2009 el nostre PIB
va caure un -5 %, però l’atur no va augmentar. El PIB espanyol va caure un -3,6 i el seu
atur, en canvi, es va duplicar.
Krugman el va anomenar el veritable
miracle alemany: el pacte social va véncer l’atur.
Som campions a l’hora de canviar l’empresa
abans de canviar-nos d’empresa, perquè sabem que una marca no són les seves màquines o productes, sinó el talent dels seus empleats quan la consideren pròpia. Aquesta
complicitat ens incentiva a tots a invertir en
el nostre capital intel·lectual a llarg termini.
La grosse koalition SPD-CDU va propiciar aquest nou tarannà?
En va ser la clau: l’exemple de veure estadistes i dirigents de tots els nivells que arribaven a acords en qüestions fins aleshores intocables, fins i tot cedint poder, va influir en
tot el teixit social. I aquest esperit perdura.
Hi va haver tensions territorials per la
transferència de recursos a l’Est pobre?
A l’Alemanya de l’Est els salaris i la productivitat encara són un 25% menors. Però les
regions riques com Baviera o Baden-Württemberg els cedeixen riquesa amb gust, perquè també es beneficien, i molt, de la mà
d’obra de l’Est i dels nous mercats.
A Espanya era també la immigració la
que unia territoris pobres i rics.
És necessària, perquè d’aquí a vint anys hi
haurà un terç menys de treballadors. Avui
Alemanya no té dèficit i ens toca invertir en
infraestructures –són pitjors que les espanyoles– i en les nostres decrèpites universitats: De què serveix deslliurar de deute els
nostres fills si no els deixem res més?
LLUÍS AMIGUET
P 04-07
CRISI HUMANITÀRIA
PROU
L’intent de rescat d’un pesquer
amb un miler d’immigrants davant
de Líbia acaba amb tragèdia
De moment només hi ha 28
supervivents del naufragi, que
ha provocat commoció a Europa
TESTIMONIS DES DE LAMPEDUSA: “La vida a l’Àfrica era més perillosa que travessar el mar”
DILLUNS
20 D’ABRIL DEL 2015
NÚMERO 1590
1,30 EUROS
23
MARTA
ESPASA
economista, professora de la UB
El volum de recaptació que
generarà la reforma fiscal
del PP és molt incert,
malgrat la favorable
evolució de l’economia
22
ANTONI VIVES
polític i escriptor
Paul Preston és hereu, baula
i llançadora d’una tradició
d’hispanistes i catalanòfils
britànics que ens han ajudat
a conèixer-nos millor
RESCAT DRAMÀTIC
Efectius de la Creu Roja i la Guàrdia Costanera italiana atenen una immigrant al port de Palerm, a Sicília. REUTERS
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015 ara
14
societat
TERRITORI
La Costa Daurada
tem la davallada
del turisme rus
Els hotelers calculen que el seu principal mercat
estranger es pot reduir un 90% aquest estiu
DANI REVENGA
TARRAGONA
La Costa Daurada tem el sotrac que
suposarà aquest estiu la gran davallada del que els últims anys ha sigut
el seu gran mannà, el turisme rus.
Segons les xifres de què disposa l’Associació Hotelera Salou - Cambrils
- la Pineda, la reducció de turistes
russos al litoral tarragoní podria arribar al 90% respecte a l’any passat,
quan ja es va registrar un retrocés de
prop del 15% sobre el 2013. Eduard
Farriol, president dels hotelers, reconeix que les perspectives pel que
fa a aquest segment són extremes:
“Ens agradaria parlar d’un màxim
d’un 50% de pèrdua, però sembla
que no serà així, la caiguda del 70%
està pràcticament assegurada, però
podríem arribar a aquest 90%”.
El factor que provoca aquest daltabaix és, fonamentalment, la devaluació del ruble respecte a l’euro, provocada per les tensions geopolítiques
entre els Estats Units, Europa i Rússia. Aquesta conjuntura encareix
molt els paquets de vacances a la zona euro als turistes d’aquest país. Un
euro equival actualment a uns 55 rubles, però ha arribat a estar per sobre
dels 60. “Perquè la nostra oferta recuperi competitivitat davant del mercat
rus –argumenta Farriol–, l’euro hauria de baixar dels 50 rubles”, una possibilitat que sembla difícil. Farriol detalla que, “per al mercat rus, venir de
vacances a Espanya o a altres destinacions fora del seu país ara mateix representa una despesa molt més forta que fa dos anys”.
A part de les reserves hoteleres i els
acords amb turoperadors, un altre indicador que contribueix a augurar la
caiguda dràstica del turisme rus l’estiu que ve és la programació dels vols.
Segons l’Associació Hotelera Salou Cambrils - la Pineda, “a l’aeroport del
Prat –principal subministrador dels
turistes russos que passen per la Costa Daurada– s’han reduït un 60% les
places respecte a les que es van programar l’any passat”. Un fenomen al
darrere del qual hi hauria la mateixa
explicació: l’encariment dels vols que
ha suposat la devaluació del ruble. El
president dels hotelers lamenta que
ells no puguin “fer com altres destinacions competidores de sol i platja,
com Turquia i Egipte, que subvencionen els vols als turoperadors russos”. Segons Farriol, “Egipte posa
8.000 euros per cada vol, uns 35 per
client”, una xifra a la qual ells no poden arribar, perquè els diners de què
disposen aquí per a promoció “són escassos”.
Un altre dels elements que dibuixen aquest panorama advers als fluxos turístics russos és la crisi de confiança amb els turoperadors d’aquest
país. L’any passat, 14 d’aquestes grans
empreses turístiques van fer fallida,
una situació que va deixar a l’estacada molts turistes russos que eren de
vacances arreu del món, que van haver de tornar a casa posant diners de
la seva butxaca, ja que les asseguradores no els van cobrir. Farriol té clar
que “el sector dels turoperadors ha
perdut la credibilitat que tenia, i el turista rus ha agafat molta desconfiança” cap a una manera de viatjar que
era la més utilitzada pels russos que
visitaven la Costa Daurada.
El remei anticrisi
Durant els últims anys, el turista rus
s’havia arribat a convertir en el
principal mercat estranger de la
Costa Daurada, que ha esdevingut la
destinació líder en volum a l’Estat
en aquest mercat emissor. L’estratègia continuada de promoció del
turisme de sol i platja en aquest país, que va començar fa 20 anys, va
anar donant fruits cada cop més
importants fins que, en els últims
cinc anys, i en paral·lel al creixement econòmic del país, els russos
van esdevenir el principal mercat
internacional a la zona. Des de començaments de la dècada passada,
els russos a la Costa Daurada van
créixer exponencialment, van multiplicar per deu la seva presència
als hotels i van deixar també un notable impacte en el comerç de tot
l’entorn, pels seus hàbits compulsius de compra de productes occidentals i de primeres marques. Durant els últims estius, més de
400.000 russos han passat pels hotels de Salou, Cambrils, la Pineda
i altres punts de la Costa Daurada.
Això ha representat més d’un 25%
de la seva clientela, de manera que
han desbancat la Gran Bretanya i
França com els països que més turistes aportaven.
Però, sobretot, la presència
massiva de russos a la Costa Daurada ha permès compensar l’apatia del turisme espanyol durant els
anys més durs de la crisi. L’increment de l’atur i la contracció de la
despesa de les famílies espanyoles
va fer que el turisme de l’Estat passés d’ocupar aproximadament un
50% de les places hoteleres en
temporada alta a un paupèrrim
30% en els estius més crítics. El
miracle rus va permetre compensar aquest sotrac, mantenint els
nivells d’ocupació en temporada
alta per sobre del 90%. Un estàndard que caldrà veure si es manté
aquest estiu, ja que les perspecti-
ves pel que fa al turisme espanyol
i català i les d’altres mercats com
el francès i el britànic són bones,
però a hores d’ara es fa difícil assegurar si seran suficients per compensar el gran forat que tot fa preveure que deixaran els russos als
hotels de la Costa Daurada.
El catedràtic d’economia de la
Universitat Rovira i Virgili Juan
Antonio Duro considera que “el
que està passant amb els russos demostra la importància de comptar
El descens a la Costa Brava
serà d’entre un 20% i un 30%
JOSEP PASTELLS
GIRONA
La davallada del turisme rus a la
Costa Brava se situarà aquest estiu
entre el 20% i el 30%, segons les
previsions de la Federació d’Hostaleria de Girona. Malgrat que el Patronat de Turisme Costa Brava Girona està duent a terme accions
promocionals i de màrqueting amb
els principals operadors russos que
poden continuar portant turistes al
litoral gironí, tot indica que aquest
any empitjoraran les xifres del 2014,
quan el nombre de visitants d’aquell
país va baixar ja gairebé un 15%.
Aquestes dades contrasten amb les
registrades fins al 2013, quan el turisme rus havia crescut entre un
15% i un 20% cada any.
“Poblacions com Blanes i Lloret
de Mar se’n ressentiran molt i els
empresaris estan molt preocupats.
Tenim associats d’aquestes dues
poblacions el 80% dels clients dels
quals eren russos”, comenta Marina Figueras, cap de comunicació de
la Federació d’Hostaleria de Girona.
Les causes de la davallada són múltiples i externes. L’administració
russa fa promocions agressives de
les seves destinacions nacionals, i
fins i tot arriba a prohibir als funcionaris passar les vacances fora del
Els establiments gironins ja van patir una reducció
de prop del 15% del turisme rus l’any passat. CÈLIA ATSET
ara DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
15
societat
ANIMALS
Ernest Juncosa
PRESIDENT DE LA UNIÓ
DE BOTIGUERS DE REUS
“És important
en volum, però
no té un gran
poder adquisitiu”
D.R.
TARRAGONA
A part del sector hoteler, la davallada del turisme rus provocarà
danys col·laterals importants en
l’altre gran beneficiari d’aquest
mercat: el comerç. A Reus, ciutat
comercial de referència per als turistes de la Costa Daurada i on el
turisme rus ha deixat molts diners
en els últims anys, reconeixen que
la reducció dràstica de russos els
perjudicarà.
Quin impacte tindrà la reducció de
turistes russos?
Ens afectarà. En volum han sigut
molt importants en els últims anys,
però no ens queda més remei que
adaptar-nos-hi. Si teníem un tipus de
producte adaptat als seus gustos,
n’haurem de tenir d’altres, pensant
en els altres clients.
GANES DE COMPRAR
Imatge d’un grup de turistes
russos de compres al centre de
Reus. TJERK VAN DER MEULEN
amb un ventall de mercats diversificat i equilibrat, per no notar
tant aquestes conjuntures”. “La
Costa Daurada serà la zona turística del país que més es ressentirà
del col·lapse del turisme rus, perquè en els últims anys la dependència d’aquest mercat havia augmentat molt”, diu aquest expert,
que recorda que “el mercat rus no
és un mercat qualsevol, perquè és
políticament inestable, és llunyà i,
per tant, és un mercat de risc”.
Com a antídot, aquest acadèmic té
clar que cal recuperar “mercats
més estables i més pròxims, com el
britànic i l’alemany, o l’estatal, que
tot fa preveure que continuarà la
tònica de recuperació iniciada
l’any passat”. De tota manera, Duro creu que “la feina que s’ha fet des
de la Costa Daurada amb el mercat
rus des de fa anys és molt bona, i
quan passi aquest mal moment, els
turistes russos recuperaran el volum de visites a la zona”.e
país. A això s’hi afegeixen les sancions imposades per la UE a Rússia
pel seu conflicte amb Ucraïna. “El
rus del carrer té la sensació que Europa no el vol i prefereix anar a altres destinacions que es mantenen
al marge de les sancions”, assenyala
Ramon Ramos, director del Patronat de Turisme de Girona. La fallida
de 13 operadors turístics russos que
“han deixat penjats” els seus turistes i la devaluació del ruble han acabat de complicar la situació. Amb
tot, Ramos recorda que el turisme
rus només representa entre el 6% i
el 7% dels visitants internacionals
de totes les comarques gironines.
aquest estiu un increment del turisme francès, que últimament ha invertit en segones residències a la
costa gironina. Per la seva banda,
Ramon Ramos mirà més enllà i pronostica que els pròxims tres o quatre anys es produirà un boom del turisme xinès. Segons ell, els primers
visitants de la Xina “seran com el turisme rus de fa uns anys, amb un alt
poder adquisitiu”. Malgrat l’evident
davallada del turisme rus, els hostalers es mostren optimistes. “Les bones dades de la Setmana Santa, que
sobretot es concreten en una remuntada del consum als nostres establiments de restauració i en bones
ocupacions –d’entre un 75% i un
80% en termes generals–, permeten
concloure que es comença a notar
un canvi de tendència i que la temporada pot ser molt millor que la
dels últims anys”, apunta Marina
Figueras.e
Francesos, i després xinesos
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, no considera excessivament preocupant la disminució del turisme
rus a la Costa Brava i preveu per a
En què consisteix aquesta adaptació?
En tèxtil, per exemple, compren talles més grans, i amb una estètica
molt determinada. Aquest any haurem de tenir altres estocs. El mateix
passa amb la pelleteria i les joies, que
són els seus sectors predilectes.
¿Afectarà especialment els productes de luxe?
