l`apunt - b`Ars vfx

43
EL MUNDO. MARTES 8 DE ABRIL DE 2014
CULTURA / EM2
Historia / Exposición
Los vikingos
más allá de
la ficción
Suecia exporta una muestra que rompe
los tópicos sobre la cultura nórdica
VANESSA GRAELL / Barcelona
Espadas que se blandieron en
cruentas batallas, una piedra sepulcral para entrar en el Valhalla de
Odín y un barco vikingo de 30 metros reconstruido con las mismas
técnicas de hace mil años. Misteriosas runas que áun hoy no han
conseguido descifrarse, delicadas
joyas, restos de entierros, cuernos
para beber, objetos de metal con
inscripciones, etc. La cultura vikinga resucita a través de 480 objetos
procedentes del Museo de Historia
de Suecia, en la magna exposición
Vikings, que ocupa 1.300 metros
cuadrados del Museu Marítim de
Barcelona.
Tras verse en Holanda, Escocia y
Australia, la exposición aterriza en
Barcelona hasta el 28 de septiembre,
para luego seguir su tour por América (viajará a Canadá y Estados Unidos) y volver a Europa, donde prevé
finalizar en Austria, en 2015. «Vikings es un blockbuster, la han visto
cientos de miles de personas», admite la directora del Museo de Historia
de Estocolmo, Maria Jansen, sobre
esta muestra que saca por primera
vez del país un lote tan importante
de piezas vikingas. «La era vikinga
es mítica en Escandinavia. Hoy, los
vikingos se han convertido en celebrities internacionales, sobre todo
por el cine, pero hay muchos tópicos
que la exposición quiere romper»,
añade Jansen. ¿Qué tópicos? La clásica imagen del vikingo con un casco de cuernos, un concepto que viene de 1876, año en que se estrenó El
anillo de los Nibelungos, de Richard
Wagner. En la ópera, el villano lucía
un casco con cuernos, lo que llevó a
identificar a los vikingos con este accesorio, repetido hasta la saciedad
en las películas.
Del mar del Norte al Mediterráneo, de América hasta Oceanía. Durante siglos (desde que empezara su
expansión en el siglo VIII hasta su
declive en el XII) los vikingos fueron
temidos en las aguas de medio mundo. Y se forjó la leyenda de una cultura escandinava salvaje y fuerte.
«Se suele asociar a los vikingos con
una civilización bárbara y destructora. Pero no lo eran más de lo normal
en la época. Sin ir más lejos, los almogávares eron los destroyers nú-
Reconstrucción de un barco vikingo de 10 metros de eslora. / ANTONIO MORENO
mero uno», compara Roger Marcet,
director del Museu Marítim.
La exposición arranca con lo que
se considera el inicio de la era vikinga: el saqueo del monasterio de Lindisfarne, al norte del Reino Unido,
en el 793 d.C. Hay que matizar que
el término vikingo no designa una
etnia ni ninguna entidad nacional
sino que se refiere a aquellos saqueadores, colonizadores o comerciantes de procedencia escandinava. Aunque se los asocie a la barbarie, su sociedad era más
igualitaria y avanzada en ciertos as-
pectos: las mujeres eran libres, con
una posición social privilegiada como cabezas de familia, con un poder superior al de las mujeres del
cristianismo.
En cuanto a la religión, los vikingos cabalgaban entre los antiguos
dioses de la tradición nórdica y el
cristianismo, que se acabó imponiendo como religión única y oficial
en Escandinavia. Pero la cosmología nórdica, el martillo de Thor, el
poder de Odín y la promesa del Valhalla pervivieron durante siglos.
Una de las piezas más impresio-
nantes de la exposición es la reconstrucción a escala real del barco vikingo Gokstad, que data del
850 d.C. y se usó como cámara funeraria. La embarcación de poco
calado servía para navegar por la
costa, los ríos y los fiordos. La reconstrucción del navío proviene del
Viking Ship Museum de Roskilde,
en Dinamarca, y se realizó siguiendo los materiales y las técnicas vikingas: sin sierras, a partir del tronco de un roble de un metro de diámetro cortado radialmente en
mitades, cuartos y octavos.
Sector audiovisual / Nuevo festival
Los ‘cracks’ de los efectos especiales, reunidos en el b’Ars
LETICIA BLANCO / Barcelona
La potente industria de los efectos visuales se encuentra inmersa en una
pequeña revolución. Su centro neurálgico, hasta ahora anclado a Estados Unidos y, en concreto, a Los Ángeles, empieza a desplazarse a otras
partes del mundo. Como muestra,
un botón: la animación en 3D de uno
de los últimos taquillazos de Universal, Gru, mi villano favorito, estuvo a
cargo del estudio francés Mac Guff.
Una estrategia, la de descentralizar el talento, que cada día suma
adeptos. Canadá y Singapur, con
ventajas fiscales para el sector mucho más atractivas que EEUU, empiezan a disputarle el mercado ahora que el trabajo a distancia, desde
casa, es posible. Y Barcelona, claro
está, no quiere quedarse atrás. King,
la empresa detrás del popularísimo
videojuego Candy Crush, ya anunció
en septiembre que instalaría en la capital catalana sus nuevas oficias.
La decisión no es casual. Barcelona alberga estudios que llevan años
trabajando para Hollywood y un puñado de profesionales que, sin hacer
Fotograma de la película ‘Gru, mi villano favorito’. / EL MUNDO
demasiado ruido y en la distancia,
han ido forjándose una carrera internacional. Es el caso de Post23, de
los madrileños I-Real Studios o de
los hermanos Carles y Jordi Grangel, responsables de las marionetas
de La novia cadáver.
Como algutinador de toda esta escena y «escaparate» del talento local
nace un nuevo festival, el b’Ars, dedicado a las artes y los efectos visuales para cine, televisión y videojue-
gos. Se celebrará en el Arts Santa
Mònica entre el 5 y el 8 de junio y
aspira a convertirse en una cita que
haga sombra a la alemana FMX,
que reúne a 14.000 especialistas sobre el tema en Stuttgart cada año.
En su primera edición –para la
que cuenta 200.000 euros de presupuesto y el apoyo del Ayuntamiento
y la Generalitat, que le otorga 50.000
euros de ayuda–, b’Ars traerá como
invitados a grandes especialistas del
género de los efectos visuales como
reclamo. Es el caso de Ryan Church,
el diseñador de las naves de Star
Wars y del nuevo USS Enterprise de
Star Trek, o de Colin Doncaster, que
hace algo más de un mes recibió un
Oscar por los avances tecnológicos
alcanzados por Deep Compositing.
La lista de cracks no termina ahí:
entre los invitados están Marco di
Lucca (que ha modelado en 3D las
criaturas de King Kong y Avatar),
Andrea Merlo (parte del equipo de
El Hobbit y El señor de los anillos) y
Christopher Horvarth (programador
de Google Robotics y Pixar).
Al frente del b’Ars está Felix Bal-
bas, italiano de padres catalanes,
que ha trabajado para George Lucas
y en producciones tan importantes
como X-Men 2, Avatar, cuatro entregas de Harry Potter y dos de El señor de los anillos. «Hay mucho talento aquí, y de aquí que trabaja fuera, y es algo que no se sabe», explica
Balbas, quien incide en que el ingrediente artístico (el dibujo, la fotografía, la escultura, las habilidades relacionadas con la estética) es uno de
los puntos fuertes por explotar,
mientras que el mundo anglosajón
es líder en lo tecnológico. «Nuestro
talento es un artesanado muy especializado. Es un talento caro».