Menys del que se sol dir. Els russos
que tenim a la nostra zona són d’un
nivell cada cop més baix. Però són
compradors compulsius i, per l’alt
volum de russos que venien, tenien
un impacte important. No és com a
la Costa Brava o a Barcelona, on són
russos amb més poder adquisitiu.
¿Els altres mercats poden compensar
l’absència de russos als comerços?
Els britànics o altres mercats europeus no, només busquen sol i
platja. Confiem més en l’espanyol,
ja que, encara que al nostre comerç
trobin coses molt similars al que
tenen a les seves ciutats d’origen,
el fet que estiguin de vacances estimula el consum.e
Entre 5.000 i 10.000 persones van assistir a la
convocatòria protaurina, segons la policia local. ACN
Milers de persones
es manifesten a favor
dels bous a Amposta
ARA ❊ BARCELONA
Mobilització sense precedents
Entre 5.000 i 10.000 persones es van manifestar a
favor dels espectacles amb toros en totes les seves
modalitats, ahir al matí a Amposta, segons el càlcul
de la policia local. Els organitzadors van elevar la xifra fins als 10.000 assistents i la van definir com una
mobilització sense precedents a les Terres de l’Ebre.
En arribar a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta, els
promotors van llegir un manifest en què asseguraven: “No ens podem quedar callats davant les injustícies, les mentides i les calúmnies que s’estan dient
sobre la nostra festa, la nostra cultura i tradició”.
“Defensarem fins al límit totes les modalitats i si ens
posen obstacles els saltarem i tirarem endavant,
perquè un territori unit per la festa, la cultura i la tradició no pot ser callat”, va assenyalar Santi Albiol, secretari de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre.
Marxes antitaurines a tot l’Estat
Poc més d’un centenar de manifestants van assistir,
per contra, a la marxa antitaurina convocada a la tarda al centre de Barcelona, que comptava amb el suport del Partit Animalista (PACMA). Les manifestacions antitaurines es van repetir en diverses ciutats
de l’Estat, on es van congregar quantitats de persones similars. També s’havien anunciat concentracions en altres països, com el Perú i Mèxic. Aquestes
convocatòries coincideixen amb l’inici de la Feria de
Abril de Sevilla, que comença demà. La capital andalusa va acollir dissabte una manifestació antitaurina a la qual van assistir unes 300 persones.
Un centenar d’antitaurins van participar en la
marxa de la tarda al centre de Barcelona. CÈLIA ATSET
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015 ara
18
economia
LABORAL
La CEOE veta lligar sous amb IPC
Els sindicats es mobilitzaran si s’arriba al Primer de Maig sense haver pactat una millora salarial
ELENA FREIXA
BARCELONA
L’última setmana s’ha passat del silenci al desglaç entre els grans sindicats i les principals patronals espanyoles en la negociació per l’anomenat pacte salarial. De totes maneres,
tot i aquest missatge d’optimisme,
les posicions dels sindicats CCOO i
UGT i les patronals CEOE i Cepyme
per pactar la pujada salarial dels pròxims anys continuen allunyades.
Aquesta setmana, probablement dimecres, hi haurà una nova reunió
amb una nova proposta dels sindicats sobre la taula. Amb tot, la patronal no sembla disposada a transigir
en un punt clau que exigeixen els
sindicats: que els convenis col·lectius segueixin actualitzant els salaris dels treballadors en funció de
com creixi la inflació, que, tot i que
actualment està en taxes negatives,
ha de tornar a créixer el 2016, segons
les previsions.
L’última junta directiva de la
CEOE, ja amb l’última proposta sindical a les mans, no va servir per fer
canviar de parer els empresaris.
Fonts de la patronal espanyola han
assegurat a l’ARA que no estan disposats a indexar els salaris amb
l’IPC. L’argument dels empresaris
és que això pot posar en perill la
competitivitat i truncar la recuperació incipient que es viu en moltes
empreses, principalment les pimes.
“El 80% de les empreses encara tenen bases imposables negatives, és a
dir, pèrdues, i lligar sous a inflació
pot perjudicar la seva competitivitat”, expliquen aquestes fonts empresarials. El discurs majoritari, sobretot a Cepyme, que agrupa les pimes, és que una pujada pot anar en
detriment de la creació d’ocupació.
Per la seva banda, els portaveus de
les organitzacions sindicals defensen
que perdre el referent de la inflació
és arriscat. “És la garantia que quan
els preus comencin a remuntar, com
tot apunta que passarà el 2016, els salaris no quedaran enrere i els treballadors no perdran poder adquisitiu”,
explica Ramón Górriz, portaveu de
CCOO a la negociació. També insisteixen que el pacte salarial és un referent que serveix de guia en la negociació col·lectiva però que, després,
sempre permet ajustos per adaptarse a situacions concretes d’un sector
o d’una empresa.
Augments per a aquest any
Els empresaris només semblen disposats a acceptar, a hores d’ara, una
pujada de l’entorn de l’1% en els sous
d’aquest any. De cara al 2016, la seva
última proposta és un increment
una mica superior, de l’1,3%, afegeix
una font pròxima a la CEOE. Els sindicats han mantingut al llarg de tot
el procés que l’increment mínim per
a aquest any ha de ser de l’1%.
L’1% està una mica per sobre de
l’increment salarial mitjà que s’està
L’ÚLTIMA REIVINDICACIÓ
Fa temps que els sindicats han posat l’accent de les seves reivindicacions en l’augment dels sous
després d’anys de congelació i rebaixes. Ara situen el pròxim 1 de maig com a data límit per arribar
a un acord en el pacte salarial que es negocia amb la patronal a Madrid. PERE VIRGILI
pactant ara mateix en les diferents
taules de negociació col·lectiva. En
el primer trimestre de l’any, la mitjana de pujades salarials als convenis ha sigut del 0,69%, segons l’informe distribuït per la CEOE la setmana passada amb dades de l’INE.
Això ja és una millora respecte a
l’augment del 0,55% de fa un any.
Dels 654 convenis firmats o revisats entre gener i març, quasi el 60%
incloïen una pujada d’entre el 0,5%
i el 0,99%, segons l’informe de negociació col·lectiva de la patronal, cosa que fa més plausible que la discussió actual no se centri a arribar o
no a l’1% sinó en la resta d’aspectes
oberts. Els sindicats defugen parlar
de números concrets però adverteixen que no pactaran res que quedi
per sota del que estava previst durant l’etapa de crisi.
Els entrebancs per a l’acord són la
clàusula de revisió salarial i la polèmica per la ultraactivitat dels convenis col·lectius més enllà de la data en
què vencen. Els sindicats han assegurat durant les últimes hores insistentment que la seva última proposta (de la qual no se saben detalls concrets) desencallarà els “dos obstacles” pendents en la negociació.
Tot i això, pel que fa a la ultraactivitat, és a dir, a l’allargament dels
convenis fins que no hi hagi un nou
pacte, cal veure com es resoldrà l’enfrontament obert amb els empresa-
CEOE
La patronal
creu que
apujar massa
els sous farà
que es creï
menys feina
Ultraactivitat
Els sindicats
volen que els
empresaris
renunciïn a la
caducitat dels
convenis
ris. La reforma laboral va establir
que, si després d’un any negociant
un conveni caducat no s’arriba a un
acord, el conveni desapareix i els treballadors passen a dependre del
conveni d’àmbit superior, normalment amb condicions més dolentes.
El Tribunal Suprem, però, va tombar aquesta mesura i va avalar la ultraactivitat dels convenis. La sentència no crea jurisprudència, però
els sindicats han instat la patronal a
fer-la seva i respectar aquesta vigència dels convenis mentre no se’n
pacta un de nou. Tanmateix, la
CEOE defensa que és un tema que
transcendeix el que es negocia en el
pacte salarial i defensa que la reforma és llei fins que no se n’aprovi cap
altra.
Les perspectives d’acord no són
fàcils, però els sindicats diuen que
són optimistes. Mentre hi ha converses, hi ha esperança. Però el
temps passa i les negociacions no
poden durar sempre, sosté el portaveu de la UGT, Toni Ferrer. La data límit serà el Primer de Maig, on
tant la UGT com CCOO faran de
l’increment dels sous un dels principals missatges. Si passada aquesta diada no han avançat les negociacions amb la patronal, els sindicats
prometen passar a l’acció i no descarten mobilitzacions per un “salari digne”, va avisar el secretari general de la UGT, Cándido Méndez.e
Els sous creixen per
sota del llindar de l’1%
0,69%
Pujada de sous fins al març
La pujada de sous mitjana pactada durant el primer trimestre
ha sigut del 0,69%. Fins al març
es van pactar 654 convenis a tot
l’Estat, que afecten dos milions
de treballadors, un 20% del total als quals afectaran els resultats de la negociació en marxa.
1,3%
Pujada oferta per la CEOE el 2016
La patronal CEOE acceptaria
una pujada salarial pròxima a
l’1% que demanen els sindicats
per a aquest any. De cara al
2016, el màxim que ha posat damunt la taula és que els sous
pactats en convenis millorin un
1,3%. Els sindicats no han xifrat
les seves últimes propostes.
Dilluns, 20 d’abril del 2015. ANY XL. NÚM. 13527
1,20€
Avui, a les 20.45 h
Two pages
in English
every day
PUNT DE
VISTA
P54,55
Entrevista al president de
la Generalitat, Artur Mas
Quim Torra
Jordi Creus
Ramon Solsona
Xavier Garcia
Sense franquistes
Teresa Rebull
Estupenda Barcelona
Humanista i historiador
EUROPA - MÓN
P10,11
L’ESPORTIU
El mar de la mort
TRAGÈDIA · Una barcassa amb
unes 700 persones embarcades
a Líbia naufraga al canal de Sicília
i només troben 50 supervivents
PREVISIBLE · Després de
veure morir 950 immigrants en
quatre mesos, Itàlia havia advertit
que calien equips de rescat
Márquez i Rossi, just al darrere. Al final, el català va caure
mentre intentava recuperar el primer lloc ■ J. MABROMATA / AFP
Error del campió
i victòria de Rossi
Marc Márquez va caure a només dues
voltes del final mentre lluitava amb l’italià
SOCIETAT
P22-25
299 persones
desaparegudes
134495-1109293®
Són els casos que tenen detectats els
Mossos, tot i que cada any hi ha unes 3.000
denúncies, un 96% de les quals duren hores
Equips de rescat italians treballant ahir davant de les costes de Líbia ■ REUTERS / GUARDIA COSTIERA
ENTREVISTA Albert Serra, director de cinema
“Se me’n fot, si
agrado”
El cineasta de Banyoles representa
Catalunya a la Biennal de Venècia
P28,29
4
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
Política
Altafaj,
proper
convidat del
Moment Zero
El representant
permanent de
Catalunya davant de
la UE participarà el
29 d’abril en el cicle
Maquinària en marxa
SITUACIÓ Avui acaba el termini
perquè els partits presentin les
candidatures a les eleccions municipals
CALENDARI El tret de sortida de la
campanya serà la nit del 7 de maig
David Brugué
BARCELONA
Als actuals ajuntaments
els queden exactament 35
dies de vida. Poc més d’un
mes en què tot l’engranatge previ a les eleccions municipals ja està en marxa.
Fins ara han estat terminis interns, de regulació.
Però des de dimecres passat, la cosa ja va de debò. El
15 d’abril suposava el primer pas perquè les eleccions municipals siguin
una realitat el proper 24
de maig. A partir d’aquest
moment ja han quedat enrere els contactes de partits o formacions independents per decidir qui continua i qui plega. Fins avui,
les juntes electorals de zona estan recollint totes les
candidatures que es presenten als 947 municipis
catalans. Dimecres és el
dia que totes les llistes sortiran publicades al Butlletí
Oficial de la Província
(BOP), però les definitives
no es faran públiques fins
al dia 28 d’aquest mes.
Aquest decalatge de dies
serveix per esmenar els errors que s’hagin detectat
o, fins i tot, anul·lar llistes
en el cas que no es compleixin els requisits que
són obligatoris. Tot i això,
encara hi haurà dos dies
hàbils més per presentar
possibles recursos.
Un cop cada municipi
tingui clar quines són les
candidatures que concorren als comicis locals, les
juntes electorals designaran els locals que es podran utilitzar durant la
campanya. Serà l’1 de
maig, però dos dies abans
ja s’haurà comunicat als
candidats quins espais tenen reservats als seus
municipis per col·locar la
propaganda electoral. És
a dir, quins carrers els toca o quins fanals poden
utilitzar per penjar les
banderoles o altre material electoral.
Una prèvia a tot això és
la que afecta directament
els ciutadans. Tots els
ajuntaments de Catalunya han de convocar plens
per fer el sorteig de quins
ciutadans són cridats a
participar en la confecció
de les meses electorals. A
través d’aquest sistema
—————————————————————————————————
La constitució
prevista dels
ajuntaments serà
el 13 de juny
El calendari
de les eleccions
municipals
MAIG
ABRIL
6
7
1
2
3
4
8
9 10 11 12
JUNY
5
4
5
6
7
1
2
3
1
2
3
4
5
6
8
9 10
8
9 10 11 12 13 14
13 14 15 16 17 18 19
11 12 13 14 15 16 17
15 16 17 18 19 20 21
20 21 22 23 24 25 26
18 19 20 21 22 23 24
22 232
27 28 29 30
25 26 27 28 29 30 31
29 30
4 25 26 27 28
ABRIL
Dimecres 15
Dilluns 20
Dimecres 22
Divendres 24
Del 25 al 29
Diumenge 26
Primer dia per
a la presentació de candidatures a la
junta electoral
de zona
Darrer dia per
a la presentació de candidatures a la
junta electoral
de zona
Publicació
provisional de
les candidatures
Comunicació
de la junta
electoral de les
irregularitats
en la presentació de candidatures
Plens per al
sorteig entre la
població per a
la formació de
meses el dia de
les eleccions
Rectificació
dels errors
MAIG
Dimarts 28
Dimecres 29
Del 29 al 30
Divendres 1
Dissabte 2
Dijous 7
Publicació
definitiva de
les candidatures
Comunicació
als candidats
dels llocs
reservats per a
la col·locació
dels seus
cartells
Recursos
contra la
proclamació de
candidatures
Distribució per
les juntes
electorals de
zona dels
locals i llocs
disponibles
Data màxima
per a la
comunicació
als ciutadans a
qui els ha tocat
estar en una
mesa electoral
Inici de la
campanya
electoral
Dissabte 23
Diumenge 24
Dijous 28
Divendres 29
Divendres 5
Dissabte 13
Dia de
reflexió i
finalització del
mandat dels
actuals plens
Dia de les
eleccions
Reclamacions
i protestes
contra
l'escrutini
general
Resolució de
les reclamacions i protestes contra
l'escrutini
general
Proclamació
dels càrrecs
electes
Constitució
dels ajuntaments
—————————————————————————————————
es determina qui serà el
president i els vocals, així
com els suplents. De tota
manera, si s’és escollit en
sorteig les casuístiques
que permeten no haver de
fer aquesta feina són molt
limitades i, per norma general, és molt difícil escapar-se’n. Qui hagi estat escollit ha de rebre una comunicació oficial no més
tard del 2 de maig.
Presentar propostes
Un cop s’han esgotat tots
aquests terminis, comença la campanya electoral,
que s’allargarà des de les
12 de la nit del 7 de maig
JUNY
fins a la mateixa hora del
22 de maig. Aquests quinze dies són els que estan
habilitats
formalment
perquè les formacions polítiques presentin les propostes als ciutadans, facin
actes polítics i es realitzin,
per exemple, debats entre
7
candidats. Queda totalment prohibit fer inauguracions o accions institucionals que puguin anar a
favor d’alguna candidatura. Això, tant durant la
campanya com el que es
coneix popularment com
a precampanya.
Un cop, el dia 24, s’hagin fet els comicis i s’hagi
escollit qui formarà els
nous plens municipals,
s’obrirà un període en què
les candidatures poden
presentar recursos contra
l’escrutini. Si això no es
produeix, el 5 de juny es
proclamaran els càrrecs
electes i els plens de constitució dels nous ajuntaments seran el 13 de juny.
En el cas que hi hagi hagut
reclamacions que afectin
la composició de l’ajuntament, el ple de constitució
es podrà allargar fins al 3
| Política | 5
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
L’APUNT
Les municipals
i el canvi de cicle
Ricard Palou
El procés sobiranista i la sensació generalitzada que
el cicle polític iniciat amb la Transició s’ha esgotat alimenten la sensació que estem assistint als prolegòmens d’un gran canvi. Una transformació que començarà el pròxim 24 de maig amb les municipals, i continuarà el 27 de setembre amb les eleccions catalanes
més importants de la història recent del nostre país.
El moment és apassionant, i el previsible augment del
nombre global de candidatures per a la cita del 24-M
serà una mostra que, més enllà de la crisi que ha buidat les caixes dels ajuntaments i dels successius escàndols de corrupció, a Catalunya cada cop són més
els ciutadans amb ganes d’implicar-se en la política
per forçar un canvi que només pot ser positiu.
a
JULIOL
6
7
1
2
3
4
5
8
9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 22 24 25 26
27 28 29 30 31
Dilluns 27
Proclamació
definitiva de
les candidatures
Divendres 22
Darrer dia de
la campanya
electoral
JULIOL
Divendres 3
Constitució del
ple en cas que
s'hagi presentat recurs
contenciós
electoral
de juliol. Tot i que aquesta
no és la norma general, cada cop que hi ha eleccions
locals hi ha municipis que
ajornen la constitució. És
el que va passar, per exemple, ara fa quatre anys a Girona. ERC va quedar sense representació i va pre-
Un ball de cares que deixen la primera línia de la política local
Com és habitual, algunes cares noves del món
local apareixeran i d’altres, algunes de les quals
fa anys i panys que ocupen el càrrec, marxaran.
Entre molts d’altres és el cas –d’esquerra a dreta i de dalt a baix– de Joan Mora (Mataró), Xavier Soy (Bescanó), Albert Alins (el Pont de
sentar diversos recursos
amb l’objectiu d’obtenir
regidor a través de la revisió de l’escrutini. Tot i que
no se’n va sortir, la formalització del nou ajuntament es va endarrerir algunes setmanes. Igual va
passar amb Barcelona, on
Suert), Josep Maria Vila d’Abadal (Vic), Josep
Marigó (Blanes), Salvador Esteve (Martorell) i
Conxita Campoy (Malgrat de Mar). A la filera de
sota, Antoni Solà (Santa Coloma de Farners),
Joan Carles Sánchez (Sabadell) i Enric Bagué
(Cassà de la Selva). Altres que es troben en
el TC va acabar concedint
un regidor al PP en detriment de CiU. També el període que va de les eleccions a la constitució dels
consistoris és quan les formacions aprofiten per
concretar els pactes que
permetran la formalitza-
ció d’aliances de govern,
en el cas que la força vencedora no hagi obtingut la
majoria absoluta.
Després de tota aquesta
marabunta de dates, encara en quedaran dues
més. La constitució dels
consells comarcals i les
idèntica situació són Joan Baliarda (Premià de
Dalt), Estanis Puig (l’Escala), Carme Garcia
(Rubí), Romà Codina (Lloret de Mar), Estanis
Fors (Arenys de Mar), Jordi Fàbrega (Sant Pere
de Torelló), Jordi Iglesias (Breda), Pere Trias
(Vilajuïga) i Jesús Figa (Capmany). ■ ARXIU
quatre diputacions. Tots
dos organismes s’haurien
de constituir, si no hi ha
problemes, cap a mitjan
mes de juliol. Teòricament
els consells comarcals ja
haurien d’estar formats
únicament pels alcaldes
d’aquella comarca, però
com que la llei de governs
locals catalana no s’ha tirat endavant aquesta legislatura, seguiran amb el
mètode actual: seran els
partits polítics els que triaran els seus representants
en funció dels resultats en
les municipals. ■
|
8 Política
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
La Transició va ana
COMPLEX · Una biografia sobre Josep Andreu
Abelló, advocat i polític d’ERC i del PSC, recull els
“clarobscurs” d’aquest catalanista clau en el final
del franquisme LLIGAMS · Mà dreta de Companys,
va tenir una relació d’amor–odi amb Tarradellas
Anna Ballbona
BARCELONA
A
ra que tant es parla de l’herència i els errors deixats
per l’etapa de la Transició i
ara que sovint aquest
exercici es fa en termes absoluts
–bons o dolents, balanç positiu o
negatiu–, un llibre com el que ha
fet Joan Esculies és oportú i escaient. Josep Andreu Abelló. Els
clarobscurs del catalanisme (Edicions de 1984) és la biografia que
ha elaborat Esculies (Manresa,
1976), doctor en història per la
UPF, que s’endinsa en una trajectòria vital intricada i “complexa”,
que travessa totes les vicissituds de
la història del país al segle XX. Una
trajectòria que troba el colofó amb
el paper que jugarà en el final del
franquisme i el moment de transició cap a un règim democràtic.
Nascut a Montblanc (Conca de
Barberà), advocat i polític d’ERC i
del PSC, home de diners, avesat a
fer-ne ostentació, sempre ben connectat, Andreu (1906-1993) fa
una carrera política fulgurant dins
d’ERC que als anys trenta el porta
a diputat –“un parlamentari brillant”, el defineix Esculies– i a convertir-se en un home de confiança
del president de la Generalitat,
Lluís Companys.
L’extens treball d’Esculies s’obre
amb l’últim dia de Companys i
d’Andreu a Barcelona, abans de la
caiguda de la capital catalana en
mans franquistes. Andreu, aleshores president de l’Audiència de
Barcelona i del Tribunal de Cassació de Catalunya, és qui acompanya Companys en el cotxe, la matinada del 24 de gener del 1939, que
passa per la plaça de Sant Jaume
abans de marxar del país. Companys no hi tornarà fins al 1940,
per la força, detingut pels nazis i
entregat a les autoritats franquistes, per afusellar-lo. Andreu no tornarà al país fins al 1962, després
d’un exili que primer el portarà a
Mèxic i després a Tànger.
Però les ombres d’aquest home
d’“enorme sentit pragmàtic”,
acompanyat tot sovint amb el seu
característic cigar, havien començat ja als anys trenta. La seva biografia té diverses boires no comprovables, i Esculies en fa una dissecció i les contextualitza per aportar totes les arestes d’una figura
extraordinàriament singular, que
no accepta lectures monolítiques:
Andreu és el mateix home que té
contactes amb elements franquistes, borbònics i comunistes, el mateix que ajuda a crear l’editorial
Pòrtic i a finançar la importantíssima obra de Montserrat Roig Els
catalans als camps nazis.
“Andreu és un relacions públiques, això li obre les portes i es fa
amb tothom”, assenyala Esculies.
Ja als anys vint i trenta, dóna mostres de saber “molt bé com tractar
la gent i què ha de dir i què no”. Catalanista i d’esquerres, als anys
trenta es converteix en un home
fort de Companys.
————————————————————————————————————————————
Sobre Andreu sovint
plana el dubte de si es
va apropiar diners, però
mai se’n demostra res
————————————————————————————————————————————
En l’inici de la Guerra Civil i la
violència dels descontrolats anarquistes, Andreu “intenta posar
ordre” des dels seus càrrecs en els
òrgans de justícia catalans. En
aquells primers mesos de la guerra,
al Palau de Justícia es produeixen
alguns tripijocs i abusos, i alguns
estenen l’ombra del dubte sobre
Andreu per aquests afers. És un fet
mai demostrat, però els diners
sempre seran la sospita que s’abocarà sobre aquest polític català.
Esculies, que anteriorment havia fet un llibre sobre la posició de
Tarradellas amb els Fets d’Octubre
del 1936 (Evitar l’error de Companys!), hi posa context: justament com el president de la Generalitat, Andreu va tenir capacitat
“per guanyar-se bé la vida i fer diners”; tenint en compte que això
no sempre passava en altres quadres d’ERC de l’època –indica Esculies– es produïen algunes enveges i malfiances, creixents durant
les privacions de l’exili republicà.
La segona ombra de dubte serà a
Mèxic, on Andreu passa la seva primera etapa de l’exili (1939-1947).
Com a vocal en representació
d’ERC i Acció Catalana, Andreu
forma part de la Junta de Auxilio a
los Republicanos Españoles (JARE), la gestora dels diners de la República, que controla el president
del PSOE, Indalecio Prieto. El contacte i la influència socialista de
Prieto en aquests anys, juntament
amb l’enfrontament amb el sector
d’ERC encapçalat per Heribert
Barrera, serà el que explicarà que,
el 1976, deixi ERC per ingressar al
El que diu
un cigar
Des de jove, Josep
Andreu Abelló es fa
acompanyar d’un cigar. En diverses fotografies apareix així.
‘Bon vivant’, relacions
públiques i amb una
personalitat ben
connectada, fa ostentació dels diners, cosa
que, sense deixar de
ser catalanista, incomoda les autoritats
franquistes.
PSC. Per al partit socialista serà diputat al Parlament en la primera
legislatura i senador del 1979 al
1986. La poca transparència en el
funcionament de la JARE –“no
van fer inventari ni hi va haver
una rendició de comptes”–, afegit
a les queixes de qui no va rebre
ajuts, fa que també es relacioni
Andreu amb aquestes obscuritats.
De papers que ho demostrin, però,
no n’hi ha cap. Això sí, amb aquest
teló de fons, el llibre és una oportunitat per conèixer les pugnes
dins l’exili republicà i el partit de
Companys i Macià: sectors, famílies i pulsions que continuaran
| Política | 9
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
En aquests anys, el que havia
estat home de confiança de Companys és un home amb “capacitat
d’influència” que fa de “morter de
totes les forces polítiques”. Per
exemple, “ell fa de corretja de
transmissió per portar polítics joves catalans a Tarradellas” –també
ajuda la Generalitat a l’exili– i és
qui fa que es coneguin Josep Benet
i el president. Més estampes d’Andreu durant els anys setanta: quan
es funda l’Assemblea de Catalunya,
ell, com a veterà, fa “el discurs
inaugural”; és el mateix personatge que es passeja per Barcelona
amb un cotxe de luxe i xofer.