En su primera edición, el festival
pretende reunir a 500 participantes
profesionales (el abono costará 300
euros) y a 500 alumnos, aunque
también al público general, para el
que habilitará una entrada de 20 euros. Una iniciativa que se inscribe
dentro de la estrategia de conectar a
profesionales altamente cualficados
del mundo de la cultura en ferias semiprofesionales como Gamelab,
Anima’T y Sónar+D.
| Cultura i Espectacles | 35
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014
L’APUNT
Pel·lícules de guerra,
contra la guerra
Jaume Vidal
Demà es compleixen 70 anys del desembarcament
aliat a Normandia. El cinema s’ha encarregat d’omplir
d’èpica allà on hi havia, com ja va advertir Churchill,
“sang, suor i llàgrimes”. Però les pel·lícules de guerra
no només han estat vehicle d’enaltiment i justificació
de la guerra, també han estat tot el contrari, al·legats
contra l’estupidesa de la mort per uns ideals que no
sempre són el que semblen. Johnny va prendre el fusell, de Dalton Trumbo, és el tràgic despertar d’un
soldat que en recuperar la consciència s’adona que
només li queda el coneixement... sense cames, sense braços, cec, mut, sord. O la joia de Stanley Kubrick Senders de glòria, en què es parla de l’autèntica lleialtat i del valor de debò.
L’animació de Bàlrog, d’‘El senyor dels anells’, va ser en part creada per Fèlix Balbas, director de b’Ars ■ AURUM
Barcelona acull fins diumenge b’Ars, una fira que vol
potenciar el sector de les arts i els efectes visuals
Quatre clàssics i una sorpresa
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
El cinema Aribau de Barcelona és el marc entre avui i dilluns del Festival de Cinema
Bèl·lic, que se celebra amb
motiu del 70è aniversari de la
batalla de Normandia. Oferirà
diàriament la projecció, a la
gran pantalla d’aquest local,
d’un clàssic sobre el conflicte,
en VO subtitulada en castellà.
La mostra arrenca avui
(20.30 h) amb la producció
britànica Un puente muy lejano, dirigida el 1977 per Richard Attenborough i prota-
gonitzada per Sean Connery,
Ryan O’Neal i Michael Caine.
Recrea una fallida operació
britànica en el camí de Normandia cap a Alemanya. Demà (20.30 h) es projectarà
Salvar al soldado Ryan
(1998), dirigida per Steven
Spielberg i protagonitzada
per Tom Hanks i Matt Damon.
Dissabte (20.30) serà el
torn de La gran evasión
(1972), de John Sturges i amb
Steve McQueen com a principal protagonista. Tot un clàssic que combina el cinema
bèl·lic amb el subgènere del
fugues de presons. Diumenge
(18.30) es podrà veure El
puente sobre el río Kwai, film
sobre la construcció d’un
pont al sud-est asiàtic feta
per presoners aliats amb què
David Lean va triomfar en els
Oscars del 1957. Dilluns
(18.30) hi haurà una sessió
sorpresa. Les entrades valen
7 euros (3,5 la sessió sorpresa) i es poden comprar per
Ticketmaster o a la taquilla.
Ciutat d’efectes
molt especials
Bernat Salvà
BARCELONA
El sector de les arts i els
efectes visuals (VFX) per
al cinema, la televisió i els
videojocs viu darrerament
una deslocalització que
pot beneficiar les empreses catalanes. Així ho veuen els promotors de b’Ars
- Barcelona Internacional
Arts & VFX Fair, una fira
professional oberta al públic que se celebra a l’Arts
Santa Mònica entre avui i
diumenge. “Aquesta feina
ha canviat molt, abans hi
podia haver un gran centre amb mil persones treballant per a un estudi, però ara molta feina s’encarrega a l’estranger. Volem
mostrar al gran públic el
que fem, que no és tan diferent del que feien els estudis.” Així ho explica Fèlix Balbas, director de
b’Ars, fundador de l’empresa Minimo i especialista en efectes visuals: ha
treballat per a Lucasfilm,
El senyor dels anells, Harry Potter, Avatar...
“Aquí hi ha molt talent
–diu Fèlix Balbas–, i hi ha
catalans arreu del món
amb ganes de tornar a casa.” Aquesta fira és “una
manera d’ensenyar al
món que hi ha molta gent
d’aquí que treballa per a
Hollywood”. Nascut a Itàlia, de mare catalana, Balbas s’ha instal·lat a Barcelona, ciutat amb els ingredients per a un sector potent: “Tot està a punt, només cal connectar-ho.”
Creu que cal aprofitar la
nostra creativitat: “La tecnologia cada cop és més fàcil, l’important és el talent,
i als països mediterranis
tenim una cultura gràfica
més rica que els anglosaxons.”
La idea de la fira, doncs,
és fer “un esforç de comunicació directa entre les
escoles d’art, les empreses
d’aquí i les companyies estrangeres, sobretot dels
Estats Units i Anglaterra.”
Considera que els canvis
del sector ens afavoreixen: “Hi ha una línia cada
vegada més directa entre
el contingut i el distribuïdor; cal donar importància als creadors, els dibuixants, perquè no els poden
substituir amb res”.
Calen projectes
La nova fira té el suport de
la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Jordi
Sellas, director de l’ICEC,
destaca que “talent ens en
sobra; aquest és un sector
“Aquí hi ha molta
gent que treballa
per a
Hollywood”, diu
Fèlix Balbas,
director de b’Ars
amb una altíssima creativitat, el que falten són projectes”. I remarca la importància del sector: segons les dades del 2011, a
Catalunya hi ha 2.029 empreses de cinema, televisió i videojocs. Llucià
Homs, director de promoció dels sectors culturals
de l’Ajuntament de Barcelona, destaca que la gent
“vol venir a treballar a Barcelona i no és pel clima o
perquè sigui una ciutat
agradable, és per la quantitat de talent que hi ha”.
Ryan Church, dissenyador de les naus de Star
Wars, i Colin Doncaster,
guanyador d’un Oscar, són
els plats forts d’un programa que inclourà masterclass, conferències, esdeveniments artístics, projeccions... S’espera que el
b’Ars rebrà uns 500 professionals i un nombre similar d’estudiants de
VFX. Alguns actes i la jornada de diumenge seran
oberts al públic. ■
44
DIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014
mèdia
ara
‘Cuéntame’ tanca aquesta nit
la quinzena temporada
L’Antonio i la Mercedes (Imanol Arias i
Ana Duato) viatgen a Tànger per identificar el cadàver del seu fill Toni, després
que el cotxe que havia llogat hagi aparegut
calcinat com a conseqüència d’un accident provocat. Aquest és el plantejament
del capítol que aquesta nit (22.30) tanca-
MÈDIA
rà la quinzena temporada de Cuéntame
cómo pasó, que ha estat marcada per la infidelitat de l’Antonio. Amb una mitjana de
3,7 milions d’espectadors i un 18,3% de
share a Espanya, ha estat una de les temporades menys vistes de la sèrie de La 1,
que ja ha renovat.
Els especialistes en efectes visuals
se citen a la fira b’Ars de Barcelona
L’esdeveniment promou que les empreses catalanes treballin en xarxa per al mercat global
ÀLEX GUTIÉRREZ
BARCELONA
A Pirates del Carib, el personatge de
Davy Jones, tot i sortir només nou
minuts, és un dels més recordats.
No el va fer possible cap actor, però sí 450 professionals del camp
dels efectes visuals. És un sector, sovint invisible per al gran públic, que
Barcelona vol atreure també. I una
de les mesures per fer-ho és la fira
b’Ars, que celebra des d’avui fins
diumenge la seva primera edició, al
Centre d’Arts Santa Mònica.
La fira, dedicada a les arts i els
efectes visuals per al cinema, la televisió i els videojocs, està inspirada
en esdeveniments com la Siggraph
dels Estats Units (que ja suma 40
edicions) i la FMX de Stuttgart, la
principal a Europa, amb 14.000 visitants anuals.
Una de les apostes de la fira és la
promoció del núvol com a eina articuladora del sector. Això és vist
com a estratègic per a Catalunya, ja
que permet que petits tallers tècnics treballin amb una visió global,
connectats als grans estudis de Hollywood (o la Xina, l’Índia, Singapur
i l’Amèrica Llatina, per esmentar alguns dels mercats emergents). La
cita inclou una job fair o fira de llocs
de feina, en la qual algunes empreses del sector –MPC, Framestore,
Moonbite Games...– explicaran avui
quins professionals busquen.
“Volem que els talents de les belles arts, el disseny i la programació
es familiaritzin amb la possibilitat
de tenir una carrera en un món que
està creixent”, explica Fèlix Balbas, director de b’Ars. “VFX, animació, CGI, videojocs, multimèdia,
mapatge digital, realitat virtual,
apps... Totes aquestes disciplines
tenen un denominador comú: una
contribució equilibrada d’art i tecnologia”. Balbas és també fundador de l’estudi Minimo VFX, situat
a Barcelona, que ha treballat els últims vint anys en alguns dels estudis més reconeguts del món. Entre
els seus dissenys hi ha els monstres
de la saga de Harry Potter i personatges d’Avatar, El senyor dels
anells i X-Men.
Més enllà de les activitats adreçades als professionals, també es vol
donar a conèixer aquesta especialitat al gran públic. Aquí és on entren
en joc exposicions que mostren com
TALLERS
Davy Jones, personatge de
Pirates del Carib creat gràcies
a un equip de 450 tècnics. DISNEY
Tendència
El núvol dóna
oportunitat
de negoci per
a empreses
‘boutique’
catalanes
Negoci
El sector
de l’animació
té previst
facturar
519 milions
a Espanya
es construeix visualment una pel·lícula. O sessions d’escultura en viu,
amb les quals es pot veure com es
crea un personatge del no res a partir de tecnologies digitals. King
Kong, Godzilla, Star Wars i El
Hobbit són algunes altres de les
pel·lícules en les quals han treballat
els convidats que formen part del
catàleg d’activitats de b’Ars. L’entrada del públic val 20 euros i permet accedir a la zona principal, la
job fair i algunes conferències.
Catalunya lidera el sector
El sector dels efectes visuals no té
estadístiques pròpies. Però l’animació –la seva part més rellevant–
sí. I indiquen que a Catalunya és on
hi ha el 27% del total de les més de
200 empreses censades arreu d’Espanya. La segueixen Madrid amb
un 24% i Andalusia amb un 14%. La
internacionalització és encara una
assignatura pendent: només el 5%
de les empreses tenen més d’una
seu i, segons el llibre blanc del sector, només un 1% han localitzat
part de les seves activitats fora
d’Espanya. El volum de negoci té
bones perspectives. El 2014 es preveu que facturi 519 milions d’euros.
Tres anys més tard, les estimacions
indiquen que s’haurà crescut fins
als 879 milions d’euros.e
Un programa amb referents internacionals
Ryan Church
Colin Doncaster
Aquest guru és dissenyador de les
naus de les últimes pel·lícules de la
saga Star Wars, entre d’altres.
També ha ideat el nou USS Enterprise per a Star Trek.
Creador del software Yeti, va guanyar un Oscar tecnològic per l’eina
Deep Compositing. Va treballar a
la trilogia de pel·lícules d’El senyor
dels anells.
Marco di Lucca
Virginie Bourdin
Responsable del modelatge en 3D
de criatures per a l’últim remake
centrat en el goril·la King Kong, dirigit per Peter Jackson, i Avatar,
de James Cameron.
Ha treballat a les pel·lícules Godzilla i X-Men, i Prometheus, a les ordres de Ridley Scott. També ha
participat en l’últim film de la saga
de Harry Potter.
| Punt de Vista | 3
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014
La frase
del dia
“Tot ho preparen i acorden PP-PSOE i deixen de banda la resta. ‘Yo
me lo guiso y yo me lo como, como Juan Palomo’”
Josep Antoni Duran i Lleida, SECRETARI GENERAL DE CIU
A la tres
Carles Ribera
EDITORIAL
[email protected]
[email protected][email protected][email protected][email protected][email protected][email protected][email protected]———————————
El rei Felip i jo
E
l rei Joan Carles ha plegat, segons diu, per deixar pas a l’esperit de modernització que
aporta al país la nova generació
encarnada pel seu fill Felip. Deixant de
banda que una persona de 46 anys es
pugui qualificar de nova, el concepte
nova generació i modernització fa de
mal dir si el paradigma d’aquesta nova
generació és l’hereu Borbó. Un exemple pràctic: comparem el rei Felip i un
servidor.
Felip i jo som de la mateixa generació, la qual cosa no ens identifica en
gairebé res. Jo sóc nascut el 1968. Felip també. Fins aquí, coincidim. Ell és
alt. Jo no sóc alt. Jo vaig néixer a Girona. Ell no. Felip és príncep de Girona.
Jo no (tot i que la meva mare sempre
em diu rei). Tinc el català com a llengua materna. Felip no. No vaig fer el
“L’existència de
Felip és, si fa no fa, tot
el contrari de la d’un
ciutadà corrent”
servei militar. Felip sí. Sóc republicà.
Felip no. Felip és espanyol. Jo no. Vull
la independència del meu país. Ell també, la del seu, i ja la té. Jo respecto la
independència del seu país. Ell no respecta que al meu país vulguem ser independents. Felip estima una periodista. Jo adoro el periodisme per motius
de feina. Jo he hagut de treballar sem-
Desclot
Les cares de la notícia
Dictadura
constitucional
PRÍNCEP HEREU DE LA CORONA ESPANYOLA
Felip de Borbó
Relleu sí, canvi no
L’
abdicació de sa majestat ha obert a Espanya un
debat interessant. A la plaça del Sol de Madrid s’han
aplegat els qui demanen el dret a decidir. A bona hora,
però benvinguts. Allà hi ha els discrepants de l’ordeno y
mando. Els qui creuen que una decisió d’aquesta
envergadura s’hauria de prendre amb un nou aval més
democràtic. No parlen de “segona transició”? La primera
es va votar en referèndum. Per què no la segona? Allà,
doncs, hi ha demòcrates. Demòcrates que no es resignen
a votar exclusivament representants. Què hi ha en front?
Els partidaris de no moure res i de les eleccions cada
quatre anys. L’establishment, que en deien abans. Els qui
creuen que els catalans no tenen dret a decidir. Els
partidaris del deure d’obeir. Els de la dictadura
constitucional. Per què dictadura? Perquè exigeix per als
grans canvis majories enormes i tortuosos camins de
reforma legal. Imaginem per un moment, només per un
moment, que les opcions partidàries de la república
guanyessin unes eleccions amb el 55 per cent. No
podrien iniciar cap reforma constitucional, que exigeix, ra
lex, que les dues terceres parts del Congrés i el Senat
votin un canvi que afecti el moll de l’os de l’Estat. Això vol
dir que, ni que en una consulta no vinculant guanyés la
república, la dictadura constitucional la frenaria. I podria
passar també que durant cent anys els republicans,
majoritaris socialment, haguessin de suportar
la imposició monàrquica de la minoria. Com
se’n diu, d’això? Blindatge antidemocràtic.
Vicent Sanchis
pre per viure. Ell no ho ha hagut de fer
mai. Jo he viscut sempre del meu sou.
Felip també. Vull dir que ha viscut del
meu sou i del de milions de ciutadans
que li estem finançant una vida a cos
de rei. Jo he hagut de pagar una hipoteca. Ell té tot un palau de franc. Gràcies
a Franco, la seva família va poder tornar. Gràcies a Franco, algun de la meva
família va haver de marxar, altres no
van córrer prou de pressa.
Les meves preocupacions són, si fa
no fa, les d’un ciutadà normal, anar tirant i mirar de no perdre la feina.
L’existència de Felip és, si fa no fa, tot
el contrari de la d’un ciutadà corrent.
Felip no és, precisament, exemple de
relleu generacional. Això sí, hi ha un
fet en el qual coincidim el rei Felip i un
servidor. Jo no tinc previst presentarme a unes eleccions. Ell, tampoc.
-+=
Només ha necessitat un discurs per deixar clar que
el relleu al tron d’Espanya no suposarà cap canvi essencial en la relació amb Catalunya. Les seves paraules, Espanya és “una nación” i “una comunidad unida
y diversa” conformen un discurs invariable, negacionista i una declaració d’intencions. Res de nou.
INVESTIGADORA MÈDICA
Haruko Obokata
Sense rigor no hi ha ciència
-+=
La jove científica japonesa va presentar al gener un
avenç espectacular per a la biomedicina, un sistema
revolucionari per crear cèl·lules mare pluripotents
(IPS). Era polèmic, contenia errors i ara ja és un frau,
admès per la investigadora. Precipitació, ambició,
supèrbia? Sense rigor, el que no és, és ciència.