Tot plegat “incomoda les autoritats franquistes”, perquè és un home de la República i perquè “està
fent contactes de sotamà”. “Era un
home capaç de portar en una mateixa taula uns i altres, està fent
que aquesta oposició parli”, subratlla Esculies. Quan ja ha ingressat
en el PSC, després de les picabaralles amb el sector de Barrera, forma part de la comissió que elabora
l’Estatut de Sau (del 1979). En un
acte del PSC fins i tot diu que Companys, si fos viu, seria socialista,
cosa que encén els republicans.
Mereix un capítol a part la relació d’Andreu amb la família Pujol,
com a accionista de Banca Catalana. Segons aquesta biografia, quan
Jordi Pujol surt de la presó té dificultats per entrar al consell d’administració. El pare de Pujol –Florenci– li demana ajut i Andreu intervé perquè Jordi Pujol hi sigui admès. “Anys després, quan Banca
Catalana es vol expandir, els representants franquistes demanen que
ar per aquí
————————————————————————————————————————————
“Personatges com
Andreu són molt útils en un
cert moment [la Transició] i
molt incòmodes després”
————————————————————————————————————————————
ben vives fins al final del franquisme i explicaran, també, certes batalles de la Transició.
El que sí que és cert és que Andreu marxa de Mèxic deixant una
fàbrica de nines que tenia amb
Roc Boronat carregada de deutes.
D’aquí salta a París i després, definitivament, a Tànger, on, per mediació d’un parent franquista, entra a dirigir un banc. “Aquí sí que
farà diners, el seu somni era convertir-lo en el Mònaco del Marroc”, comenta l’investigador. Tànger era, en aquell moment, “com
una Suïssa amb moltes divises”. I
Andreu torna a desplegar els dots
de relacions públiques. Aquí entra
en contacte amb Joan de Borbó i
fa amistat amb l’escriptor i polític
de la Lliga Joan Estelrich, que dirigia el diari España.
“Alguns li recriminen que tingui contactes amb franquistes, però, al mateix temps, si els comunistes volien pintar un monument
franquista ell els pagava la pintura”, assenyala Esculies. “No oblida
el tema ideològic d’on ell ve.” Al
seu banc de Tànger, també hi farà
venir a “treballar gent de Montblanc”. Tanmateix, la vida alegre
a Tànger s’acaba a principis del
1962, quan el rei del Marroc es-
borra “el règim excepcional”
d’aquesta ciutat. Això precipita
el seu retorn a Catalunya.
La relació amb Tarradellas
A Tànger coneix Manuel Ortínez,
un dels homes cabdals per al retorn del president de la Generalitat. Amb Tarradellas, Andreu hi té
“una relació fluctuant”; en certa
manera, “d’amor-odi”, diu Esculies. Si el president és més partidari de centrar-se només en la qüestió de Catalunya, Andreu té contactes amb la resta de l’Estat i és
favorable a vincular l’antifranquisme català amb l’espanyol.
Membre de la
comissió que
elabora l’Estatut del
1979 (a la foto de
l’esquerra, al costat
de Tarradellas i
Verde Aldea, amb
Alavedra i Maria
Dolors Calvet). A dalt,
amb Anton Cañellas.
A baix, altres imatges
d’Andreu participant
en diversos actes a
finals dels setanta i
principis dels
vuitanta ■ ROBERT
RAMOS / ARXIU
Andreu surti del consell”, explica
Esculies. “Per a estupor d’ell”, la família Pujol ho accepta. La culminació de les topades amb els Pujol arriba el 1983, amb la fallida de Banca Catalana, quan Andreu perd
molts diners. “Li queda la sensació
que els dirigents del banc sabien el
que passaria, que van treure els diners i a ell no el van avisar.”
“Personatges en la intersecció,
com ell, són molt útils en un cert
moment [en la Transició] i molt incòmodes després”, reflexiona Esculies. Amb la seva figura passa exactament això. Un cop tancat el període de la Transició –del qual “no en
sabem tantes coses”, alerta l’investigador–, molts prefereixen no parlar-ne. Ni tampoc parlar dels pactes, sacrificis i cessions que l’expliquen. A la segona meitat dels vuitanta, Andreu desapareix de l’esfera pública –li diagnostiquen Alzheimer– i als noranta cauen sobre la
seva figura paletades d’oblit. ■
| Europa - Món | 13
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
Dos dissidents
concorren a
les eleccions
locals a Cuba
Redacció
L’HAVANA
Cuba va celebrar, ahir,
eleccions s municipals, en
un procés sense partits polítics ni campanyes electorals amb la novetat que entre els candidats hi ha dos
opositors, un fet que evidencia el nou cicle que viu
l’illa després del desgel de
les relacions amb els EUA.
Els dos candidats dissidents han estat postulats
pels seus veïns a través de
les assemblees de barri
amb votacions a mà alçada. Ells mateixos han reconegut que aquest és un
pas històric. ■
Estat Islàmic publica un
vídeo de l’assassinat de
28 cristians etíops a Líbia
a La gravació mostra com les víctimes reben un tret al cap al sud-est del
país magribí a EI difon habitualment les seves atrocitats en webs gihadistes
Redacció
EL CAIRE
Estat Islàmic (EI) no té intenció de perdre l’atenció
mediàtica i continua difonent la seva acció barbàrica. Si dissabte atemptava
per primer cop a l’Afganistan deixant més de trenta
morts en un atac suïcida,
ahir, feia públic un vídeo
en què mostrava l’assassinat de 28 homes a Líbia,
que presentava com a cristians coptes etíops.
A la cinta, que té un durada de 29 minuts i es va
publicar en webs gihadistes, es veu un grup d’almenys 16 homes morts en
una platja i 12 més vestits
amb monos taronges, que
reben un tret al cap per
part dels botxins, que són
just darrere seu, vestits
amb uniformes militars i
emmascarats.
Un dels assassins va
pronunciar un discurs en
anglès abans de l’execució
múltiple en què assegura-
va que Estat Islàmic està
duent a terme una batalla
entre “la fe i la blasfèmia” i
“la veritat i la falsedat”.
Aquest portaveu, pistola
en mà, també va amenaçar durant el seu discurs
tots els cristians si no es
converteixen a l’islam.
Els crims que ensenya
la gravació, de què no s’ha
pogut verificar l’autenticitat, són contra “fidels
de l’Església etíop enemiga” i es van fer en algun
lloc al sud-est de Líbia,
en una regió coneguda
tradicionalment amb el
nom de Fazan.
Les imatges de la mort
dels presumptes etíops
cristians
s’intercalen
amb l’assassinat, el febrer
passat, d’una vintena
d’egipcis coptes que havien estat segrestats a la
ciutat líbia de Sirte, al
nord del país. Com a represàlia contra aquell assassinat, Egipte va llançar diversos bombardejos
sobre territori libi. De fet,
Líbia pateix la pitjor crisi
des de la caiguda del règim del coronal Muammar al-Gaddafi, el 2011.
Amb dos governs i dos
parlaments (només els de
Tobruk reconeguts internacionalment) i amb els
combats que no s’aturen
a l’est del país, el temor és
que Líbia s’endinsi en una
nova guerra civil.
Des que l’agost passat,
quan EI va assassinar el
periodista nord-americà
James Foley, la formació
gihadista ha utilitzat habitualment aquesta via
per donar difusió planetària a les atrocitats que comet. El febrer passat, van
ensenyar la mort, cremat
viu, del pilot jordà Moaz
al-Kasasbeh.
En el vídeo d’ahir, però,
per primer cop, Estat Islàmic centra la matança en
ciutadans d’Etiòpia, país
veí del Sudan, que té dos
terços de la població cristiana copta, una comunitat que és a la Banya d’Àfrica des del segle I dC. ■
Crema la dona
per no haver
tingut fills,
al Pakistan
Redacció
ISLAMABAD
Un home va cremar i matar la seva esposa per no
haver tingut cap fill després de tres anys de matrimoni i haver-lo desobeït, a
la localitat de Manakpur, a
30 quilòmetres de Multan,
a la província de Punjab, la
més poblada del país. Shabana Bibi, de 25 anys, acabava de tornar a casa després d’haver anat a visitar
la seva germana sense el
consentiment del seu marit. Furiosos, l’home i el
padrastre la van colpejar,
la van ruixar amb gasolina i li van calar foc, segons
va dir la policia. ■
Entrevista
Going native
amb Neil Stokes
The class
AVUI de 18 a 19 h
Storytime
Convidat:
Salvador
Macip
Metge,
científic i
escriptor
801175-1107830w
Imatge del vídeo difós ahir per Estat Islàmic sobre l’execució de 28 cristians coptes a Líbia ■ AFP
14
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
Economia
La resta
de noms
de la llista
d’Hisenda
Jaume Argerich
reclama saber qui
són els altres 704
defraudadors que hi
ha al timó de l’Estat
Noves formes de consum
El ‘boom’ de la sego
MOTOR La crisi fa que es dispari la
compra i la venda de productes usats
MÉS La moda ‘vintage’ i l’aposta pel
reciclatge, altres causes AJUDA Les
noves tecnologies faciliten el canvi d’hàbits
Laia Bruguera
BARCELONA
Per necessitat econòmica
en alguns casos, però en
molts altres perquè es vol
fer una despesa equilibrada i intel·ligent, per ser
pràctics, per consciència
ecològica i perquè el concepte vintage està de moda. La crisi ha suposat un
punt d’inflexió en la cultura de la segona mà, que a
casa nostra estava a anys
llum de la dels Estats
Units i els països nòrdics.
Encara ho està, però ha fet
grans passos. Comprar
productes usats (i no només llibres, sinó roba, electrodomèstics, mòbils, joguines...) s’ha convertit en
una opció més per a molts
consumidors.
Amb la crisi, Segundamano ha multiplicat per
quatre els anuncis a Catalunya, fins als 560.000. La
cadena Cash Converters
té avui dia 88 botigues al
Principat. L’aplicació per
comprar i vendre a través
del mòbil Wallapop, nascuda a Barcelona fa poc
més d’un any, té més de
tres milions d’usuaris registrats i el valor del seu inventari ja supera els 200
milions d’euros. Al costat
d’aquest negoci, milers de
transaccions entre particulars que s’escapen de tot
intermediari i tot registre,
ja que fan servir eines com
les xarxes socials per buscar productes que necessiten i que a algú altre ja no li
fan servei. Abans, aquestes operacions entre particulars es restringien a
grans compravendes com
un cotxe o un pis. Avui es
tornen a posar en circulació fins i tot unes sabates.
Interior de la botiga de Cash
Converters a Mataró ■ ORIOL DURAN
“Qualsevol situació econòmica adversa aguditza
l’enginy i fa que la gent
es replantegi comportaments habituals i rendibilitzi al màxim tot el que fa,
s’hagi vist afectada directament per la crisi o no”,
reflexiona David Román,
professor de màrqueting
de l’escola de negocis Eada. Així, continua, és un
bon moment per “aprofitar el fet que hi hagi persones que estiguin venent
coses a molt bon preu i en
bones condicions” i també
per “aconseguir diners venent coses que ja no fem
servir i que, en temps
d’abundància, regalàvem
o simplement llençàvem a
les escombraries”.
Barrera superada
Les noves tecnologies han
facilitat molt les coses. Segons Carmen Limia, directora de màrqueting de
SCM Spain, grup al qual
pertany Segundamano,
els estudis de mercat de
l’empresa “indicaven que
la principal barrera d’accés al mercat de segona
mà era l’esforç que suposava penjar un anunci,
posar-se en contacte amb
el comprador i fer tot el
procés”. “El que en treia
la persona –conclou– no
compensava l’esforç, però
ara és tan fàcil com fer una
foto amb el mòbil, pujar-la
immediatament i donar el
contacte i quatre dades.”
Tot plegat ha canviat
molt el perfil d’usuari. La
majoria de compradors i
venedors són de classe
mitjana, asseguren totes
les empreses que s’hi dediquen, i en els últims temps
bona part del negoci fins i
tot s’està dirigint a esferes
Les frases
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“Aconseguim diners
venent coses que ja no
fem servir i que abans
de la crisi regalàvem
o llençàvem”
“Abans el que en
treies no compensava
l’esforç; ara és tan
simple com pujar una
foto feta amb el mòbil”
“La crisi ha impulsat
la segona mà, però
també el concepte
‘vintage’ i l’alça de
tot allò fet a mà”
“Abans hi havia
desconfiança, en part
per l’herència catòlica;
ara el consumidor
és pràctic”
David Román
Carmen Limia
Maria Lluïsa Solé
Álex de Reguero
superiors. Ho explica Maria Lluïsa Solé, professora
de la Facultat d’Economia
i Empresa de la UB: “En els
darrers sis anys, el perfil
de client s’ha eixamplat
molt. Per exemple, la publicitat de Wallapop desta-
ca la venda de productes
de Louis Vuitton, fet que
demostra que volen arribar a un públic objectiu
entre mitjà i mitjà-alt.” La
professora sosté que la crisi ha ajudat a impulsat la
segona mà, però també “el
concepte vintage i la revaloració de tot allò fet a mà.”
Per la responsable de
màrqueting de Segundamano, portal que creix a
un ritme anual del 20%, el
gran canvi és que ara les
mateixes persones com-
pren i venen, i s’ha incrementat el nombre d’operacions que fa cada usuari.