DIRECTOR DE B’ARS I ESPECIALISTA EN EFECTES VISUALS
Fèlix Balbas
Talent buscant projecte
-+=
El 2011 a Catalunya hi havia censades 2.029 empreses de cinema, televisió i videojocs. La dada demostra
la importància del sector de les arts i els efectes visuals, i la fira B’Ars, que rebrà d’aquí a diumenge uns
500 professionals i un nombre similar d’estudiants de
VFX, és un factor valuós per potenciar el sector.
A Espanya
només hi cap
la seva nació
Amb el primer discurs després de l’abdicació de Joan
Carles n’hi ha hagut prou per concloure que els aires de renovació
monàrquics, pel que fa a Catalunya,
són exactament inexistents. Felip
de Borbó va liquidar ahir qualsevol
expectativa de reconeixement de la
plurinacionalitat de l’Estat definint
Espanya com “una nació”, amb una
vaga i confusa referència a la diversitat social i política que no ofereix
cap dubte sobre el continuisme de
l’unitarisme espanyol que comportarà el relleu del cap d’Estat. Hi havia prou pistes seguint la trajectòria
de la Corona espanyola en particular, i de les institucions de l’Estat en
general, per pensar que no podia
ser d’altra manera, però des d’una
certa ingenuïtat alguns elements
de la política i l’empresariat català
s’han entestat a veure el canvi de
monarca com la porta oberta a la
tercera via que ha de procurar a Catalunya l’encaix que en 300 anys
ningú li ha sabut donar. No hi ha,
doncs, ni camí, ni tercera via, ni porta oberta, ni res.
Les paraules del futur monarca
dels espanyols han de fer reflexionar la ciutadania i la política catalana sobre la conveniència d’entrar
en un debat sobre l’organització
d’un Estat cada cop més llunyà.
L’objectiu del poble català és ara
mateix la consulta del 9 de novembre, amb l’esperança per a molts
que la monarquia espanyola sigui a
partir d’aleshores el problema intern d’un estat veí. Felip va fer ahir
el discurs que havia de fer perquè
és l’únic discurs acceptable en una
Espanya que ja fa temps que ha decidit que de nació només n’hi ha
una i que els catalans només hi cabem si renunciem a la nostra o la reduïm a un pur folklorisme que justifiqui la presència d’un concepte
buit i retòric de diversitat.
EL PAÍS, viernes 6 de junio de 2014
49
cultura
Naves de combate LA AT/ i de la República Galáctica, en un dibujo preparatorio de Star Wars, el ataque de los clones.
En el garaje de ‘Star Wars’
Ryan Church ha diseñado vehículos para los grandes filmes de ciencia-ficción
JACINTO ANTÓN
Barcelona
Ryan Church (Long Beach, California, 1971) parece un individuo
corriente, pero se mueve en el garaje de los sueños. Sus vehículos
son los cruceros naboo, la nave
estelar personalizada de Jango
Fett, los intimidadores AT-TE (Vehículo Táctico Todoterreno) de
seis patas del ejército clon de la
República, o el speeder de Anakin. ¿Cuál elegiría de todos ellos
para ir a dar una vuelta por Rodeo Drive? Church ríe con ganas.
“¿Mi favorito? ¡Qué difícil! Bueno, venga, mi preferido es el caza
estelar jedi”. Cuando lo dice se le
pone al espigado y risueño californiano cara de Obiu-Wan Kenobi.
No es mala elección. Alta gama.
¡El caza estelar jedi!; oficialmente
interceptor Delta-7 Aethersprite
modificado, con módulo de hiperpropulsión de largo alcance Sylure-31 y acelaración máxima de
10.000 G. ¡Jope, eso si es un cadillac del cielo!
Ryan Church, Dios le bendiga,
es un diseñador de vehículos, arquitecturas y planetas (!) para películas. Ha creado diseños para
Star Wars (Episodios II y III), La
Guerra de los mundos, Avatar, Star
Trek, Transformers o Super 8.
Church se encuentra en Barcelo-
na donde ayer protagonizó en el
Arts Santa Mònica una de las sesiones de la primera edición del
b'Ars (Barcelona International Arts & VFX Fair), feria dedicada a las
artes y los efectos visuales para
cine, televisión y videojuegos.
¿Cómo se inventa uno vehículos como los las películas de ciencia-ficción mencionadas? “La inspiración procede de diferentes
campos. Muchos de mis diseños
se basan en la naturaleza, en animales, especialmente en los insectos. También en imágenes de distintos ingenios creados a lo largo
de la historia”. Church señala que
lo más importante de un diseño
de esa clase es que en el mismo
momento en que aparezca en pantalla “provoque una emoción, una
conmoción en el espectador”: fascinación o incluso, en el caso de
los artefactos de los malos, miedo.
Explica que el trabajo de creación no es diferente del de los vehículos reales, se dibujan bocetos,
luego impresiones artísticas; se
crean modelos a escala que se pintan y que permiten filmarlos desde diferentes ángulos. Aunque
muchos de los vehículos se quedan en el mundo del ordenador.
“Algunas cosas que he diseñado
pasaron al terreno de lo real”, suspira, “pero lo más normal ahora
es que nunca existan de verdad,
Bocetos de Ryan Church de un caza estelar y un tanque articulado AT-TE
de la República.
desgraciadamente”. Bueno, o afortunadamente, le digo recordándole una de sus grandes creaciones,
los trípodes marcianos de La guerra de los mundos. “Es cierto”, ríe.
“Soy un gran admirador de la novela original de H. G. Wells, ¡una
historia terrible!, y traté se der
muy fiel a sus ideas”. En cambio,
los dibujos originales de Spielberg, que ayer mostró, provocando risas, eran muy inocentes.
Muy diferente fue trabajar en Avatar con Cameron, un director “extremadamente exigente y detallista” con los diseños para sus películas. No en balde tripula futuristas
submarinos.
Church, que pasa la vida creando naves espaciales y ambientes
extraterrestres y que está orgulloso de que su admirado Arthur C.
Clarke se retratara una vez con
uno diseño suyo, creció dibujando dinosaurios y aviones. Su padre era ingeniero industrial. Él estudio Diseño de Transportes pero
pronto descubrió que no quería
ser diseñador de automóviles sino introducirse en los reinos fantásticos de las películas. “En realidad no es tan distinto, cuando diseñas un coche también buscas
una conexión emocional, y de hecho, por eso se compran”.
Empezó trabajando con Walt
Disney y luego lo ha hecho para
Light + Magic (estuvo tres años
en el Rancho Skywalker realizando los diseños de Star Wars).
Del reto de las precuelas de
Star Wars, crear una tecnología,
la de la República, que es más antigua que la del Imperio de la serie original, dice que basta con fijarse en el maravilloso encanto
que tienen algunas cosas vintage
como los Spitfires.
¿No es un sacrilegio tunear la
sacrosanta USS Enterprise de Star
Trek? “Lo es”, responde Church,
que anoche mostró una impagable foto en la que se le ve en el
puente de mando de la nave estelar, eso sí, con calcetines para no
mancharla. “Nosotros creamos
una nueva versión de la nave para
las nuevas películas de la serie,
pero usando el subterfugio de que
la verdadera sigue existiendo en
un universo paralelo, para no tener que competir y no desatar las
iras de los fans”.
Uno de los trabajos más curiosos de Church ha sido diseñar los
helicópteros para matar a Bin Laden de Zero Dark Thirty, que tuvieron que inventarse en parte al ser
secreto su diseño real.
46 LA VANGUARDIA
DISSABTE, 7 JUNY 2014
C U L T U R A
ENTREVISTA
“La nova ‘Star wars’? No sé,
no puc... Sorprendrà”
Ryan Church, dissenyador de naus a ‘Star Trek’ i a la nova ‘Star wars’
SALVADOR LLOPART
Barcelona
H
Quan era petit. no pensava més
que en el disseny de les naus de
Star wars. El meu primer record,
en sortir de veure El retorn del Jedi, és demanar-li al meu pare, que
també és dissenyador, que m’aconseguís el llibre on apareixen tots
els dissenys de la pel·lícula, això
que anomenem artbook.
Participa en el nou lliurament
de Star wars?
Sí, esclar. Sens dubte. O millor, diguem que Industrial, Light & Magic participa en el projecte.
ple, o qualsevol en les quals he participat, tinc la sensació que és una
cosa vella. En bona mesura, per
mi, oblidada.
O sigui, que Star wars...
Que no.
Digui’m, com és J.J. Abrams,
el nou director de la sèrie?
És un geek. Utilitzen aquesta paraula aquí? És un enamorat de la
tecnologia i de la cultura popular,
de la ciència-ficció. I això sí que
l’hi puc dir: aconseguirà sorprendre els seguidors de la sèrie Star
i ha vegades que la
tecnologia sembla
màgia. Hi ha màgia que és pura tecnologia. I després
i ha els efectes visuals en el cinema: això és màgia amb precisió.
Són els efectes visuals –anomenats VFX pels especialistes–
d’Avatar o Star wars. El resultat
dels respectius departaments de
creació, a les ordres de
James Cameron, en el
primer cas, i ara, a partir del pròxim lliurament de la sèrie galàctica, de J.J. Abrams en
el segon. “Sóc l’instrument de la imaginació
d’altres”, afirma Ryan
Church, als 42 anys,
un veterà d’Industrial,
Light & Magic, l’empresa pionera en efectes visuals creada per
George Lucas i adquirida recentment, com tota la franquícia Star
wars, per la totpoderosa Disney.
Church és a Barcelona –a part d’estr encantat de ser-hi, perquè és
la seva primera vegada–, entusiasmat per
participar en el BarceALEX GARCÍA
lona
Internacional
Arts (b’Ars), la prime- Ryan Church, dissenyador de naus a Star wars, a la fira b’Ars
ra fira de VFX que se
Com serà el Falcó Mil·lenari, wars, perquè, com va fer a Star
celebra a la ciutat. A l’Arts Santa
Trek, serà respectuós amb la tradiMònica. Fins diumenge, 8 de juny. llavors? Canviarà?
Artista, artesà o enginyer. Em temo que no puc dir res sobre ció però sabrà obrir nous camins a
la narració.
això.
Com es defineix?
Què busca en afrontar el disSembla que s’han filtrat alguTinc una mica de tots tres. Però
seny d’una nau?
sobretot, ja li dic, sóc l’instrument nes fotos dels seus dissenys...
Emocionar. Despertar emocions a
Cap comentari.
de la imaginació del director. Esprimer cop de vista.
Però, hi està treballant?
tic al seu servei.
I George Lucas, per què ho ha
Tampoc no puc dir res. Només
La seva especialitat?
Les naus. Sempre m’han atret. La puc, per contracte, parlar de les deixat?
nova nau Enterprise, per exem- anteriors pel·lícules de la sèrie o Lucas ha estat un pioner, però ha
perdut la passió. Els diners exerple, de la sèrie Star Trek, és una de de la meva feina en general.
Quan comença la seva inter- ceixen molta pressió.
les meves creacions. Bé, en aquest
Disney és un bon patró?
negoci ningú no treballa sol. Som venció en qualsevol pel·lícula?
Amb el guió. El director em pas- Amb George Lucas, diguem, teun equip d’Industrial, Light & Magic, format per mitja dotzena de sa el guió i les seves idees. Sóc, níem més autonomia.
persones. Col·laborem i compe- som, els primers que tenim la
Què és l’ordinador, per a vostè?
pel·lícula a les nostres mans. De Una condemna, una benedicció.
tim alhora.
El seu somni? El que el va por- vegades, quan veig la pel·lícula Puc dir que em produeix sentiacabada, no sé, Avatar, per exem- ments oposats?c
tar a entrar en la professió?
Màrius
Serra
L’enginyer Janus
E
l Club Palindromista Internacional, constituït ara en el moviment Rever, convoca el
II Campeonato Mundial de Palíndromos.
És un concurs per a frases capicues en castellà d’una extensió de 10 a 50 caràcters (el clàssic
“Dábale arroz a la zorra el abad” en té 25), però no
pas de tema lliure. Els palíndroms que s’hi presentin
hauran de ser de temàtica relacionada amb la Copa
Mundial de Futbol Brasil 2014. Les bases especifiquen que poden referir-se a seleccions, partits, personatges, seus... S’han ajustat tant al calendari del Mundial que també fan rondes. Dijous dia 12 obren el període d’admissió a [email protected] Del
12 al 22 aniran publicant els que rebin al blog que el
Moviment Rever publica a Blogspot, després faran
una consulta popular durant una setmana i el 30 de
juny publicaran els 10 palíndroms més votats de la
primera ronda. A diferència del Mundial futbolístic,
els reveristes tornaran a obrir la recepció de nous palíndroms d’actualitat durant els vuit primers dies de
juliol, que podran ser votats del 9 al 12 i, finalment, el
13 de juliol, després d’aquesta final del Mundial de
futbol en la qual l’encara príncep Felip deu somiar
cada nit, publicaran el palíndrom més votat i l’autor
serà proclamat campió mundial. El premi és una copa i “múltiples felicitaciones por parte de los cientos
de millones de palindromistas de todo el mundo”. Un
gran premi, sens dubte, en consonància al to del concurs. El joc verbal apel·la a una cultura popular de
caire filatèlic, blanca, plàcida i casolana, capaç d’aplegar avis i néts en un mercat de col·leccionistes un diumenge al matí. És la cara amable dels mots encreuats,
resolts a la
vora del foc,
enfonsats en
El joc verbal no només
un sofà acolliremet a una pulsió
dor, amb sabatilles i vesnumismàtica; també
tits d’estar
és crítica i transgressió
per casa.
Però, afortunadament,
el joc verbal no només remet a la pulsió numismàtica.
També és recerca incòmoda, esperit crític, transgressió i subversió. He rememorat l’ús que en van fer les
avantguardes d’ara fa un segle al TL de Juan Abarca,
un dels membres del grup de punk rock madrileny
Mamá Ladilla, que sol injectar molt de suc verbal a
les seves cançons. L’endemà de les eleccions europees Abarca va tuitejar un munt de palíndroms per
valorar-les. Frase capicues tematitzades que demostraven clarament quin havia estat el sentit del seu
vot: “¡A por UE! O Podemos o me dopo, Europa”, “O
Podemos o me dopo”, “Era Podemos, o me doparé”,
“Sara, ¿Podemos o me doparás?”, entre d’altres. Però
també alguns de dedicats als dos partits que van perdre una milionada de vots. D’una banda, als correligionaris de Rubalcaba, Abarca els deia: “¡Pedeos!
PSOE D.E.P.” o “SOS, ay, a PSOE. ¡Feos, payasos!”. I
pel que fa als dirigents del PP: “A Cañete, ¡ñaca!” o
“¿Se lo lucró PP? Por culo les...”, en un exemple
insòlit de procacitat autocensurada no per falta de ganes de dir-la sinó de perícia verbal que Abarca resol
transgredint la simetria: “#palíndromo con elipsis
dramática”.
08.06.2014 __ ARADIUMENGE __ 17
CARA A CARA
COORDINA __ BORJA DUÑÓ IL·LUSTRACIÓ __ DANIDE
‘El senyor dels anells’, ‘Harry Potter’ i ‘Avatar’ són alguns dels films en
què han treballat aquests dos especialistes en efectes visuals (VFX) i
impulsors de la fira b’Ars a l’Arts Santa Mònica, avui amb entrada lliure
FÈLIX BALBAS
ENTREVISTA
MAURIZIO GIGLIOLI
ENTREVISTA
MAURIZIO GIGLIOLI
FÈLIX BALBAS
Què et va fer abandonar el teu país per seguir la teva carrera?
Terminator 2. Recordo que tot va ser veure
aquesta pel·lícula i dir: “Vull treballar per a
ells”. Ha sigut un viatge llarg, però finalment
vaig arribar a la ILM (Industrial Light and Magic) i era tot el que havia imaginat i més.