Això significa que qui ho
prova repeteix. També en
el cas dels clients de la cadena de botigues de segona mà Cash Converters, el
PROFESSOR MÀRQUETING EADA
DIRECTORA MÀRQUETING
SEGUNDAMANO
PROFESSORA EMPRESA UB
DIRECTOR MÀRQUETING
CASH CONVERTERS
| Economia | 15
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
L’APUNT
Un bri de
racionalitat
Marta Sardà
Les coses usades, a la nostra terra, no han tingut fins
ara acceptació, sobretot en cercles benestants i en
economies de llars emergents. Feia més patxoca, bàsicament davant els altres, que els objectes que ja no feien servei, la roba de temporada avorrida o les joguines desestimades pels seus amos anessin a parar a la
brossa o a la parròquia. La crisi i la moda han fet apa-
rèixer un bri de racionalitat en aquesta cultura, la nostra fins fa quatre dies, de comprar, utilitzar, llençar i
tornar a comprar. Benvingut el vintage, no pas la crisi,
que ha fet que allò que algú ha desestimat a un altre
li pugui fer servei. Tanmateix seria bo no oblidar la
parròquia i els centres i associacions que encara
necessiten rebre generositat de segona mà.
ona mà
Judit Guirado, amb algun dels mobles que ven i el cartell ideat per rebre els compradors ■ JORDI RIBOT
Un trasllat a
l’estil americà
CAMPANYA · Una família de Bordils crea un web per vendre els mobles
i els electrodomèstics de la casa que ara deixa NENS · Hi ha desenes de
grups a Facebook per comprar i oferir joguines i productes infantils usats
L.B.
BORDILS
J
40% dels usuaris fan les
dues transaccions indistintament. “Hi ha clients
que venen el seu mòbil i
se’n compren un d’usat en
la versió superior”, posa
com a exemple Álex de Reguero, director de màrqueting de Cash Converters. De Reguero, que fa
estudis de mercat des del
2002, explica que, fa uns
anys, al conjunt de l’Estat
hi havia molta desconfiança cap al mercat de segona
mà. “Hi tenia molt a veure
–assegura– l’herència catòlica, que feia que el possible comprador es preguntés si no s’estava apro-
fitant de la necessitat d’un
altre.” Ara molta gent
compra i ven sense cap
problema, el consumidor
s’ha fet pràctic.
L’augment del nombre
d’operacions i d’usuaris fa
que la competència es dispari. Cash Converters fa
dos anys que no obre cap
botiga a Catalunya per la
caiguda del consum i també, admet, per l’augment
d’actors. Els implicats asseguren que tots es beneficiaran de la consolidació
del mercat. Per la professora d’economia de la UB,
però, “els intermediaris tenen els dies comptats”. ■
udit Guirado i la seva família –marit i tres fills– han de
deixar Bordils i anar a viure
a un pis més petit que tenen
a Anglès. “Ens feia molta mandra
el tema del trasllat –explica–; lloga
ara un camió i posa al pis nou coses que no hi caben o que simplement ja no hi queden bé... I vam
decidir fer-ho a l’americana.” És a
dir, vendre els trastos i, amb el que
guanyin, equipar la nova residència. Als Estats Units, la cultura de
la segona mà està arrelada perquè
hi ha molta mobilitat laboral i, cada cop que els nord-americans es
traslladen, buiden el garatge i
munten una paradeta per vendre
les seves coses als veïns. Guirado
s’ha inspirat en aquesta filosofia i
s’ha aliat amb les noves tecnologies per buscar compradors.
Com que la seva nova faceta
d’emprenedora (és fundadora de
la marca de roba d’embaràs i lactància Mamacoquette) l’ha obligat
a dominar internet, ho ha aprofitat per crear el web Lacasaperlafi-
nestra i fer un catàleg amb les fotos i el preu de tots els mobles i
electrodomèstics de casa seva.
Quan ho hagi venut tot –i ja hi està
a punt–, haurà recuperat uns
3.000 euros. Dissabte dia 29 va
organitzar una jornada de portes
obertes per rebre gent interessada i
també gent que ja tenia una o més
comandes emparaulades. “Ha estat
un èxit, hi havia articles que tenien
una cua de cinc o sis persones.” “El
més difícil –explica Guirado– va ser
posar-hi preu, perquè has de deixar
de banda la part emocional i posar
un preu assequible als articles; al
final ho vam deixar per la meitat
del que valien les coses o molt
menys.” Aquesta gironina ha vist
que ajudar altres famílies a crear
plataformes similars per vendre els
seus productes pot ser una bona
idea de negoci. “Jo ja tinc molta feina, però ho deixo en l’aire per si
algú ho vol aprofitar”, diu.
Gairebé com nou
Com Guirado, són molts els particulars que fan servir internet per treure’s coses de sobre que ja no fan servir i/o per adquirir-ne d’altres a bon
preu. Facebook, amb l’opció que dóna per crear grups de tot tipus, és
una bona eina. Geni Iniesta viu a
Terrassa, té 38 anys i és l’administradora del grup Productes infantils de 2a mà. El va crear fa cinc
anys. “Anava dirigit a la família i a
gent propera i ara ja som 3.000 inscrits”, explica. De fet, la roba de
nens, les trones, els llitets i les joguines són els grans protagonistes de
les compravendes a la xarxa social,
ja que són productes que es fan servir durant poc temps i, com recorda
Iniesta, “queden com nous”. Ella ha
fet unes 30 vendes, l’última la d’un
nòrdic i uns protectors de bressol
que li van costar 150 euros i pels
quals ara li n’han pagat 50.
Marina Mas, de 28 anys, té un
grup de criança a Celrà, L’Hora del
Cacauet, i moltes mares li comentaven que tenien coses dels seus
fills que ja no utilitzaven i que volien vendre o canviar. Fa vuit mesos
va obrir un grup amb el mateix
nom i gràcies als missatges que s’hi
publiquen ja s’han tancat més d’un
centenar d’operacions. Ella acaba
de vendre una banyera de la seva
menuda per 20 euros. ■
32
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
Ciutats
Tornen els
tambors i les
queixes a la
Ciutadella
Els veïns asseguren
que hi ha un gran
rebrot d’un fenomen
que va tenir el punt
àlgid fa deu anys
Reivindicacions a l’Ebre
Crida de la PDE a presentar
al·legacions al pla hidrològic
PROTESTA El moviment social convocarà una manifestació el mes de juliol a l’Ebre per rebutjar la revisió del
pla de conca RESOLUCIÓ L’assemblea de la PDE reclama que es retorne l’aigua del minitransvasament a Tarragona
Lurdes Moreso
La intervenció de Susanna Abella en la 13a
assemblea de la PDE ■ ELISABETH MAGRE
TORTOSA
La lluita de la Plataforma
en Defensa de l’Ebre
(PDE) no s’atura. Tot i
que fa gairebé 10 anys de
la derogació del transvasament de l’Ebre inclòs en
el Plan Hidrológico Nacional (PHN), el moviment
social continua la batalla
jurídica i europea contra
l’amenaça de qualsevol
detracció d’aigua de
l’Ebre. I ara hi torna a afegir la mobilització social,
així en la 13a assemblea
de la PDE, celebrada dissabte al vespre a Tortosa,
es va anunciar una gran
manifestació el mes de juliol vinent per rebutjar la
revisió del pla hidrològic
de la conca de l’Ebre, que
el govern de l’Estat aprovarà a final d’any. “El 30
de juny s’acaba el període
de presentació d’al·legacions al pla de conca i
abans que el Consell de
l’Aigua l’aprove el 30 de juliol convocarem una gran
mobilització per recordar
que la gent de les Terres
de l’Ebre estem en contra
d’aquest pla hidrològic”,
va explicar el portaveu de
la PDE, Manolo Tomàs.
La PDE, però, no ha
concretat encara ni el dia
ni tampoc el lloc on es farà
la protesta. Al marge de la
mobilització al carrer, la
PDE fa una crida a les institucions i sectors empresarials i socials de l’Ebre
perquè presenten al·legacions a la revisió del pla hidrològic de conca, que pel
que fa al tram final de
l’Ebre no inclou canvis
respecte el document
aprovat per l’Estat el
2014. La PDE en presentarà i també la Generalitat, que les està preparant
Les frases
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“No podem permetre
que el pla hidrològic
es converteixi en un
altre cas Castor i
tornar a pagar”
“Fa massa anys que
vivim una situació
injusta, no volem cap
transvasament directe
ni indirecte”
“No ens tremolarà
el pols per enviar un
informe a Brussel·les
demanant que
bloquegen els ajuts”
Susanna Abella
Joan Antoni Panisello
Manolo Tomàs
a través de la Comissió per
a la Sostenibilitat de les
Terres de l’Ebre, però la
PDE vol que se’n presenten centenars. “Això és un
tema d’Estat i s’han de
presentar centenars d’allegacions, que després
ens serviran en la lluita
europea”, va dir Tomàs.
De fet, la Comissió Europea ja ha fet algunes recomanacions a l’Estat sobre el pla hidrològic de
l’Ebre que coincideixen en
les reivindicacions de la
PDE. “Europa ha alertat
l’Estat que cal avaluar les
masses d’aigua i que han
de tenir uns objectius am-
bientals i això el pla de
conca no ho fa, s’obvia
l’anàlisi de les masses d’aigua en els punts més conflictius, com ara el delta de
l’Ebre”, va manifestar la
també portaveu de la PDE,
Susanna Abella.
Europa tampoc veu clar
la posada en marxa de
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA
EN DEFENSA DE L’EBRE
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA
EN DEFENSA DE L’EBRE
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA
EN DEFENSA DE L’EBRE
450.000 hectàrees de
nous regadius a la conca
de l’Ebre. “El cabal ambiental no és compatible
amb la posada en marxa
de tantes hectàrees de regadiu, se n’han d’eliminar”, va assenyalar Tomàs, que va explicar també que han demanat una
reunió amb el Ministeri
d’Agricultura per reclamar que es modifique el
pla de conca. I si no és així, la PDE ho comunicarà
a la Comissió Europea i
reclamarà que es bloquegen els ajuts comunitaris
per incompliment de la
normativa europea.
Pel que fa a la vigència
del pla hidrològic que
s’aprovarà a final d’any serà fins al 2021, però una
vegada aprovat la PDE
està convençuda que l’Estat tirarà endavant un altre PHN. I en aquest cas,
no s’utilitzarà la paraula
transvasament però sí que
es permetrà la transferència d’aigua entre usuaris
de distintes conques. “Tot
i que Brussel·les qüestiona
el pla hidrològic, estem en
una política de fets consumats i mentre es demana
paperassa a l’Estat les
obres dels canals van endavant, encara que no hi
hagi regants”, va lamentar Tomàs, que insisteix
en què el Segarra-Garrigues i el Xerta-Sénia se-
| Ciutats | 33
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
L’APUNT
Més fets i
menys paraules
Lurdes Moreso
Fa dècades que la PDE defensa el riu Ebre, i tot i que el
moviment social és reconegut arreu del país, sovint es
senten sols en la lluita contra possibles transvasaments. Són moltes les institucions que aproven resolucions per reclamar més aigua al tram final de l’Ebre,
però moltes vegades no són més que paraules que no
es tradueixen en accions concretes per aconseguir
que arribe més aigua dolça i més sediments a la desembocadura de l’Ebre. La PDE no busca la confrontació política però sí reclama fets concrets per garantir
la supervivència del Delta. I no és acceptable que el
govern necessite gairebé un any per redactar un document sobre l’impacte del pla hidrològic en els espais de la Xarxa Natura 2000.
Informe sobre
l’impacte del
pla al Delta
—————————————————————————————————
La PDE va comunicar als assistents a l’assemblea que finalment el govern català els
va entregar dijous passat l’informe sobre l’impacte del pla
hidrològic en els espais protegits del delta de l’Ebre. “Només fa un any que els ho havíem reclamat”, va ironitzar la
portaveu de la PDE, Matilde
Font, que va precisar que els
hauria anat molt bé disposar
del document el mes de novembre passat, quan l’Estat i
la Comissió Europea es van
reunir per avaluar el pla de
conca. El document exposa
l’afectació que tindrà sobre
els espais de la Xarxa Natura
2000 la disminució del cabal
de l’Ebre, que amb el pla de
conca és inferior als 100 metres cúbics per segon la major part dels mesos. “És un
document firmat per la Generalitat i ara el podrem fer servir en la lluita a Europa”, va dir
Font, que va fer un repàs de
les actuacions de la PDE per
aturar el pla hidrològic com la
queixa a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu,
la denúncia presentada al Tribunal Suprem o les denúncies contra els canals Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia.
La PDE reclama als ajuntaments i consells comarcals
de les Terres de l’Ebre que
s’afegeixen a la lluita jurídica
per aconseguir que l’Ebre sigui un riu viu i que els ebrencs
tinguen un futur digne.
Un inflable d’un bou encapçalava la manifestació dels taurins a les Terres de l’Ebre ■ JOSÉ CARLOS LEÓN
Milers de persones es
manifesten a Amposta
per defensar els correbous
a L’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de l’Ebre reivindica les proves
de bravura amb públic i els bous al mar a Reclamen solucions al govern
Lurdes Moreso
AMPOSTA
ran les infraestructures
que permetran el transvasament de l’Ebre.