Quina és la lliçó més valuosa que has après
treballant per a grans empreses?
La manera com organitzen el seu pipeline
[canonada informàtica] i gestionen els
seus recursos, i com aquestes empreses són
capaces de saber fins on pots empènyer la
part artística segons les possibilitats del
hardware. Penso que l’estructura no té
preu, independentment de la mida del projecte, i saber per què algunes vegades fer
servir una versió més antiga d’un software
en comptes de l’última no és tan bo com podries pensar.
Amb quin projecte has disfrutat més?
Penso que amb Transformers, perquè encara érem un equip petit, estàvem tan ben
avinguts que compartir aquella quantitat ingent de feina semblava no res. Durant el projecte hi havia una transferència massiva del
treball de pipeline, un repte que em va fer
créixer més del que puc imaginar.
Què suggeriries a algú que comenci en
aquest negoci?
Aprèn el màxim que puguis sobre cada part
i especialitat, no t’aturis només en el que
t’agrada, perquè saber on va a parar la teva
feina et facilitarà les coses i farà que el resultat sigui millor.
Què pot fer el b’Ars per aquest algú?
Penso que és un gran punt de trobada en
aquesta part del món que permetrà descobrir
molt de talent i serà una gran forma de connectar aquest talent a la resta de la comunitat dels VFX. També permetrà que les empreses es coneguin entre elles, coneguin el seu
veritable potencial i vegin com poden unir esforços per créixer i aprendre les unes de les
altres.
Com veus el negoci dels VFX actualment?
El món dels efectes visuals està canviant
com moltes altres feines i s’està reorganitzant a causa de les millores tecnològiques
i de software. Cada cop més estudis són capaços d’obtenir resultats de bona qualitat i
els petits estudis estan entrant als grans
jocs, encara que sigui en petites parts. Això està canviant el model de negoci que coneixem, creant noves estrelles emergents i,
desafortunadament, aturant empreses que
contribueixen a fer la indústria dels VFX el
que és. Crec que el futur és excitant i permetrà que el veritable art emergeixi i es mostri al món, i no es mogui només per diners i
pressupost. ■
I a tu, què et va fer deixar el teu país per
perseguir la teva carrera?
Sempre havia volgut viatjar, o sigui que, al
contrari que per a altra gent, deixar el meu
país de naixement era una cosa bona. Dit això, volia treballar en pel·lícules i l’única opció
era anar-me’n.
Com vas triar la teva especialitat?
Una mica per casualitat. La meva primera
oportunitat laboral important va ser amb
ILM. Recordo que em van preguntar si preferia ser un animador o un director tècnic. Llavors era un “generalista”, de manera que
vaig pensar que “director tècnic” seria el mateix o almenys sonava millor i ho vaig escollir. Després d’un any em vaig adonar que
m’havia perdut l’animació i vaig demanar si
podia canviar. Em van dir que sí però que
m’abaixarien el sou. Si volia ser un animador tècnic podia mantenir el mateix salari.
Aleshores aquest era el nom del que ara es
diu rigger i em vaig quedar per sempre en
aquesta posició, que m’encanta.
Quina diferència hi ha entre treballar per
a una empresa gran i una de petita?
Estic segur que l’única manera de fer una
carrera com Déu mana en una gran empresa
és començar en una de petita. És l’única manera de conèixer tots els passos del pipeline des del principi fins al final. Començar directament en una empresa gran crea artis-
tes consentits que només coneixen una part
del procés i que esdevenen pràcticament inútils fora d’aquest entorn confortable.
Com veus el negoci d’aquí 10 o 20 anys?
Tots treballant des de casa i en petites oficines, cada una de les quals com si fos un departament d’una gran empresa imaginària.
Què creus que pot fer b’Ars pel nou talent
en el camp dels VFX?
Espero sincerament que serà un lloc divertit
on es podrà aprendre dels millors en el negoci, fer contactes, conèixer perfils similars i accedir a millors oportunitats.
¿Ens pots explicar alguna anècdota dels
teus viatges?
A Nova Zelanda, durant la primera part d’El
senyor dels anells, em van trucar els de recursos humans per preguntar-me si estava
fent trucades als Estats Units, perquè havien rebut una factura força alta de la meva línia. Vaig dir que no i ho vam deixar aquí, però uns dies més tard vaig tornar de dinar més
d’hora que de costum i em vaig trobar Viggo Mortensen, vestit d’Aragorn i amb l’espasa al costat, assegut a la meva cadira i parlant tranquil·lament pel meu telèfon. Va ser
molt educat i em va demanar disculpes. Jo li
vaig dir: “No et preocupis, ara podré dir a recursos humans que l’Aragorn fa servir el
meu telèfon!” ■
5
LA RAZÓN • Domingo. 8 de junio de 2014
Cataluña
La sátira política más alocada
invade el escenario del TNC
May/Zicus-TNC
Jordi Oriol y Josep
Pedrals modernizan
en la obra «Safari
Pitarra» el humor del
dramaturgo catalán
C. S.
C. Sala
BARCELONA- A Frederic Soler le gustaban
los pseudónimos. A veces firmaba con el
nombre Miguel Fernández de Soto y escribía dramas románticos en castellano, hablando con la mano en el pecho y dejándose un bigotito ondulado. Otras firmaba
como Enric Carreres, un nombre donde
hacerse el serio y jugar a ser dos personas
a la vez. Porque Enric Carreres escribía
siempre con un tal Serafí Pitarra, que tiene
nombre de canción a la flauta que sale
realmente mal, pero que era uno de los
personajes más admirados y aplaudidos
del siglo XIX. Frederic Soler sabía que también era él, pero pocos más lo hacían. Eso
es como ser Superman y que nadie se de
cuenta. Consiguió modernizar el teatro
catalán y reírse de medio mundo en el
proceso. Sus obras siguen siendo hoy dignas de un par de millones de carcajadas.
Actor, dramaturgo, director, empresario
teatral, poeta, en la trastienda de su relojería, porque también era relojero, escribió
sus célebres «singlots paródics», mientras
bromeaba y arreglaba el mundo con amigos artistas de la talla de Anselmo Clavé o
José Zorrilla. ¿Merece este hombre, o estos
varios hombres en uno, un homenaje? No
sólo sí, sino un sí bemol con una flauta tan
El nuevo creador
del «Enterprise»
participa en el
b’Ars & VFX Fair
Lluís Soler, en el centro, protagoniza este montaje del TNC
grande que las notas creen una risa tan dica en su constante radiografía ideológica
contagiosa que consigan matar a todos los sobre la actitud política», comenta Xavier
serios, agoreros, tristes y petulantes de una Albertí, director del TNC.
vez por todas.
Éste «Safari Pitarra» es sobre todo una
El Teatro Nacional de Cataluña (TNC) sátira política en que los actores son capacierra su mes dedicado al
ces de dirigir el texto a los prodramaturgo con la obra
blemas de más rabiosa actuali«Safari Pitarra», una especie EL PROTAGONISTA
dad. Lluís Soler, Aina Sánchez,
de «greatest hits» ideado por
Anna Moliner, Carles Pedragosa,
Lluís Soler
Jordi Oriol y Josep Pedrals
Paula Malia, Marcel Borràs y
que traslada al aquí y ahora
Nao
Albet protagonizan esta
interpreta a
los versos, mofas y genialihistoria de una estatua viviente
una estatua
dades de este rabioso y delide las Ramblas, junto a la estatua
rante humanista. «Pitarra es
dedicada a Pitarra, que mira
viviente de las confuso esta actualidad vodeviel Cervantes del teatro cataRamblas
lán moderno. La grandeza
lesca en la que estamos inmerde su sentido del humor rasos.