La 13a assemblea de la
PDE també va aprovar,
per unanimitat, una resolució que rebutja la interconnexió de xarxes i que
reclama el retorn a l’Ebre
de l’aigua del minitransvasament a Tarragona de
forma esglaonada. “El minitransvasament a Tarragona ha estat una sangonera que ha limitat el creixement econòmic de les
Terres de l’Ebre, per la canonada no marxa aigua,
marxen euros”, va manifestar un altre dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello. ■
Milers de persones van
manifestar-se ahir pels
carrers d’Amposta, uns
5.000 segons la Policia Local i 10.000 segons l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, per defensar
les festes amb bous. Més
d’una cinquantena de penyes i comissions taurines
de l’Ebre, l’Aragó i el País
Valencià es van unir a la
capital ebrenca dels bous
per reivindicar una tradició que creuen que està en
perill. “La gent del territori
hem donat un cop fort per
demostrar que volem seguir disfrutant de les nostres tradicions als pobles”,
va dir el president de
l’Agrupació de Penyes i
Comissions Taurines de
l’Ebre, Joaquim Martí, en
una plaça de l’Ajuntament plena a vessar. De
fet, l’èxit de la convocatòria va sorprendre els mateixos organitzadors.
Sí als bous i Respecte a
les tradicions són les dues
consignes que més es van
repetir durant el recorregut de la protesta que va
començar al pavelló firal i
amb l’acompanyament de
xarangues i músics va acabar davant l’ajuntament
ampostí. Els aficionats als
bous també van exhibir
banderes catalanes amb
un bou imprès per difondre el missatge que els correbous també són una tradició al país. “Estem cansats dels atacs dels anima-
La frase
La xifra
“No podem callar
davant les mentides
que es diuen sobre
les festes de bous; són
la nostra tradició”
50
—————————————————————————————————
Joaquim Martí
PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ DE
PENYES I COMISSIONS TAURINES
—————————————————————————————————
penyes i comissions de bous
de les Terres de l’Ebre, Aragó
i el País Valencià van participar en la manifestació
“Som un cap de turc”
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Les ramaderies d’Alfara de
Carles fa un any i mig que no
poden fer les proves de bravura amb públic, una pràctica
habitual i que els darrers anys
havia atret el turisme rus a
aquest petit poble del Baix
Ebre. “Els operadors turístics
ens truquen i els hem de dir
que no poden portar turistes”, lamenta Àngela Mur, que
té uns 150 animals. Ha hagut
de reduir despeses en personal i manteniment a la seua
explotació i considera que els
ramaders són “un cap de
turc”. Nombrosos veïns d’Alfara van assistir a la protesta.
listes i de la gent de fora de
les nostres terres que no
ens volen escoltar”, va manifestar Martí.
L’Agrupació de Penyes i
Comissions Taurines de
l’Ebre reclama al govern
una solució “immediata” a
les modalitats de bous que
consideren en perill. “Estem cansats que ens toregen”, va dir el president de
l’Agrupació. Així, els aficionats als bous volen que
s’autoritzen les proves de
bravura amb públic a les
ramaderies i els bous al
mar a les Cases d’Alcanar.
També van reivindicar el
bou embolat i el capllaçat,
que tot i estar previstos en
la llei dels correbous, són
les pràctiques més qüestionades per les protectores d’animals.
Una altra de les reivindicacions de l’Agrupació
de Penyes i Comissions
Taurines és la reducció de
les taxes que han de pagar
els organitzadors de les
festes amb bous als veterinaris, per tal que els preus
s’adeqüin a la situació actual de crisi. Finalment,
demanen al Departament
de Cultura que respongui
la petició perquè la festa
dels bous es declare element festiu i patrimonial
d’interès nacional. ■
|
38 Ciutats
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
Habitatge
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Una PAH consolidada
PRESENT · La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell compleix quatre anys i acaba d’ocupar
el quart edifici, un bloc amb 27 habitatges buits des de fa set anys, on ja viuen tres famílies BALANÇ · La PAHC, que
reuneix “entre 200 i 300 persones” a l’assemblea setmanal, ha reallotjat a través de l’obra social més de 180 sabadellencs
tiu es defineix com “l’únic agent social que ha estat capaç de fer propostes pràctiques i de generar victòries davant les entitats financeres
per garantir que ni una sola persona de la ciutat estigui al carrer” mitjançant “la desobediència civil i l’organització col·lectiva”. Una mostra
del posicionament social i actiu de
la plataforma sabadellenca ha estat la inclusió al nom de la paraula
crisi, fet que també s’ha traslladat
a la la manera de funcionar i organitzar-se quotidianament. L’assemblea és l’espai clau des d’on
s’articula el col·lectiu que treballa a
partir de comissions com ara la de
gènere, la d’autogestió o la de suport psicològic als afectats.
Des de la seva creació, la PAHC
no s’ha aturat. L’any 2012, la plataforma ocupava dos blocs de pisos,
primer un al barri de Campoamor i
després un altre al de Can Rull.
L’any 2013 van fer un salt quantitatiu alliberant un immoble de 40 habitatges del barri de Gràcia i l’any
2014 van ser notícia pel fet de mantenir-se durant 17 dies tancats a
l’interior d’una oficina de BBVA, al
centre de Sabadell. Aquesta seria la
Sandra Pérez
SABADELL
P
er Sara Amghar, de 22 anys,
la Plataforma d’Afectats
per la Hipoteca i la Crisi
(PAHC) de Sabadell és “un
punt de suport” en un moment difícil de la seva vida. Casada amb
Omar Benassar, de 32 anys, i amb
una filla de deu mesos, viu des de
fa uns dies al bloc Guillem Agulló,
l’edifici de 27 habitatges propietat
d’una constructora situat al carrer
Puig i Cadafalch de Sabadell, en plena Gran Via, que la PAHC va “alliberar” el passat dissabte 11 d’abril.
“Ara estem més tranquils perquè
sabem que tenim un lloc on dormir”, diu Amghar després d’explicar tot el periple que els ha portat
fins a formar part de la nova ocupació de la PAHC. Vivien de lloguer en
un pis del barri de Ca n’Oriac que
pagaven gràcies a l’ajuda de la seva
família i dels diners que aconseguien Benassar recollint ferralla i
Ambhar en feines de neteja. Explica
que havia anat –i encara hi va– als
serveis socials per demanar ajuda
però sempre sortia per la porta sense solucions. Segons Sara, “la situació era insostenible”. Sense ingressos estables, i amb una ajuda de 72
euros per la nena que cobren dos
cops l’any, no podien fer front al lloguer i van decidir fer una primera
ocupació al febrer que els va sortir
malament i que va acabar en un
procés judicial, que està obert. Ara
ho tornen a intentar sota el paraigua de la PAHC. “No volem viure
gratis sinó pagar, però pagar el que
toca tenint en compte la nostra situació”, afegeix. A l’edifici, custodiat dia i nit per gent de la PAHC,
s’hi han instal·lat dues famílies més
i s’anirà omplint a mesura que hi
hagi més famílies que ho necessitin.
És l’inici d’un procés que ja coneixen els membres de la plataforma
de Sabadell. L’any 2013 van ocupar
un bloc de 40 pisos propietat de la
Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) que al passat mes de setembre es va incloure entre els 600
habitatges que el també conegut
com a banc dolent cedia a la Generalitat per destinar-los a lloguer social. El col·lectiu ho va viure com
“una victòria sense precedents”
després de mesos de lluita i d’incerteses perquè es va aconseguir el que
havien demanat des del principi, regularitzar la situació amb lloguers
socials. El procés en el cas de l’im-
—————————————————————————————————————————————
L’edifici batejat com
a bloc Guillem Agulló
és el quart que ocupa
la plataforma a Sabadell
—————————————————————————————————————————————
El bloc des de l’exterior. A baix, Sara Amghar, una de les ocupants ■ S. PÉREZ
Què és?
La PAH es defineix
com un col·lectiu
que lluita pel dret a
l’habitatge de totes
les persones. Treballen per aturar
desnonaments,
per negociar amb
els bancs dacions
en pagament i per
canviar les lleis
d’habitatge.
moble de Gràcia, segons Pau
Llonch, portaveu de la PAHC, és a
punt de finalitzar. El que acaba de
començar el recorregut és el Bloc
Guillem Agulló, nom triat en assemblea en homenatge al jove independentista que un grup de feixistes
van assassinar fa 22 anys. Després
d’un primer contacte amb la propietat, esperen tornar a parlar-hi
aquesta setmana amb la voluntat
de negociar un lloguer social.
El Moviment Popular de Sabadell
(MPS) va impulsar al març de fa
quatre anys la creació de la PAHC a
la ciutat en un principi, com explica
Llonch, sense saber del cert quin
era l’abast de la problemàtica a la
ciutat. “Ara reunim a l’ assemblea
setmanal entre 200 i 300 persones”, afegeix. La plataforma ha anat
guanyant en aquest temps reconeixement i suport social –Llonch comenta que, per exemple, es nota en
barris com Torreromeu, Can Puiggener, Campoamor...– i s’ha convertit en un referent per a moltes famílies que durant aquest temps han
tingut problemes amb l’habitatge i
que, segons afegeix Llonch, no han
obtingut resposta de les administracions. En aquest temps s’ha reallotjat a través de l’obra social més
de 180 persones. El mateix col·lec-
part més pública, però com explica
Llonch “hi ha molta feina al darrere” que es basa en l’apoderament
de les persones que s’acosten a la
plataforma. El portaveu deixa clar
que la PAHC vol trencar amb l’assistencialisme: “És essencial que la
gent sigui la protagonista de la lluita.” L’alta assistència a les assemblees i a tot el que organitza la
PAHC posa de manifest el fort lligam que s’estableix entre les persones del col·lectiu. “Es viuen emocions molt fortes”, comenta.
Llonch destaca el paper de les dones, que en molts casos són les primeres que s’acosten i agafen les regnes de la situació. El portaveu creu
que “encara que hipotèticament tota la problemàtica se solucionés, la
PAHC no desapareixeria” perquè
“hi ha un vincle personal i polític
molt fort”. Afirma que “la PAHC de
Sabadell està pensada per ser un
sindicat de veritat” i hi afegeix que
“hi ha una gent organitzada en assemblea i que lluita perquè les seves necessitats siguin cobertes”. ■
|
40 Ciutats
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
La marxa per
Gallecs reuneix
2.500 persones
a Demanen que s’aturi un projecte d’un centre logístic a
Santa Perpètua i que s’ampliï la protecció d’espai natural
MOLLET DEL VALLÈS
L’abril del 1978, 8.000
persones es van manifestar a Gallecs en contra del
projecte del govern espanyol de fer una ciutat de
150.000 habitants en les
1.500 hectàrees expropiades. Aquest diumenge,
37 anys després, la Plataforma per la Defensa de
Gallecs va aconseguir reunir unes 2.500 persones
a la plaça de l’Església
per reclamar més protecció per a les 750 hectàrees que queden sense
urbanitzar, que s’ampliï l’espai del PEIN i que
s’hi prohibeixin activitats com la falconeria.
La data
—————————————————————————————————
09.04.78
8.000 persones es van
manifestar en contra de la
construcció d’una ciutat
de 150.000 habitants
“Som aquí en nom dels
que van salvar 27 cases que
si no estarien a terra, dels
que no van marxar tot i que
la Guàrdia Civil els deia que
tenien dos mesos per ferho, dels dos que van anar a
parar la Model, dels més de
cent que van ser expedientats i dels que ens vam plantar per impedir que es fes la
Ajuntament de
Sant Esteve Sesrovires
EDICTE
macrociutat”, deia Vicenç
Torrents, un dels històrics
activistes per Gallecs que
ja va participar en la marxa del 78. Ell i la cineasta
Neus Ballús, directora de
La plaga, van llegir el manifest, juntament amb Roger Olivé, un nen de nou
anys, veí de Can Jornet,
que representava el compromís de les generacions
futures per Gallecs.
“Les amenaces contra
l’espai no van acabar amb
la retirada del projecte de
ciutat. Tampoc amb la inclusió al PEIN d’una part
de les hectàrees restants
sense urbanitzar”, diu el
manifest, que també denuncia “una gestió del
territori força imperfecta
859744-1109419®
J. Villarroya / El 9 Nou
La Junta de Govern Local, en sessió ordinària d’1 d’abril de 2015, per unanimitat dels membres assistents, adoptà, entre altres, l’acord següent:
“Primer. Estimar l’escrit d’al·legacions formulat per la mercantil SOLVIN SPAIN, SL (R.E. número 790 de 13 de febrer de 2015) –contra l’acord
adoptat en sessió ordinària de la Junta de Govern Local de data 7 de gener de 2015, d’aprovació inicial del «Projecte modificat d’obres d’urbanització del sector industrial Can Margarit a Sant Esteve Sesrovires» redactat per l’empresa Consultoria IDP, per encàrrec de la «Junta de Compensación definitiva del sector industrial 08 ‘Can Margarit’ del Plan General de Ordenación Municipal de Sant Esteve Sesrovires»–, sobre la base motivada en el document que porta per títol «Resposta a les prescripcions que els diferents organismes implicats en el Projecte modificat. Urbanització
del sector industrial Can Margarit, han emès» presentat per l’empresa IDP, considerant el resolt en aquest document com a base de contestació i
aclariment a l’escrit d’al·legacions presentat (document que s’acompanya com a ANNEX I formant el mateix part integrant del present acord); i sobre la base motivada a l’informe signat per l’arquitecta municipal, Sra.Cristina Blanco Álvarez, en data 25 de març de 2015, considerant el resolt en
aquest informe com a base de contestació i aclariment a l’escrit d’al·legacions presentat (informe que s’acompanya com a ANNEX II formant el
mateix part integrant del present acord).
Segon. Amb relació als informes sol·licitats als organismes públics i a les empreses de subministrament de serveis afectats, en compliment de l’article 89.6 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer), en virtut de l’aprovació inicial del «Projecte modificat d’obres d’urbanització del sector industrial Can Margarit a Sant Esteve Sesrovires»,
dels quals se n’ha rebut resposta, es consideren degudament resolts sobre la base motivada en el document que porta per títol «Resposta a les
prescripcions que els diferents organismes implicats en el Projecte modificat. Urbanització del sector industrial Can Margarit, han emès» presentat
per l’empresa IDP, considerant el resolt en aquest document com a base de contestació i aclariment als suggeriments presentats pels organismes
sectorials i empreses de subministrament afectats (document que s’acompanya com a ANNEX I formant el mateix part integrant del present
acord); així com també es consideren degudament resolts sobre la base motivada a l’informe de l’arquitecta municipal, Sra.Cristina Blanco Álvarez, emès en data 25 de març de 2015, considerant el resolt en aquest informe com a base de contestació i aclariment als suggeriments presentats pels organismes sectorials i empreses de subministrament afectats (informe que s’acompanya com a ANNEX II formant el mateix part integrant del present acord).
Tercer. Aprovar definitivament, per delegació de l’alcaldia, el «Projecte modificat d’obres d’urbanització del sector industrial Can Margarit a Sant
Esteve Sesrovires» –redactat per l’empresa Consultoria IDP, per encàrrec de la «Junta de Compensación definitiva del sector industrial 08 ‘Can
Margarit’ del Plan General de Ordenación Municipal de Sant Esteve Sesrovires»–, en els termes i observacions establerts en el document que porta per títol «Resposta a les prescripcions que els diferents organismes implicats en el Projecte modificat. Urbanització del sector industrial Can
Margarit, han emès» presentat per l’empresa IDP, formant el mateix part integrant de dit projecte modificat (document que s’acompanya com a ANNEX I del present acord); i en els termes i observacions establerts a l’informe de l’arquitecta municipal, Sra.Cristina Blanco Álvarez, emès en data
25 de març de 2015, formant el mateix part integrant del present acord i el qual s’acompanya com a ANNEX II.
Quart. Publicar l’acord d’aprovació definitiva del «Projecte modificat d’obres d’urbanització del sector industrial Can Margarit a Sant Esteve Sesrovires», al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), al diari «EL PUNT AVUI» i a
la seu electrònica de l’ajuntament de Sant Esteve Sesrovires (https://www.seu.cat/sesrovires) dins de la secció Anuncis i Edictes (e-TAULER).
Així mateix, i en compliment de l’article 8.5 b) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer), es dóna publicitat del text íntegre de l’acord d’aprovació definitiva, del contingut íntegre del projecte modificat, del document que porta per títol «Resposta a les prescripcions que els diferents organismes implicats en el Projecte modificat. Urbanització
del sector industrial Can Margarit, han emès», així com de l’informe de l’arquitecta municipal, Sra.Cristina Blanco Álvarez, emès en data 25 de
març de 2015, a la seu electrònica de l’ajuntament (https://www.seu.cat/sesrovires) dins de la secció Planejament i gestió urbanística, a l’efecte de
la seva consulta per via telemàtica per part de la ciutadania.
Cinquè. Notificar el present acord a la mercantil SOLVIN SPAIN, SL, així com als organismes públics i a les empreses de subministrament de serveis afectats.
Sisè. Notificar el present acord a les persones propietàries i interessades a l’expedient amb citació personal, en compliment de l’article 119.2 e) del
Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012,
de 22 de febrer.”
“Aquests acords que posen fi a la via administrativa podran ser recorreguts potestativament en reposició davant de l’òrgan que l’ha dictat. El termini per interposar el recurs de reposició serà d’un mes, comptat des del següent dia hàbil al de l’última publicació d’aquest acord en els mitjans d’informació esmentats. En el supòsit que s’interposi recurs de reposició, no es podrà interposar recurs contenciós administratiu fins que aquell no sigui resolt expressament o s’hagi produït la seva desestimació per silenci.
Si transcorregut un mes des de la interposició del recurs no se n’ha rebut resolució expressa, aquest es tindrà per desestimat, i es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant els Jutjats Contenciosos Administratius de Barcelona, en el termini de 6 mesos comptats des del següent dia hàbil a aquell en què l’òrgan hauria d’haver resolt el dit recurs. En el cas de resolució expressa desestimatòria del recurs, el termini per
interposar el recurs contenciós administratiu davant els Jutjats Contenciosos Administratius de Barcelona serà de dos mesos.
No obstant això, es pot interposar directament per part dels interessats, sense necessitat d’interposar prèviament el recurs de reposició potestatiu,
el recurs contenciós administratiu davant els Jutjats Contenciosos Administratius de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del següent dia hàbil al de l’última publicació d’aquest acord en els mitjans d’informació esmentats.
Tot això sense perjudici que pugueu interposar qualsevol altre recurs, si ho considereu convenient.”
Sant Esteve Sesrovires, 8 d’abril de 2015
El secretari, Ricard Rosich i Palet
Vist i plau, l’alcalde, Enric Carbonell i Jorba
Els Castellers de Mollet també van participar en la manifestació amb un pilar de quatre que
van aixecar a la plaça de l’Església de Gallecs ■ GRISELDA ESCRIGAS / EL 9 NOU
i massa condicionada políticament que tot i que
regular sobre el paper, per
passivitat, encara permet
la pràctica de la falconeria, la circulació de vehicles per camins i la destrucció dels marges dels
conreus”. I sobre el projecte de centre logístic de
l’empresa TransWences a
Can Banús a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) diu que “ja es va
deixar fora de l’àrea de
protecció amb la intenció
de poder continuar fent
diners amb un Gallecs
cada cop més pressionat.
El responsable d’aquesta
operació és l’Incasòl, l’empresa que gestiona les terres públiques a Catalunya, amb l’aval i la complicitat de l’actual govern de
Santa Perpètua”.
A l’acte també hi va
participar el cantautor
Jaume Arnella, que va
cantar un romanç que va
compondre a finals dels
anys 70 i que glossa la resistència dels habitants
de Gallecs que havien estat expropiats, a més
d’altres entitats. Tot seguit, bona part dels assistents es van desplaçar
als terrenys de Can Banús per mostrar el seu
rebuig a la construcció
d’un centre logístic. ■
EDUCACIÓ
Cadena humana per reclamar
dos instituts nous al Poblenou
Una cadena humana organitzada per la comunitat educativa de Sant Martí i amb la
participació de centenars de
persones va evidenciar ahir la
lluita perquè es construeixin
dos instituts al Poblenou. L’acció ha enllaçat els dos espais
on és previst que s’aixequin
els edificis. Mestres i famílies
asseguren que sense aquests
equipaments educatius la demanda que es generarà a la
zona superarà amb escreix
l’oferta i els alumnes hauran
de marxar fora del barri per
estudiar l’ESO. En concret,
apunten que, el 2016, 54 estudiants ja es quedaran sense
plaça. Des del Departament
d’Ensenyament, però, s’ha assegurat que tots els infants
es podran matricular als instituts del barri. ■ REDACCIÓ
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
SUCCESSOS
SUCCESSOS
SUCCESSOS
A presó per haver
traficat amb
drogues a Lleida
Detenen cinc joves
per robatoris
al Port Olímpic
Enxampen un
lladre de bancs
a l’Hospitalet
Els Mossos van detenir a Lleida un presumpte traficant
que duia a sobre 85 dosis
d’heroïna i 20 de cocaïna,
preparades per a la venda directa al consumidor. L’home,
de 50 anys i nacionalitat guineana, ja ha ingressat a presó i se sospita que des de fa
mesos distribuïa substàncies
estupefaents al barri antic de
Lleida. Una patrulla el va sorprendre in fraganti el passat
14 d’abril, quan acabava de
vendre una dosi a un consumidor. Quan els agents se li
van acostar, el sospitós va fugir corrent, però el van acabar enxampant. ■ REDACCIÓ
Cinc joves, d’entre 18 i 23 anys
i veïns de Sant Vicenç dels
Horts, Sabadell i Barcelona,
van ser detinguts divendres a
la matinada com a presumptes autors de tres robatoris
amb violència i intimidació i
tràfic de drogues, a la zona del
Port Olímpic de Barcelona. Els
vigilants de seguretat van retenir els presumptes autors
dels robatoris a dues dones i
un home. En l’escorcoll posterior els Mossos els van trobar
targetes de crèdit que pertanyien a les víctimes i diners.
Una de les detingudes duia
un embolcall amb cocaïna i
una navalla. ■ REDACCIÓ
Un home de 45 anys va ser
detingut pels Mossos al març
passat acusat d’assaltar, armat i disfressat, dues entitats
bancàries de l’Hospitalet de
Llobregat i endur-se un botí
de poc menys de 4.000 euros. En el primer dels robatoris, l’individu, guarnit amb
ulleres de sol, tapaboques i
gorra de llana, va entrar en
una sucursal bancària on va
aconseguir un botí de 70 euros, després d’intimidar els
treballadors amb una pistola.
Dos dies després va entrar en
un altre banc i se’n va endur
3.600 euros. Ja ha ingressat
a presó. ■ REDACCIÓ
32
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
Comarques Gironines
Medi ambient El repte de la gestió de l’aigua en les empreses turístiques
Pioners en estalvi d
ESTUDI La UdG i el clúster Catalan
Water Partnership fan un estudi pioner
sobre el consum d’aigua en el sector
turístic POTENCIAL S’hi analitza
l’aplicació de noves tecnologies
Joan Trillas
GIRONA
L’hotel Samba de Lloret
de Mar, els càmpings La
Ballena Alegre de Sant
Pere Pescador i el Valldaro de Platja d’Aro són alguns dels exemples existents a Catalunya de bones pràctiques en el sector turístic català pel que
fa a la gestió eficient del
cicle de l’aigua. Aquestes
són algunes de les moltes
empreses que aposten per
l’estalvi d’aigua, d’acord
amb el moviment de sensibilització que s’ha engegat en el sector en els últims anys. Però encara
cal avançar més.
I, en vista d’això, el
clúster Catalan Water
Partnership (CWP), conjuntament amb la Universitat de Girona (UdG) i
amb el suport d’ACC10,
ha dut a terme un estudi
pioner a Catalunya per
conèixer el consum d’aigua en els principals segments turístics, l’ús de
tecnologies i tècniques
d’estalvi i eficiència, i l’estalvi potencial que es podria aconseguir.
Segons aquest treball,
El consum d’aigua i mesures d’estalvi hídric a
Catalunya, l’aplicació de
tecnologies d’eficiència
hídrica pot arribar a suposar un estalvi d’aigua d’entre el 20% i el 30% en funció dels sectors. Segons
les investigadores responsables d’aquest estudi,
Rosa M. Fraguell i Anna
Ribas, del departament
de geografia de la UdG,
l’ús eficient de l’aigua en el
sector turístic català ha
L’hotel Samba de
Lloret de Mar serà un
dels establiments on
es faran proves en el
marc d’un projecte
europeu ■ EL PUNT AVUI
Les xifres
—————————————————————————————————
30
per cent és l’estalvi d’aigua
que es pot arribar a aconseguir en alguns establiments.
—————————————————————————————————
25
instal·lacions han estat
objecte d’un estudi exhaustiu, si bé en total se n’han
valorat una seixantena.
d’anar més enllà de les
mesures ja habituals com
ara rentar menys tovalloles i posar airejadors a les
aixetes: “Cal començar a
introduir tecnologies innovadores per aprofitar
les aigües grises i pluvials,
reduir les fuites i, especialment, millorar l’eficiència en el reg de jardins
i l’ús de noves tecnologies
en piscines i balnearis.”
Sistemes intel·ligents
Aspectes com ara el monitoratge i un control més
acurat del consum d’aigua
i els sistemes que en permeten una gestió més intel·ligent tenen un gran
potencial d’aplicació. Així
mateix, l’adequació de la
normativa i els incentius
públics per estalviar aigua, com s’ha fet en el Codi
Tècnic de l’Edificació per a
l’estalvi d’energia, poden
afavorir la implantació de
mesures més ambicioses
en el moment de la construcció o la reforma integral dels establiments tu-
rístics, que és quan és
més factible fer-ho.