BARCELONA- Los efectos digitales son
ahora al cine como la sal lo es a la
comida. Claro que se puede comer sin
sal, y tal vez sea más sano, pero desde
luego no es lo mismo. El Arts Santa
Mònica cierra hoy la primera edición del
B’Ars-Barcelona Internacional Arts &
VFX Fair, feria dedicada a las artes y los
efectos visuales para cine, televisión y
videojuegos. La muestra es un reclamo
para dar mayor visibilidad a la eclosión
de empresas catalanas nacidas en los
últimos años dentro del sector digital y
que ha hecho que los grandes estudios
busquen nuevo
UN GENIO
talento en
Cataluña. Dentro
Ryan Church
del programa de
también es
esta primera
edición ha
el culpable
destacado la
de las naves
presencia del
estadounidense
de «Star
Ryan Church,
diseñador de las
Wars»
naves de «Star
Wars», así como
del nuevo USS Enterprise de «Star Trek».
Church, colaborador habitual de J. J.
Abrahams, está especializado en
vehículos y arquitectura de ciencia
ficción, y ha podido hablar estos días en
talleres y mesas redondas a los nuevos
genios locales del mundo digital. Otros
invitados especiales han sido el creador
Colin Doncaster, creador del software
«Yeti» y ganador de un Oscar por «Deep
Compositing», así como Christopher
Horvarth, programador de Pixar.
Dos pontífices dóciles al Espíritu Santo
Lluís Martínez Sistach
Cardenal arzobispo de
Barcelona
C
omo un En esta Pascua de
Pentecostés, popularmente conocida como la Pascua
granada, quisiera recordar sobre
todo que el Espíritu Santo es la
garantía de la permanente juventud de la Iglesia. El Espíritu, derramado sobre la Iglesia naciente en
el día de Pentecostés, inaugura
una nueva etapa en la historia de
la salvación. El Espíritu Santo es la
presencia renovada de Dios en
medio de su pueblo, es la fuerza
que guía a los discípulos de Cristo
en su misión de dar testimonio del
Resucitado; es quien orienta esta
actividad testimonial y promueve
la proclamación misionera del
Evangelio, a la que nos invita tan
claramente el papa Francisco.
El Espíritu Santo tiene una acción permanente en la Iglesia: su
rejuvenecimiento constante. La
llama de Pentecostés no se apaga.
El impulso vivificador del Espíritu
es bien perceptible en las diversas
manifestaciones de la vida de la
Iglesia universal y también en
nuestro país, porque el Espíritu
trabaja en el corazón de cada cristiano y suscita respuestas individuales y colectivas a los retos que
nuestro mundo nos va presentando.
El ConcilioVaticano II nos habló
de la acción del Espíritu Santo en
la Iglesia, diciendo que siempre
«dota y dirige la Iglesia con diversos
dones jerárquicos y carismáticos
[...]. Rejuvenece la Iglesia con el
vigor del Evangelio, la renueva sin
cesar y la lleva a la unión total con
Jesucristo».
Entre los dones jerárquicos recibidos por la Iglesia contemporánea, quisiera recordar que, durante el tiempo de Pascua, hemos vivido en la Iglesia la canonización
de los papas Juan XXIII y Juan Pablo II. El papa Francisco, en su
homilía de la misa de canonización, mencionó especialmente la
docilidad de estos dos nuevos
santos y los frutos que eso le ha
comportado a la Iglesia de nuestros tiempos. «Juan XXIII y Juan
Pablo II colaboraron con el Espíritu Santo para restaurar y actualizar
la Iglesia según su fisonomía originaria, la fisonomía que le dieron
los santos a lo largo de los siglos.
No olvidemos que son los santos
los que hacen avanzar y crecer a la
Iglesia».
El papa Francisco añadió que
san Juan XXIII, cuando convocó
el Concilio Vaticano II, demostró
una delicada docilidad al Espíritu
Santo, se dejó conducir y fue para
la Iglesia un pastor, un «guía guiado» –bonita expresión del papa
Francisco–; y, de esta manera, hizo
un gran servicio a la Iglesia, porque fue «el Papa de la docilidad al
Espíritu Santo».
La docilidad de san Juan Pablo II
al Espíritu Santo se manifestó sobre todo en convertirse en «el Papa
de la familia». Por eso el Papa actual le pidió que desde el cielo
quiera acompañar y apoyar el camino sinodal que está viviendo
toda la Iglesia sobre la familia y con
las familias en los sínodos episcopales de los años 2014 y 2015. En
Barcelona, donde tenemos un
gran templo dedicado a la Sagrada
Familia, debemos orar para que
«estos dos nuevos santos pastores
del Pueblo de Dios intercedan por
la Iglesia porque durante estos dos
años de camino sinodal, sea dócil
al Espíritu Santo en el servicio
pastoral a la familia».
Impreso por Qq Garcia Garcia. Prohibida su reproducción.
INNOVADORES 7
EL MUNDO / AÑO XXV / MARTES 17 DE JUNIO DE 2014
gobierno se ha implicado en ello»,
explica Balba. Además, cree que
hace falta mejorar la formación.
Hace dos años su compañía, Minimo VFX, colaboró en un máster de
la Escuela de Cine y Audiovisuales
de Cataluña (ESCAC), y aunque
destaca el potencial de los estudian-
El artista visual puede
ser tanto un escultor
como un programador
de animaciones
Fèlix Balbas, director de b’Ars, en el centro Arts Santa Mònica, donde se han celebrado las jornadas. / ANTONIO MORENO
> FERIA
Un escaparate de talento visual
La feria de efectos visuales cinematográficos B’Ars debuta con un objetivo: centrar el foco
sobre Barcelona y convertirla en un centro de referencia del sector. Por Àlex Claramunt
A
rtistas conceptuales como
Ryan Church, Colin Doncaster, Virgin Bourdin y
Marco di Lucca no son
tan conocidos como las películas
que han ayudado a hacer realidad.
Las naves de Star Wars y Star Trek
y los monstruos y criaturas de Avatar, King Kong o Godzilla son algunas de las creaciones a las que han
dado vida. Los cuatro, entre otras figuras destacadas de los efectos visuales, se dieron cita recientemente
en la Barcelona Internacional Arts
& VFX Fair (b’Ars), alojada en el
centro Arts Santa Mònica. Se trata
de una nueva feria internacional dedicada a las artes y los efectos visuales cinematográficos que reúne talento de todo el mundo.
Fèlix Balbas, el principal impulsor de b’Ars, admite que lo mueve
el egoísmo. Tras 20 años yendo de
un lugar a otro –San Francisco,
Londres es el ejemplo a
seguir por su espacio
reducido y flujo de
profesionales y proyectos
Londres, Nueva Zelanda y Alemania son algunos de los lugares donde ha trabajado– ha decidido afincarse en Barcelona. «Quiero contribuir a sentar las bases para una
comunidad; ayudar a Barcelona a
asentarse de forma oficial, internacionalmente hablando, en este negocio», explica. Partícipe de los
Un Marco di Lucca digital y arte conceptual de Harry Potter son dos de las muestras de la feria. / EL MUNDO
monstruos de Harry Potter y los
personajes de películas como Avatar, la trilogía El Señor de los Anillos o la franquicia X-Men, Balbas
se muestra contento con la posibilidad de que, en sus propias palabras, «Barcelona y b’Ars sean vitrinas para que el padre que tiene
una hija o hijo estudiando bellas
artes y cree que no tiene futuro,
vea que no es verdad».
Balbas define el de los efectos visuales como un «negocio sano»,
dado que, explica, «aporta inversiones y crea puestos de trabajo; no es
destructivo y no deja polución». Su
modelo ideal lo conforma el Soho
de Londres, donde las principales
compañías del sector se concentran
en un espacio reducido, con el consiguiente flujo de profesionales y
proyectos. ¿Qué tipo de impulso necesitaría Barcelona para seguir los
pasos de la capital británica? «Londres, desde la llegada de Harry Potter, ha pasado de 0 a ser el centro
mundial de los efectos porque el
tes catalanes, no está muy satisfecho con la experiencia.