L’estudi ha analitzat casos amb dades de consum
d’aigua, mesures d’estalvi
—————————————————————————————————
Hi ha establiments
amb un consum
de 420 litres
per persona i dia
—————————————————————————————————
habituals i predisposició a
aplicar noves mesures d’estalvi. Entre els segments
analitzats, hi ha hotels,
càmpings, cases rurals,
balnearis, camps de golf, i
parcs aquàtics i temàtics
de tot Catalunya. ■
Establiments de referència pel que fa a bones pràctiques
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El treball, liderat per Rosa M.
Fraguell i Anna Ribas, del
departament de geografia de
la UdG, ha recopilat dades
d’una seixantena d’establiments representatius amb
resultats ben diversos, des
d’establiments amb un consum de més de 420 litres per
persona i dia fins a establiments amb un consum quatre vegades inferior.
Alguns d’aquests allotjaments que són un exemple de
bones pràctiques i que aposten per reduir el consum d’aigua els tenim molt a prop a
les comarques gironines.
Aquest és el cas, per exemple,
de l’hotel Samba. En aquest
hotel de Lloret de Mar hi ha en
marxa un projecte europeu
amb una durada de tres anys
(Dem EAU Med), liderat per
ICRA, Leitat i Adasa, tots tres
del CWP. Conjuntament, té un
pressupost de 5,9 milions
d’euros per provar noves tecnologies d’estalvi d’aigua, juntament amb gairebé vint socis europeus. N’és un altre
exemple el càmping Bassegoda a Albanyà, on dues empreses del CWP, ABM i Asepma,
han implantat un sistema
modular de depuració biològica d’alta eficiència. Aquesta
mateixa empresa ha creat un
sistema de depuració i reutilització d’aigües grises i aigües pluvials a l’hostal Empúries, que el 2013 va rebre el
premi de turisme sostenible
de Catalunya. En aquest establiment, el projecte el que fa
és aprofitar les aigües grises
que provenen de les dutxes i
els lavabos i de les cisternes
del WC juntament amb les aigües pluvials per reutilitzarles en algunes zones verdes.
| Comarques Gironines | 33
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
L’APUNT
Pioners en
l’educació pública
Narcís Genís
Passejar pel claustre de l’institut Ramon Muntaner de
Figueres és fer un tomb per la història. Va ser el primer
institut que es va obrir a l’Estat espanyol, finançat durant molts anys pels contribuents figuerencs quan les
institucions estatals li giraven l’esquena i posaven pals
a les rodes amb la idea de tancar-lo. Però malgrat tots
els entrebancs, aquest centre, nascut gràcies a un es-
d’aigua
perit humanista i republicà federal, amb l’aire fresc de
la il·lustració francesa que li arribava per la proximitat
de la frontera, va subsistir. Amb un extraordinari currículum forjat amb professors i alumnes de gran prestigi, ha complert 175 anys. Un aniversari que se celebra
amb diferents actes i la publicació d’un llibre que ens
aproxima al que han estat tots aquests anys.
Xavier Amores Clúster Català de l’Aigua (CWP)
“Cal valorar les oportunitats
que el sector turístic té a l’abast”
Quina és la finalitat de
l’estudi?
Aquest és un estudi que
fem des del Clúster Català de l’Aigua, format per
empreses especialitzades
en recerca sobre temes
relacionats amb l’aigua
de tot Catalunya. El que
es volia era estudiar els
problemes que té el sector, quines oportunitats
pot tenir per aconseguir
un estalvi d’aigua i també l’eficiència pel que fa
a la seva qualitat.
Un sector turístic, per
cert, estigmatitzat pel
que fa al consum d’aigua.
Sí, és cert, si més no
quant a la percepció que
es té en els casos de sequera, però no s’ajustaria
a la realitat. En tot cas, el
turístic és un sector que
consumeix aigua de manera important. Pensem
que l’estalvi d’aigua en
aquestes empreses també el presenten com un
actiu a efectes de màrqueting, com un valor
per captar clients que estan especialment conscienciats amb aquesta
problemàtica.
Xavier Amores, al parc científic ■ JORDI RIBOT / ICONNA
Cada cas és una realitat
diferent?
Sí, per això hem mirat de
ser exhaustius al màxim.
Pensi que el consum d’aigua s’encareix cada vegada més i que els requeriments de les administracions també són més
exigents. No és el mateix
un hotel rural que un hotel de costa, un parc
aquàtic, un balneari, un
càmping o un camp de
golf, que són els establiments en què ens hem
centrat. De moment hem
deixat de banda ports esportius i estacions d’esquí, per exemple.
Quin ha estat el criteri?
És un estudi fet de casos.
Perquè el sector turístic, i
només a Catalunya, disposa de més de 6.000 establiments que reunirien característiques per a aquest
estudi. Per això ens vam
centrar en casos. Es van
fer entrevistes i visites en
profunditat. Es van visitar
una seixantena d’establiments en total, dels quals
el treball es va fer exhaustiu en uns 25. Pensem que
en el cas dels balnearis hi
ha empreses que en tenen
uns quants i visitant-ne un
ja es podia fer una extrapolació. Aquest també
seria el cas d’una cadena
d’hotels, perquè ja ens parlen de les seves problemàtiques com a grup. El treball s’ha fet extensiu al
conjunt de Catalunya.
Cal continuar avançant?
Sí, cal avançar, i molt. Però també és cert que el
sector està molt conscienciat de la necessitat
d’estalviar aigua i s’estan
fent millores importants
en les instal·lacions. En
alguns casos, però, cal
una reforma gran. ■
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Necessitem COMERCIAL
(per a incorporació immediata)
118022-1109428w
Interessats, envieu c. v. a:
oscar.munera[email protected]
117711-1106037A
amb experiència en màrqueting i publicitat
|
34 Comarques Gironines
| GIRONÈS
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2015
El trànsit a la ronda de Girona
per l’AP-7 creix un 20% el 2014
a La mitjana anual va ser de gairebé 46.400 vehicles, 7.600 més que el 2013 a Des del 2012, abans
que s’inauguressin els enllaços de Girona Oest, Fornells i Vilademuls, l’increment és d’un 37%
Evolució del trànsit a l'AP-7 a la circumval·lació de Girona
IMD (Intensitat mitjana diària)
Lleuger
FORNELLS - VILADEMULS
Pesant
Total
( ) El 2010, el 2011 i el 2012 només hi havia tres seccions:
*
Cassà - Girona S. / Girona S. - Girona N. / Girona N. - L'Escala
46.396
50.000
38.999
38.795
36.217
40.000
7.374
7.140
30.000
31.624
29.077
10.778
33.851
8.942
35.619
6.562
29.854
27.289
20.000
10.000
0
ANY 2010
ANY 2011
Lurdes Artigas
GIRONA
La circumval·lació de l’autopista AP-7 a Girona, des
de Fornells a Vilademuls,
va tenir l’any passat una intensitat mitjana de trànsit
de 46.296 vehicles al dia,
una xifra que és un 19,6%
superior als 38.795 que hi
havia hagut el 2013. En dades absolutes, l’augment va
ser de 7.601 vehicles al dia.
Si comparem la dada del
2014 amb la del 2012
–abans que es posessin en
marxa els nous enllaços de
Girona Oest, Fornells i Vila-
ANY 2012
ANY 2013
demuls– el creixement ha
estat d’un 37%, ja que s’ha
passat d’una mitjana diària
de 33.851 a 46.396. S’han
guanyat, doncs, 12.545 vehicles diaris en dos anys.
L’ampliació de la ronda
per l’autopista que s’ha dut
a terme aquests dos anys
ha aconseguit aturar el descens de trànsit que hi havia
hagut des de l’inici de la crisi. L’efecte dels nous enllaços es va notar sobretot el
2013 –a la resta de la xarxa
d’autopistes els números
encara no eren bons– mentre que el 2014 l’augment
va ser més generalitzat a
ANY 2014
Les dates
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
26.03.13
13.08.13
01.07.14
tota la xarxa, tot i que més
fort a Girona gràcies a l’ampliació de la ronda gratuïta.
viscut un gran impuls els
últims dos anys. La gratuïtat de l’AP-7 al seu pas per
Girona es va posar en marxa l’any 2000 entre els dos
peatges que existien: Girona Nord i Girona Sud.
El 2006 el Ministeri de
Foment i Abertis van
acordar ampliar la ronda
gratuïta perquè assumís
el paper de l’autovia A-2 i
no desdoblar l’N-II en
aquest tram. Així, es va
Es va posar en
funcionament l’enllaç
de Girona Oest, el tercer
de l’AP-7 a la ciutat.
Impuls els últims 2 anys
La circumval·lació de Girona per l’oest via AP-7 ha
Es va inaugurar l’enllaç de
Fornells, que es va convertir
en el nou inici al sud de la circumval·lació gratuïta.
Màster en turisme cultural a
la Universitat de Perpinyà
Joan Trillas
PERPINYÀ
La Universitat de Perpinyà Via Domitia conjuntament amb les universitats de les Illes Balears,
Andorra i París VI i l’Institut de Ciències Polítiques de Tolosa posen en
marxa el màster MIRO
en turisme cultural.
Aquest màster internacional té com a objectiu
qualificar futurs professionals i investigadors en
l’àmbit del turisme cultural mitjançant la formació en línia multilingüe
–francès, castellà i català, amb traducció a l’anglès– i oferint tres títols,
un de francès, un d’espanyol i un d’andorrà.
El màster MIRO proposa una oferta de formació que, preveient els
canvis del sector turístic,
contribueix a definir els
futurs estàndards internacionals del turisme
cultural. Els 120 crèdits
que formen el programa
volen proporcionar una
base de coneixements
comuns en tres grans
àmbits d’especialització:
l’e-turisme, l’estudi de les
polítiques dels públics i la
valorització dels patrimonis. Les competències
i els coneixements que
s’hi imparteixen estan
avalades per diferents
actors socioeconòmics
que van participar en la
identificació i definició
del temari.
Es va obrir al trànsit
l’enllaç de Vilademuls,
que va completar al nord
la nova ronda de 22 km.
Els continguts del màster MIRO combinen els
models turístics de l’Estat
francès, líder mundial en
nombre de visitants, i el
de l’espanyol, que és líder
en beneficis econòmics
deixats pel turisme.
El màster MIRO neix en
una àrea definida per Barcelona, Tolosa i Montpeller, que inclou ciutats com
ara Perpinyà, Girona, Palma i Carcassona. Aquesta
regió del sud d’Europa és
un motor econòmic i
d’atractiu turístic mundial, amb 700 museus, 350
rutes turístiques i 12 llocs
Unesco i rep cada any prop
projectar fer un nou enllaç cap al centre de Girona –Girona Oest, inaugurat el març del 2013– i
allargar la ronda tant al
sud –fins a enllaçar amb
l’inici de la nova A-2, a Fornells, en un peatge obert
l’agost del 2013– com al
nord –fins a Vilademuls,
on ha de començar el desdoblament de l’N-II al
nord, amb un peatge inaugurat al juliol–, a més d’incrementar la capacitat
de l’autopista al llarg
d’aquests 22 quilòmetres
de dos a quatre carrils per
sentit. En global, Abertis
hi va invertir prop de 300
milions d’euros.
Aquesta millora i ampliació s’ha traduït en
aquest augment de trànsit
fins als 46.396 vehicles
diaris del 2014. Cal dir que
la mitjana és anual i, per
tant, la meitat de les dades
ponderades del 2014 són
d’abans de l’estrena de
l’enllaç de Vilademuls –es
va posar en funcionament l’1 de juliol– i l’altra
meitat amb la ronda gratuïta ja completada.
Camions i turismes
Bona part de l’augment de
trànsit a l’AP-7 entre el
2012 i el 2014 és per l’efecte de la prohibició de circulació dels camions de l’N-II
vigent des de l’abril del
2013 –el trànsit de vehicles pesants ha crescut un
64% en dos anys, de només 6.562 a 10.778–, però
també hi ha hagut un fort
augment de vehicles lleugers (turismes): han augmentat un 30,5%, de
27.289 a 35.619. De fet,
l’efecte del desviament de
camions provinents de
l’N-II va ser sobretot entre
el 2012 i el 2013.
En canvi, entre el 2013 i
el 2014 l’increment va ser
molt igualat: l’augment
dels vehicles pesants va
ser d’un 20,5% i dels lleugers, d’un 19,3%. ■
de 35 milions de visitants.
Programa MIRO
El programa MIRO, amb
un pressupost de 5,5 milions d’euros (per al període 2012-2019) està finançat per l’Agència Nacional
de la Recerca francesa
(ANR) sota els auspicis de
les Iniciatives d’Excel·lència en Formacions Innovadores (IDEFI). La convocatòria de projectes Idefi
es va llançar la tardor del
2011 per tal de donar suport a projectes emblemàtics i innovadors en l’àmbit de l’ensenyament superior francès. ■
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 20 abr. 2015 - Page #1
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
20/04/2015 11:25
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 20 abr. 2015 - Page #12
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
20/04/2015 11:26
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 20 abr. 2015 - Page #24
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
20/04/2015 11:27
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 20 abr. 2015 - Page #25
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
20/04/2015 11:28
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 20 abr. 2015 - Page #28
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
20/04/2015 11:29
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 20 abr. 2015 - Page #57
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
20/04/2015 11:32
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 20 abr. 2015 - Page #59
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
20/04/2015 11:33
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 20 abr. 2015 - Page #60
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
20/04/2015 11:34