En el plano artístico, b’Ars quiere romper tópicos. Lejos del estereotipo de un programador sentado frente a una pantalla, Balbas
traza una imagen de los efectos visuales que abarca disciplinas tan
variadas como la escultura, la fotografía o incluso la coreografía. «Parece una tontería, pero las batallas
de El Señor de Los Anillos han sido
coreografiadas. Cada salto, cada
movimiento, eran diseñados por un
coreógrafo», comenta. Con este
propósito, la Barcelona Academy
of Art llevó a Santa Mònica, en el
marco de la feria, actividades de dibujo, pintura y escultura en vivo
para mostrar que en los efectos visuales hay tanto left brain thinkers,
que generan criaturas digitales y
programan animaciones, como
right brain thinkers, más parecidos
a un artista tradicional. «Y lo chulo
de hacer películas –cuenta Balbas–
es que como mejor funcionan es
con los dos tipos de personas».
La conclusión a la que llega la feria es que el mundo de los efectos
visuales pasa por una transformación radical. Las grandes compañías
están siendo reemplazadas por una
nube de pequeñas empresas que
realizan el mismo trabajo de forma
más eficiente y provechosa, no sólo
para el productor, sino para sí mismas. El proceso creativo se divide
en partes que pueden realizarse en
lugares tan distintos como Barcelona, China o la India. Monsters: Dark
Continent, película que se estrenará
en septiembre y en la que ha participado el estudio de Balbas, es un
ejemplo claro. El equipo de Balbas
ha creado los modelos de los monstruos, mientras que otras compañías se han ocupado de las texturas,
los movimientos y la animación.
«Cada empresa funciona como un
departamento –explica el director
de b’Ars– y así se evita mantener a
cientos de personas bien pagadas
sin hacer nada durante meses».
¿Perspectivas de futuro? Balbas
apuesta por no ampliar el ámbito
temático de la feria para que no
pierda su esencia. «Queremos que
tenga una personalidad profesional
y divertida, que ayude a la gente a
charlar con las grandes figuras»,
concluye. Lo que sí contempla, en
cambio, es exportar el modelo a
otros países, en especial a Latinoamérica –donde apunta que países
como México y Colombia ofrecen
buenas oportunidades– a través de
franquicias o spin offs.
arabalears DIJOUS, 19 DE JUNY DEL 2014
25
l’entrevista
RYAN
Escoltar Les mans són la seva eina, però també les
orelles. Perquè la seva feina consisteix a dibuixar tant
com a escoltar el director per interpretar la seva visió.
Georges Lucas, Steven Spielberg, James Cameron i
J.J. Abrams han comptat amb ell
CHURCH
Dissenyador artístic per al cinema
“La segona
edat d’or de la
ciència-ficció
encara ha
d’arribar”
Visita Barcelona en el marc del festival b’ARS, dedicat als efectes visuals en el cinema. Desimboltura típicament californiana, extremadament amable i accessible tot i ser un
dels referents de la indústria.
ÀLEX
GUTIÉRREZ
una
ciutat
FLORÈNCIA
un color
VERD TROPICAL
una
pel·lícula
‘GRAVITY’,
D’ALFONSO
CUARON
Ryan Church, al centre Arts Santa Mònica, on es va celebrar el festival
b’ARS, dedicat als efectes visuals i l’animació. CRISTINA CALDERER
Quan va intuir que es podria guanyar la vida dibuixant naus espacials i monstres per a les pel·lícules?
Ja de ben petit. Com tothom de la
meva generació anava al cine: era
aquella època daurada de finals dels
setanta i principis dels vuitanta. I,
a casa, dibuixava el que havia vist.
Vaig veure els clàssics de l’època, i
també pel·lícules rematadament
dolentes. I, al final, són aquestes les
que m’han acabat agradant més. El
meu pare era dissenyador i de ben
petit em va donar paper i llapis i em
va ensenyar les tècniques bàsiques
de l’ofici. I mirava llibres d’art sobre
el cinema. En aquelles llibreries
vaig descobrir que en volia viure.
Un somni comprensible. Ara bé,
quan li va arribar la certesa d’una
primera feina pagada?
Vaig començar a estudiar disseny de
cotxes a Pasadena. Però no era ben
bé el que volia: a mi m’agradava dibuixar el disseny general, però
m’atabalaven els milers de detalls
tècnics. Així que vaig canviar a mig
estudi i dibuixava cotxes, però fantàstics i imaginaris. A finals de curs
vaig exposar alguns dels models a
l’escola. I una persona d’Industrial
Light and Magic, l’empresa de George Lucas, em va donar una targeta:
seria el meu primer encàrrec.
Treballar per a Hollywood és dur?
Això a l’escola no t’ho ensenyen. Sí
que adquireixes la tècnica i una estètica pròpia. Però quan treballes en
aquest negoci has de saber-te posar
a la ment dels directors. No només
has de preocupar-te per la imatge de
les coses: també per com funcionen
o per quin paper juguen en el conjunt de la història.
Amb quines eines treballa?
A mi em van formar en l’estil clàssic:
aerògraf, pintura acrílica, llapis, retoladors... Però fa deu anys vaig fer
la transició al digital i funciono amb
tauleta, ratolí i pantalla.
Detecto un cert to de nostàlgia?
Sí, i tant. M’agradaria viure en un
món on encara fos possible dibuixar
així però, senzillament, això ja ha
passat a la història: tot va massa ràpid perquè ens ho puguem permetre. Seria com si als diaris tornéssiu
a les màquines d’escriure.
¿Però no estem en una nova època
daurada per als films de fantasia?
Crec que encara no hi hem arribat.
Encara estem aprenent a fer servir
les eines. Les històries depenen
massa de les eines. En som massa
conscients. I si l’espectador s’entreté mirant el truc tècnic, la pel·lícu-
la ha fracassat. Quan ens en oblidem
–d’aquí deu anys– tornarem a fer
bones històries. I que consti que
m’encanten pel·lícules com El Senyor dels Anells, El hòbbit, Avatar i
Gravity. Però la segona edat d’or de
la ciència-ficció encara ha d’arribar.
Spielberg, Lucas o Abrams: ¿amb
qui treballa millor?
Tots tres tenen un estil similar: no
són gaire específics amb les seves
demandes, però alhora tenen molt
clar què és el que volen. I ho saben
de seguida quan ho veuen. Tots tres
exigeixen molta feina, perquè fins i
tot quan l’encertes a la primera volen estar segurs que has explorat
aquella línia de treball fins al fons.
¿I si hagués de citar un director
amb un mètode diferent?
Seria James Cameron, amb qui vaig
treballar a Avatar. Al contrari que
els altres, ell és un artista visual: sap
dibuixar millor que jo i que qualsevol de l’equip. De debò, és un enginyer fantàstic. Construeix submarins! I s’assegura que vagin bé: com
que ell s’hi posa a dins, per filmar,
si fallen podria morir.
Com s’inspira quan li demanen que
creï un món nou?
Això és el que tothom demana sempre: “Volem una cosa diferent, nova!” Jo miro moltes coses d’arquitectura esotèrica o de cultures primitives i disseny. I fotos macrogràfiques dels insectes. Quan els mires
de ben a prop, magnificant la imatge, descobreixes estructures increïbles. És un miracle d’enginyeria
funcional. Les formes, els colors, les
textures... és al·lucinant.
Ha treballat a les preqüeles de Star
Wars. Què va suposar, per a algú
que va créixer amb les originals?
Un somni. Els dissenyadors Joe
Johnston i Ralph McQuarrie són els
meus herois i els que més m’han influït. Lucas va tenir una idea brillant
per a les preqüeles: l’univers havia
de ser més ric. Perquè la història
passa anys abans, però representa
un món just abans que se’n vagi en
orris. És com Europa abans de la Segona Guerra Mundial: ornada,
sumptuosa i majestuosa.
Ha dissenyat la nau del remake de
Cosmos, de Carl Sagan. Expliqui’ns
quines idees hi ha rere el disseny.
Com a fan de Sagan, ha sigut una de
les meves feines preferides. Em va
trucar la seva viuda: volia una cosa
simple i icònica, com la dels anys
vuitanta. Jo creia que a l’original
existia una barrera entre Sagan i el
que hi havia a fora, així que vaig optar per una cabina esfèrica, que permetés al presentador abocar-se del
tot a l’Univers. I la nau pot estar girada 90 graus, per avançar a gran velocitat, o dreta, i aleshores recorda
una forma humana, tal com la dibuixaria un extraterrestre.e